DIARI D’UN CUINER ENAMORAT

1-1-08
Són les dues i vint-i-tres de la tarda. No sé per on començar. Mai he escrit un diari, i de
fet em sento estúpid fent-ho. Escriure el que sento, sense cap motiu aparent, em sembla
inútil, ja que ningú ho llegirà. Però val la pena intentar-ho, ja que últimament és com si
em sentís tan ple, que he de deixar part dels meus sentiments en un caláis.
Avui és dia u de gener de l’any dos mil vuit, ahir va ser Cap d’Any i, per tant, no van
treballar tots els meus companys de feina, sinó només un ajudant de cuina, un cambrer,
un noi que fa la barra i jo, el cuiner. Cap ales nou i quinze vaig sortir de la cuina per
parlar amb en Fèlix, que fa la barra; i llavors la vaig veure, estava entrant al restaurant,
darrera d’una altra noia. El cor em va començar a bategar bojament mentre l’observava.
Tenia el cabell d’un roig intens, que li arribava fins el mig de l’esquena. Els seus ulls
eren de color gris, era d’altura normal, i vestia de colors foscos, negre i granate, i d’una
manera elegant però senzilla. El cambrer les va acompanyar a seure en una taula prop de
l’entrada. Jo vaig haver de tornar a la cuina, però, al cap d’una estona, acabat decuinar
el que m’havien demanat, el cambrer va venir a demanar-me que jo servís els plats
perquè havia d’anar al lavabo. Vaig sortir de la cuina amb els dos plats i em vaig dirigir
cap a la taula on seia ella, parlant amb la noia que l’acompanyava. Quan vaig preguntar
per qui era cada plat es van girar cap a mi, i al trobarme amb els seus ulls vaig perdre
l’equilibri i quasi em van caure els plats, sort que en l’últim moment vaig poder
recuperar l’equilibri i no em va caure res, però vaig fer el ridícul davant d’ella. Vaig
deixar els plats i vaig tornar a la cuina.

2-1-08
El dia següent, és a dir ahir, no vaig anar a treballar perquè tenia festa.
Avui encara no he anat al restaurant, però espero que ella torni a venir a sopar, perquè
vull veure-la. Però em sentiria com un estúpid si la tornés a veure, per el que em va
passar l’altre dia.

3-1-08
Ahir i avui he anat a treballar. Ahir, a l’arribar a la feina, a les quatre de la tarda, hi
havia pocs clients. Tot era tranquil i va anar bé. A les vuit, més o menys, vaig anar al
lavabo, i, al sortir, la vaig veure. Quasi vam xocar, ja que ella entrava, per anar al bany
de les dones, i jo sortia. Em va demanar perdò, i, al reconèixer-me, va somriure
àmpliament i va marxar sense dir res més.
Té un somriure tan bonic.
I avui l’he tornat a veure, ha vingut aviat a la tarda per reservar una taula. No sé per
quin dia ni per quantes persones, però estic impacient per tornar-la a veure.

4-1-08
Avui he tingut molta feina, hem hagut de preparar molts sopars. Però estic content,
últimament tot em va bé i als clients els agrada el que cuino.
Avui no l’he vist, però sé que la tornaré a veure, n’estic tan segur perquè avui m’han dit
que demà passat hi haurà un gran sopar, per al qual s’haurà de preparar tot el restaurant.
És la reserva que ella va fer l’altre dia.
5-1-08
Avui al matí he anat a Girona a comprar els regals de reis amb la meva germana gran.
Hi hem anat amb el seu cotxe i, pel camí, mentre jo conduïa, hem parlat i m’ha
preguntat si tinc novia, i jo li he dit que no i li he parlat de la noia de l’altre dia.
Hem comprat molts regals per als nostres pares, avis, oncles, cosins...Per tota la familia,
i a la tarda he anat a treballar. Ha sigut un dia bastant tranquil, però estic cansat d’anar
de compres.

6-1-08
Aquest matí he anat a casa dels meus pares, hi havia tota la familia i hem fet un dinar
familiar i després hem obert els regals. Ha estat bé, a mi sempre m’ha agradat estar amb
la familia.
Ara estic altre cop al meu pis, i d’aquí a una hora aniré a treballar. Avui la veuré, avui és
el dia per al qual havia fet la reserva, i ja no puc esperar més a veure-la.

7-1-08
Ahir va ser un dia genial. Tot el restaurant estava preparat, les taules posades en fila, i
em vaig posar de seguida a preparar el menú. A les nou i mitja va arribar la gent, que
suposava que eren amics i coneguts d’ella.
La vaig veure a l’entrar, anava vestida de blanc i negre, i portava el cabell recollit en
una cua alta. Quan estàven tots sentats a taula vam portar el sopar a tula, després els
postres i es van estar bastanta estona parlant.
Quan vaig haver acabat la feina, a les deu i mitja, em vaig canviar i vaig posar-me la
jaqueta per marxar. En el moment en el que vaig sortir de la cuina per anar-me’n vaig
veure que ella s’aixecava i es posava la jaqueta; es va acomiadar dels altres i vam sortir
al mateix temps. Jo, que visc prop del restaurant, vaig anar baixant el carrer lentament,
quan vaig notar que em tocava l’espatlla. Em va preguntar si anàvem en la mateixa
direcció, i va resultar que sí. Al cap d’uns moments caminant en silenci, li vaig dir:
-Francesc, em dic Francesc.
-Encantada, jo em dic Marissa.
I em va explicar que havia marxat tan d’hora perquè al matí següent s’havia d’aixecar
aviat. Pel camí ens vam conèixer millor, i vam parlar molt. Al final la vaig acompanyar
fins davant de casa seva, i davant de la porta em va dir que li havia agradat haver-me
conegut i que li agradaria tornar-me a veure. Jo li vaig demanar el seu número de
telèfon i li vaig dir que la trucaria al dia següent. La veritat es que estava tan atabalat i
content de la situació que no sabia què dir, i vaig tornar a casa fent salts d’alegria.

8-1-08
Avui ha sigut un dia perfecte; m’he pasta el matí pensant en ella. M’he aixecat d’hora i a
la dutxa he estat cantant, després he ordenat el pis i he dinat.
Crec que estic verdaderament enamorat d’ella, i sóc tan feliç d’haver-la conegut que no
sé com expresar-me.
Després de dinar l’he tucat i li he proposat d’anar a prendre un café amb mi, abans
d’anar a treballar. M’ha dit que si. M’he posat guapo,i ara, quan acabi d’escriure això,
baixaré i aniré al bar que hi ha al carrer del costat, on hem quedat.
Sóc feliç, i espero que el que sento per dins em duri molt.