Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Model Suec

Model Suec

Ratings: (0)|Views: 105 |Likes:
Published by xavierisach

More info:

Published by: xavierisach on Jun 02, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

06/02/2010

pdf

text

original

 
Suecia: Model alternatiu d’atenció a la discapacitat
Fitxa tècnica:Dia: 30 de maig del 2010Lloc. Secretaria de Joventut – Departament d’Acció Social i CiutadaniaEntrada : 2/ 3Inici: 19: 15 hFinalització: 20 : 45 h.Exposició teòrica en anglès amb projecció de fotografies centrades a l’activitatquotidiana del fill de la ponent, amb la síndrome de Red.Traducció simultània al català (millorable)Responsable d’aquest resum * : Rubén Cruz (pare del Rubén)* Si algún dels assistents pot completar o debatre aquesta informació, pot fer-mearribar un correu arcruz@uoc.edui negociar un resum alternatiu entre elsinteressats, o directament al Xavier Isach axavierisach@gmail.com, perquè facipenjar-ne un altre.La ponent és Kristen Jörgenssen, cap de servei de Vitalkapacitet, i es presenta com a noprofessional de la discapacitat: malgrat treballar en un hospital, ha estat el seu interésper les possibilitats que ofereix la legislació del seu país que l’ha portat a endegar unapetita empresa de serveis.Al segle XIX els discapacitats vivien distribuits per un territori eminentment rural, alsestables del bestiar, i com que no rebien cap ajut, la seva qualitat de vida era dolenta imorien joves.El primer centre, a Göteborg, data del 1866. Al 1872 una Associació per a nens malaltsmentals organitza el primer centre privat.Més tard, hi ha un canvi de perspectiva envers les persones disminuïdes: no se les had’allunyar / protegir del món exterior... i es van reutilitzar casernes militars, castellsabandonats i antics palaus com a centres d’atenció integrats a l’entorn més proper.Malgrat la millora, en aquelles institucions sobrevivien no el més capaços sino els mésforts físicament per suportar les mancances.Si abans es pretenia extingir els gens dolents per via d’esterilització, avui elsdiscapacitats tenen dret a tenir fills i a relacions sexuals.Al 1952, la FUB, una organització de nens i adults amb discapacitats, va demanar ajudai serveis a domicili. Aquesta ha tingut un paper clau en l’impuls pel Govern de normesafavoridores, i avui s’ha estés una xarxa de més de 160 centres locals que distribueixenaquests serveis.En 1986 es van tancar institucions del model anterior i obrir pisos compartits i dirigitspels cuidadors, on els habitants disposen d’espais privats i comuns.La FUB ha evitat la professionalització perquè no son escollits professionals per alsseus càrrecs. Les famílies porten el pes de l’atenció als discapacitats, i és just que se lestingui en compte. Persones contractades visiten els pisos.
 
 Al 1994 es va fer la Llei especial per als discapacitats, que els classifica en 3 grups-
 
amb dificultats d’aprenentatge / autonomia-
 
amb retard intel·lectual / funcional, per accidents-
 
altres (els casos més greus)El criteri per a distingir-los és si disposen d’autonomia per a dormir i menjar. En cascontrari, el suport és de 24 hores al dia.La Llei proporciona 10 tipus de serveis i ajuts:1.
 
assessorament / recolçament per experts als afectats i els familiar2.
 
assistència personal a la vida diària3.
 
guia / escorta / acompanyament per sortir de casa (a lleure o vida social)4.
 
persona de contacte (per trucar-lo sempre que vulgui)5.
 
relleu a familiars (per sortir de casa sense el nen, a càrrec d’un cuidadorsubvencionat6.
 
estàncies de curt termini fora de casa per als nens7.
 
canguratge a escoles i cetnres de dia (des que termina l’horari escolar dels mésgrans de 12 anys –a migdia—fins que tornen els pares a casa)8.
 
acolliment temporal a cases particulars (p.e.: els autistes són molt actius, i elspares necessiten delegar ocasionalment la cura)9.
 
lloguer de vivendes amb serveis adaptats per a aduilts10.
 
activitats diàries a centres de dia, de treball, ... tot aprofitant / estimulant elsseus interessos i recursos de les persones discapacitadesLes discapacitats visual i auditiva no estan incloses en la Llei.Els organismes que hi intervenen són-
 
hospitals, per a la diagnosi i la rehabilitació-
 
assistència social-
 
municipis, que ofereixen els ajuts públics
o
 
diners per a instal·lacions a casa
o
 
medicaments gratuïts a partir d’una despesa de 180 € / any per personaEl dret a la
escolarització
es universal.L’escola és gratuïta, inclusiva i propera a casa, i si la persona no pot caminar també adomicili. La idea es garantir el dret a una vida normal al si d’una familia, i que sigui dequalitat (fins i tot es pot reclamar per via judicial)A l’escola inclusiva, els discapacitats no tenen exàmens. Els professors –unsprofessionals—volen passar els discapacitats a grups especials perquè reben més diners.Els nens han de viure a prop de l’escola. Tanmateix, la poca densitat de poblacióafavoreix l’escola inclusiva, les escoles locals, i els professors visiten les de la comarcaper donar-les instruccions.Només a Estocolm, amb més gran densitat de población, hi ha escoles per a cecs i per asords.Quan acaba l’escolaritat, cada persona discapacitada troba lloc en alguna activitat delseu interés –a granjes, a jardins...—, fins i tot a l’empresa privada –que repsubvencions--. Fins i tot el casos més greus reben la visita d’equips de psicòleges ipedagogs per tal d’estimular-lo a descobrir els seus camps d’interés.La música forma part del curriculum escolar, i no es considera una forma de terapia (lamusicoterapia no està acceptada)

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->