/  10
 
RESULTATS DE PROJECTES QUE ESTUDIEN MÈTODES DE CONTROL ISEGUIMENT DE FACTORS DE DESENVOLUPAMENT VEGETATIU DE LA VINYA.(CONVENIS INCAVI-GRAMONA I INCAVI-UAB-SOLFRANC)L. Giralt Vidal*; R. Rovira Roca**; A. Garcia Bergel***; J.A. Oncins Carrión****
*
 INCAVI. Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès. Pl. Àgora, 2, 08720 Vilafranca delPenedès.
CERPTA- UAB. Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès. Pl. Àgora, 2, 08720 Vilafrancadel Penedès.,
Gramona SA.C/ Indústria, 36. 08770 Sant Sadurní d’Anoia.
Solfranc Tecnologias SL,
c/ Sant Pere, 32, 43480 Vila-seca de Solcina, Tarragona. Espanya, tel: +34.977393635,
 ,
 
INTRODUCCIÓ
El coneixement dels factors de desenvolupament vegetatiu i productiu del cep permet al viticultor poder actuaren pro d’obtenir un producte de qualitat. El seguiment dels fenòmens meteorològics o l’avaluació periòdica del’estat nutricional de la planta mitjançant anàlisis foliars, són dos seguiments habituals que han suposat unavançament important en la capacitat de decisió dels viticultors. En el projecte que presentem treballem enl’objectiu general d’aprofundir en l’estudi de sistemes de control de la disponibilitat hídrica i del nitrogen en laplanta de vinya. Es treballa en el coneixement de l’estat hídric i nutricional de la planta com a factors principalsde creixement vegetatiu i rendiment qualitatiu.L’estudi es concreta amb dos convenis independents però que comparteixen l’objectiu global. D’una banda ambl’empresa GRAMONA SA elaboradora de caves i vins (www.gramona.com). I d’altra banda es treballa ambSOLFRANC TECNOLOGIAS SL, empresa de serveis tecnològics integrats, aplicats al coneixement delfuncionament dels sistemes biològics (www.solfranc.com). Aquests convenis i els treballs projectatss’emmarquen dins el Projecte CENIT-DEMETER (www.cenitdemeter.es), compartint-ne totalment els objectius.Les activitats que es realitzen són:A)
 
Dues activitats pel coneixement de la disponibilitat i l’estat hídric de la planta.1.
 
Evaluació de l’ús de diferents sistemes de monitoratge del reg en les condicions de conreu dela D.O. Cava (INCAVI-GRAMONA): Assaig de camp en el que es valoren diferents sistemesde seguiment de la disponibilitat hídrica de la planta, comparant zones de reg de suport ambzones de secà, per tal de veure la resposta dels sensors i la correlació entre totes les dadesobtingudes. S’inicien els treballs l’any 2008.2.
 
Estudi de la viabilitat de diferents paràmetres fisiològics de l’estat hídric del cep pel seu úscom indicadors de les necessitats de reg i posterior validació en escenaris de canvi climàtic(INCAVI-CERPTA-SOLFRANC): Aquest treball es divideix en un seguiment de plantes entestos comparant diferents condicions de temperatura, mitjançant la instal·lació d’unhivernacle, i en un assaig de camp, contrastant l’aplicació o no de reg per goteig. S’inicia elseguiment l’any 2009.B)
 
Una activitat en la que es treballa en els nivells nutricionals de la planta:Estudi sobre l’efecte de diferents aportacions de Nitrogen (N) al sòl en el cultiu de la vinya,observant la resposta de la planta i la incidència sobre els nivells de concentració de N a la fulla i al
1
 
most. Valoració del nivell de N en most com a índex del vigor de la vinya (INCAVI-GRAMONA):Assaig de camp en el que es comparen diferents dosis i estratègies en l’adobat de la vinya. S’inicial’assaig l’any 2008.
MATERIAL I MÈTODES
-ACTIVITAT A
L’activitat A, de seguiment de l’estat hídric del cep i la disponibilitat hídrica al sòl, es realitza de forma separadaen dues parcel·les de vinya i en plantes en test en diferents condicions ambientals.
 
Vinya Gramona: Vinya de varietat Chardonnay plantada l’any 1997 sobre portaempelt 110R, ambun marc de plantació de 2,70 x 1,20 m, formada en royat doble. Es planteja un disseny que permetil’anàlisi estadístic posterior, amb tres blocs que inclouen una zona de reg per goteig i una zona desecà, per tal de poder comparar la resposta dels sensors instal·lats i la resposta de la planta al reg.Segons el protocol inicial el reg es realitzarà quan un nivell hídric reduït comprometi el correctedesenvolupament de la planta i el fruit: durant el període primaveral es regarà si el creixementvegetatiu es considera insuficient i si el potencial de base es < -0.2 MPa, en el període estivals’iniciarà el reg a partir de la parada de creixement i si el potencial de base es < -0.3 MPa. Esplanteja un reg de suport i es restringeixen les dosis de reg a un màxim del 60% de la ETCdeterminat per una Kc de 0,4.
 
Vinya Espiells: Vinya de la varietat Ull de Llebre, plantada l’any 2001 sobre el portaempelt 140-Ruamb un marc de plantació de 3 x 1,4 m, formada en royat doble. I un emparrat de 1+1+2. S’haplantejat un disseny amb tres blocs on s’inclouen els diferents tractaments de reg, dos tractamentsde reg en funció de la ET0 i un testimoni sense reg. Cada tractament disposa de 30 plantes per a larealització de mesures i mostreigs necessaris.
 
 
Umbracle-hivernacle: Dins umbracle, amb una pèrdua d’un 5% de il·luminació, amb sistema de regautomatitzat, posem tres plantes de Ull de Llebre en test de 50 l amb una poda en vas i de 5 anysd’edat, sobre 110R. Tres plantes de les mateixes característiques les posem en condicions de majortemperatura gràcies a la instal·lació d’un hivernacle. Els controls realitzats mostren un augment detemperatura de 2-3ºC en les condicions d’hivernacle superiors a la zona amb umbracle.Es realitza un seguiment de la resposta del cep a les diferents aplicacions i la seva evolució, Els controlsrealitzats permeten un seguiment de l’estat hídric de la planta, de la capacitat fotosintètica i de la disponibilitathídrica al sòl:
 
Seguiment de l’estat hídric de la planta
o
 
Potencial Hídric Foliar:
És la mesura àmpliament més acceptada per al coneixement de l’estat hídricde la planta, el control es realitza amb una cambra de pressió tipus Scholander SF-PRES 35 (SolfrancSL.).
 
o
 
Dendrometria de fruit/tronc
Els dendròmetres han estat dissenyats per monitoritzar les variacionsrelatives del tronc i del fruit de la planta a nivell micromètric, que ens permet quantificar la màximacontracció diària (MCD) i el creixement diari (CD). El dendròmetre utilitzat SF-SD-5M i SF-SD-6M(Solfranc SL) ens permet fer un seguiment de tija instal·lant-lo a la zona del cap, en fusta de dos anys.Diversos estudis (Intrigliolo et al., 2007; Intrigiolo and Castel, 2007) mostren que la MCD i el CD detronc poden ser indicadors útils només fins al verol; a partir d’aquest moment les baies constitueixenl’òrgan principal d’acumulació de fotoassimilats i el creixement del tronc s’atura i les seves lecturesdeixen de ser significatives. A partir del verol la meitat dels dendròmetres s’instal·len en el fruït,possibilitant quantificar el MCD i del CD del fruït, i per tant podrem valorar la seva utilització com aindicador del desenvolupament de la planta durant el període de maduració.
 
Seguiment de la disponibilitat hídrica del sòl
o
 
Sondes d’humitat del sòl:
S’utilitzen sensors capacitius SF-S10 (Solfranc SL), que ens permetendeterminar la humitat del sòl. Es col·loquen a uns 30-40 cm de profunditat.
o
 
Pes del sistema sòl - planta:
En l’estudi dels escenaris de canvi climàtic es complementa el seguimentamb sensors de pes. Les bàscules de precisió, que es posen sota el test, ens serveixen per la mesura delpes de planta i per tant del seu creixement massal, de l’evolució de l’aigua al sòl (disponibilitat hídrica icinètica de consum), i dels valors fixes, com són el pes del sòl i el test. Amb aquesta mesura és possible
2
 
correlacionar les variacions de pes degudes al creixement i la transpiració, amb les dades obtingudespels dendròmetres.
 
Seguiment de l’activitat metabòlica de la planta:
Es realitzen aquestes mesures en l’assaig d’avaluaciódels escenaris de canvi climàtic.
 
o
 
Capacitat fotosintètica
Es realitzen mesures de fotosíntesi utilitzant l’equip CI-340 (CID inc.), quepermet la mesura de fotosíntesis, transpiració, conductància estomàtica i concentració deCO
2
. 
o
 
Temperatura de fulla
Es realitza la mesura a partir de les sondes d’infraroig SF-LT-IR (Solfranc SL).Es tracta d’un sensor de temperatura de fulla sense contacte, que permet observar les variacions diàriesde temperatura com a factor de l’activitat fotosintètica.
 
 
Seguiment Meteorològic:
Per tal de dur a terme un seguiment meteorològic complet en l’assaig delsdiferents escenaris de canvi climàtic, s’instal·len dues estacions microclimàtiques que permeten un registrecontinu de dades d’humitat i temperatura.
 
Controls de maduració i verema
o
 
Maduració:
Es realitzen controls de maduració a partir del verol per tal d’establir el moment òptimde verema, determinant concentració de sucres, alcohol probable, acidesa total.
 
o
 
Verema:
En el moment de verema, i en cada punt de control es determinen els paràmetres deproducció com Kg/cep, Kg/ha, raïms/cep, pes de raïm.
 
o
 
Sanitat:
Es realitzen observacions periòdiques de l’estat sanitari de la vinya i si es detecta atac(especialment podridures), es fa un recompte de l’afectació.
 
 
Anàlisis de most i vi
A partir de les mostres de verema, i dels processos de microvinificació es realitzenels anàlisis de qualitat habituals així com l’anàlisi sensorial dels vins.
 
-ACTIVITAT B
L’activitat B, d’avaluació dels nivells nutricionals de la planta, es realitza en una parcel·la de vinya al Penedès(St. Llorenç d’Hortons), de la varietat Xarel·lo, plantada l’any 1997 sobre el portaempelt 110R, a 1.4 x 2.8,formada en royat doble. Es planteja un disseny amb tres blocs, amb una distribució que permeti un treballmecanitzat així com l’anàlisi estadístic posterior, amb tres blocs.Es comparen diferents aportacions de N i la sembra de coberta vegetal:
 
60 UF: Aportació de 60 unitats fertilitzants (UF) / ha de N.
 
30 UF: Aportació de 30 UF / ha de N.
 
0 UF: No aportació de N. (0 UF)
 
Coberta: Sembra de coberta vegetal, com a element competent en la disponibilitatnutricional del cultiu.
 
Foliar: Tractament foliar d’un producte a base d’urea aplicat al verol. Es busca unincrement de la concentració de N en el most sense afectar el desenvolupament vegetatiude la planta.L’aplicació del adob nitrogenat es fa al sòl (excepte el tractament Foliar) segons les dosis previstes en leshipòtesis plantejades. S’utilitzen adobs minerals per tal d’obtenir una resposta ràpida i tenir precisió en les dosisincorporades. Les aplicacions es realitzen anualment. El fòsfor i el potassi s’incorporen en la mateixa dosis a totala parcel·la d’assaig.La instal·lació i maneig de la Coberta Vegetal s’inicia amb la sembra d’ordi anual a la tardor; un copdesenvolupada es sega la coberta abans de la formació de l’espiga, a la primavera. Un cop segada, aquesta esdeixa sobre la superfície per crear un efecte “mulching” i de reducció de l’erosió.Es realitza un seguiment de la resposta del cep a les diferents aplicacions i la seva evolució, realitzant mesuresque permetin valorar el Nitrogen Fàcilment Assimilable (NFA) com a indicador del desenvolupament vegetatiude la planta:
 
Mostreig i anàlisis peciolars:
Es recullen mostres pel posterior anàlisi, a floració i a quallat per tal dedeterminar el contingut en N en els teixits del pecíol.
 
 
Controls de desenvolupament vegetatiu de la planta:
Es realitzen en diversos punts predeterminats decontrol i de forma periòdica mesures de creixement de brot, superfície foliar i Índex de Ravaz (IR).
 
 
Controls de maduració i verema:
Es realitzen de la mateixa manera tal i com s’ha detallat en l’activitat A.
 
3

Share & Embed

More from this user

Add a Comment

Characters: ...