DIA 23 DE DESEMBRE DEL 2003

Jo no ho entenc.
Tot va comen�ar abans de Nadal. Far� una setmana. El meu amic, metge de
cardiologia i el meu cap, em va trucar per si pod�em anar a "fer un caf�" all�
semblava com dir "hem de parlar". Jo naturalment vag dir "s�".
-Angie, aix� no pot continuar...
En Mike era un home... un home que ho deia tot amb els seus ulls verds. Tenia la
mirada fixa en mi. M'encantava, per� all� volia dir "PROBLEMES". Volia dir-li que
tot el que havien dit de mi era mentida. Que em volien fer fora perqu� em tenien
enveja. Sobretot les infermeres que es morien d'enveja perqu� sempre est�vem
junts. A sobre aquell goteig insoportable que venia de la cuina de la cafeteria
se'm ficava dins del cap. Era repetitiu. Escoltava a la vegada les veus de les
infermeres rient-se'n de mi dins el meu cap i en Mike no parava de picar amb els
dits sobre la taula. Era insoportable i em va sortir el que no volia:
-Para! No! No tenen ra�! Elles nom�s saben riure! No treballen! Ho haig de fer
tot jo! Es riuen de mi perqu� saben que sempre he estat enamorada de tu, per� que
mai est�rem junts... Es riuen de la meva por a l'aigua! De les meves manies!
Sempre riuen! I em volen fer fora perqu� em tenen enveja, no ho veus?
-Angie, si us plau, est�s fent un...
-I qu�?
Llavors em va dir el que em volia dir. Volia aconsellar-me com amic que an�s al
psic�leg, per� ara com a cap m'obligava.
Jo no estava boja per anar al psic�leg, sabia perfectament que em deien, "entre
els altres infermers", "La infermera neur�tica de la planta cinc", no eren
imaginacions. Per� si no seria despatxada i no ho volia. Sobretot perqu� volia
estar al seu costat...
-Passi, si us plau, no es quedi dreta a la porta.
-Abans, pot obrir la finestra si us plau? No m'agrada l'olor de tabac ranci. �s
detestable.
-S� ara mateix, tot per als meus pacients. Senyora Matwees �s infermera vost� oi?
-S�. I no m'agrada que em diguin "Senyora Matwees" encara tinc 24 anys i em pot
dir " Senyoreta Angie".
Aquell paio era insoportable. Baixet, gras, ulls de mico, nas de pallasso.
S'hauria d'haver fet pallasso.
No parava de parlar, i de parpellejar molt de pressa! Era estressant! Tot el que
deia es podia resumir en una paraula "BOJA".
-T� un cas de neurosis. Per exemple la seva f�bia a l'aigua, els seus tics, les
seves manies,... hi pertanyen.
-Tics? Per l'amor de D�u...
-Sempre es toca els dits quan parla i arrufa el nas quan menteix. Miri li
recomano que escrigui un diari, li servir� per desfogar-se. Jo naturalment el
llegir�, per� tot el que hi hagi dins ser� un secret...
Aix� va comen�ar tot.
Ara ve el t�pic escrit que s'escriu al principi d'un diari:
"Estimat diari, em dic Angie Matwees tinc 24 anys, estic a la flor de la vida.
Tinc por a l'aigua, sovint parlo sola, m'agrada m'ha tranquilitza. Estic enamorada
del meu cap i millor amic. Segons el psic�leg tinc un cas de neurosis, dient clar
estic boja. Al meu treball tothom em coneix com "La infermera neur�tica de la
cinquena planta" i tothom m'odia."ODIAR"...

DIA 24 DE DESEMBRE DEL 2003

Dem� Nadal.
Em fa riure, tothom est� feli�, quan en veritat tot �s una merda.
Avui he vist a en Mike. M'ha preguntat que com ha anat el psic�leg, jo li he
respost que m'ha tractat com una senyora de cent anys i despr�s com a una nena de
cinc anys.
Va riure. Les seves dents eren com diamants... Brillaven tant... Vaig sortir
corrents. No s� perqu�. Potser tenia por. Em sentia petita. Volia plorar, per�
havia de donar-li la medicaci� a la senyora Howard.
Tenia r�bia, volia matar alg�, tenia totes les rialles al cap dels infermers... Se
n'havien anat tots de copes. M'ho havien demanat si hi volia anar amb un to
ir�nic. Vaig dir "No gr�cies". Es reien de mi, ho notava.
M'he quedat a l'hospital aquesta nit. No tinc ganes d'anar a casa. Ara estic
escrivint un diari merda pel psic�leg. Potser a m�s de ser BOJA s�c PSIC�PATA. No
et sembla estimat diari?

DIA 25 DE DESEMBRE DEL 2003

Avui �s Nadal.
M'he llevat al lavabo de la tercera planta. M'he canviat de roba i he comen�at a
treballar.
No tinc gana. Des d'ahir que no menjo. No crec que em passi res. Per� aquest
hospital em posa malalta. Nom�s estic per ell. �s l'�nic que m'ent�n. �s l'�nica
cosa que ens uneix a part d'una llarga amistat.
-Has dormit avui aqu�? Qu� et passa Angie?
-Em trobo sola, no m'agrada el Nadal. A m�s si dormo a casa nom�s penso en tu i
en aquella nit i no puc..
-Angie, saps que all� nom�s va ser un error...
-Calla! Mira no li he dit res a la Helena perqu�...
Vaig comen�ar a plorar i a llen�ar coses del carret al terra. Tothom em mirava i
qu�? �s Nadal i per Nadal es fan coses sorprenents. Em va agafar amb els seus
bra�os forts i em va portar r�pid cap a l'ascensor. Despr�s cap al seu despatx i
all�:
-Est�s boja!
-Hahaha...s�, i? Mike... no tinc ganes de res, tot em pertorba.
El tic-tac del seu rellotge de pulsera em posava...
-L'hauries de llen�ar - Li vaig dir assenyalan't el rellotge- Molesta.
Es va asseure a la seva cadira i va callar.
Vaig sortir fora. No aguantava el rellotge i la seva mirada tampoc...
Ara mateix, despr�s de set hores, estic al bany de la tercera planta un altre cop.
Em fa sentir tranquil�la. Aquesta vegada, per�, no estic sola. Tinc una ampolla
del millor cava catal� per a mi sola.
Bona nit estimat diari.

DIA 26 DE DESEMBRE DEL 2003

Ressaca.
Avui estic de mal humor.
Un pacient ha tingut la barra de dir-me que la seva sopa estava massa freda! Doncs
ara t� una sopa calenta amb tranquil�litzants. Haveure si calla una estona.
El meu cap est� a punt d'esclatar. Per� el cava... bon�ssim.
A les once del mat� he tornat a casa. Per dutxar-me i canviar-me. Me l'he trobat
al meu llit. El seu perfum encara hi era entre els coixins. M'he adormit entre els
records.
LLavors han trucat:
-Com �s que has marxat de l'hospital?
-Necessitava una dutxa.
-Aqui en tenim. No pots fer el que et doni la gana, Angie...
-Mike... sembles el meu pare!
-Haig de parlar amb tu. A les cinc a la cafeteria de la segona planta.
Vaig mirar el rellotge, eren les tres.
Vaig anar a l'hospital. Anava pels passadissos, notava una fredor que em
despullava. Eren les mirades i els seus "Mira la infermera neur�tica de la
cinquena planta est� all�, m'han dit qu�..." "Qu� dius? Qu� fort! Si �s que..."
Est�pides. La gent pot ser molt est�pida.
-A les sis tens psic�leg.
-M'ho dius ara?
-S�. Aix� hi vas de seguida. Dem� parlem.
Est�pid.
La visita al psic�leg una merda. M'ha comen�at que no podia seguir donant
tranquil�litzants als pacients si no es veuria amb el dret a denunciar-me. Quina
merda.

DIA 28 DE DESEMBRE DEL 2003

Avui ha estat el pitjor dia de la meva vida, he tornat a recordar-ho. Avui era tot
estressant, tot mon�tom. El soroll de la m�quina de caf�, els tic-tac dels
rellotges, les infermeres xiuxiuejant, els pacients queixant-se. Tot era molt
estressant.
He tornat a anar al lavabo del tercer pis. Em sento segura all�. He obert l'aixeta
d'aigua calenta, estava tan cansada que amb el vapor m'he adormit. Quan m'he
llen�at aigua a la cara he reaccionat i m'he mirat les mans. Tenia p�nic en aquell
moment. El meu cor bategava a cent per hora. No podia treurem la imatge de jo en
el seient de copilot, veient com ens aprop�vem cada cop m�s a un llac preci�s.
Per� el cotxe no responia. Les portes de seguretat no s'obrien. Ens morir�em
ofegades.
Vaig veure una bombolla eggant. Despr�s tot era aigua.
L'aigua entrava al cotxe. La mare em deia " tranquil�la reina", no se ocm vaig
sortir del cotxe, nom�s se que ella no va poder...
Vaig recular cap endarrera, vaig topar amb la porta del lavabo. M'hi vaig ficar.
Vaig tancar la porta per protegir-me de l'aigua. Ara eren les parets que es feien
petites al meu voltant, m'esclafaven. Vaig intentar obrir la porta, es va
encallar. No s'obria. Vaig comen�ar a donar cops a la porta, a cridar, a xisclar.
No podia, em moria sota la pressi� de les parets.
Alg� va obrir la porta, no me'n recordo nom�s recordo que vaig sortir corrents.

DIA 31 DE DESEMBRE DEL 2003

Aquesta nit estic en un lloc espant�s. En Mike em volia portar a la pres�, per�
m'ha portat aqu�. No s� que �s pitjor.
Tot ha comen�at quan m'ha trucat pel tel�fon per dir-me que an�s al seu despatx.
Vaig entrar. Em va mirar i em va dir "Em caso" el m�n es va fer petit, el sostre
em queia a sobre.
-No pots, tu, jo, tu i jo... Jo t'estimo, tu sempre m'has estimat, no t�
l'estimes, vinga si us plau que tothom sap la veritat.
-Est�s boja. No hi ha cap veritat. Fa temps que amb les teves paranoies tot es va
acabar. Vius en el teu m�n.
-Tu est�s en ell.
-Est�s obsessionada.
-Et mataria! Perqu� no et vaig amtar aquella nit! T'hagues pogut asfixiar amb el
coix�! Et matar� ara.
No era jo qui parlava. Mai m'havia tornat a passar. Era en Jack qui parlava,
tornava a estar al meu costat. Tornava a veure'l.
-Ho sento noera jo.
Quan vaig reaccionar tenia un cendrell a les mans per agredir-lo. Ell m'aguantava
la m� amb for�a.
El vaig deixar caure. Li deia que no era jo, que era en Jack que havia tornat.
Vaig veure el ganivet d'obrir les cartes i ja no me'n recordo de res m�s. Nom�s s�
que estic aqu�. En una habitaci� fosca, humida, on hi ha un ambient t�tric. No puc
dormir.
DIA 3 DE GENER DEL 2004
La gent d'aqu� est� boja. Em paso els dies passejant pel centre. Espero. Esperar
a qu�? No ho s�. Potser a tenir l'esperan�a de sortir d'aqu�.
Avui se m'ha apropat una noia que deia ser "pintora" estava completament sonada.
Ens vam comen�ar a barallar.
Ens van separar, a mi em van agafar amb una camisa de for�a, tots els meus m�sculs
estaven tensos, feien mal. El cabr� del vigilant em clavava les seves ungles com
ganivets al meu bra�.
Em va portar fins a una sala fosca, no hi havia finestres com en la majoria
d'habitacions d'aquell manicomi. Era freda. Van obrir els llums, el p�nic
s'apoder� de mi. Els llums em cegaven. Repicaven contra la paret tota l'estona. Em
van fer entrar. Van tancar amb clau.
Al mig hi havia una banyera.
El meu cor estava apunt d'esclatar, si continuava aix� realment em tornaria boja.
Encara tinc les mans una mica paralitzades. Les puntes dels dirs encara estan
gla�ades.
Em van treure la camisa de for�a. Jo pensava que all� que anaven a fer ja ho
havien prohibit feia temps, per� no.
Vaig notar una lleu punxada al coll.
Els meus sentits es van embolar. Vaig notar com alg� m'agafava i em col�locava en
una superf�cie llisa, freda on m'enfonsaven dins un l�quid. Aigua? Vaig comen�ar a
gemegar, volia sortir, per� no podia.
El meu cos comen�� a tremolar, mil o m�s agulles se'm clavaven a la pell. El meu
cap estava fred. No s� si la meva pell cremava o gelava. Gemegava.
No recordo m�s. M'he despertat a la meva llitera amb el cos entomit. Tinc fred i
unes ganes de plorar impressionants.

DIA 6 DE GENER DEL 2004

No puc viure ni un dia m�s en aquest lloc. �s tothom gris. Tot est� ple de
rellotges. Els odio. Em vull morir. Des d'all� que va passar l'altre dia no dormo.
Tinc por. Ja no menjo, ni passejo, ni em barallo. Nom�s vull estar en el meu
llit,e nvoltar-me dins d'uan bombolla amb en Mike en el meu m�n. Sense
preocupacions, fent coses extraordin�ries com pastissos, cuidant gent, sense
infermers, tot verd, i on jo encara el tinc a ell...

Tha�s Garrido Calado