EL MÓN GREC

1.- L’ESPAI FÍSIC:

a) Característiques físiques:
- La civilització grega neix a les costes del
mar Egeu (Península Balcànica, territoris
d’Àsia Menor i illes properes).
- El relleu d’aquests territoris és muntanyós
amb valls estretes que dificulten les
comunicacions.
- Clima mediterrani, sec i calorós.
b) Conseqüències:
- Terra dura i seca que ha de ser traballada
durament per poder-ne obtenir l’aliment
necessari.
- Agricultura mediterrània de vinya,
olivera, blat i hortalissa.
- Molta costa que proporciona pesca abundant i és un
mitjà ideal de transport que afavoreix el comerç.

2.- ORGANITZACIÓ TERRITORIAL:

- La civilització grega no té unitat territorial, cada vall
o cada illa forma un estat independent comprès per una
ciutat i les terres que l’envolten.
- Cada ciutat estat independent (polis) té moneda, lleis,
govern i exèrcit pròpis.
- Totes les polis comparteixen una mateixa llengua,
cultura i religió.
- El conjunt de polis gregues rep el nom d’Hèl.lade.

3.- ETAPES DE LA CIVILITZACIÓ GREGA:

a) Època obscura (1.200 aC.-800 a.C.):
- Es formen les principals polis. Lluites internes.
- Sistema polític: oligarquia (comanden els rics, els
propietaris de grans extensions de terres).
b) Època arcaica (800 a.C.-500 a.C.):
- Es redacten les primeres lleis i apareix la moneda.
- Comença la colonització de la mediterrània.
- Es consolida la supremacia militar de la polis d’Esparta.
c) Època clàssica (500 a.C.-336 a.C.):
- Primera part del període:
- Unitat de totes les polis davant els atacs dels perses. Guerres Mèdiques.
- Supremacia d’Atenes: aparició del sistema polític democràtic.
- Segona part del període:
- Conflictes entre les polis d’Atenes i Esparta pel control del territori. Guerres del Peloponès.
- Filip de Macedònia aprofita la situació de guerra civil entre les polis gregues per conquerir-les.
d) Època Hel.lenística (336 a.C.-30 a.C.):
- Alexandre el Gran de Macedònia conquereix tot l’imperi persa fins al riu Indus i fins Egipte.
- A la mort del monarca es reparteix el seu imperi i es formen els regnes hel.lenístics.
- En aquesta època es produeix una mescla de les cultures grega i oriental.
ACTIVITATS

1.- Quines etapes de la civilització grega surten a l’eix cronològic?

2.- Quants anys comprèn cada una de les etapes?

 ACTIVITATS

3.- Quins elements constitueixen la base de la unitat dels grecs?

4.- Defineix el conceptes de:
- polis:
- hèl.lade:
5.- Escriu les tres formes de govern que es varen succeir a les polis gregues.

4.- L’EXPANSIÓ DEL MÓN GREC: LES COLONITZACIONS:

Les colònies són ciutats fundades per grecs, construïdes a l’estil grec i habitades per grecs
en terres llunyanes situades en llocs estratègics per poder-s’hi establir i arribar acords comercials
amb la població nativa.
a) Causes:
- Augment excessiu de la població a les polis (massa gent per poc menjar).
- Escassetat de terres (molts pagesos sense feina ja que la terra era dels rics).
- Existència de lluites socials entre pagesos pobres i propietaris rics (acabades amb
l’expulsió dels revoltats que havien d’anar a cercar altres llocs per viure).
- Necessitat d’obrir nous mercats (per vendre els excedents agrícoles i artesanals
propis de la polis).
b) Conseqüències:
- Es desenvolupen els sistemes de navegació.
- Els grecs estenen per tota la mediterrània i les costes del Mar Mort l’ús del ferro,
l’alfabet, la moneda, l’urbanisme i l’art.
- Les colònies s’independitzen de les polis d’origen dels fundadors (metròpolis)
amb les quals només mantenen vincles culturals i comercials.
ACTIVITATS

6.- Quina diferencia hi ha entre una colonia i una metròpoli?

7.- Explica les causes que van afavorir l’emigració dels grecs

8.-Quines conseqüències tè l’emigració grega?

5.- TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES:

- La base de l’economia és l’agricultura: blat, olivera, vinya i hortalisses i la producció de vi i oli
- A les ciutats marítimes es desenvolupa el comerç amb les colònies i apareix la moneda com eina
d’intercanvi entre diferents indrets. La més important fou el dracma atenenc.
- Gràcies al comerç s’estimula el creixement de la indústria artesana (ceràmica, teixit, armes,
joies...) on hi treballa un gran nombre d’esclaus.

6.- ORGANITZACIÓ SOCIAL:

- La societat de les polis gregues estava estructurada segons el poder econòmic dels seus habitants:
propietaris rics, comerciants, artesans, pagesos i esclaus.
- Però també segons l’origen i lloc de naixement dels mateixos:
homes lliures: ciutadans (varons fills de pares nascuts a la polis, amb drets polítics)
metecs (estrangers que pagaven imposts i formaven part de l’exèrcit)
esclaus (Eren la majoria de la població. Estaven sotmesos a l’amo. No els consideraven
persones. Eren la mà d’obra base de l’economia grega).
ACTIVITATS

9.- Fes una relació dels recursos econòmics explotats pels grecs.
10.- Quins dos tipus d’estructures socials es combinen a les polis gregues? Posa exemples.
7.- ORGANITZACIÓ POLÍTICA:
Al llarg de la civilització grega es succeeixen noves formes de govern, en ocasions distintes
per a les diferents polis. Les tres més importants són:
- Monarquia: Sistema de govern segons el qual el poder està en mans d’una sola persona. Aquest
poder es sol transmetre de manera hereditària.
- Oligarquia: Sistema de govern segons el qual el poder està en mans d’un petit grup de persones,
generalment les més riques de la societat (aristòcrates), i les seves famílies. La resta dels ciutadans
mascles, que formaven l’exèrcit, es podien reunir en assemblea, que només era escoltada.
- Democràcia: Sistema de govern segons el qual el poder està en mans del poble (de la gent que ha
de ser comandada). Els càrrecs són elegits, controlats i duren un període de temps breu.
a) Malgrat es considera que Atenes és la polis bressol de la democràcia, es tracta d’una
democràcia limitada, ja que només una minoria de la població (els ciutadans) tenen drets polítics i
poden participar de les decisions de la polis. Aquesta participació es fa de forma personal, per tant
rep el nom de democràcia directa (tots els ciutadans poden formar part del govern).
b) Les institucions democràtiques eren:
- L’Assemblea (Ekklesía): formada per tots els ciutadans, es reunia per votar les
lleis, controlar els pressuposts, prendre decisions importants i elegir els càrrecs de govern.
- Els magistrats: ciutadans elegits per l’Assemblea que s’ocupen dels afers públics.
Els més importants eren els estrategs (dirigien l’exèrcit), els arconts (presidien els tribunals) i els
tresorers (controlaven la recaptació d’imposts).
- Els tribunals populars (Heliea): formats per 6.000 ciutadans majors de 30 anys
elegits de forma anual per impartir justícia.
ACTIVITATS

11.- Enumera les institucions de la democracia atenesa, identifica’n la més important i

explica’n la seva funció.
12.- Per què es diu que la democràcia atenenca era una democràcia limitada?
13.- Raona quines diferències existeixen entre les tres formes de govern de les polis gregues.

8.- LA VIDA QUOTIDIANA:

- Les ciutats estaven emmurallades i tenien carrers estrets, sinuosos i pudents. No hi havia
clavegueres ni sistemes de recollida de fems. L’aigua escassejava.
- Els habitatges, construïts al voltant d’un pati central, tenien una o dues plantes fetes de
maons de fang i bigues de fusta. No tenien gaire mobiliari però sí tenien un espai reservat a les
dones (gineceu) i un altre reservat als homes (andrón).
- El pare era el cap de família. La dona estava sotmesa sempre a un home, el pare quan era
fadrína, el marit quan estava casada, o el fill gran si quedava vídua.
- La majoria de la població s’alimentava de sèmola de cereals, pa, formatge, peix, verdures,
ous, olives, figues i fruita. Els rics afegien carn a la resta d’aliments.
ACTIVITATS

14.- Com descriuries una ciutat grega?

15.- Quines eres les dues zones exclusives d’un habitatge grec?
16.- Quins eren els aliments habituals en la dieta dels grecs ?

9.- LA RELIGIÓ GREGA:

- Els grecs retien culte als mateixos déus (politeisme), que representaven amb aspecte d’homes i
dones, (antropomòrfics) amb les mateixes virtuts i passions que ells però dotats d’immortalitat.
- Habitaven, segons les seves creences, la muntanya més alta de Grècia, el Mont Olimp.
- Les narracions dels fets i de les aventures (amors, disputes, obres...) protagonitzats pels déus i pels
herois (personatges llegendaris que eren fills d’una divinitat) formen la mitologia.
- Els déus poden ajudar o perjudicar els humans, per això es fan molts rituals en senyal de respecte:
- Rituals familiars dirigits pel pare per celebrar qualsevol acte important de la família.
- Rituals a les ciutats dirigits per sacerdots on es feien ofrenes, sacrificis i processons.
- Rituals als santuaris on les polis celebraven ritus comuns (cultes panhel.lènics) com
representacions teatrals, competicions esportives (com els Jocs Olímpics en honor al déu Zeus) i
consultes als oracles (on una pitonisa responia, en nom de les divinitats, les preguntes dels humans
sobre el seu futur).
ACTIVITATS

17.- Quines dues carácterístiques són representatives de la religió grega?

18.- Quins tipus de cultes duen a terme els grecs?
19.- Què és la mitología?
20.- Explica que eren els oracles.
10.- L’ART GREC:
a) L’arquitectura:
- Les construccions més característiques de la cultura grega són els temples i els teatres.
- Els temples grecs, fets de pedra, presenten dimensions humanes i denoten una gran preocupació
per la proporció i l’harmonia de les formes.
Existeixen tres estils arquitectònics segons la forma i ornamentació de les columnes

l’estil dòric l’estil jònic l’estil corinti

- Els teatres, on es feien representacions teatrals, estan excavats a la falda d’una muntanya i
presenten tres zones, la graderia (on seia el públic), l’orquestra (on cantaven i ballaven els músics) i
el prosceni (zona on actuaven els actors)
b) L’escultura:
- Les escultures gregues tenen una funció religiosa (representen divinitats), per això els artistes
tenen preocupació per la bellesa, la proporció de les formes i l’harmonia. Els grecs consideren que
la màxima bellesa és la representació del cos humà, per això les figures solen ser nues.
- Al llarg de la civilització grega l’escultura va evolucionar molt, se’n distingeixen tres etapes:
• Època arcaica: figures rígides i tosques representant atletes nus i joves vestides.
• Època clàssica: figures en moviment i perfecció del cos humà. Rostres inexpressius.
• Època hel.lenística: figures amb moviments exagerats i sentiments al rostre.
ACTIVITATS

21.- Escriu el nombre que correspon

als elements d’un temple grec.
Peristil
Cornisa
Fris
Cel.la
Frontó
Entaulament
Arquitrau
Capitell
Columna
Coberta
Basament
Pinta al mapa la zona on es va desenvolupar la civilització grega i localitza-hi les ciutats i els
elements geogràfics següents:

Península Balcànica
Mar Egea
Mar Jònica
Mar Tirrènica
Macedònia
Pel.loponès
Troia
Focea
Atenes
Esparta
Micenes
Olímpia
Eubea
Creta
Delos

Pinta al mapa el territori de l’imperi d’Alexandre el Gran. Després escriu el nom de les zones
i ciutats següents:

EGIPTE IMPERI PERSA ÀSIA MENOR

MESOPOTÀMIA ÍNDIA MACEDÒNIA
PEL.LA ALEXANDRIA BABILÒNIA
 ACTIVITATS

22.- Investiga els següents aspectes de les manifestacions artístiques gregues.

Els ordres grecs

Ordre Ordre Ordre

___________ ___________ ___________

La planta del temple grec

L’escultura grega
Nom_________________
És obra de ____________
És de l’època __________
Perquè _______________
_____________________
_____________________
_____________________

Nom________________________
És obra de ___________________
És de l’època _________________
Perquè ______________________________
____________________________________
_____________________

Nom_________________ Nom________________________
És obra de ____________ És obra de ___________________
És de l’època __________ És de l’època _________________
Perquè _______________ Perquè _____________________________
_____________________ ___________________________________
_____________________
_____________________