Professional Documents
Culture Documents
mésentrevista
“La nostra feina és estar oberts a
tothom”
Entrevista a Pepe Serra, director del Museu
Picasso
estar oberts a tothom, i fer compatibles de col•laboració existents. L’acollida és
el museu científic, el divulgatiu, el par- bona però lenta, i és normal, hi ha mol-
ticipatiu, etc. tes barreres, no només econòmiques,
que anar suprimint.
D’on sorgeix aquesta política de pro-
ximitat? Podríem trobar alguna relació amb
Del propi projecte del Museu. Volem això i la donació de Picasso?
ser un centre de referència en la inves- És absolutament clau. El Museu és el
tigació i la recerca d’en Picasso, però resultat de la voluntat directa de l’artista
això és compatible del tot amb ser un de deixar la seva obra a Barcelona. In-
espai obert als ciutadans i sensible al terpretar bé i mantenir l’esperit d’aques-
seu entorn. ta donació vigent, és la nostra tasca.
2
mésentrevista
multiculturalitat com a gran paradigma. salitat. serà possible la seva materialització.
Tota aquesta tasca ha estat portada a A nivell pràctic, Ribermúsica té els seus
terme en estret contacte amb les insti- propis projectes culturals i col•labora Com veus la Comissió de Cultura del
tucions públiques i amb tots els agents amb institucions com l’Ajuntament de Pla Comunitari del Casc Antic, a la
del territori. Tanmateix, aquests han Barcelona, alguns ajuntaments de Ca- qual pertany Ribermúsica?
estat realment uns anys de sembra; talunya, el Museu Agar i les obres so- La creació de la Comissió de Cultu-
ara toca recollir els fruits: créixer en cials d’algunes caixes, i a nivell social ra del Pla Comunitari ha estat un dels
progressió geomètrica, convertir mul- imparteix activitats a les escoles públi- grans encerts del PICA, i la nostra per-
tidisciplinarietat en interdisciplinarietat ques del Casc Antic i té diversos tallers tinença al mateix des del primer dia ha
i multiculturalitat en interculturalitat, i funcionant amb infants i joves: Tanta- estat per a Ribermúsica una ocasió
al mateix temps desmentir que l’art i rantan!, Ve-Ri-No-Tek, BasquetBeat i immillorable per a entrar en contacte
la cultura no siguin un motor social de Riborquestra, que mobilitzen prop de amb la resta d’entitats que treballen
primer ordre en una època que només 200 usuaris. La idea de partir del rit- en el nostre àmbit territorial. El fet de
sembla donar validesa als projectes me com a gran generador en el procés poder compartir experiències i endegar
socials, sense cap altra connotació; el d’aprenentatge de la música ha estat propostes comunes amb els equips
lema abans esmentat, “compromís so- la gran troballa, i a partir d’aquí s’obre gestors del Museu Picasso, el Brossa
cial amb excel•lència artística”, n’és el tot un procés educatiu que ha d’anar Espai Escènic, el Centre Sant Pere
millor exponent, i la plena adscripció de abastant els altres aspectes de l’educa- Apòstol, La Bonnemaison, La Puntual
la nostra tasca a un altre concepte que ció musical i també la resta de discipli- i altres institucions homòlogues però
l’argot tècnic ha prodigat darrerament, nes. No és un procés fàcil ni ràpid, i els complementàries, és per a nosaltres,
el de “projecte cultural amb impacte so- reptes són elevats, però és gràcies a la que de sempre hem defensat el treball
cial”, també. inestimable col•laboració de tot l’equip en equip i en xarxa, un privilegi, i crec
que secunda la meva feina de direcció, que cal anar avançant en la línia del tre-
El plantejament programàtic de Ri- format per la Nia, en Josep Maria Ara- ball comú en pro de la millora del barri a
bermúsica és d’una gran amplitud i gay i la Dagmar Lüderitz, més un bon través de la cultura, el més preuat dels
presenta un perfil de gran transver- grapat de col•laboradors externs, que béns humans.
3
mésdestacat mésentrevista
detectar les persones en situació de
risc, les necessitats d’aquest col•lectiu,
el seguiment de les mateixes amb la
dinària. Tot això, s’ha posat en marxa
amb “L’Agenda“. També publiquem un
butlletí, anomenat “Més Casc Antic” on
“Feia dos anys
col·laboració dels serveis socials, l’as-
sessorament sobre el servei de teleas-
recollim entrevistes i articles d’opinió de
la gent i les entitats del barri.
que no sortia al
sistència, la llei de la dependència i el
seguiment telefònic per part del nostre I, finalment, en la Comissió de Disca- carrer”
voluntariat. pacitats, de nova creació, a partir de
un estudi realitzat per la Universitat de
Últimament s’ha posat en marxa un ser- Barcelona, a través d’un conveni firmat
vei anomenat “Puja’ i Baixa’m” adreçat amb PICA, es van poder aproximar a la
a persones grans faltes de mobilitat, situació de la població amb discapacitat
per ajudar-les a pujar i baixar les esca- que viu al nostre barri i, a partir d’aquí,
les, sense ascensor, que són la majoria començar una sèrie d’actuacions,
en el nostre barri. I també el projecte amb la col·laboració de persones
d’implantologia dental per a persones amb discapacitat que ara estan gravant
sense recursos i diagnosticades pel un vídeo per sensibilitzar i conscienciar
CAP. sobre la seva situació. I fer veure les
necessitats de millora de les infraes-
Des de la Xarxa Laboral hem fomentat tructures que els afecten.
el treball en xarxa de les entitats que
treballen en l’inserció laboral i la for- Amb aquesta breu exposició he intentat
mació, establint acords i compromisos donar una visió global del nostre treball
amb diferents organitzacions públiques i del desenvolupament del nostre pro-
i privades, fent prospeccions de les jecte que va merèixer el premi de l’edi-
empreses del barri i creant un butlletí ció anterior, i que agraïm una vegada
que reculli les ofertes laborals. Aquest més.
butlletí és de distribució mensual.
Tots els projectes es comencen amb Entrevista a Magda
En l’Àrea de Joves, s’han promogut una gran il·lusió i una gran empenta,
reunions trimestrals, coordinació d’ac- però, al darrera, sempre ha d’haver- Vinuesa, veïna del bar-
cions, intercanvi d’informació, activitats
conjuntes, trobades de casals de joves
hi persones i nosaltres hem tingut la
sort de comptar amb unes tècniques
ri i usuària del projecte
i formació d’equips de futbol i basquet. comunitàries de primer ordre i gràci-
es al seu esforç i al de molts voluntaris
Puja’m i baixa’m
En l’Àrea d’Infància, s’han creat acti- i voluntàries, persones anònimes que
vitats culturals en relació a la infància, disposen d’una hora o d’un dia i que la Des quan viviu al barri?
festes com Sant Jordi o la Castanya- posen al servei dels altres, hem pogut Vaig venir a l’any 1931 quan tenia 3
da. S’ha iniciat una línia de treball per aconseguir aquests resultats. Moltes anys perquè els meus pares m’hi van
a ampliar el contacte amb les AMPAS gràcies a tots. portar.
del territori i fer activitats intergenera-
cionals conjuntament amb la Comissió Com era el barri llavors?
de Gent Gran. Era molt maco, molt familiar. Ple de tre-
balladors, ens coneixíem entre nosal-
En la Comissió de Salut, hem participat tres i quan sorties al carrer podies anar
en el nucli motor, impulsat per l’Agèn-
El segon premi del X a tot arreu.
cia de Salut Pública de Barcelona. Des Premi Barcelona As-
Quin tipus de vida fèieu?
d’aquesta agència, se’ns va facilitar el sociacions ha estat La vida de família; anar al col•legi, anar
poder accedir a una cadira especial pel
projecte Puja’m i Baixa’m. concedit a Fundació al parc, anar a Montjuïc...jugàvem al
Comtal per la tasca carrer, nens i nenes, explicàvem histò-
En la Comissió de Cultura, s’està po- ries... Jo tenia un pare molt sever que
sant en marxa una sèrie d’actuacions
que realitzen. no em deixava anar al gimnàs, volia
per tal de fer arribar als veïns/es del que estigués a casa. El cinema era molt
maco llavors, anàvem al Manila i al Tri-
barri, informació de l’oferta cultural Moltes Felicitats!!! omf, en aquest últim hi havia a més “va-
que es genera, que és d’una magnitud
enorme, doncs el nostre barri té una riettes”. Recordo els Dimecres hi havia
riquesa associativa i cultural extraor- programa doble. On ara tenim l’Ambu-
4
mésentrevista
latori s’hi posaven les atraccions. Era
un barri net i segur. “A nivell personal m’omple pensar
En quina situació estàs ara?
Visc en un habitatge de protecció social
que estic ajudant a persones que ho
del Patronat Municipal de l’Habitatge.
Visc bé però necessitaria un ascensor. necessiten”
Tinc 81 anys i vaig cap els 82, estic jubi-
lada, sóc mare de 4 fills, avia de 5 nets Entrevista a Ricard Forcada, voluntari de la
i besàvia de 5 més.
Vaig caure a l’octubre del 2000 en un Xarxa de Voluntariat per a la Gent Gran
accident domèstic, a més vaig tenir
tuberculosi. Degut a això, he hagut de
fer rehabilitació. Passats els primers 5
anys vaig tenir una davallada. Ara, fa
vuit dies em trobo molt bé.
5
mésentrevista
“La qualitat de vida al barri ha canviat i demanaven a cada turista 1€, com
que els hi donaven amb facilitat, reco-
llien molts diners. Aquest sistema ja ha
moltíssim a partir de les Olimpiades“ passat de moda, ara van vestides de
turistes amb el plànol a la mà. El que
no es veu és que, per sota del plànol,
Entrevista a Ana Herrera, veïna de La Ribera i intenten robar tot el que poden. Perso-
dependenta d’una botiga de l’Alta de Sant Pere nalment, les he hagut de treure de la
botiga i també he vist fer el mateix als
treballadors del Palau de la Música. Ara
venen de tant en tant, per exemple van
venir fa dos dies. Van canviant els seus
centres d’interès: del barri van a les pa-
rades del Bus Turístic, la de Plaça Ca-
talunya o la de Sagrada Família.
6
mésentrevista
darrers anys, el barri s’ha fet atractiu
per a persones amb un alt nivell adqui-
sitiu i aquests productes són per aquest
“El treball individual és necessari però
públic. Paral·lelament, les botigues del
barri, de tota la vida, han anat desapa-
s’ha de treballar integralment de cara
reixent.
El soroll és degut a la gran quantitat de a millorar la salut de les persones”
persones que s’hi arriben a concentrar,
per la quantitat de bars i restaurants. El
soroll ve dels crits que fan les persones
Entrevista a Toni Calero, treballador social de
per la nit i també de les màquines d’aire l’Ambulatori - ABS Casc Antic
condicionat que s’instal·len en aquests
establiments. També ve dels tubs d’ex- Com és el treball comunitari des
tracció de fums dels bars i restaurants d’un recurs públic?
que, a la vegada, augmenten la pudor Es veu com una part important i fona-
del barri per les olors de fregits i de cui- mental, que complementa la tasca diària.
nats diversos. El treball individual és necessari però
s’ha de treballar integralment de cara
Com et fa sentir tot això que m’ex- a millorar la salut de la població. Si no
pliques? fem això, ens pot passar que els arbres
Els veïns i veïnes estem cansats de no ens deixin veure el bosc. Històrica-
que l’Ajuntament passi de nosaltres. Jo ment, la tasca comunitària no ha estat
crec que es fa un tracte diferenciat se- valorada però, per sort, ara sembla que
gons els casos, per exemple, hi ha boti- les coses canvien i que comença a ser
gues que poden obrir a l’horari que vo- reconeguda.
len i els que som de tota la vida, estem
lligats a complir la normativa municipal. Què en penses de la comissió de
Però no només hi ha el problema de gent gran?
l’horari, també està el de la higiene, ja A 4 anys vista, em vaig incorporar per-
que hi ha supermercats que estan fun- què vaig rebre la proposta de que, al
cionant sense complir els mínims que mateix territori, hi havia un espai on
haurien de complir en temes sanitaris compartir, amb altres companys i com-
i l’Ajuntament no els inspecciona. Un panyes, l’interès per millorar la salut. La
altre exemple són les terrasses. Un bar veritat és que ho valoro positivament, ja
pot tenir permís per a dues taules, en que es pot treballar més efectivament
posa sis i ningú li diu res. Abans, això si es compta amb la col·laboració de sants. Per exemple el de detecció, ja
es cuidava molt i hi havia inspeccions. totes les entitats, recursos privats i pú- que planteja propostes de millora per
Mira, no només és això, després està blics implicats, com és el cas d’aquesta a casos de persones grans en situa-
el tema de les filmacions d’anuncis de comissió. En un espai com aquest hi cions deficitàries, bé sigui perquè no
publicitat o pel·lícules. Quan es fa algu- ha motivació per part dels agents i pro- tenen recursos econòmics o pateixen
na activitat d’aquestes, ocupen l’espai i postes de millora. Això ja es veu amb el una situació d’aïllament. O, el Puja’m
fan el que volen: els veïns hem de sortir projecte: “Puja’m i baixa’m”. Ara l’etapa i Baixa’m i altres que donen solució a
del lloc on es faci la filmació i posar-nos que tenim per endavant és la de mante- casos concrets de barreres arquitectò-
on puguem. nir-ho i veure la seva sostenibilitat. niques... Tots els projectes que estem
tirant endavant tenen una finalitat mar-
Com acabaries aquest article? Quin valor afegit té una comissió cada i una raó de ser.
Estic farta del barri; si pogués trobar un d’aquest tipus?
pis com el que tinc en un altre lloc me’n No només és un grup de coordinació, Què t’aporta haver passat tantes
aniria. Per si no en teníem prou, volen tot i que la coordinació és un mitjà per hores reunit en una comissió de tre-
obrir de nou la narcosala de venopun- fer el que fem. Hi ha altres factors, hem ball?
ció. Dels 10 districtes de Barcelona, de parlar d’implicació i coresponsabili- Ho valoro com un procés d’enriquiment
serem els que tinguem 2 narcosales. tat de cara a millorar la salut de les per- personal. Compartir inquietuds, amb
La regidora Itziar González, ens va pro- sones. esperit de treball i motivació totalment
metre als veïns que fins que no s’obris-
desinteressada fa que es puguin crear
sin narcosales en altres districtes, la Creus que els projectes que s’estan grups amb arrels compartides, ja que
nostra tampoc s’obriria. I ara, amb tots tirant endavant responen a necessi- tots tenim les mateixes ganes de fer
els canvis polítics que hi ha hagut, què tats? coses.
passarà? Tots em semblen d’allò més interes-
7
mésopinió
8
mésracons
aquestes finals van acabar amb victò-
ria pel FC Barcelona, eufòria per a la
seva afició, i trencadisses i trifulgues Racons del Casc Antic...
a Canaletes i Pl. Catalunya. Nosaltres
també vàrem sortir a Canaletes, però Què saps del Fossar de les Moreres?
vam organitzar una sortida amb un
grup de samba formada per diversos
Al barri de la Ribera es troba un antic Avui, aquesta plaça és un indret on,
joves de l'entitat, creant així un ambi-
cementiri, transformat en plaça, que cada 11 de setembre, es commemora
ent festiu dins la Pl. Catalunya, d'acord
homenatja als catalans caiguts du- la Diada Nacional de Catalunya i es
amb la festa, però amb base a la cele-
rant el setge de Barcelona de 1714 i ret homenatge als defensors de la ciu-
bració mitjançant la música, la samba i
que foren enterrats, precisament, en tat, morts i enterrats en aquest lloc.
la diversió, i no mitjançant l'assaltament
aquest lloc. Durant aquest setge més
a fanals i bastides. Una activitat d'oci,
de 40.000 barcelonins perderen la En una làpida, al fons de la plaça, hi
divertida, festiva, i sobretot, cívica. Des-
vida. ha una placa de marbre, posada el
prés, perquè, enganyar-nos, vam anar
1915 pel Casal Nacionalista Marti-
al bar a continuar celebrant-ho.
Catalunya, que juntament amb la res- nenc i Joventut Nacionalista els Néts
ta de territoris de la Corona d’Aragó, dels Almogàvers, amb un text extret
Amb aquesta article volem posar de
s’havien afegit a la causa de l’arxiduc d’un poema original de Frederic Soler
manifest no només la nostra existència
Carles d’Àustria i en contra de Felip “Pitarra”, en commemoració de la he-
com a associació, sinó també fer un
V, acabà perdent la guerra i, amb la roica resistència barcelonina:
crit a escoltar i valorar la gent jove que
derrota, també va haver de renunciar
viu al barri, que moltes vegades han
a totes les seves llibertats polítiques. “Al fossar de les Moreres
de marxar de festa a altres zones ja
Els Decrets de Nova Planta aboliren no s’hi enterra cap traïdor,
que aquí no se'ls oferta cap tipus d'oci
les lleis i institucions catalanes, pro- fins perdent nostres banderes,
atractiu. Si que tenim certs grups de jo-
hibiren l’ús del català i sotmeteren el serà l’urna de l’honor”.
ves al barri que necessiten de la nostra
país a feixucs impostos.
ajuda com a veïns, veïnes i entitats per
integrar-se i millorar les seves actituds
Al segle XIX (durant el regnat de Fer-
socials, però també tenim joves amb
ran VII d’Espanya) el cementiri de
inquietuds, motivacions i idees noves
les Moreres i la plaça, varen ser pa-
als quals no se'ls pot tancar la porta ni
vimentats obeint ordres escrites que,
obviar, ja que com ja he comentat i es
el rei Carles III d’Espanya havia dictat
comenta sovint, la joventut és el futur.
gairebé cent anys enrere, ordenant la
urbanització dels cementiris parroqui-
Nosaltres, almenys, si creiem ferma-
als i la construcció extramurs de les
ment en aquesta frase.
necròpolis, per raons d’higiene.
Amb el suport: