Activitats de l’Agenda Escolar Europea del medi ambient

i el desenvolupament 2007-2008

Orientacions didàctiques per al professorat

Activitat 9

Objectius

Prendre consciència de la importància de les nostres accions sobre la salut dels ecosistemes marins.

Prendre consciència de la importància d’una bona gestió dels residus i llençar les deixalles encontenidors adequats.

Fer notar que els objectes que, sense pensar-nos-ho gaire, llencem en indrets inadequats poden trigarcentenars o milers d’anys a degradar-se i afectar profundament els ecosistemes on vagin a parar.

Idees clau

Les deixalles, mal gestionades, poden convertir-se en greus problemes per als ecosistemes.

Llençar compreses, puntes de cigarret, anelles de plàstic, llaunes, ampolles, etc., a mars, rius, vàters orieres, és un crim per als ecosistemes marins, en tant que aquestes «espècies» perilloses» provoquen lamort de molts peixos i animals que hi viuen.

La majoria d’aquestes «espècies perilloses» triguen anys a degradar-se (alguns, com són les ampolles devidre, milers d’anys).

És senzill evitar la magnitud del problema que generen els residus si tots hi participem.

Descripció de l’activitat

En aquesta activitat es demana a l’alumnat que reflexioni entorn del pòster «Les espècies més perilloses delMediterrani», una campanya impulsada per la Generalitat de Catalunya per preservar la salut de les nostres platgesi dels ecosistemes marins. Per això, i un cop observada amb atenció la imatge del pòster que s’adjunta, es dem-anarà a l’alumne que respongui una sèrie de preguntes que el faran reflexionar sobre la procedència dels residusque més habitualment poden trobar-se a les platges i el temps que triguen a degradar-se, entre altres aspectes.

a.Pot mirar d’aconseguir-se el pòster, ja sigui a demanant-lo directament a la Generalitat de Catalunya o, fins i tot, en alguns punts d’informació i turisme del municipi (si pertany a una zona costanera), i penjar-lo a l’aula o a l’escola.

Àrees que es treballen

Ciències de la Naturalesa, Ciències de la Terra i el Medi Ambient.

Orientacions conceptuals

A tot el món, vuit milions de tones de residus arriben al mar cadadia. Tots aquests residus s’originen per l’acció humana. Es tractad’un problema greu que hem d’afrontar per tal d’evitar la degradació

del mar i dels seus ecosistemes, fonamentals per a la vida. La presència de residus al mar té un impactemolt negatiu en els organismes marins: molts moren per l’enxarxament en els residus la seva ingestió, alhoraque es degraden els ecosistemes per l’abrasió dels fons marins.D’altra banda, aquests residus provoquen pèrdues econòmiques per l’efecte negatiu que causen al turisme.Provoquen també danys materials a vaixells i la reducció del potencial pesquer, exigeixen molts esforços dedi-cats a conscienciar la població.De fet, molts dels residus que apareixen al pòster triguen molts anys a degradar-se. Si tenim en compte que lamitjana d’edat en la qual les dones catalanes tenen el primer fill o filla gira al voltant dels trenta anys, els nos-tres fills o filles o, fins i tot, els nostres néts o netes és possible que trobin, al mar, algunes de les deixalles quenosaltres vam abocar en llocs inadequats anys enrere. És el cas de les garrafes o les ampolles de plàstic, lespiles (que triguen a degradar-se milers d’anys!), les llaunes d’alumini o les ampolles de vidre, entre d’altres.Però, d’on procedeix tanta brutícia que hi ha, sovint, al mar? La procedència dels sòlids presents al mar, mal-grat que és molt diversa, pot classificar-se en els grups següents:

1.De les platges.

Tot el que molta gent deixa a la platja quan se’n va acaba abocat al mar. Cal tenir encompte que la platja no és una piscina, sinó un ecosistema viu i dinàmic que pateix les conseqüènciesdels nostres descuits. D’altra banda, molta de la brutícia que entra al mar retorna després a les platges,cosa que pot donar lloc a sorpreses desagradables quan, més endavant, vulguem passar un altre dia a laplatja.

2.Dels carrers i les rieres.

El que llancem al carrer o a les rieres acaba arribant, més tard o més d’hora, ales aigües marines, arrossegat per l’acció de la pluja o el vent.

3.De casa.

La gran quantitat d’objectes i materials no reciclables que llancem al vàter (preservatius,compreses, embolcalls, etc.) acaba arribant al mar, perjudicant-lo greument.

4.De les embarcacions.

Molts navegants poc conscienciats llencen escombraries per la borda dels vaixellso renten els dipòsits de combustible o oli al mar, cosa que danya greument els ecosistemes marins.

5.Dels abocaments incontrolats.

Malgrat que actualment s’imposen multes a les empreses que realitzenabocaments incontrolats de residus, sembla que la penalització econòmica encara no és un motiusuficient per moltes empreses per a deixar de contaminar.És possible evitar la magnitud del problema si tots hi posem de la nostra part. Què podem fer nosaltres perdisminuir el nombre de residus que arriben al mar i contribuir a preservar les nostres platges i la salut delsecosistemes marins? A continuació s’esmenten algunes accions que podem dur a terme per evitar que labrutícia arribi al mar:

1.Des de casa i el carrer:

-No llençant objectes ni material no reciclable al vàter, al carrer o a les rieres. Hem de tenir molt presentque tot el que s’hi llenci pot arribar al mar.-Comprant productes amb embalatges biodegradables.Reciclant les bosses de plàstic o utilitzant-ne de roba.-No llençant puntes de cigarreta ni altres deixalles a rieres, voreres, etc.

2.Des de la platja i les embarcacions:

-No llençant papers ni puntes de cigarreta a la sorra o al mar.-Retornant els residus a port i dipositant-los en papereres o llocs adequats.-Respectant l’entorn i els altres usuaris.-Si es navega en vaixell, vigilant les pèrdues de combustible i oli.-No llençant escombraries per la borda dels vaixells.