El diari d'un immigrant pobre

Dia 1 1 d'octubre del 2000

Em dic Ayoub Stin i visc al nord del Marroc. Tinc 25 anys, tinc 2 fills i visc amb els meus
pares, com és tradicional aquí.
Visc en un poblet anomenat Taza, i tots els habitants ens dediquem bàsicament a
l'agricultura, a conrear i vendre haxís i tabac, i encara que sabem prou bé que qui ens la
compra (per poc preu) l'anirà a vendre 5 vegades (o més) més cara del que ens l'ha
comprada a nosalters, ens hi comformem.
Quin remei!
Fa poc temps, em vaig plantejar d'emigrar cap a Espanya, i amb aquest diari vull plasmar la
meva estància a Espanya per molt curta que sigui. Tampoc vull que el temps esborri de la
meva memòria les meves primeres impressions, de les quals més endavant vull fer partícipe
a la meva dona.
Doncs bé, aquí comença l'aventura que fan molts homes per salvar les seves famílies de la
misèria.

Dia 2 2 d'octubre del 2000

Avui pel matí.... No!

Com que vull que els fets s'escriguin tal i com van passar realment, començaré des del
principi fins a, finalment relatar el que ha passat avui.
Fa un mes que vaig conéixer un veí que viu a Holanda, i que tornava al Marroc a veure la
seva família. Ell explicava que allà la vida era més fàcil que aquí, tot i que havies de guanyar-
te la vida per aconseguir-ho.
Llavors vaig començar a plantejar-me d'emigrar cap a un altre país. Jo no parlo cap llengua
estrangera, a part d'una mica de francès, llengua que vaig aprendre durant els 4 anys que
vaig anar a l'escola.
Fa una setmana, em van presentar un traficant de persones, l'Amin, que em deia que amb
només 6 milions de dirhams (6 mil euros), em podia fer creuar l'estret de Gibraltar i fer-me
trepitjar territori espanyol amb total seguretat i, fins i tot, trobar-me feina.
Abans d'ahir, després de rumiar-m'ho molt, vaig agafar els estalvis de dos anys d'esforços i
treballs i els vaig donar a l'Amin. També li vaig dir a la meva dona Sanae, però ella s'hi va
oposar. Total, què en saben les dones de tot això?

[ demà continuaré... ]

Dia 3 3 d'octubre del 2000

Bé, tal com anava dient ahir, continuaré amb l'explicació dels fets.
Ahir al matí, tal com havia quedat amb l'Amin, vaig anar a la Plaça de la Paloma i ell ja
estava allà esperant-me.
Duarant el trajecte, vam anar passant per diferents llocs i pobles, ciutats i cases, barraques i
mansions, i recollint més gent.
Al cap de tres hores, vam arribar a l'aduana entre Ceuta i Castejó. Abans però, ens va dir a
mi i a quatee homes més que ens amaguessim, perquè els policies no ens veiessin. I vam
pujar al ferri. Allà li vam preguntar perquè no havien obert el cotxe per inspeccionar-lo com
els policies feien amb tota l'altra gent, i ens va dir que era perquè tenia la nacionalitat
holandesa. Finalment vam baixar del ferri i vam seguir el nostre trajecte fins a una ciutat
anomenada Granada, on hi tinc família. Els vaig trucar i m'acaben de venir a buscar i ara
mateix estic amb ells, a casa seva, preguntant-me que serà del meu demà. Serà millor que
ho deixi estar i me'n vagi a dormir.

Dia 4 4 d'octubre del 2000

Avui m'he despertat a la 1, cansadíssim del viatge d'ahir. He fet un rapidíssim esmorzar-dinar
i he anat directament amb el meu cosí Ahmet a trucar a la meva dona per comunicar-li que
havia arribat sa i estalvi a Espanya i que ara estava a casa de l'Ahmet. Ella s'ha posat a
plorar d'alegria i a continuació he parlat amb els meus fills. La més petita m'ha dit que què hi
feia en un país anomenat ''Hisbalia''. Ja,ja,ja que graciosa ella. Fa només 2 dies que estic
fora i ja els trobo a faltar. No sé com ho faré per seguir endavant...
Després hem anat a donar una volta per la ciutat, i l'Ahmet m'anava explicant coses, com que
fa cents d'anys havien viscut colons àrabs allà, i que per això la seva arquitectura era
semblant a la del nostre país,... bla,bla,bla.
La veritat és que mai no m'ha caigut molt bé aquest Ahmet, però... per tal de tenir un lloc on
dormir fins que apengui l'idioma i pugui tenir una feina...
Després hem anat a un bar a prendre un café i a les 11 hem tornat a casa seva. Llavors hem
anat a dormir. Demà li demanaré que m'ensenyi una mica d'espanyol.

Dia 5 5 d'octubre del 2000

Aquest matí l'Ahmet s'ha despertat a les 6 per anar-se'n a treballar. Quin home! Jo
normalment esperava fins a les 9 per anar a conrear ls camps. Potser si que era veritat el
meu veí d'Holanda... Tot i això m'ha dit que li preguntarà al seu cap si hi ha un lloc per a mi a
la seva plantilla de treballadors.
Esperava preguntar-li si em podia ensenyar espanyol, però al final li he dit a la Mariam, la
seva dona. M'he hagut que rebaixar als peus d'una dona!
M'ha estat ensenyant expressions com: << Hola!>>, <<¿Cómo estás?>>, << ¿me podría
decir...?>>, << ¿qué hora es?>> i diferents noms de vehicles, eines de la feina i mobles.
A la tarda, quan ha tornat l'Ahmet, m'ha dit que el seu cap, en José, li havia dit que sí que hi
havia llocs a l'empresa, però que ''necesito conocerlo'' que segons m'ha dit l'Ahmet significa
que em vol conéixer.
Així que, demà tinc una ''entrevista'' amb el cap de l'Ahmet.

Dia 6 6 d'octubre del 2000

Passaré directament a l'entrevista amb en José, ja que pel matí només he estat amb la
Mariam, que m'estava ensenyant paraules i expressions que podien sortir a l'entrevista.
Així que he arribat, en José m'ha mirat de dalt a baix abans de dir-me ''Hola, qué tal chiquillo''
i jo, seguint amb les práctiques fetes amb la Mariam li he contestat: ''Muy bien, y usted?''. A
partir d'aquí ens ho ha estat traduint tot l'Ahmet. M'ha preguntat de què treballava al Marroc i
jo li he dit que de pagès, però que tot i això em podia passar una temporada aprenent per a
paleta. Ell m'ha dit que això ja ho veuríem més endavant, i llavors m'ha seguit pregunatnt que
si quants anys tenia, si estava casat, quant fills tenia i més tonteries més. Al final hem decidit
que demà em diria alguna cosa.
Llavors me n'he anat una estona a un bar a gastar-me una quants diners dels 100 euros que
em quedaven. Una cosa que m'ha impressionat és que només en dir ''cerveza'' m'han entès,
pel que crec que es diu igual en castellà. He conegut uns nois, que també eren marroquins i
ens hem fet bastant amics. Els he convidat a unes cerveses i ens hem quedat parlant sobre
assumptes relacionats amb Espanya i/o el Marroc. Finalment, he tornat a casa a les 4 o a les
5 del matí, no ho sé, no me'n recordo bé, però sé que va ser una nit genial.

Dia 7 7 d'octubre del 2000

Avui, després d'un bon esmorzar, he anat a comprar-me roba i sabates per a la feina.
Al matí l'Ahmet m'havia dit que el seu cap li havia caigut bé, però que només em pagaria 5
euros l'hora, ja que no tenia papers. Faré mitja jornada com aprenent de paleta, més
endavant quan en sàpiga més faré jornada completa.
A les dues he anat allà i l'Ahmet m'anava ensenyant les coses més bàsiques per a ser un bon
paleta, com interpretar plànols i esquemes i fer una bona estructura inicial.
A les vuit hem tornat a casa satisfets, almenys jo, de la feina feta avui.
Hem anat a sopar i cadascun de n'ha anat a dormir al seu niu.

Dia 8 8 d'octubre del 2000

M'he despertat baldat després d'un dia exhaustiu de feina i no sé perquè, potser perquè
estava molt cansat, no he anat a treballar.
M'he quedat dormint fins a les 2 i he fet el que no feia des del dia que vaig venir aquí, vaig
tornar a fer un ràpid esmorzar-dinar.
Se m'acudeix anar al bar i trobar-me amb els meus amics de copes.
Vaig estar-m'hi fins a altes hores de la nit i quan vaig arribar a casa (eren les 4:30) l'Ahmet i
la seva dona ja s'havien adormit.
Serà millor que em repensi les paraules que em va dir la Sanae abans de venir aquí...