1r ESO

Treball de Síntesi
Llengua Catalana
Els menjars a Roma i Grècia

Curs 2009-2010

Nom: _________________________
 Menjars a Roma i Grècia

TREBALL DE SÍNTESI
LLENGUA CATALANA
1r ESO
Som-hi!! Aquesta és una època plena de coses
7
meravelloses i interessants per descobrir. Una
època brillant i complexa, en què les formes de vida
són , però diferents de les nostres…
Encara que ja veureu com no ho són pas tant com la
majoria de la gent es pensa.
Però tot això ho haureu de descobrir vosaltres
mateixos. Haureu de fer d’investigadors…!
I, és clar, un bon investigador ha d’emprar tots els
mecanismes possibles per construir el seu propi
coneixement.

Ara us en facilitarem informació per a què pugueu

començar a esbrinar .

Ara som a l’època antiga a Grècia i Roma. En

aquest treball de català haureu de parlar de temes
relacionats amb els aliments d’aquesta època.

Per tant comenceu a pensar com fer una bona

recepta o com fer un bon menú de restaurant amb
els plats clàssics més deliciosos.

Aquí teniu una sèrie de pistes sobre els productes

que feien servir llavors i explicacions sobre com els
elaboraven . Recordeu tot el vocabulari ja treballat
sobre les hortalisses , els dolços , i les maneres de
cuinar.

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

MENJAR A ROMA

Malgrat la creença que els romans menjaven en

grans banquets sumptuosos, el cert és que els
privilegiats sí que ho feien , però no era així quan
parlem de les classes socials menys afavorides.
7
Roma era un imperi tal que no tan sols
comercialitzava productes , sinó que fins i tot n’
importava d’altres països .D ‘Hispània s’exportava
“salmuera” amb què s’acompanyaven els ous; de la
Gàl.lia la xarcuteria ;d’Orient, les espècies, llimones
africanes, dàtils i prunes d’Orient .

Itàlia proporcionava les olives, el vi, la fruita , el

formatge i la carn que necessitaven, així com la
pesca i el marisc. Pels escrits de l’època veiem que
la dieta dels romans es basava en pa, olives
formatge , fruits secs i llegums, especialment faves i
llenties, encara que al rebost també hi havia pèsols,
cigrons, fesolets i tramussos. Aquest costum tan
popular va fer que el comerç dels llegums fos un
negoci molt lucratiu.

Un exemple de recepta de l’època és « Pèsols amb

Lucàniques ». Només amb el nom la boca se’m fa
aigua !!

Els romans tenien l’hàbit de fer les tres menjades

però la majoria se saltaven alguna de les dues
primeres perquè la principal era el sopar .

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

JENTACULUM (esmorzar) Era el primer menjar del dia .

Els romans s’aixecaven molt d’hora i per això no
prenien molt d’aliment . Consistia en pa sucat amb
all i un tros de formatge.

PRANDIUM(migdia) Era el menjar que se saltaven o

l’únic que feien depenent de les possibilitats
econòmiques. Prenien pa , carn freda, verdures i 7
fruita.

CENAE (nit) Es feia després del bany . Prenien

verdures com entrants en forma d’amanida; carn o
peix a la planxa i acompanyats amb faves, cols i
espàrrecs; les postres eren fruita de temporada :
raïm, poma, pera….

Els romans no bevien mentre menjaven i ho feien

un cop arribades les postres.

BANQUETS DE L’ARISTOCRÀCIA

Els convidats passaven a la zona del menjador

TRICLINIUM dit així pels bancs que utilitzaven per
jeure-hi. El menú constava de 7 plats: entremesos,
tres entrants,dues carns i les postres.

Els entremesos constaven d’olives variades,

amanides, ous, prunes…
Els entrants : ronyons, cabrit, llagosta, bou, capó,
llebre…. tot amb salses picants o dolces
Les carns : porc farcit amb salsitxes, vedella….
Les postres : pastissos de fruits secs….

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

MENJAR A GRÈCIA.

La base de l’alimentació dels grecs eren els cereals,

sobretot el blat i la civada .La farina de civada es
menjava en forma de “coca” era la MAZA aliment
essencial en la vida quotidiana. També menjaven 7
pa de blat , però la MAZA era més barata.

Tot el menjar sòlid que es feia amb pa durant el

dinar es deia OPSON: les cebes, les olives, la carn, el
peix , la fruita i les llepolines. Les verdures eren
cares i no es trobaven ; els llegums, les faves i
llenties , es menjaven en puré .També menjaven
all , formatge i cebes , sobretot en l’exèrcit

La carn era rara, menys la de porc , i els pobres sols

en menjaven en ocasió de festes religioses.

La majoria dels grecs s’alimentaven de peix més

que de carn. El peix, junt amb el pa, era l’aliment de
la població urbana. Qualsevol augment del preu de
les sardines o anxoves preocupava el poble , per
què els privava del seu menjar diari. També els
agradava molt : el marisc, els mol·luscs, la sèpia i el
calamar.

El menjar podia acabar amb unes postres de fruita

fresca o seca , sobretot figues, nous, raïm i també
dolços amb mel.

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

Tot el menjar es prenia amb els dits , no coneixien la

forquilla. La MAZA s’utilitzava com a plat , encara que
ja hi havia plats de fang o metall pels purés. El
ganivet era necessari per a la carn.

El plat més habitual dels espartans era “brou negre”

una MENA de guisat amb carn de porc, sang, vinagre i
sal. 7
També tenien KYKEÓN , un aliment entre sòlid i líquid
que els camperols prenien principalment a casa .Era
una mena de sèmola de civada i aigua també hi
posaven poniol, menta o romaní .

Per beure feien servir bols de fusta o metall i copes

de fang .
La beguda més refrescant era l’aigua .També
prenien llet de cabra i una barreja d’aigua i mel.
Però el raïm aportava la beguda reial. El vi es
conservava en pell de cabra o porc i s’exportava
amb tinells de fang. Poques vegades es consumia vi
pur. Abans de cada menjar, en una gerra gran es
barrejaven aigua i vi més o menys fort.

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

RECEPTA O MENÚ
Ara ve la feina : Si sou bons cuiners , podreu
inventar quina seria la recepta corresponent a
aquests plats :

- Pèsols amb lucàniques

7
- Hypotrimma

- Pasta d’oliva negra.

O bé podeu crear alguna recepta inventada per

vosaltres.

Recordeu que, per redactar-la bé, cal que seguiu les

normes per fer un bon text instructiu : ingredients,
ordre, precisió, claredat i ús d’imperatius.

Si ho preferiu, us donem una alternativa : imagineu

el menú d’una casa de menjars. Li heu de donar un
nom, preparar una llista d’entrants , primers i
segons plats, i un assortit de postres. Podreu
il·lustrar la carta amb dibuixos, posar els preus i fer
recomanacions als clients.

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10

 Menjars a Roma i Grècia

TRÍPTIC CIUTAT

Sou una agència de viatges i us han encarregat fer

uns tríptics per promocionar alguna ciutat de
vacances.
Haureu de crear un eslògan i en el fulletó caldrà
indicar els llocs de més interès, llocs per dormir,
dinar i també com s’hi pot arribar .Podeu utilitzar tot 7
tipus de materials. Recordeu que el text ha d’estar
en català i que el treball ha de tenir una part visual i
una altra part redactada.

1r ESO Treball de Síntesi Curs 2009-10