20 de Desembre del 2007

Benvolgut diari, no sé si està bé escriure’t, però

tampoc no sé si estaria bé no fer-ho, per tant he
decidit que t’escriuré per poder-te explicar les
meves pors. Una d’elles es que algú et llegeixi, no
sé què faria ja que estic disposat a explicar-te lo
malament que ho passo i això no ho pot saber
ningú! Ara ja t’he explicat el perquè et vull escriure,
o sigui que ara suposo que m’he de presentar,
potser no ho hauria de fer perquè si algú
desconegut et llegeix, sabran qui sóc com em dic... i
la mare sempre em deia que no em referís a
desconeguts, ostres! Però ara que ho penso, tu
també ets un desconegut! Si la mare se n’assabenta
quina por!Va ho intentaré.
Hola, em dic Pol, tinc 35 anys i treballo de bomber,
la meva feina no m’agrada gens. Ai! No ho hauria
d’haver dit, però és que no em puc aguantar, he de
treballar de bomber perquè el meu pare era bomber
i clar, volia que jo també ho fos, i evidentment no li
podia dir que no, només faltaria! Tenia i tinc por de
el que em diria així que em vaig aventurar i vaig fer
un curset per poder fer de bomber.
22 de Desembre del 2007

Hola, torno a ser aquí, m’ho he repensat i crec que

després d’escriure tot el que penso, et cremaré, així
ningú podrà saber que t’he escrit, és una bona idea
oi? Saps quin és el problema, que em fa molta por
encendre un foc i el que encara em fa més por és
apagar-lo. Sort que mai he hagut d’apagar un foc, i
això que sóc bomber. Com que he descartat la idea
de cremar-te, després he pensat que et podia fer
miques amb unes tisores, però si ho faig tindré por
de tallar-me i no suporto veure sang!! De moment
no et faré res, però ja aniré pensant.
Avui ha estat un dia espantós! Una dona gran ha
trucat als bombers perquè el seu gat havia pujat a
un arbre i no sabia com baixar-lo. I m’ha tocat anar
amb la velleta a treure-li el gat! He passat molta
por, quan estava allà a dalt, pensava que era la
meva fi, però finalment la velleta m’ha ajudat a
baixar de les escales i ha pogut agafar el gatet.
24 de desembre del 2007

Hola un altre cop. Saps? He pensat que et tiraré al

mar perquè no et puguin llegir, més ben pensat,
millor no que em fa por l’aigua i si caic m’ofegaré ja
que no sé nedar. Avui el dia l’he passat molt
tranquil·lament, he estat ordenant papers per ordre
alfabètic, hi ha hagut un moment que m’ha entrat
pànic al paper perquè he pensat que em podria
tallar amb ell, però després ja m’ha passat ja que
m’he posat guants!He anat una mica lent, però
finalment he tingut tots els papers ordenats,
després he anat al despatx del meu cap per
entregar-li i he tingut molta por a l’entrar! I si no li
agradava com els havia ordenat? Però no m’ha dit
res, estava parlant per telèfon i m’ha somrigut,
ostres i si li agrado, potser es homosexual! Espero
que no perquè sinó no sabré com dir-li que a mi no
m’agrada. I si em despatxa per dir-li?! Ostres me
posat en un bon embolic.
25 de desembre del 2007

Diari! No et puc preguntar com estàs ja que no em

contestaràs o sigui que t’explicaré com estic jo, que
al cap i a la fi és per això que serveixes. Al final ha
resultat que el meu cap no és gai! Per sort me tret
un mort de sobre, avui ens ha anunciat a tots que es
casaria amb la seva secretària i que tindrien un fill.
Ens han convidat a veure cava i no hem treballat ja
que és Nadal, jo no he provat el cava, que la
primera vegada que vaig provar alcohol vaig
vomitar i ara em fa por l’alcohol, i a part d’això crec
que els meus companys em volien posar alguna
cosa al cava, somnífers o alguna cosa per l’estil.
Sempre estic sol, no m’agrada estar amb ningú,
corro el risc que em facin alguna cosa, per tant fa
temps que vaig decidir que no tindria amics, així
estic més segur.
27 de desembre del 2007

Estimat diari, no et podràs creure el que m’ha

passat avui, jo estava caminant tranquil·lament per
la rambla, perquè avui era festa. Normalment no
solc sortir perquè tinc por de cremar-me amb el sol,
topar-me amb algú i caure, mullar-me amb la pluja,
que m’atropelli un cotxe... hi ha molts perills allà
fora. Com anava dient estava caminant per la
rambla perquè havia d’anar a comprar al
supermercat i de sobte he notat com em queia
alguna cosa, i quan m’he girat he vist una dona
ajupida que estava agafant la meva moneda d’un
euro!! Tu creus la molt lladre! I a sobre després no
m’ha demanat ni perdó se n’ha anat enfadada
perquè li havia dit que era una lladre! I després
diuen que Barcelona es segura! Però aquí no s’ha
acabat la cosa, que quan estava pagant la caixera
em volia robar 2 cèntims! I ella excusant-se m’ha dit
que se’ls havia descuidat! Va home va si s’ha vist
d’una hora lluny em volia robar.
28 de desembre del 2007

Estic molt constipat! Ahir a la nit no em vaig tapar

amb la manta perquè si entrava algú a robar pogués
sortir corrents per la porta del darrere, però vaig
comprovar que si em tapava perdia molt temps, i
per això no em vaig tapar. Aquesta nit com que no
ha entrat ningú a robar, doncs he passat fred i m’he
constipat. Avui he trucat al meu pare perquè avisés
al cap de que no hi podia anar. M’ha costat molt
trucar, no sabia què em diria el meu pare, i quan
finalment he trucat s’hi ha posat una dona, primer
no l’he reconegut però després ja he sabut qui era,
la Marilyn, la preciosa Marilyn, la noia més maca
que he vist mai. Quan he sabut que era ella no he
pogut parlar i he penjat de cop. Al cap d’una estona
el meu pare m’ha trucat per preguntar-me què volia
i li he explicat. Al cap d’una hora han trucat a la
porta. No he dit res, però han tornat a trucar i m’he
acostat a la porta per veure què volien. He obert la
porta a poc a poc per si de cas, i m’he quedat parat!
Era la Marilyn, m’ha dit que venia a veure com
estava. Com que no volia encomanar-li la he fet fora
sense immutar-me.
30 de desembre del 2007

La meva vida és un malson i a mi no m’agraden

gens els malsons! Estic plorant i tinc por de tacar-te.
Em suïcidaria si fos una mica més valent, però
només de pensar-hi ja m’esgarrifo! Ha estat
horrorós, en un bloc de pisos de l’Eix Macià una
dona s’ha deixat el gas obert i hi ha hagut una
explosió. He hagut d’anar a salvar gent de sota les
runes, i no he servit de res, havia d’entrar dins
l’edifici i no m’he atrevit. El meu pare se n’ha
adonat quan hem tornat i m’ha renyat a base de bé.
No vull sortir al carrer, es perillós, em quedaré aquí
amb tu. Desconnectaré la llum i el gas perquè no hi
hagi perill. Per cert, ja sé com desempallegar-me de
tu, et trencaré amb les meves mans, així que em
vaig despedint ja que és el nostre últim dia d’estar
junts, m’ha agradat molt poder explicar-te els meus
problemes però ara ja no vull seguir. Adéu et trobaré
a faltar.
31 de Desembre del 2007

Hola, ja ho sé ara no hauries d’estar aquí, però he

pensat que podries esperar fins que s’acabi l’any
així marxaràs acompanyat i no tindràs por de la
foscor del buit. Avui no he sortit de casa, com et
vaig dir ahir no penso sortir, em quedaré aquí fins
que em mori de gana. NO vull morir, em fa por! Però
també em fa por viure. Suposo que m’hauré de
deixar de romanços i quan s’acabi el menjar hauré
de sortir a comprar. No, trucaré al supermercat que
m’ho portin a casa. I tornaré a obrir l’electricitat per
poder treballar des de casa. Avui no penso celebrar
el Cap d’Any, vull que se’n vagi. Ha estat molt
dolent, com cada any, ple de pors i gent que em fa
la vida impossible. Ara ja són les 11:59 començaré a
trencar-te i que sàpigues que m’has estat de gran
ajuda, però crec que no s’hi pot fer res contra la
societat, és dolenta i vol que passis tots els teus
dies amb por. Sort que jo he fet que no tinguis
por de la vida.