LASSALTADORA

per Simon Kewin

Traducci de lEdgar Cots Argelich

Illustrat per Ion Ander Ramrez

Estaci Central de Nova Nova Delhi, 14:02 (hora local)

En Ronan Mistry va sortir mig ensopegant del portal de salt de l'Estaci Central
de Nova Nova Delhi. Tenia l'estmac sacsejat, com si alg durant l'ltim minut li
hagus fet donar voltes amb els ulls embenats. Un dolor agut tamborinava el seu
cap. Odiava les estpides xarxes de salt. El mal de cap era nou, per els portals
sempre li feien venir basques. Era prou vell per recordar els dies que els avions
encara volaven pel cel. Trigaves hores a arribar a qualsevol lloc (cosa que divertia
a la gent jove), per almenys no dividien el teu cos en un torrent de bits i el
muntaven de nou cada vegada que volies viatjar.
Es va prometre a si mateix que, definitivament, aquella era la darrera
vegada que utilitzava les xarxes. Si ms no, una altra vegada pagaria un portal de
salt privat. No era perqu no s'ho pogus permetre. Era per aquella afectaci de
ser una persona normal, pels seus inicis humils: fes-t'ho com vulguis, mai no
podrs deixar de ser aquell pillet dels barris baixos de Delhi. A partir d'ara, faria
servir el pressupost de ShivaTech i viatjaria amb una mica ms de comoditat.
Catarsi 20 pg. 1
 Bon dia de nou, senyor Mistry.
Un gurdia de seguretat que duia un turbant del color del safr va fer el
gest d'anar-lo a ajudar. En Ronan no el va reconixer, tot i que li era familiar. Va
fer un gest i un somriure per dir que estava b, que no necessitava ajuda. Els
gurdies hi eren per vigilar que no hi hagus assaltadors que atraquessin els
viatgers que emergien de la xarxa, no per ajudar a vellets marejats.
En Ronan va fracassar estrepitosament en intentar treure's el mareig
caminant en lnia recta. Per almenys va aconseguir aguantar-se el vmit. Va
engolir el fluid amarg que de sobte li havia omplert la boca. Centenars de milers
de persones arribaven en tropell a l'estaci. Entraven i sortien rpidament
daquella collecci de portals i es feien lloc empenyent a qualsevol que se'ls
poss pel davant. Va topar amb ms d'un, que van remugar unes disculpes
inaudibles. Va trobar un pilar de pedra que li va donar la benvinguda amb una
solidesa freda. Esperaria all palplantat fins que el seu cap li pars de rodar, com
un gos vell.
Va observar com un grup de soldats uniformats s'obria a empentes entre la
turba: no eren els gurdies de la xarxa de salt privada, sin oficials militars de la
IndPol, armats amb tsers i lsers i qui sap qu ms. Segur que hi havia hagut un
incident. Potser havien atracat a un viatger desafortunat mentre sortia del seu
portal. En Ronan va donar una ullada per veure qu havia passat, a qui
arrestarien. Esperava que no hi hagus cap conflicte seris. No tenia forces per a
posar-se a crrer ara.
Hi va haver un moment d'horror quan la veritat el va colpejar. Els soldats
no corrien cap als portals. Corrien cap a ell. El pnic va sacsejar el seu estmac.
Va ser llavors quan va veure la Sageeta, la seua dona, apressant-se darrere
els soldats, amb el seu sari1 amb cua, arrossegant-se rere seu com unes ales fetes
de seda d'aranya. Semblava enfadada. No estava mai enfadada. Els soldats van
crrer fins davant seu i desprs s'aturaren i s'obriren per deixar passar la dona.
Ronan. Per tots els dimonis, qu passa? Qu coi fas? la Sageeta es va
plantar davant seu, amb les mans als malucs. Els soldats ara l'havien rodejat,
talment com un anell d'acer que feia retrocedir l'eixam de gent. No semblava que
l'anessin a arrestar. Miraven cap a fora, com si el volguessin protegir. Per... de
qu? No entenia res del que estava passant.
Sageeta. M'alegro de veure't. Em trobo una mica malament.

1 Vestit de dona, tradicional del sud-est asitic, fet de seda (N. del T.).

Catarsi 20 pg. 2
 Aix ara no importa, vell beneit. Qu coi has fet? Qu s aquesta
bogeria?
Va fer que no amb el cap.
No s qu vols dir. Venia d'una reuni a Ciutat de Cap amb uns nous
contactes europeus. No he fet res de res.
No em vinguis amb romanos va dir la dona. M'explicars ara
mateix tot el que ha passat.
Explicar qu?
Les faccions de la seua estimada esposa van esbossar una mirada de
preocupaci. Va parlar novament, en veu baixa, com si l'amones que la gent la
sents.
Explica'm per qu fa mitja hora has ingressat mil milions de rupies de
ShivaTech a uns comptes dels quals no havia sentit mai a parlar. L'empresa est
arrunada, Ronan. Estem arrunats!
Com?
Mil milions de rupies! Tots els nostres ingressos s'han esfumat en un
instant.
No pot ser aix. No he ordenat pas aquesta transferncia.
No diguis bajanades. Creus que no t'ha vist ning? Has fet la transacci
des d'un banc de Londres. L'IndPol t la gravaci de tu arribant al Node de Salt
de London Euston. I tamb la gravaci de tu venint cap aqu fa una hora, quan
aquella noia jove tan bufona s'ha parat per ajudar-te. s aix del que es tracta!
Te'n recordes ara?
En Ronan no trobava cap mena de sentit en les paraules de la seua dona.
Qu estava dient? Quina noia jove?
Tot aix s un disbarat va dir en Ronan. Acabo de marxar de
Ciutat del Cap.
La seua dona va negar amb el cap, com compadint-se'n.
Llavors, digue'm, Ronan, a quina hora has marxat de Ciutat del Cap?
Al voltant de la una.
I ara quina hora s?
bviament, un minut ms tard per mentre parlava, tamb
consultava l'extensi de rellotge que tenia al seu cervell, noms per assegurar-
se'n. La resposta va tornar-li immediatament. Ara eren les dues tocades. D'alguna
manera impossible, havia passat una hora des que havia marxat de Ciutat del
Cap.

Catarsi 20 pg. 3
 All no tenia solta ni volta. En Ronan va provar de parlar, per no va
sortir cap mot de la seua boca.
#

Estaci Central de Nova Nova Delhi, una hora abans...

En Ronan Mistry va sortir mig ensopegant del portal de salt de l'Estaci

Central de Nova Nova Delhi. Tenia l'estmac sacsejat, com si alg durant l'ltim
minut lhagus fet donar voltes amb els ulls embenats. Un dolor agut
tamborinava el seu cap. Odiava les estpides xarxes de salt. El mal de cap era
nou, per els portals sempre li feien venir basques.
Un gurdia de seguretat, reconeixent-lo, va saludar-lo amb el seu cap
enturbantat.
Bon dia, senyor Mistry.
En Ronan va remugar un principi de resposta. El dolor en el seu cap era
ms dur, com si quelcom slid martellegs la seua ment. El gran vestbul de
l'estaci trontollava al seu voltant, feta una boira acolorida amb sorolls
eixordadors. Es va recolzar sobre un pilar, amb les seues mans tocant la freda
pedra.
No t bona cara, senyor. Per qu no s'asseu?
Una dona jove es va parar prop seu, amb cara de preocupaci. Encara
quedaven una o dues persones bones al mn. Va intentar explicar que estava b,
que noms necessitava un moment. Es va enfonsar a terra, amb l'esquena
recolzada al pilar.
La dona va posar una m tendra sobre l'espatlla de l'home i es va agenollar
prop seu, perqu les seues cares estiguessin a un mateix nivell. El bindi2 del front
estava animat a l'ltima moda: una espiral vermella donant voltes. Va parlar-li
fluixet, a cau d'orella.
Escolta'm b, fill de puta. No te'n sortirs d'aquesta. Cada vegada et
sentirs ms i ms malament. Aviat el mal de cap et ser insuportable. I vols
saber quina mena de dolor s aquest que sents? s el de la teua ment sent
devorada, vellet. Entens que cony et dic?

2Bindi: Punt roig decoratiu, tpic del sud-est asitic, que les dones porten al centre del
front, entre les celles (N. Del T.).
Catarsi 20 pg. 4
Catarsi 20 pg. 5