SÒCIO/LINGÜÍSTICA: PER UNA MIRADA COMPLEXA

Albert Bastardas i Boada

(Departament de Lingüística General, Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística, iCUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, Universitat de Barcelona)

SÒCIO/LINGÜÍSTICA: PER UNA MIRADACOMPLEXA

1

Bona tarda, i gràcies per haver vingut. Estic molt content de ser aquí,al CosmoCaixa, que ens acull avui. Crec que jo i els organitzadorsd’aquest curs estem feliços precisament perquè no és gaire habitualque un centre de ciència, tal i com s’entén habitualment, aculli lesreflexions sobre els fets lingüístics. Sembla que el fenomen lingüísticsigui una qüestió a part de la ciència clàssica tradicional, i pertinentnomés per a les facultats de Filologia. I jo vull celebrar, doncs, quepuguem tenir aquest curs aquí, perquè potser és un exemple del quese n’ha dit la ‘tercera cultura’, aquell espai de trobada entre les dites‘ciències’ i les dites ‘lletres’, que em sembla que és bo per a totesdues bandes.En aquest marc, i per començar, crec que val la pena esmentar elsociòleg judeoalemany Norbert Elias, ara ja mort, que va ser unapersona avançada al seu temps i que hem de redescobrir. Quan Eliasfeia les seves classes de Sociologia, les començava presentant alsalumnes una secció d’un cervell humà. Trobo extraordinari que unapersona que feia ‘Sociologia’ comencés la classe ensenyant ja alsestudiants l’element central del qual hem de partir per entendre larealitat: el nostre cervell. Això certament era revolucionari en la sevaèpoca dins el camp sociològic. Elias va estudiar Filosofia i Medicina, iés el fet de trobar-se entre aquests dos pols el que el va dur a

1

Transcripció corregida de la conferència del mateix nom pronunciada al CosmoCaixa.

1

dedicar-se a la Sociologia, ja que pensava que aquest era el millorcamí per entendre el fenomen humà globalment. I certament ens hadeixat una Sociologia original i enormement útil i actual. Hi ha unacita d’un llibre seu –traduït al castellà- que ens servirà, doncs, peremmarcar la conferència d’avui: “El hecho de que el plano humano-social del universo esté formado por personas, por nosotros mismos,nos induce a olvidar fácilmente que su desarrollo, sus estructuras ysus modos de funcionamiento, así como su explicación, son paranosotros, para los hombres, algo en principio no menos desconocidoque el desarrollo, las estructuras, los modos de funcionamiento y lasexplicaciones de los planos físico-químicos y biológicos y que han deser algo a descubrir poco a poco en no menor medida. Lacotidianeidad de la frecuentación con nosotros mismos disimula confacilidad el hecho de que nosotros somos en el presente aún en unamedida mucho mayor una región relativamente inexplorada, unamancha blanca en el mapa del saber humano menos conocida que lospolos de la Tierra o las superficies de la luna

2

.”

Cal d’entrada serconscients de les dificultats que tenim els éssers humans perautoveure'ns, per autorepresentar-nos i per distanciar-nos d'allò quefem quotidianament. Hem pogut distanciar-nos fins ara dels fetsfisicoquímics, però en el pla humà és una conquesta que no hem fetencara. Per tant, nosaltres, com Elias, ens situem en aquestdesafiament d'intentar avançar, per entendre millor el món, enaquesta ‘tercera cultura’ d'unió entre les ‘lletres’ i les ‘ciències’, totaprofitant el millor de cada un d’aquests grans camps. Aquestaperspectiva l’aplicaré a la part de la realitat sobre la qual he treballaten els últims anys, que és la dels fenòmens sociolingüístics. Avuiintentaré fer una reflexió sobre totes dues parts del terme‘sòcio/lingüística’, és a dir, sobre alguns aspectes socials i tambésobre alguns elements del propi fenomen lingüístic. I com que volemveure-ho en conjunt, ho aplicaré també de manera integrada a totsdos nivells.

2

Elias, Norbert.

Sociología fundamental

. Barcelona: Gedisa, 1982, p. 36.

2

Com vaig arribar jo personalment a poder parlar de la perspectiva dela ‘complexitat’? Si nosaltres volíem entendre els fenòmenssociolingüístics, és a dir, entendre el llenguatge com un subconjuntinterrelacionat amb la resta de la societat, certament aquí hi havia undesafiament. Com construir un paradigma interdisciplinari si noexistia? Nosaltres, els que treballem en ciències ‘de guionet’, els quesom perifèrics en els departaments universitaris, estem sempreentremig, en terra de ningú, diríem. Per tant, ens va ser moltsatisfactori trobar teòrics de la física, de l'ecologia o de l'antropologiaque ens legitimaven el camí. Ens deien que sí, que anàvem bé peraquí, que era igual si érem perifèrics, que aquesta era la ruta quehavíem de seguir per construir una comprensió del món mésadequada a la realitat, que és certament complexa. Una cosa és,doncs, que les disciplines acadèmiques trossegin la realitat percomoditat operativa i l'altra és que pensem que el món també éstrossejat. Aquest és el gran problema que tenim. I el gran perill.Pensar que el món és fragmentari, que és desunit, que no téinterrelacions entre els elements. Tal com a la universitat ens hemrepartit la feina, de manera separada i distinta, fa que, per exemple,molts lingüistes rarament parlem amb la gent de psicologia, desociologia o d'antropologia. I ells tampoc amb nosaltres. On són elsponts? On és la unitat de l'ésser humà, que és evident? Com diuEdgar Morin, doncs, hem de fer un canvi important de pensament.Hem de re-unir allò que hem separat indegudament. Distingir sí, peròseparar i trencar no. Distingir operativament sí, però no fragmentarallò que evidentment és una realitat indestriable, unida, complexa.Per tant, ja veureu que no és estrany que des de la sociolingüísticahàgim arribat a fer una conferència amb el títol 'Per una miradacomplexa', perquè és aquesta perspectiva la que ens possibilitatreballar quotidianament en un marc general que ens guia i enspermet avançar amb una certa confiança, pensant que estem fent el

3