You are on page 1of 9

04

Butlletí informatiu del Pla Comunitari del Casc Antic


// abril - maig // any 2010 //
Núm.

mésentrevista
“La nostra feina és estar oberts a
tothom”
Entrevista a Pepe Serra, director del Museu
Picasso
estar oberts a tothom, i fer compatibles de col•laboració existents. L’acollida és
el museu científic, el divulgatiu, el par- bona però lenta, i és normal, hi ha mol-
ticipatiu, etc. tes barreres, no només econòmiques,
que anar suprimint.
D’on sorgeix aquesta política de pro-
ximitat? Podríem trobar alguna relació amb
Del propi projecte del Museu. Volem això i la donació de Picasso?
ser un centre de referència en la inves- És absolutament clau. El Museu és el
tigació i la recerca d’en Picasso, però resultat de la voluntat directa de l’artista
això és compatible del tot amb ser un de deixar la seva obra a Barcelona. In-
espai obert als ciutadans i sensible al terpretar bé i mantenir l’esperit d’aques-
seu entorn. ta donació vigent, és la nostra tasca.

Quins resultats està tenint la política


Quina relació amb l’entorn té el Mu- de proximitat? Veí, Veïna! Si tens una estone-
seu Picasso? Crec que molt positius. És una feina a ta i vols ser voluntari o voluntà-
El Museu ha de tenir influència, en el mig i llarg termini que, sense alterar la ria i ajudar a la nostra gent gran,
millor sentit de la paraula, amb el seu missió principal del museu, ha d’acon- endavant!
entorn més proper. Ser un espai de par- seguir que el patrimoni públic que vo-
ticipació i coneixement i una institució lem posar en valor, arribi a tothom i Ells necessiten un cop de mà
implicada en la trama associativa i veïnal amb finalitats molt diverses. per sortir al carrer a passejar,
més propera. Crec que poc a poc ens necessiten companyia, necessi-
apropem a aquest desig. Quina acollida està tenint per part ten poder tenir una conversa.
dels veïns i/o les entitats del barri?
Això ha estat sempre igual? Les entitats i plataformes de treball co- Posa’t en contacte
És difícil de dir. L’èxit turístic de la ciu- munitari com el PICA són, al meu en- amb nosaltres trucant al
tat ha pogut, potser, allunyar als ciu- tendre, la clau per arribar a tothom i co- 93 310 21 42
tadans del museu i la nostra feina és nèixer millor els interessos i possibilitats

C./ Comerç, 42 baixos / 08003 Barcelona / Tel. 93 310 21 42 / Fax 93 310 24 00


dinamitzacio@placomunitaricascantic.org / www.placomunitaricascantic.org
mésentrevista

Projectes culturals amb impacte social


Entrevista a Joan Puigdellívol, director de la Fundació Ribermúsica
Quines expectatives us ha portat el
15è aniversari de Ribermúsica, que
celebreu enguany?
Coincidint amb aquest 15è aniversari,
Ribermúsica es disposa a revisar els
plantejaments de les seves dues grans
àrees: l’Àrea Cultural i l’Àrea Social,
que foren creades l’any 2007 a fi d’en-
dreçar un projecte nascut el 1995, que
corria el perill de perdre’s en un mar de
dispersió, atesa la seva complexitat.
La interconnexió entre aquestes dues
regions ha donat a Ribermúsica el seu
caràcter de “projecte orgànic” i ha per-
mès el desplegament d’un ampli pro-
grama, pensat per al Districte de Ciutat
Vella però ampliable a d’altres àmbits
territorials, que té la música com a gran
catalizador. Ara, les dues àrees s’han
fusionat, i la bifurcació del 2007 ha do-
nat pas a una sola unitat, que tanmateix
conserva, ben diferenciats, els dos trets
fonamentals: interdisciplinarietat i inter-
culturalitat. l’art com a motor social, i fins i tot, com val de Tardor, que ha sabut aprofitar les
L’any del 15è aniversari és també el del a nova forma d’espiritualitat. Tanmateix, possibilitats de la Ribera com a centre
Conveni amb l’Ajuntament de Barcelo- el “model Abreu” ha d’ésser per al nos- històric i patrimonial, sector artístic i co-
na, que suposa el reconeixement a una tre país, que des de temps immemo- mercial i zona de lleure, ha estat una
tasca eficaç en pro de la ciutadania, i rials, i gràcies a la tasca de prohoms eina clau en aquest redreçament. I ara
el de la remodelació del patronat de la com Anselm Clavé, Lluís Millet, Pau estem vivint els primers passos d’una
fundació, que presentarà, a partir d’ara, Casals, Oriol Martorell i altres, ja comp- expansió territorial que manté el llistó
una major operativitat. ta amb una tradició autòctona, més un molt alt d’exigència però que ja compta
punt de referència que un model a imi- amb un bagatge considerable en l’ex-
Us esteu manifestant com una en- tar al peu de la lletra. Ribermúsica, que periència de gestió cultural.
titat que aplica, amb coherència, el acaba d’encunyar el lema “compromís
concepte de música comunitària a la social amb excel•lència artística”, s’es- Aquesta trajectòria ha transcorregut
nostra ciutat. tà convertint en un nou referent de la en paral•lel als grans esdeveniments
Efectivament, el gran “boom” mediàtic música comunitària a Barcelona. ciutadans.
que han tingut, als darrers anys, alguns Des de la seva dimensió local, Riber-
macro-projectes internacionals en el La trajectòria de Ribermúsica ha tin- música ha bategat al compàs dels es-
terreny de l’anomenada Community gut molt en compte l’especificitat deveniments ciutadans, que han tingut
Music (música comunitària), al cap- d’un barri tan singular com la Ribera. el seu reflex en un barri que n’és com
damunt dels quals es situa, sens dub- Sí, des del mateix moment del seu nai- un retall: un veritable microcosmos. Els
te, el colossal projecte orquestral de xement, l’any 1995, en l’època imme- anys del naixement de Ribermúsica
la Fundació Abreu de Venezuela. Un diatament posterior als Jocs Olímpics i correspondrien a “l’època post-olímpi-
exponent de la capacitat del fet musical al rellançament de Barcelona a escala ca”, i des d’aquí fins el 2007 es desple-
per a generar un nou concepte educa- mundial, Ribermúsica ha viscut intensa- ga tot un programa artístico-cultural a
tiu que parteix de la convicció que l’art ment el devenir del seu barri, la Ribera, l’entorn de la multidisciplinarietat que
ha d’ésser, sobretot en uns temps tan i ha estat testimoni de primera mà de té en la música el seu eix vertebrador,
convulsos com els que vivim, un veri- l’evolució i ascens del que havia estat una veritable petita “olimpíada cultu-
table mitjà de salvació. Tota una revo- un sector deixat de la mà de Déu fins ral” al barri. A partir del 2007, s’entra
lució que trenca motlles i parla, ben a a convertir-se en un punt de referència en “l’època post-fòrum”, que comporta
les clares, sobre el poder de la música i obligat a la ciutat. Sens dubte, el Festi- l’impuls d’un projecte musical que té la

2
mésentrevista
multiculturalitat com a gran paradigma. salitat. serà possible la seva materialització.
Tota aquesta tasca ha estat portada a A nivell pràctic, Ribermúsica té els seus
terme en estret contacte amb les insti- propis projectes culturals i col•labora Com veus la Comissió de Cultura del
tucions públiques i amb tots els agents amb institucions com l’Ajuntament de Pla Comunitari del Casc Antic, a la
del territori. Tanmateix, aquests han Barcelona, alguns ajuntaments de Ca- qual pertany Ribermúsica?
estat realment uns anys de sembra; talunya, el Museu Agar i les obres so- La creació de la Comissió de Cultu-
ara toca recollir els fruits: créixer en cials d’algunes caixes, i a nivell social ra del Pla Comunitari ha estat un dels
progressió geomètrica, convertir mul- imparteix activitats a les escoles públi- grans encerts del PICA, i la nostra per-
tidisciplinarietat en interdisciplinarietat ques del Casc Antic i té diversos tallers tinença al mateix des del primer dia ha
i multiculturalitat en interculturalitat, i funcionant amb infants i joves: Tanta- estat per a Ribermúsica una ocasió
al mateix temps desmentir que l’art i rantan!, Ve-Ri-No-Tek, BasquetBeat i immillorable per a entrar en contacte
la cultura no siguin un motor social de Riborquestra, que mobilitzen prop de amb la resta d’entitats que treballen
primer ordre en una època que només 200 usuaris. La idea de partir del rit- en el nostre àmbit territorial. El fet de
sembla donar validesa als projectes me com a gran generador en el procés poder compartir experiències i endegar
socials, sense cap altra connotació; el d’aprenentatge de la música ha estat propostes comunes amb els equips
lema abans esmentat, “compromís so- la gran troballa, i a partir d’aquí s’obre gestors del Museu Picasso, el Brossa
cial amb excel•lència artística”, n’és el tot un procés educatiu que ha d’anar Espai Escènic, el Centre Sant Pere
millor exponent, i la plena adscripció de abastant els altres aspectes de l’educa- Apòstol, La Bonnemaison, La Puntual
la nostra tasca a un altre concepte que ció musical i també la resta de discipli- i altres institucions homòlogues però
l’argot tècnic ha prodigat darrerament, nes. No és un procés fàcil ni ràpid, i els complementàries, és per a nosaltres,
el de “projecte cultural amb impacte so- reptes són elevats, però és gràcies a la que de sempre hem defensat el treball
cial”, també. inestimable col•laboració de tot l’equip en equip i en xarxa, un privilegi, i crec
que secunda la meva feina de direcció, que cal anar avançant en la línia del tre-
El plantejament programàtic de Ri- format per la Nia, en Josep Maria Ara- ball comú en pro de la millora del barri a
bermúsica és d’una gran amplitud i gay i la Dagmar Lüderitz, més un bon través de la cultura, el més preuat dels
presenta un perfil de gran transver- grapat de col•laboradors externs, que béns humans.

Discurs per presentar el balanç de l’activitat realitzada


l’any 2009 objecte del IX Premi Barcelona Associacions
A càrrec d’Enric Turon, tresorer Pla Integral del Casc Antic
Pere, Santa Caterina i La Ribera. L’ any pació de gent del barri.
2008, veien que els esforços comença-
ven a fallar, i després de fer un diag- Hem explorat noves fórmules de par-
nòstic del barri, proposem un canvi i la ticipació i col·laboració entre las asso-
renovació del treball comunitari al Casc ciacions, els veïns/es i l’administració,
Antic de Barcelona i és el projecte que creant espais on fer créixer el protago-
varem presentar a concurs i que, sorto- nisme de la gent, espais on aprendre
sament, va aconseguir el primer premi. a passar de la passivitat a l’acció, on
I ara exposarem algunes de las nos- construir respostes col·lectives, davant
tres actuacions i millores aconseguides problemes individuals.
durant aquest any.
Senyor alcalde, senyors/es regidors/ Tenim les comissions de gent gran,
es, senyores i senyors, bona tarda. Es- Vam començar per potenciar el grups xarxa laboral, infància, salut, joves,
tic aquí en representació de l’entitat Pla de treball ja existents i per crear-ne de cultura i discapacitats. Aquesta última,
Integral del Casc Antic. nous, que sota el format, que nosaltres de recent creació, creiem que és molt
anomenem comissions, integrades important, doncs recull unes persones
El Pla Integral del Casc Antic és una per entitats, veïns/es i administracions, que sempre, i a tot arreu, han estat obli-
entitat de segon grau que aplega 53 socis i no socis del PICA, gestionen i dades i fins i tot diríem que amagades.
entitats o associacions del barri. L’any impulsen aquestes comissions sota la
1995 varem començar a treballar amb tutela, seguiment i dinamització dels Com un petit exemple de les actuacions
l’objectiu de donar resposta als dife- tècnics del pla integral. Això ens ha portades a terme: a la comissió de gent
rents problemes dels barris de Sant permès obrir un gran ventall de partici- gran destaquen les actuacions per a

3
mésdestacat mésentrevista
detectar les persones en situació de
risc, les necessitats d’aquest col•lectiu,
el seguiment de les mateixes amb la
dinària. Tot això, s’ha posat en marxa
amb “L’Agenda“. També publiquem un
butlletí, anomenat “Més Casc Antic” on
“Feia dos anys
col·laboració dels serveis socials, l’as-
sessorament sobre el servei de teleas-
recollim entrevistes i articles d’opinió de
la gent i les entitats del barri.
que no sortia al
sistència, la llei de la dependència i el
seguiment telefònic per part del nostre I, finalment, en la Comissió de Disca- carrer”
voluntariat. pacitats, de nova creació, a partir de
un estudi realitzat per la Universitat de
Últimament s’ha posat en marxa un ser- Barcelona, a través d’un conveni firmat
vei anomenat “Puja’ i Baixa’m” adreçat amb PICA, es van poder aproximar a la
a persones grans faltes de mobilitat, situació de la població amb discapacitat
per ajudar-les a pujar i baixar les esca- que viu al nostre barri i, a partir d’aquí,
les, sense ascensor, que són la majoria començar una sèrie d’actuacions,
en el nostre barri. I també el projecte amb la col·laboració de persones
d’implantologia dental per a persones amb discapacitat que ara estan gravant
sense recursos i diagnosticades pel un vídeo per sensibilitzar i conscienciar
CAP. sobre la seva situació. I fer veure les
necessitats de millora de les infraes-
Des de la Xarxa Laboral hem fomentat tructures que els afecten.
el treball en xarxa de les entitats que
treballen en l’inserció laboral i la for- Amb aquesta breu exposició he intentat
mació, establint acords i compromisos donar una visió global del nostre treball
amb diferents organitzacions públiques i del desenvolupament del nostre pro-
i privades, fent prospeccions de les jecte que va merèixer el premi de l’edi-
empreses del barri i creant un butlletí ció anterior, i que agraïm una vegada
que reculli les ofertes laborals. Aquest més.
butlletí és de distribució mensual.
Tots els projectes es comencen amb Entrevista a Magda
En l’Àrea de Joves, s’han promogut una gran il·lusió i una gran empenta,
reunions trimestrals, coordinació d’ac- però, al darrera, sempre ha d’haver- Vinuesa, veïna del bar-
cions, intercanvi d’informació, activitats
conjuntes, trobades de casals de joves
hi persones i nosaltres hem tingut la
sort de comptar amb unes tècniques
ri i usuària del projecte
i formació d’equips de futbol i basquet. comunitàries de primer ordre i gràci-
es al seu esforç i al de molts voluntaris
Puja’m i baixa’m
En l’Àrea d’Infància, s’han creat acti- i voluntàries, persones anònimes que
vitats culturals en relació a la infància, disposen d’una hora o d’un dia i que la Des quan viviu al barri?
festes com Sant Jordi o la Castanya- posen al servei dels altres, hem pogut Vaig venir a l’any 1931 quan tenia 3
da. S’ha iniciat una línia de treball per aconseguir aquests resultats. Moltes anys perquè els meus pares m’hi van
a ampliar el contacte amb les AMPAS gràcies a tots. portar.
del territori i fer activitats intergenera-
cionals conjuntament amb la Comissió Com era el barri llavors?
de Gent Gran. Era molt maco, molt familiar. Ple de tre-
balladors, ens coneixíem entre nosal-
En la Comissió de Salut, hem participat tres i quan sorties al carrer podies anar
en el nucli motor, impulsat per l’Agèn-
El segon premi del X a tot arreu.
cia de Salut Pública de Barcelona. Des Premi Barcelona As-
Quin tipus de vida fèieu?
d’aquesta agència, se’ns va facilitar el sociacions ha estat La vida de família; anar al col•legi, anar
poder accedir a una cadira especial pel
projecte Puja’m i Baixa’m. concedit a Fundació al parc, anar a Montjuïc...jugàvem al
Comtal per la tasca carrer, nens i nenes, explicàvem histò-
En la Comissió de Cultura, s’està po- ries... Jo tenia un pare molt sever que
sant en marxa una sèrie d’actuacions
que realitzen. no em deixava anar al gimnàs, volia
per tal de fer arribar als veïns/es del que estigués a casa. El cinema era molt
maco llavors, anàvem al Manila i al Tri-
barri, informació de l’oferta cultural Moltes Felicitats!!! omf, en aquest últim hi havia a més “va-
que es genera, que és d’una magnitud
enorme, doncs el nostre barri té una riettes”. Recordo els Dimecres hi havia
riquesa associativa i cultural extraor- programa doble. On ara tenim l’Ambu-

4
mésentrevista
latori s’hi posaven les atraccions. Era
un barri net i segur. “A nivell personal m’omple pensar
En quina situació estàs ara?
Visc en un habitatge de protecció social
que estic ajudant a persones que ho
del Patronat Municipal de l’Habitatge.
Visc bé però necessitaria un ascensor. necessiten”
Tinc 81 anys i vaig cap els 82, estic jubi-
lada, sóc mare de 4 fills, avia de 5 nets Entrevista a Ricard Forcada, voluntari de la
i besàvia de 5 més.
Vaig caure a l’octubre del 2000 en un Xarxa de Voluntariat per a la Gent Gran
accident domèstic, a més vaig tenir
tuberculosi. Degut a això, he hagut de
fer rehabilitació. Passats els primers 5
anys vaig tenir una davallada. Ara, fa
vuit dies em trobo molt bé.

Com et sents després d’arribar als


82 anys?
Orgullosa d’haver arribat ja que els
meus pares no hi van arribar. La meva
salut està una mica ressentida. Vaig en-
dollada a un tanc d’oxigen. Necessito
algú que m’ajudi a la neteja de la casa i
sobretot un ascensor.

Com et vas assabentar del Puja’m i


baixa’m?
Em van informar a l’Ambulatori. Va ser
allà on en van ajudar a omplir els pa- Des de quan ets voluntari de la Xarxa Tens a la memòria algun cas que, es-
pers per l’ajut de la dependència i em de Voluntaris per a la Gent Gran del pecialment, t’hagi marcat?
van informar de la cadira. Casc Antic? Al carrer Carders vaig visitar una fa-
Aproximadament des de fa un any. El mília. Es tractava d’un matrimoni gran
Què t’ha semblat el projecte? primer contacte va ser Caritas. que vivia amb la seva filla. En entrar,
Molt bé. La pena és que amb una cadi- em vaig adonar que la casa estava molt
ra no hi ha prou... el barri és molt gran. Explica’ns quina és la tasca de vo- abandonada. L’home estava immòbil
Personalment feia 2 anys que no sortia luntari en un llit, amb plenes facultats mentals.
al carrer. La setmana passada va ser Es tracta d’ajudar a les persones grans, La seva actitud semblava dir que s’ha-
el primer dia que vaig provar la cadira. mitjançant visites personals i trucades via conformat amb la situació d’immobi-
Quan vaig tornar del carrer recordo que telefòniques. Truquem per veure com litat que li havia tocat viure. A l’habitació
vaig arribar a casa amb molta gana, es troben o saber si necessiten alguna contigua, hi havia la seva muller sota
cosa que no és habitual amb mi ja que cosa. A les visites fem ús d’un qüestio- un llençol, completament nua, en con-
tinc problemes per menjar. Recordo nari molt complert. L’entrevista ens ser- dicions d’abandó. La filla era qui estava
perfectament que el meu marit em va veix per a saber si es poden moure, si a la cura de tots dos, i mentre jo con-
preparar unes bledes amb patates del tenen suport familiar, si poden comprar templava aquella escena depriment, la
dia anterior, passades per la paella o fer-se el menjar sols, etc. També do- filla anava dient al pare: “tu calla”, “tu
amb un allet i me les vaig menjar amb nem una ullada a l’habitatge, mirem les no contestes que no necesitas nada”.
molt de gust, després un bistec... condicions de l’escala i el veïnatge en Tot això em va fer pensar que la filla era
general per veure si, en l’edifici, tenen molt autoritària i que li mancava huma-
Quan tornaràs a sortir? una ajuda o companyia. nitat cap als seus pares... tot en el seu
El primer dia em van acompanyar a conjunt em va fer una profunda pena.
anar a l’òptica, cosa que em va anar Quina és la teva motivació personal?
molt bé per arranjar-me les ulleres. El Ajudar a les persones que ho neces- Després d’haver vist casos com
proper dia, anirem a donar una volta, a siten. En comptes de divertir-me fent aquest, conserves encara la il•lusió
prendre un granissat o a menjar unes esport o fent activitats d’esbarjo, a ni- per continuar?
patates braves... potser tornarem a vell personal m’omple més pensar que Doncs sí, perquè la nostra tasca és aju-
l’òptica. estic ajudant a persones que ho neces- dar a les persones grans més necessi-
siten. Això em fa sentir més útil. tades.

5
mésentrevista
“La qualitat de vida al barri ha canviat i demanaven a cada turista 1€, com
que els hi donaven amb facilitat, reco-
llien molts diners. Aquest sistema ja ha
moltíssim a partir de les Olimpiades“ passat de moda, ara van vestides de
turistes amb el plànol a la mà. El que
no es veu és que, per sota del plànol,
Entrevista a Ana Herrera, veïna de La Ribera i intenten robar tot el que poden. Perso-
dependenta d’una botiga de l’Alta de Sant Pere nalment, les he hagut de treure de la
botiga i també he vist fer el mateix als
treballadors del Palau de la Música. Ara
venen de tant en tant, per exemple van
venir fa dos dies. Van canviant els seus
centres d’interès: del barri van a les pa-
rades del Bus Turístic, la de Plaça Ca-
talunya o la de Sagrada Família.

Què opines de la proposta de fer un


hotel al davant del Palau de la Mú-
sica?
Em sembla malament que estigui tan-
cat o abandonat, però crec que un hotel
no cal.
Nosaltres estem farts dels “guiris”. Jo
crec que aquest és un dels problemes
més grans del barri. Per exemple, en la
finca on vivim, tenim al costat un hostal.
Per les finestres sentim sorolls de crits,
de cançons... Quan truquen a la porta,
que passa cada dos per tres, es con-
fonen i molesten als veïns a qualsevol
hora de la matinada. Hi ha carrers en
els quals no es pot ni caminar, com és
Des de quan vius al Casc Antic? els seus preus. Imagina’t: nosaltres ve- el cas del carrer Montcada. Em crida
Fa 30 anys. Vaig arribar a Barcelona nen un pijama a 6€ com a bon preu i l’atenció que els “guiris” siguin aquí tan
l’any 75, primer vaig viure a d’altres ens trobem en que ells el venen a 1€. sorollosos, quan en els seus països no
llocs però no va ser fins l’any 77 que fan el que fan aquí.
vaig començar a fer vida al barri fins En aquesta part del Casc Antic tant
que, definitivament, ens varem traslla- turística, teniu problemes? Per què creus que passa això?
dar al 78 al carrer Agullers, en ple barri He viscut robatoris de més importància Potser perquè la policia tampoc fa res.
de La Ribera. en altres tendes, situades en altres llocs Per exemple, fa un temps varem viure
Quan varem arribar, gran part de la vida del barri, en les que he treballat. Aquí, l’experiència de tenir al costat un apar-
es feia al carrer, en el mateix barri hi ha- davant del Palau de la Música, a l’inte- tament turístic. En una ocasió s’hi van
via tota mena de botigues. Inclús Santa rior de la botiga en la que treballo, jo no reunir unes 50 persones, varem trucar
Maria del Mar, la nostra catedral priva- puc dir que hi hagi molta inseguretat, el a la policia i quan van arribar no van fer
da, es comunicava, amb un pont, pel que pot passar és que entri algú i se’n res.
damunt del Fossar... Hi ha per escriure porti alguna cosa. Els robatoris se cen-
un munt de llibres. Era un barri pels ve- tren principalment en els “guiris”, ja que Vols dir que La Ribera és un barri so-
ïns que acollia els immigrants com no- són el punt de mira. Des de la botiga he rollós?
saltres, i ara tinc la sensació que és un vist com es fan les estrebades de bos- És horrible. Quan vaig arribar, el pati in-
barri-botiga per a turistes. ses i com roben als vehicles que s’han terior de la nostra finca era una delícia
d’aturar per descarregar als majoristes. perquè era molt silenciós. La qualitat
A la botiga on treballes, com us afec- Tots ho sabem, de fet, jo mateixa he ha- de vida ha canviat moltíssim a partir
ta la crisi? gut d’avisar a conductors en diferents de les Olimpíades. Hi ha més sorolls,
Han disminuït les vendes. La nostra ocasions per a evitar més robatoris. més pudors i a més, estem rodejats
clientela són venedors de mercats i de botigues, bars... tot de disseny. En
mercadillos i aquests estan afectats per L’altre cas és el de les delinqüents co- una botiga d’aquestes, una samarreta
la ferotge competició que fan les indus- negudes. Primer, es presentaven amb et pot costar 400€ i en rebaixes, 200€.
tries xineses. No podem competir amb un cartell dient que eres sordmudes Aquests productes per qui són? En els

6
mésentrevista
darrers anys, el barri s’ha fet atractiu
per a persones amb un alt nivell adqui-
sitiu i aquests productes són per aquest
“El treball individual és necessari però
públic. Paral·lelament, les botigues del
barri, de tota la vida, han anat desapa-
s’ha de treballar integralment de cara
reixent.
El soroll és degut a la gran quantitat de a millorar la salut de les persones”
persones que s’hi arriben a concentrar,
per la quantitat de bars i restaurants. El
soroll ve dels crits que fan les persones
Entrevista a Toni Calero, treballador social de
per la nit i també de les màquines d’aire l’Ambulatori - ABS Casc Antic
condicionat que s’instal·len en aquests
establiments. També ve dels tubs d’ex- Com és el treball comunitari des
tracció de fums dels bars i restaurants d’un recurs públic?
que, a la vegada, augmenten la pudor Es veu com una part important i fona-
del barri per les olors de fregits i de cui- mental, que complementa la tasca diària.
nats diversos. El treball individual és necessari però
s’ha de treballar integralment de cara
Com et fa sentir tot això que m’ex- a millorar la salut de la població. Si no
pliques? fem això, ens pot passar que els arbres
Els veïns i veïnes estem cansats de no ens deixin veure el bosc. Històrica-
que l’Ajuntament passi de nosaltres. Jo ment, la tasca comunitària no ha estat
crec que es fa un tracte diferenciat se- valorada però, per sort, ara sembla que
gons els casos, per exemple, hi ha boti- les coses canvien i que comença a ser
gues que poden obrir a l’horari que vo- reconeguda.
len i els que som de tota la vida, estem
lligats a complir la normativa municipal. Què en penses de la comissió de
Però no només hi ha el problema de gent gran?
l’horari, també està el de la higiene, ja A 4 anys vista, em vaig incorporar per-
que hi ha supermercats que estan fun- què vaig rebre la proposta de que, al
cionant sense complir els mínims que mateix territori, hi havia un espai on
haurien de complir en temes sanitaris compartir, amb altres companys i com-
i l’Ajuntament no els inspecciona. Un panyes, l’interès per millorar la salut. La
altre exemple són les terrasses. Un bar veritat és que ho valoro positivament, ja
pot tenir permís per a dues taules, en que es pot treballar més efectivament
posa sis i ningú li diu res. Abans, això si es compta amb la col·laboració de sants. Per exemple el de detecció, ja
es cuidava molt i hi havia inspeccions. totes les entitats, recursos privats i pú- que planteja propostes de millora per
Mira, no només és això, després està blics implicats, com és el cas d’aquesta a casos de persones grans en situa-
el tema de les filmacions d’anuncis de comissió. En un espai com aquest hi cions deficitàries, bé sigui perquè no
publicitat o pel·lícules. Quan es fa algu- ha motivació per part dels agents i pro- tenen recursos econòmics o pateixen
na activitat d’aquestes, ocupen l’espai i postes de millora. Això ja es veu amb el una situació d’aïllament. O, el Puja’m
fan el que volen: els veïns hem de sortir projecte: “Puja’m i baixa’m”. Ara l’etapa i Baixa’m i altres que donen solució a
del lloc on es faci la filmació i posar-nos que tenim per endavant és la de mante- casos concrets de barreres arquitectò-
on puguem. nir-ho i veure la seva sostenibilitat. niques... Tots els projectes que estem
tirant endavant tenen una finalitat mar-
Com acabaries aquest article? Quin valor afegit té una comissió cada i una raó de ser.
Estic farta del barri; si pogués trobar un d’aquest tipus?
pis com el que tinc en un altre lloc me’n No només és un grup de coordinació, Què t’aporta haver passat tantes
aniria. Per si no en teníem prou, volen tot i que la coordinació és un mitjà per hores reunit en una comissió de tre-
obrir de nou la narcosala de venopun- fer el que fem. Hi ha altres factors, hem ball?
ció. Dels 10 districtes de Barcelona, de parlar d’implicació i coresponsabili- Ho valoro com un procés d’enriquiment
serem els que tinguem 2 narcosales. tat de cara a millorar la salut de les per- personal. Compartir inquietuds, amb
La regidora Itziar González, ens va pro- sones. esperit de treball i motivació totalment
metre als veïns que fins que no s’obris-
desinteressada fa que es puguin crear
sin narcosales en altres districtes, la Creus que els projectes que s’estan grups amb arrels compartides, ja que
nostra tampoc s’obriria. I ara, amb tots tirant endavant responen a necessi- tots tenim les mateixes ganes de fer
els canvis polítics que hi ha hagut, què tats? coses.
passarà? Tots em semblen d’allò més interes-

7
mésopinió

Fem un crit per escoltar i valorar la gent jove del barri


Article de l’Associació Juvenil Joves del Centre la gent s'omple la boca parlant de la
"importància dels joves a participar, ja
que ells són el futur", però que alhora
de la veritat descarten les idees juvenils
per no compartir-les, ja que són coses
noves, i a vegades les novetats fan por.
Ara ens ve al cap una l'anècdota d'un
dia que estàvem reunits amb l'ajunta-
ment i agents socials del barri, progra-
mant l'organització del "Carnavalassu",
la festa de carnaval del barri, organitza-
da per la nostra entitat i oberta a la par-
ticipació de tots els públics, essent la
nostra segona activitat més important i
aglutinadora després de les nostres ac-
tivitats dins el marc de la festa major. Un
dels educadors del barri, allà present, i
davant del tècnics de l'Ajuntament, ens
va fer una pregunta molt simple, a la
qual va contestar amb contundència i
rapidesa el nostre president.
- Però vosaltres només feu festes? -,
- Doncs sí-.
Tothom es va quedar callat. I perquè no
podem fer només festes? Perquè no
podem oferir activitats d'oci obertes a
Sovint es titlla a la gent jove del Casc han tantes entitats que diuen potenciar tothom i decidides i organitzades pels
Antic com persones problemàtiques la joventut, ningú hagués pensat mai la propis joves? Es que totes les accions
que no encaixen amb els esquemes idea de formar una associació de joves associatives han de passar per l'embut
socials actuals. Totes les entitats que que des d'una base legal i participati- de l'educació i la transformació social?
treballen amb joves dins de St. Pere, va pogués dur a terme els seus propis No podem sortir a divertir-nos de forma
Sta. Caterina i la Ribera tenen com a projectes. cívica? El nostre esperit és realitzar ac-
finalitat l'educació de la joventut, i això tivitats que ens agradin i ens enriquei-
ha portat a pensar que al barri només Des d'aquell any, l'associació ha partici- xin com a persones. Deixem-nos de de-
tenim aquest tipus de joves, cosa que, pat en diversos actes i amb altres enti- magògies i acceptem com som, ja que
personalment, creiem que no és certa. tats del barri, donant suport i ajudant en ens pot agradar tot el que pot agradar a
tot allò que se'ns demanava. No hem qualsevol persona, infant, jove o adulta:
Si que és cert que al barri viuen i convi- estat mai exempts de la vida associa-
uen col•lectius de joves amb problemà- tiva del nostre entorn, ni dels seus be- Ens agrada sortir i organitzar festes,
tiques socials, segons els nostres "en- neficis i problemàtiques, però ens con- però no deixarem d'anar a treballar el
tendres" actuals, i que necessiten de tinuem trobant amb que no es coneix dilluns següent.
les oportunitats que els brinden aques- la nostra associació ni els joves que hi
tes associacions plagades de "profes- han al darrere. Potser no hem fet prou Ens agrada estar amb amics i beure si
sionals" de l'educació, però també és feina? Potser no ens hem promocionat ens bé de gust, però no deixarem d'es-
cert que hi viu un col•lectiu de joves prou? O potser no se'ns ha volgut veu- tudiar en èpoques d'exàmens.
amb passió per diferents temes, com re?
són la cultura, l'esport i altres hàbits Ens agrada fer cercaviles per a tothom,
més "normals". Participem de les taules sectorials de però no deixarem un rastre de trenca-
joventut, aquí i allà, siguin amb l'admi- dissa al darrere.
l'Any 2008, alguns d'aquests joves vam nistració pública o amb la resta d'enti-
voler entrar dins el teixit associatiu del tats. Hem explicat el nostre projecte, L'exemple més clar està en l'esportiu.
Casc Antic. Vam fundar la primera i úni- l'hem fet entendre, hem resolt dubtes, L'any passat, a cada final que el FC
ca associació juvenil del barri, cosa que però tot i així sembla que no es vulgui Barcelona va guanyar, vam organitzar
ens resultava estranya que en un barri veure un projecte com el nostre. Fa una retransmissió en pantalla gran al
tant associatiu com és el nostre, i on hi molta gràcia veure amb quina facilitat barri oberta a tothom. Com ja es sap,

8
mésracons
aquestes finals van acabar amb victò-
ria pel FC Barcelona, eufòria per a la
seva afició, i trencadisses i trifulgues Racons del Casc Antic...
a Canaletes i Pl. Catalunya. Nosaltres
també vàrem sortir a Canaletes, però Què saps del Fossar de les Moreres?
vam organitzar una sortida amb un
grup de samba formada per diversos
Al barri de la Ribera es troba un antic Avui, aquesta plaça és un indret on,
joves de l'entitat, creant així un ambi-
cementiri, transformat en plaça, que cada 11 de setembre, es commemora
ent festiu dins la Pl. Catalunya, d'acord
homenatja als catalans caiguts du- la Diada Nacional de Catalunya i es
amb la festa, però amb base a la cele-
rant el setge de Barcelona de 1714 i ret homenatge als defensors de la ciu-
bració mitjançant la música, la samba i
que foren enterrats, precisament, en tat, morts i enterrats en aquest lloc.
la diversió, i no mitjançant l'assaltament
aquest lloc. Durant aquest setge més
a fanals i bastides. Una activitat d'oci,
de 40.000 barcelonins perderen la En una làpida, al fons de la plaça, hi
divertida, festiva, i sobretot, cívica. Des-
vida. ha una placa de marbre, posada el
prés, perquè, enganyar-nos, vam anar
1915 pel Casal Nacionalista Marti-
al bar a continuar celebrant-ho.
Catalunya, que juntament amb la res- nenc i Joventut Nacionalista els Néts
ta de territoris de la Corona d’Aragó, dels Almogàvers, amb un text extret
Amb aquesta article volem posar de
s’havien afegit a la causa de l’arxiduc d’un poema original de Frederic Soler
manifest no només la nostra existència
Carles d’Àustria i en contra de Felip “Pitarra”, en commemoració de la he-
com a associació, sinó també fer un
V, acabà perdent la guerra i, amb la roica resistència barcelonina:
crit a escoltar i valorar la gent jove que
derrota, també va haver de renunciar
viu al barri, que moltes vegades han
a totes les seves llibertats polítiques. “Al fossar de les Moreres
de marxar de festa a altres zones ja
Els Decrets de Nova Planta aboliren no s’hi enterra cap traïdor,
que aquí no se'ls oferta cap tipus d'oci
les lleis i institucions catalanes, pro- fins perdent nostres banderes,
atractiu. Si que tenim certs grups de jo-
hibiren l’ús del català i sotmeteren el serà l’urna de l’honor”.
ves al barri que necessiten de la nostra
país a feixucs impostos.
ajuda com a veïns, veïnes i entitats per
integrar-se i millorar les seves actituds
Al segle XIX (durant el regnat de Fer-
socials, però també tenim joves amb
ran VII d’Espanya) el cementiri de
inquietuds, motivacions i idees noves
les Moreres i la plaça, varen ser pa-
als quals no se'ls pot tancar la porta ni
vimentats obeint ordres escrites que,
obviar, ja que com ja he comentat i es
el rei Carles III d’Espanya havia dictat
comenta sovint, la joventut és el futur.
gairebé cent anys enrere, ordenant la
urbanització dels cementiris parroqui-
Nosaltres, almenys, si creiem ferma-
als i la construcció extramurs de les
ment en aquesta frase.
necròpolis, per raons d’higiene.

Amb el suport:

You might also like