retalls d’ n-giny | el butlletí del blog d’n-giny
www.n-giny.com núm. 2 | juliol 2010
Vacances impagables
Vacances i internacionalització
d’empresa
Marc Arza
Els calendaris vacacionals, diferents
en cada país, poden complicar força
el fet de tractar amb empreses, clients
i proveïdors a l’estranger. Cal trobar
una manera de minimitzar els proble-
mes causats per aquestes diferències.
(pag. 2).
Vacances i organització
Xavier Menduiña
Cada empresa afronta la gestió de les
vacances de forma diferent. És sempre
un assumpte complicat de resoldre.
Com s’ha de plantejar les vacances en
l’empresa per a que no generin situa-
cions disfuncionals? (pag.3)
S’apropa l’agost i el món s’acaba enmig de la urgència prèvia al repòs. Tres, dos, u, ... i zero.
Arriba l’agost i el món s’atura. -“En parlem quan tornem”- és la divisa i tots plegats ens
tornem monotemàtics entre vacances, descans, viatges i desconnexió. Aquest és el segon
butlletí d’n-giny i encara no gosem portar la contrària. Parlem de vacances doncs.
Però, parlem-ne sense parlar de destinacions, ni d’aeroports, ni de moda de bany, ni de
percentatges d’ocupació... Parlem-ne des d’un punt de vista pràctic i racional. I ara potser
sí, podríem dir que portem una mica la contrària... Agost és sinònim de lectura d’estiu, de
bestseller senzillet, de lectures lleugeres... i la nostra proposta fuig de convencions no escri-
tes per tractar el tema de les vacances des de diferents punts de vista.
Com plantejar les vacances per que generin la mínima distorsió possible? Com ens orga-
nitzem per treballar dia a dia amb països que descansen quan nosaltres treballem i vice-
versa? Com fer-s’ho per anar cap a un model de vacances més racional, més a l’europea?
Es poden fer vacances més sostenibles? Es poden aprofitar per crear nous espais de relació
i de diàleg?
Ah ! I ens deixàvem el més interessant: en aquest número també entrevistem José Antonio
Donarie (@DonAire) sobre el futur del turisme.
I prou que fa calor! Tornem el proper setembre. Bones vacances!
Vacances i inclusió Entrevista a
José Antonio Donaire
Magda Barceló
Els canvis en el ritme de vida i les ac-
tivitats durant el període de vacan-
ces ens porten a una major activitat
comunitària. Pot ser un bon moment
per plantejar-se espais o ocasions de
diàleg transversal i inclusiu. (pag. 2).
Entrevistem a José Antonio Donaire,
geògraf, blogger i expert en turisme,
per parlar de turisme (pag. 5)
Vacances de proximitat, l’aposta
més sostenible
Ana Tarragona
Vacances a l’europea
Xavier Fähndrich
La crisi econòmica ens ha de servir
per redefinir la forma d’entendre les
El nostre calendari de vacances és font
vacances, i per veure com molt a prop
de polèmica. Potser cal fixar-nos en
nostre hi ha possbilitats molt atracti-
europa per aconseguir que sigui més
ves i alhora més sostenibles. (pag. 4)
racional. (pag. 4)
 Vacances i internacionalització d’empresa

Marc Arza | marc@futura.cat | @marcarza

Arriba l’estiu i l’aire fa olor de vacances. Qui més qui menys comença a preparar
uns dies de descans i la productivitat cau en picat. Pot semblar que vacances,
festius i ponts tenen poca cosa a veure amb la internacionalització de l’empresa
però no és ben bé així. Comptant les quatre setmanes de vacances l’any, els dot-
ze festius, tres o quatre ponts i els caps de setmana a Catalunya sumem gairebé
cent quaranta dies lliures cada any. A més d’un se li deuen fer llargs però el cert
és que treballem només sis dies de cada deu. Res de l’altre món. La gràcia de
tot plegat és que els festius catalans no acaben de coincidir amb els del nostre
entorn i com més ens n’allunyem menys coincidència s’hi dóna. Una dificultat
afegida a l’hora de tirar endavant projectes d’abast global.

Als Estats Units s’hi penca força més i de mitjana es gaudeix únicament d’uns
cent vint-i-cinc dies festius l’any. Deixant de banda els caps de setmana només
dos dels seus festius coincideixen amb els nostres (Nadal i l’u de gener) i, és clar, hi haurà més d’una vintena de dies labora-
bles cada any en que els americans provaran de trucar o enviar un e-mail i l’únic que sentiran serà l’eco del nostre oci. Anant a
l’extrem hi ha alguns països àrabs amb els que no compartim ni tan sols els caps de setmana. A Aràbia Saudita la setmana laboral
va de dissabte a dimecres. Saudites i catalans només coincidim al despatx tres dies per setmana, festius i vacances a banda, i no
és fàcil construir un projecte amb aquestes limitacions.

“La poca coincidèn-
cia d’horaris laborals
és una dificultat però
l’autèntic drama és la
manca d’informació.”
Però tot té solució. En l’àmbit de l’economia i l’empresa la incertesa i el dubte son gai-
rebé sempre la part més grossa el problema i el caos els festius no és una excepció. La
poca coincidència d’horaris laborals és una dificultat però l’autèntic drama és la man-
ca d’informació. Trucar i trucar sense saber si hi son o no hi son, si fan la migdiada o
s’aturen dues hores per dinar, és això és el que complica els negocis internacionals. El
remei és senzill. N’hi ha prou de creuar-se els calendaris laborals deixant clars els dies i
hores de coincidència perquè tot rutlli com una seda. Senzill? Diguin-ho als telèfons que
sonen i sonen sense que ningú els agafi entre la desesperació de qui truca i els negocis
que s’esfumen.

Vacances i inclusió

Magda Barceló | magda@equilibraconsulting.com | @magdabarcelo

Les vacances, o millor dit l’estiu, conviden a sortir al carrer, a la platja, a més vida social.

És amb aquest sortir al carrer que les persones ens trobem, participem en festes, trobades populars i sorgeix cert esperit de
comunitat menys present durant la resta de l’any. I és que en temps de globalització, comunitats virtuals i altres sofisticacions, la
comunitat més directa continua sent la local, a la que de forma menys conscient que més tots formem part.

“Podria ser que creant es-
pais de diversitat, creati-
vitat i diàleg periòdics, es
teixissin xarxes socials?
Per què no crear-los de
forma que es puguin par-
lar tota mena de temes?”
Va ser la setmana passada en una obra genial de Leo Bassi, a la plaça de la Font de Ta-
rragona, que vaig poder gaudir d’aquest formar part del mateix. Mentre esperàvem
asseguts en una platea mòbil, entrepans, pizzes, begudes que anaven i venien, entre
persones de totes les edats, gèneres, classes socials i tribus. Durant l’actuació vàrem
compartir riures, plors, poesia, preocupacions, fascinació,… amb familiars, amics, co-
neguts, desconeguts, però sobretot, en comunitat.
Diuen que un dels principals problemes que té la nostra societat actual és el de la
fragmentació. Creure’ns separats els uns dels altres, diferents, aïllats. Això no només
no ens fa feliços sinó que sembla ser la font de la situació en la que ens trobem. De
pensar que només cal mirar per nosaltres i la resta i el planeta ja s’apanyarà. De no
tenir temps per la comunitat, doncs de portes cap enfora ja no és cosa meva, si no
dels polítics. De creure que tot allò que no porti a resultats (econòmics) és perdre el

retalls de n’giny | el butlletí del blog d’n-giny | www.n-giny.com 2

temps, i per tant no interessar-nos pels altres, ni en construir espais de diàleg i convivència. Però resulta que el planeta som
nosaltres, la resta de persones també i dialogar és crear ponts que ens ho recordin i puguin creuar-se sovint.

Tenim una llavor: la participació ciutadana. Però, com fer però per anar més enllà de les pràctiques polítiques actuals? Podria ser
que creant espais de diversitat, creativitat i diàleg periòdics, es teixissin xarxes socials? I si fos així, per què no crear-los de forma
que es puguin parlar tota mena de temes? Qui ho hauria de fer i com? Durant quant de temps? Com es vincularien a la tecnolo-
gia existent? Caldria assignar un espai físic determinat per aquesta finalitat, com per exemple l’espai del diàleg? Com es podrien
combinar esdeveniments lúdics amb el diàleg autèntic? Podríem per una vegada els ciutadans/es convertir-nos en la solució?

Si, us deixo amb més preguntes que respostes. I si – com la que finestra que es va obrir a l’autor d’Utopia al pensar en la civilit-
zació de fa 75.000 d’anys de les pintures d’Atapuerca- aquell espai va obrir una finestra dintre meu. Una finestra d’optimisme i
possibilitat que m’agradaria contagiar-vos.

Vacances i organització

Xavier Menduiña | xmenduina@mintsmind.com | @xmenduina

Cada any, al començar la temporada preferida per fer vacances, les

empreses afronten el petit tràngol d’haver de fer compatibles les
vacances del seu equip humà amb la necessitat de seguir funcio-
nant i prestant servei. La qüestió és com aconseguir que els inte-
grants de l’empresa puguin gaudir dels seus dies de vacances sense
que la productivitat i el funcionament de l’empresa se’n ressenteixin.

Podríem dir que les vacances són una mena de dilema que mai s’acaba
de resoldre del tot. Afecten a l’organització i a la productivitat, i si no es
gestionen bé, poden generar problemes. La forma en que es manegen
varia segons l’empresa: hi ha empreses que promouen o obliguen a que
les vacances s’agafin en un determinat període de temps (per exemple,
l’estiu), que marquen una “mida mínima” de vacances, no podent agafar
Foto: santmarti.info menys de X dies, o el contrari, marquen un període màxim, o bé regulen
quantes persones poden agafar vacances alhora… A l’Estat espanyol hi ha la tendència de fer les vacances a l’estiu, i sovint
a fomentar que tot el personal agafi vacances alhora, donant lloc a un fenomen que tots coneixem: la paràlisi de vacances.
No es estrany veure com el mes d’agost hi ha moltes empreses i serveis que no funcionen, generant una “cadena de paràli-
si”. A nivell col·lectiu és poc elegant, i a nivell de cada empresa, pot arribar a generar situacions d’incompliment contractual.

Tanmateix, és evident que les vacances són necessàries per tots els integrants d’una “El mes d’agost hi
empresa, des de l’últim treballador fins a l’empresari que creu que la seva presència
és imprescindible per al funcionament continu del negoci. La situació de crisi econò- ha moltes empreses
mica pot portar a vegades a caure en la trampa de la reacció visceral, a creure intuïti-
vament que fer més hores i no parar per descansar és la resposta als moments di-
i serveis que no fun-
fícils, però no és així. Cal fer vacances, en totes les seves accepcions: desconnectar, cionen, generant una
carregar piles… la “neteja mental” que suposen les vacances és imprescindible tam-
bé per a la productivitat dels membres de l’empresa, i això no s’ha de menystenir. cadena de paràlisi”
Com de costum, però, el diable està en els detalls. La clau és la organització. Fer vacances
és necessari i no s’ha de veure com una càrrega . Per tal de fer-ho possible sense que afecti l’empresa, cal estar organitzats,
adoptant un patró flexible que s’adapti a les realitats de l’empresa, eliminant les restriccions i encotillaments que no aportin
avantatges palpables al negoci.

retalls de n’giny | el butlletí del blog d’n-giny | www.n-giny.com 3

 Vacances a l’europea

Xavier Fähndrich | xfahndrich@mintsmind.com | @xfahndrich

Arriba el calor de l’estiu i tot el país adopta un altre estil de vida (ombra, begudes fresques, migdiada, sopars a la fresca …), un
ritme més pausat (fa massa calor per fer segons què) i una altra actitud vital, que va posposant les coses com si l’agost fos un
abisme sense fons que tot s’ho empassa i res no torna. El tall que suposa la baixada de les persianes del mes d’agost (el típic
tancat per vacances) suposa una alteració del ritme de treball, els efectes del qual ultrapassen l’espai comprès entre l’1 i el 31
d’agost. El mes de juliol esdevé un mes mig perdut per la proximitat de l’agost (que de retruc no permet prendre decisions se-
rioses al juny) i el mes de setembre es converteix en un mes de re-start o d’arrencada per poder assolir una velocitat de creuer
raonable a l’octubre.

El debat sobre els horaris que fem i sobre com repartim les vacances durant l’any ja
fa temps que està encetat i que no arriba enlloc. Ignasi Buqueras (Reus, 1942), autor “No fem més vacances
del llibre Tiempo a Tiempo: una nuevo método de organización y utilización del
tiempo i president de la Comissió Nacional per la Racionalització dels Horaris, és
que altres països euro-
el principal defensor d’un ús més equilibrat i saludable del temps que inclou, feina, peus, estem només 2 dies
família, lleure i vacances. La majoria dels països europeus tenen sistemes de gestió
del temps i -en el cas que ens ocupa- d’organització de les vacances que afavoreixen per damunt de la mitja-
molt més una bona convivència familiar, una bona salut personal i un bon rendiment na (32 dies/any), però no
professional (i escolar en el cas dels infants i adolescents). Catalunya (i tot l’estat espan-
yol) per raons que encara es discuteixen (la climatologia, el pluriempleo dels temps els repartim igual.”
de Franco, la tradició, etc.) presenten una excessiva concentració de les vacances a
l’estiu i molts pocs dies de descans la resta de l’any…

No fem més vacances que altres països europeus, estem només 2 dies per damunt de la mitjana (32 dies/any), però no els re-
partim igual. La majoria dels estudis defensen la conveniència de repartir millor les vacances durant tot l’any (febrer, setmana
santa, estiu, octubre…). Les raons sempre són les mateixes: millor salut, millor rendiment, millor economia. Llavors, què és el
que impedeix fer el canvi? Com sempre la resistència és múltiple i l’aliança és àmplia. Hi conflueixen molts privilegis corporati-
vistes, molta indecisió política per enfrontar-se a canvis estructurals de fons i molta por irracional al canvi generalitzada.

La setmana blanca, les vacances escolars al febrer 2011, implantada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalun-
ya, ha estat –no sense polèmica- una decisió en la línia de racionalitzar el calendari escolar (i de passada el de tota la societat) i
potser farà veure que aquest canvi no és tan terrible. De moment, suposarà un canvi d’hàbits i d’organització per a les famílies i
les empreses. I si l’experiència resulta positiva, potser haurem obert la porta a fer les vacances a l’europea!

Vacances de proximitat, l’aposta més sostenible

Ana Tarragona | atarragona@adhocweb.net | @atarragona

A la pregunta: “faràs vacances aquest estiu?” comença a ser habitual la resposta “sí, descansarem alguns dies, però no ens mourem
a cap lloc” o “ens quedarem a prop”, en un to, però, que sembla més una resignació, una justificació, que no pas una resposta d’un
aspecte positiu.

“...cal una reivindicació En l’última dècada, les vacances han estat sinònim de viatge, fins arribar al punt que
pràcticament no s’entenen les vacances si no es marxa, es fuig cap a algun lloc i com més
de lo nostre, una des- lluny millor. Crec que cal una reivindicació de lo nostre, una descoberta del territori de
proximitat i del tot el que ens pot oferir el nostre patrimoni.
coberta del territori de
proximitat...” Aquesta necessitat de desconnectar de lo quotidià, de tenir experiències úniques, au-
tèntiques i diferents, pot estar suficientment coberta amb la descoberta del territori més
pròxim, sense haver de fer milers de quilòmetres de casa nostra. Al nostre voltant tenim
opcions de vacances per a totes les necessitats: actives, de relax, culturals, d’oci, familiars, gastronòmiques, de natura, entre
d’altres. Sovint, però, desconeixem les bondats del turisme de proximitat i subestimem les possibilitats que ens dóna. El turisme
de proximitat pot ser, en realitat, el més sostenible, si tenim en compte que és el que pot contribuir a la preservació, el respecte
i la valoració del patrimoni local tant cultural com natural.

retalls de n’giny | el butlletí del blog d’n-giny | www.n-giny.com 4

Modalitats com l’ecoturisme (turisme que es realitza en espais naturals), el turisme rural (turisme que es realitza en les zones
rurals), el turisme actiu i el turisme gastronòmic, tenen encara un llarg camí per recórrer al nostre país. Una aposta per la qua-
litat i la diferenciació de les destinacions turístiques pot fer que ens convertim en territori de referència amb espais integrats a
l’entorn, destinacions capaces de formular propostes que permetin reduir la petjada del turisme sobre l’entorn i garanteixin una
major coherència entre les necessitats del turista i les de la població local.

Donat que el turisme és un dels sectors que més depèn d’interaccions amb altres sectors com el transport, l’alimentació, la
construcció…, cal una aposta conjunta des de tots els sectors que envolten el turisme, per tal que la sostenibilitat des de totes
les òptiques sigui possible. Cal que es conservi el nostre patrimoni i paisatge, donat que la imatge que projecta la destinació
es situa com a principal criteri de selecció, enfront a altres criteris com les activitats o l’hotel. Cal també que les destinacions
proporcionin experiències úniques i el més personals possibles als turistes, ja que aquests troben la informació per moltes vies,
on line, off line, oficials i socials. Cal que aquest procés de canvi cap a un turisme responsable que ja han començat els viatgers
i moltes empreses del sector, també es faci en territori i les administracions.

Amb menys temps per al desplaçament les vacances donen més de si, conèixer el nostre territori fa que l’estimem i l’aprenguem
a valorar, s’inverteix en un dels motors de l’economia del nostre país i millora la sostenibilitat de les destinacions. En definitiva en
les vacances de proximitat s’inverteix en la sostenibilitat del territori, ja que es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic per
la reducció del transport, afavoreix el desenvolupament de la comunitat i els productes locals, inverteix en el coneixement de la
societat i el manteniment del territori i el paisatge. I per aquest motiu, a la pregunta “faràs vacances aquest estiu?” la resposta “sí,
descansarem alguns dies i aprofitarem per conèixer la font del gat i menjar les autèntiques cues de pansa!”.

Algunes iniciatives al nostre país:

Ecoturisme a Catalunya – EcoturCat

Descobrir Catalunya
Xarxa SOLC, municipi, turisme i paisatge
Clan-destinos
Gastroteca
Comunitat de viatgers
Tripadvisor, intercanvi d’experiències entre viatgers
El Brogit, propostes ecoturístiques

Entrevista a José Antonio Donaire | blogger, geògraf i expert en turisme

http://don-aire.blogspot.com | @donaire

“Com a factoria d’innovació en turisme,

Catalunya s’hauria d’enmirallar en els dracs asiàtics”
Presenta’t per als (pocs) que no et coneguin. Qui és en Donaire i a què
es dedica?
Sóc José Antonio Donaire. Com tots els geògrafs, la meva passió vital
són els viatges i potser per això sempre m’ha interessat el turisme. Soc
professor a la Facultat de Turisme de la UdG i director de l’INSETUR. En
certa manera, la xarxa és un nou escenari que m’agrada anar descobrint
amb l’esperit dels viatgers del XIX.

Recomana’ns tres blogs i tres usuaris de twitter a qui ens hauríem de

subscriure
Recomano Turiscopia, el Diario del Viajero y Jaunted. Com usuaris de
twitter @alorza, @carlosguadian i @yoriento.

Ets un usuari hiperactiu de xarxes socials i les has utilitzat tant per
posicionar-te com per compartir informació i recursos en el camp del turisme 2.0. Què o qui et va fer entrar en el seu ús i
quines creus que han estat les claus de la teva diferenciació?
Hi vaig entrar per curiositat o per accident, quan s’iniciaven les primeres eines 2.0. Jo les volia aplicar a la docència universitària
i, de fet, empro el twitter a les meves classes. Ara, el meu comportament a les xarxes socials es basa en quatre elements: cons-
tància, interacció, sinceritat i innovació.

retalls de n’giny | el butlletí del blog d’n-giny | www.n-giny.com 5

Catalunya ha recorregut molt camí en la gestió turística, però darrerament correm el risc d’estancar-nos com a destí turístic.
Quins punts claus hauríem de tocar a Catalunya per virar el nostre esquema turístic i fer un nou pas endavant? En quin país
creus que ens hauríem d’enmirallar?
En Irlanda per la gestió de marques. En Gran Bretanya per la col·laboració entre els agents. En Austràlia per la capacitat de pla-
nificació. I com a factoria d’innovació, els dracs asiàtics.

Com es podrien millorar les polítiques públiques de foment de turisme al medi rural?
Canviant moltes coses. Que els recursos vagin allà on hi ha idees i projectes i no que els projectes neixin per a justificar uns
recursos. S’hauria de premiar la innovació i la creativitat i evitar la repetició clònica dels projectes. Implantaria processos de
seguiment dels resultats i condicionaria els recursos públics als resultats efectius. L’eina de treball hauria de ser el contracte –
programa.

Què creus que encara pot aportar el turisme al país? En quin aspecte tenim més camp
“condicionaria per recòrrer?
els recursos pú- Hem de ser capaços de ser líders en els dos àmbits amb major capacitat de creixement. Pri-
mer, en el turisme de proximitat, basat en estades curtes, productes innovadors i un tracte
blics als resultats personal. Segon, en el turisme de llarg recorregut, sobretot en els mercats emergents. Som
exòtics per a la major del món. Tant en una estratègia com en l’altra, haurem d’invertir en
efectius” creativitat, en innovació i sobretot en identitat.

Les agències de viatges i les revistes de viatge són un invent del segle XIX-XX. Creus “les agències de
que moriran a mans del fòrums d’internet?
Ni l’un ni l’altre desapareixeran. Però és evident que una agència de viatges del segle
viatges s’haurien
XXI no tindrà cap relació amb la versió tradicional d’una agència. S’ha de transformar de transformar
en un club de prescriptors d’alta qualificació, viatgers experimentats que t’orientin de
forma personalitzada. Les revistes de viatges romandran, però com tot el sector editorial, en clubs de pres-
haurien de migrar al format digital i els elements audiovisuals assoliran molt més prota-
gonisme.
criptors”
Catalunya és un país receptor, però el catalans, coneixen Catalunya? Què caldria fer perquè coneguin millor el país?
La visió que tenen els turistes dels llocs visitats és sempre fragmentada, efímera i molt condicionada per les imatges a priori.
És una situació universal. No crec en la promoció com a eina de transmissió de les identitats. Si volem que la identitat catalana
s’impregni per tota l’oferta turística, hauríem de millorar el nivell dels prestadors de serveis i hauríem de recuperar el nostre
sentit hospitalari. La millor forma d’explicar la nostra realitat és en una conversa distesa amb un nouvingut. O, fins i tot, a cau
d’orella.

n-giny és un espai per compartir informació i experiències. La connexió dels retalls d’n-giny amb altres idees és la clau
per generar noves oportunitats, idees i projectes. n-giny som un grup d’empreses disposades a compartir coneixement i
experiències perquè creiem que de l’intercanvi d’idees i projectes sorgeixen oportunitats de negoci, de desenvolupament
de productes, de formació i de millora social.

n-giny publica i manté viu el bloc www.n-giny.com i difonem mensualment el newsletter retalls d’n-giny per obrir nous
camps de col•laboració.

El proper número de retalls d’n-giny tractarà de... Encara estem decidint el tema! Que són vacances, home!

Si vols col•laborar amb nosaltres o vols fer-nos arribar qualsevol comentari o aportació ens trobaràs a www.n-giny.com i
a n-giny@n-giny.com

Els continguts d’aquest butlletí es troben sota una llicència Creative Commons si no s’indica el contrari.

retalls de n’giny | el butlletí del blog d’n-giny | www.n-giny.com 6