JOANA VIÑES BIELSA

1r ESO

Les roses dels vint

anys
Em vaig acostar a poc a poc,
gairebé podia sentir bategar el seu cor.
Ell em mirà amb un somriure,
i jo em vaig posar a riure.

Es va acostar i em va demanar per sortir,

jo tota parada, com un estaquirot no vaig saber què dir.
Després de quequejar vaig acceptar,
i a les tres de la tarda, a la plaça vam quedar.

Allà a la plaça una rosa em portà,

i ràpidament el cor em va alegrar.
I jo tan contenta un llibre li vaig donar,
i ell tan encantat es va quedar
que un somriure em regalà.
I en aquell moment jo ja m’havia enamorat.
Era un noi una mica sapastre però ben plantat,

De tot això vint anys ja han passat,

i una rosa ben vermella mai m’ha faltat.