EL MASSIS DE BONASTRE Entre les deprossiéns del Baix Penedés i de Valls tenim una unitat orografica i geologica ano- menada pels gedlegs «Massis de Bonastre>. ‘Aquesta unitat ocupa una posicid forga interes- sant en el context morfoldgic i geoldgic regional: origina uns relleus mesozoics gairebé aillats entre les depressions nedgenes veines, justament als indrets on, al decurs del Mioc®, existia l'entrada del golf que s'endinsava per la Depressié Pre- litoral. Pel cant NE, el Massis de Bonastre s’en- dinsa dintre mateix de la Depressié, originant el que s'anomena «Dorsal del Penedés» (extrem oriental de la Serra del Montmel). Pel nord i per loest, aquest massis esta envoltat per una franja intensament tectonitzada (Vall de Sant Marc,...) anomenada pels gedlegs «Arc Peri- eric de Bonastre». La seva génesi s'interpreta ‘com a conseqiléncia de la reaccid de la cobertora enfront laccié d'una falla de direccié que afecta el sécol i que funciona, sembla ser, a finals del Mio- El Massis de Bonastre, amb materials afectats per l'orogénia alpina, tingué una fase de tectonica distensiva al decurs de! Miocé-Plioc’, que genera falles directes de genesi emmarcada dintre del context evolutiu de la Depressié Pre-ltoral. D'altra COVA D’ARTUS-FORAT DEL VENT 564 m -36m Municipi: Albinyana (Baix Penedés) Terreny: dolomies jurasiques. Coordenades: X=01.28.33 Y=41.14.34 Z=360 m Historia Després d'unes desobstruccions, el S.E.S.- CEP. explora el Forat del Vent a finals de 1966. ‘Al decurs de 1967, un jove d’Albinyana i entu- siasta de lespeleologia, en Josep Maria Pascual, descobri la Cova d'Artis, ‘Al decurs d'exploracions simultanies en amb- dues cavitats, realitzades pel S.E.S.C.EP., es descobri la comunicacié a través d'un estret iami- nador. Aquest no és actualment practicable degut, sembla ser, a un enfonsament. El 1973, el S.ES.C.EP. troba les «Galeries 1979. Els treballs del S.£.S.-C.E.P. foren publicats a Més Avall-1, any 197 (145). Extret de Grans Cavitats de Catalunya vol.2 d’en Ferran Cardona ECG 1990 banda, sembia ser que al decurs del Mioc supe- rior, aquest massis va romandre submergit per les aigiles del golf La seva particular situacié geogratfica i geologi- ca, aixi com la preséncia d'uns moviments tecto- nics relativament recents i importants (dificilment detectables en altres indrets, com al Garraf), fan del Massis de Bonastre un indret forca interessant de cara a abordar futurs estudis cronoldgics de la carstificacié al decurs del Miocé, els quals po- drien, potser, arribar a interessants conclusions, extrapolables a altres indrets, cosa que podria ajudar a esbrinar les nombroses incdgnites que tenim, per exemple, al Massis de Garraf (vegeu els ‘comentaris que es fan en tractar la morfogénesi de la Cova d’Artis-Forat del Vent) Pel que fa a les cavitats, esmentarem la Cova de Valimajor (395 m, -67 m) (145(189), 'Avenc de Vallmajor (~70 m) (835)(189), Avene de I'Arla (63 m), la Cova Fonda de Salomé (286 m, -15) (931) (189), la Cova de la Merla (100 m, ~61 m), Avenc Victoria (-88 m) (409)(189) (aquest a la Serra del Montmell)... perd només La Cova d’Artus-Forat del Vent supera els 500 m de recorregut; fem a continuacié la fitxa de cavitat. Situacio. Molt a prop de l'ermita de Sant Antoni, situada a poc més d'un quilémetre a l'oest d'Albinyana, El Forat del Vent es troba a cosa d'uns 110 m de distancia, vers l'oest, | a cosa de 15 m de desnivell per sobre de l'ermita, a extrem d'un aflorament rocallds allargat. La Cova d’Artus es troba a cosa d'uns 70 m de Vermita, vers el NW, prop del peu d'un escarp situat al mateix aflotament rocallés, estant una mica amagada per la vegetacio. Descripcié El Forat del Vent guanya rapidament fondaria mitjancant diferents pouets i ressalt fins arribar a un nivell on esdevé subhoritzontal. Aqui trobem varies galeries, la més important de les quals és la «Galeria de les Comunicacionso, a lextrem de la qual existia enllag amb la Cova d’Artis. 351La Cova d’Artis s‘inicia amb un conjunt de gale- ries de gran complexitat que fan dificil un complet reconeixement. Segueixen un conjunt de petites galeries enllagades per passos estrets i situades en varis nivells. La «Galeria de les Ceramiques» és també d'aspecte cadtic i laberintic; el darrer sector s6n les «Galeries 1973». Morfogenesi Aquestes cavitats han estat considerades d'ori- gen tectonic. Ara bé, sembla ser que en la seva génesi hi estan involucrats altres processos més Complexos. De fet, les coves segueixen dues di- reccions obliqiies que, en el cas de la Cova d'Artés com a minim, no semblen tenir un equiva- lent en superficie amb qué puguin ser relacionats. La Galeria de les Comunicacions segueix un tragat parallel i a ourta distancia d'una falia, molt visible sobre el terreny per generar un contacte net entre Vesplanada on s'assenta I'ermita i l'aflorament ro- callés on s'obren les cavitats. Per una altra banda, sembla ser que, al menys en uns sectors, les cavitats foren en altre temps fossilitzades per bretxes; una resta de la bretxa pot ser observada tot just al lavi superior del Forat del Vent, obliterant l'antiga esquerda i fossilitzant les colades parietals que recobrien les seves pa- rets. També sembla observar-se per les rodalies un antic rascler fossilitzat per bretxes de la mateixa naturalesa. De la mateixa manera, prop del pla de falla observem espeleotemes que obliteren una antiga esquerda, amb la circumstancia que els eixos de les formacions geotrépiques s’allunyen molts graus de la vertical, denotant uns moviments tectonics que no poden ser explicats, donada la morfologia superficial, a basculaments recents produits en enmotliar-se les masses de roca a evolucié del relleu exterior. Cal preguntar-se: ens trobem, dones, amb restes de carstificacions anti- ques, intra-miocenes 0 fins i tot pre-miocenes?. Quin significat tenen les bretxes en el context de evolucié paleogeogratica? Calen més investigacions, perd el Massis de Bo- nastre pot esdevenir la clau per resoldre algunes: qlestions crono-espeleoldgiques d’antigues car- stificacions, ja que la seva particular historia geoldgica i una activa tectonica intramiocena de caracter distenssiu que afecta els seus materials, no detectable en altres indrets carstics (com a Garraf), permetra interessants correlacions que, potser, arribin a sorprenents conclusions espeleo- eronoldgiques. Dades: J. Agiiera, F. Cardona, Bibliografia: (145\189) F. Cardona Situacié de la Cova o'Artis-Forat del vent 363