You are on page 1of 10

Examen de Bioquímica 29 de maig del 2008

1. Quina de les següents afirmacions és certa?


a- La mida de la cèl·lula eucariota guarda relació amb la mida de l’organisme del què forma part.
b- La cèl·lula procariota és més gran que la eucariota.
c- La superfície de la cèl·lula ha de permetre l’intercanvi de substàncies amb l’exterior.
d- El volum de la cèl·lula no és important pel seu funcionament.

2. Els organismes eucariotes...


a- Són sempre pluricel·lulars.
b- Són sempre unicel·lulars.
c- Tenen membranes internes.
d- No presenten compartimentació.

3. El nucli de la cèl·lula eucariota...


a- Està envoltat per una membrana simple.
b- Només conté DNA.
c- Conté histones unides als àcids nucleics.
d- Conté histones unides a la membrana nuclear.

4. L’aigua...
a- Pot formar fins a 4 ponts d’hidrògen per molècula d’aigua.
b- Solubilitza els compostos iònics formant capes de hidratació.
c- Forma estructures clatrat entorn les substàncies hidròfobes.
d- Totes les respostes són certes.

5. Quina de les següents estructures és un sucre no reductor?


a- La glucosa
b- El palmitat
c- La sacarosa (formada per glucosa i fructosa)
d- La sacarosa (formada per glucosa i ribosa)

6. Les aldoses de 5 carbonis...


a- Tenen un carboni quiral més que les corresponents cetoses de 5 carbonis.
b- No solen existir com a compostos cíclics.
c- Són lípids units per un enllaç glicosídic.
d- Tenen 5 estereoisòmers.

7. El glicògen...
a- És un homopolisacàrid estructural que té ramificacions.
b- Està format per unitats del mateix monosacàrid que compon el midó.
c- Té funció de reserva energètica en plantes i animals.
d- És un polisacàrid format per unitats de glucosa amb enllaços α1-4 i fructosa en α1-6.

8. Respecte els lípids...


a- La esfingosina forma part de l’estructura dels cerebròsids i gangliòsids.
b- El colesterol és un glicerofosfolípid.
c- El colesterol no forma part de les membranes plasmàtiques dels animals.
d- a i b són certes.

1
9. Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient, mentre que els àcids grassos insaturats
(un o més C=C en configuració cis) són líquids. Això és perquè:
a- Els àcids grassos insaturats formen sals però els saturats no poden.
b- Els àcids grassos saturats s’empaqueten junts per formar sòlids però els insaturats no
poden perquè els dobles enllaços cis provoquen flexions en les cadenes.
c- Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats formen enllaços d’hidrogen amb altres àcids
grassos insaturats.
d- Els àcids grassos insaturats formen micel·les però els saturats no.

10. Els aminoàcids polars...


a- No tenen grup carboxil.
b- No tenen grup amino.
c- Inclouen la fenilalanina i la glicina però no l’aspartat.
d- Poden tenir càrrega positiva o negativa.

11. El punt isoelèctric d’un aminoàcid...


a- Ens permet predir la càrrega (positiva o negativa) d’aquest aminoàcid en una solució a un
pH determinat
b- És el punt en què la carrega d’un aminoàcid és independent del pH del medi
c- Variarà al afegir àcid a un medi
d- No es pot calcular quan l’aminoàcid té grups ionitzables.

12. Quina de les següents afirmacions és falsa:


a- La seqüència d’aminoàcids correspon a l’estructura primària d’una proteïna.
b- La hèlixα és un tipus d’estructura secundària de les proteïnes.
c- Els ponts d’hidrògen intervenen en el manteniment de l’estructura de la hèlixα.
d- Totes les proteïnes tenen estructura quaternària.

13. La làmina beta...


a- S’estabilitza per ponts d’hidrogen.
b- Pot tenir ordenació paral·lela o antiparal·lela.
c- No tots els aminoàcids tenen la mateixa tendència a formar-ne part.
d- Totes les respostes són certes.

14.- Les corbes de dissociació d’hemoglobina i mioglobina difereixen perquè:


a- L’hemoglobina té un tipus d’hemo diferent de la mioglobina.
b- L’hemoglobina té un ió fèrric, mentre que la mioglobina té un ió ferrós.
c- La mioglobina és monomèrica, mentre que l’hemoglobina té 4 subunitats que interactuen
cooperativament.
d- La histidina que quela el ferro en l’hemoglobina, en la mioglobina està substituida per una
lisina.

15. L’ió ferrós de la mioglobina...


a- Ajuda a transportar l’O2, mitjançant la seva oxidació a ió fèrric.
b- N’hi ha 4 per poder lligar 4 molècules d’ O2.
c- No s’oxida perquè la proteïna crea un ambient hidròfob que el protegeix.
d- La mioglobina no conté ferro.

16. El 2-3-BPG té efectes sobre la corba de unió de l’O2...

2
a- És un efector al·lostèric de la mioglobina, disminueix la seva afinitat per l’O2 i en modifica la
seva corba sigmoidal.
b- És un efector al·lostèric de la hemoglobina, disminueix la seva afinitat per l’O2 i en
modifica la seva corba sigmoidal.
c- És un efector al·lostèric de la mioglobina, augmenta la seva afinitat per l’O2 i en modifica la
seva corba sigmoidal.
d- És un efector al·lostèric de la hemoglobina, augmenta la seva afinitat per l’O2 i en modifica la
seva corba hiperbòlica.

17. Els enzims...


a- Són proteïnes amb funcions catalítiques i estructurals.
b- Augmenten l’increment d’energia lliure de l’estat de transició d’una reacció.
c- Tenen el centre actiu on s’uneix específicament el substrat.
d- Tenen una regió on es col·loca el substrat però no hi ha forces que mantinguin la unió.

18. Els cofactors...


a- Són proteïnes que s’uneixen a l’enzim per tal que aquest pugui realitzar la seva funció catalítica.
b- Tots els enzims necessiten cofactors per tenir activitat.
c- Poden ser grups funcionals molt diversos com ions o molècules orgàniques.
d- Els ions no són cofactors, sinó coactivadors o coinhibidors.

19. Quina de les següents afirmacions és falsa:


a- L’NADH és un coenzim que intervé en reaccions redox.
b- L’NADH no es pot substituir sempre per FADH.
c- El coenzim A deriva de la vitamina àcid pantotènic.
d- El coenzim A no es lliga mai als substrats mitjançant enllaç covalent.

20. La cinètica de moltes reaccions enzimàtiques es pot descriure en termes de Km i Vmax. Què
descriu millor la Km?
a- La concentració de substrat que dóna la velocitat màxima.
b- La concentració de substrat que dóna la meitat de la velocitat màxima.
c- La meitat de la velocitat màxima.
d- El valor de Km és constant independentment del substrat.

21. La regulació enzimàtica...


a- Es realitza sempre mitjançant l’activitat d’inhibidors o bé mitjançant regulació al·lostèrica.
b- La degradació d’un enzim constitueix un mecanisme de regulació d’aquest.
c- La ubiquitina és una proteïna que regula la síntesi dels enzims.
d- La ubiquitina és una proteïna de la cadena de transport electrònic.

22. Un enzim s’assaja en presencia de quatre inhibidors. L’enzim sol té els següents paràmetres
cinètics: Km = 0,5 µM i Vmax = 10 µM /min. Els experiments en presència de la concentració 0,1 mM
d’un inhibidor donen les característiques cinètiques següents. Quin és l’inhibidor no competitiu?
a- Km = 2 µM, Vmax = 10 µM/min
b- Km = 0,5 µM, Vmax = 5 µM/min
c- Km = 0,05 µM, Vmax = 5 µM/min
d- Km = 0,9 µM, Vmax = 8 µM/min

23. En la inhibició competitiva...


a- L’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat, ja que s’uneix al mateix lloc.

3
b- En la representació de Lineweaver-Burk les rectes amb o sense inhibidor tallen a l’eix de les x
pel mateix punt.
c- En la representació de Lineweaver-Burk, la corba sigmoidea amb inhibidor queda per damunt
de la que no té inhibidor.
d- a i b són certes.

24. La regulació enzimàtica mitjançant modificacions covalents...


a- Inclou per exemple la modulació per efectors al·lostèrics, que fosforilen l’enzim.
b- Pot ser reversible o irreversible
c- La fosforilació d’un enzim implica la seva inactivació, però és reversible.
d- S’activa directament per l’acció dels efectors, mai per una cascada de senyalització.

25. La composició de la membrana plasmàtica ...


a- Inclou lípids apolars (com els glicerofosfolípids), proteïnes i sucres.
b- Inclou lípids amb caps polars (com els cèrids), proteïnes i sucres.
c- Inclou lípids (com els glicerofosfolípids i esfingolípids), proteïnes i sucres.
d- Inclou lípids i proteïnes, però no sucres.

26. Quina de les següents afirmacions és falsa, en referència a les proteïnes de membrana:
a- Per separar les proteïnes integrals de la membrana no solem utilitzar un canvi de pH.
b- La composició de proteïnes és diferent en cada cara de la membrana.
c- Les proteïnes estan ancorades a la membrana i no tenen moviment.
d- Poden tenir oligosacàrids units covalentment amb funcions de reconeixement.

27. El transport actiu implica ____mentre que la difusió facilitada implica ______ .
a- Proteïnes hidrofíliques; proteïnes hidrofòbiques.
b- Síntesi de ATP; degradació de ATP.
c- Transport contra gradient de concentració; transport a favor de gradient de
concentració.
d- Un simport; un uniport.

28. Quina de les següents afirmacions és certa:


a- Les substàncies petites i apolars difonen a través de la membrana independentment de la
concentració en què es trobin.
b- El co-transport de sodi-glucosa implica la degradació d’un ió sodi per tal de transportar una
molècula de glucosa.
c- Els canals iònics són un exemple de co-transportadors.
d- L’ATPasa de sodi-potassi acopla la hidròlisi de l’ATP al co-transport de ions de sodi i
potassi.

29. L’estructura d’un dinucleòtid inclou...


a- Enllaços fosfodiester i enllaços N- glicosídics.
b- Enllaços fosfodiester i enllaços peptídics.
c- Enllaços peptídics i enllaços N-glicosídics.
d- Cap de les respostes anteriors és certa.

30. Totes les diferències següents entre el DNA i el RNA són veritat, excepte:
a- El RNA utilitza uracil (U) en lloc de timina (T).
b- El RNA té un 2’-OH mentre que el DNA no el té.
c- Els nucleòtids del DNA estan formats per purines i els de RNA per pirimidines.

4
d- El DNA generalment és doble cadena i el RNA generalment és monocadena.

31. Pel què fa a la síntesi de polinucleòtids...


a- La unió de un nucleòsid monofosfat a un polinucleòtid està afavorida termodinàmicament.
b- La unió de un grup pirofosfat a la cadena de polinucleòtid afavoreix l’addició de un nou
nucleòtid a la cadena.
c- En la reacció global, els reactius són: polinucleòtid + nucleòsid-trifosfat.
d- Primer s’uneix ribosa pirofosfat a la cadena de polinucleòtid, i posteriorment s’hi uneix la base.

32 Troba l’afirmació falsa, en referència a l’estructura secundària del DNA...


a- Està formada per dues cadenes en orientació antiparal·lela.
b- El sucre queda a l’interior de la hèlix formant interaccions hidròfobes.
c- Les bases s’aparellen seguint les regles d’aparellament de bases de Watson-Crick (A-T; G-C).
d- L’estructura permet la interacció entre el DNA i proteïnes.

33. L’experiment de Meselson-Stahl va demostrar que…


a- La transcripció del DNA és semiconservativa.
b- La replicació del DNA és semiconservativa.
c- En la replicació del DNA, les dues cadenes resultants tenen cada una d’elles una cadena de
DNA parental i una cadena construida de nou
d- b i c són certes.

34. La DNA polimerasa III...


a- Addiciona desoxiribonucleòtids a la cadena creixent de DNA.
b- Està formada per diferents subunitats amb diferents funcions.
c- Requereix un encebador de RNA, sintetitzat per l’enzim primasa.
d- Totes les respostes anteriors són certes.

35. Els dímers de timina...


a- Són freqüents en els àcids nucleics, tal i com els ponts disulfur en les proteïnes.
b- Es produeixen per errors en el procés de transcripció i han de ser eliminats.
c- S’han de corregir mitjançant sistemes de metilació.
d- Alteren l’estructura del DNA i per tant els organismes tenen diversos sistemes de
reparació per eliminar-los.

36. Quina de les següents afirmacions és falsa, respecte el procés de transcripció...


a- La RNA polimerasa requereix un encebador de RNA.
b- Cada segment de DNA que s’ha de transcriure té el seu propi promotor.
c- La RNA polimerasa requereix una cadena de DNA que actui de motlle.
d- En eucariotes, l’mRNA obtingut de la transcripció ha de ser processat.

37. Que el codi genètic està degenerat vol dir que...


a- Estem parlant d’un organisme amb una patologia.
b- Pot tenir dues pautes de lectura diferents.
c- Un aminoàcid pot ser especificat per més d’un codó.
d- Un codó pot especificar per més d’un aminoàcid.

38. El tRNA...
a- Es lliga a un aminoàcid a través del seu anticodó.
b- Pot contenir bases modificades com la inosina.

5
c- Té un paper fonamental en la transcripció.
d- Catalitza la unió dels aminoàcids a la cadena polipeptídica.

39.- Els RNAs transferents s’uneixen covalentment a un aminoàcid per l’acció de:
a- La subunitat gran del ribosoma.
b- La peptidil transferasa.
c- L’aminoacil-tRNA sintetasa.
d- La unió entre t-RNA i l’aminoàcid no és covalent.

40. Quina de les següents afirmacions és certa:


a- Els ribosomes procariotes tenen dues subunitats i els eucariotes tres, i més grans.
b- El tRNA es pot unir en tres llocs del ribosoma, depenent de quin aminoàcid dugui enllaçat.
c- La subunitat petita del ribosoma s’uneix a una seqüència (de Shine Dalgarno) que
precedeix el codó d’inici.
d- La subunitat gran catalitza reaccions exergòniques, per això el procés de transcripció no
requereix energia.

41. Si un metge recomana un antibiòtic contra una infecció bacteriana, aquest pot ser...
a- Puromicina, perquè produeix acabament prematur de la traducció en procariotes i eucariotes.
b- Un antibiòtic que inhibeixi la traducció en procariotes però no en eucariotes, com el
cloramfenicol.
c- La inhibició de la traducció no afectaria significativament el funcionament d’un organisme.
d- No hi ha cap antibiòtic que tingui efectes sobre el procés de traducció.

42. Quan parlem d’un promotor fort ens referim a...


a- Un promotor pel qual la RNA polimerasa té més afinitat, i per tant el gen que el conté es
transcriurà amb més freqüència.
b- Un promotor amb seqüències fortament reguladores.
c- Els promotors que contenen els gens induïbles, que són fortament regulats.
d- Una regió del DNA per qual la DNA polimerasa té una alta afinitat.

43. Per a què es transcriguin els gens de l’operó lac en E. Coli, cal que al medi hi hagi...
a- Molta glucosa, que s’utilitzarà com a substrat dels enzims pels quals codifica l’operó.
b- Poca lactosa, ja que l’operó codifica pels enzims de la síntesi de lactosa.
c- Molta lactosa i poca glucosa, perquè la glucosa és un co-repressor i per tant activa el repressor.
d- Molta lactosa i poca glucosa, així el repressor està inactiu i la proteïna CAP o CRP activa.

44. En l’operó triptòfan en E. Coli, el triptofan...


a- Activa el repressor.
b- Inhibeix el repressor.
c- Inhibeix l’ensamblatje de les subunitats del ribosoma (atenuació)
d- No intervé directament en la regulació d’aquest operó.

45- Un paper important de l'ATP en el metabolisme és:


a- Magatzem d'energia a llarg termini.
b- Acoblament d'energia.
c- Transferència d'electrons en reaccions redox.
d- Estabilització de l'estructura de membrana.

6
46. La fosforilació a nivell de substrat...
a- És la fosforilació enzimàtica de l'ADP per un compost amb elevat potencial de
transferència de fosfat (major que el de l'ATP).
b- És la fosforilació enzimàtica d’un substrat acoplada a la hidròlisi d’una molècula d’ATP.
c- És la fosforilació enzimàtica de l’ADP acoplada al flux de un substrat cap a l’interior de la
mitocondria.
d- És la fosforilació enzimàtica de l’ADP acoplada al flux de protons cap a l’interior de la
mitocondria.

47. La fosforilació d’ADP que aprofita l’energia generada per un flux d’electrons…
a- Genera la major part de l’ATP cel·lular.
b- Té lloc exclusivament als mitocondris en tots els organismes eucariotes.
c- Requereix una ATP sintasa que genera un gradient de protons.
d- Totes les respostes anteriors són certes.

48. Les reaccions redox a què estan sotmesos els components de les cadenes respiratòries...
a- Són reversibles i impulsades per la hidròlisi de l’ATP.
b- Són irreversibles.
c- Cada component recupera el seu estat d’oxidació transferint els electrons a una parella
redox de major potencial de reducció.
d- cada component recupera el seu estat d’oxidació transferint els electrons a una molècula d’O2

49. Quines de les següents molècules intervenen en el transport electrònic en les cadenes respiratòries:
a- NADH, FADH2, coenzim Q i citocroms.
b- NADH, coenzim Q, citocroms i plastoquinona.
c- NADH, FADH2, ubiquinona i plastoquinona
d- NADH, FADH2 i clorofil·les.

50. Els complexes antena de les plantes...


a- Estan formats per les clorofil·les a i f.
b- Estan formats per clorofil·les i altres pigments.
c- Estan formats per unes proteïnes anomenades cromòfors que absorbeixen la energia lumínica.
d- Les plantes no tenen antenes.

51- El transport usual dels electrons en la fotofosforilació:


a- va de l'aigua al NADPH
b- va del NADP a l'oxígen
c- va de la llum a l’oxígen.
d- requereix acetil-CoA

52. La fotofosforilació cíclica...


a- Requereix llum ultraviolada i visible.
b- Produeix grans quantitats de NADPH.
c- Provoca un augment en la taxa de conversió d'aigua en oxígen.
d- Implica només un fotosistema.

53. Quina de les següents afirmacions és falsa:


a- El catabolisme dels sucres implica la hidròlisi dels polisacàrids.
b- L’anabolisme dels lípids implica la lipòlisi dels triacilglicerols.

7
c- Les rutes catabòliques són convergents.
d- Les rutes biosintètiques parteixen d’uns pocs precursors comuns.

54. La digestió enzimàtica...


a- Dels sucres comença a l’estómac.
b- De les proteïnes comença a l’intestí.
c- Dels greixos requereix sals biliars.
d- Cap de les respostes anteriors és certa

55. La piruvat deshidrogenasa és un complex multienzimàtic que requereix els següents cofactors,
excepte:
a- NADH.
b- Pirofosfat de tiamina (TPP).
c- Biotina.
d- Lipoamida.

56- La reacció que catalitza la piruvat deshidrogenasa...


a- És molt exergònica i irreversible.
b- És piruvat + CoASH + ATP Acetil-CoA + AMP + PPi
c- Té lloc al citosol.
d- Totes les respostes anteriors són certes.

57. La reacció catalitzada per la malat deshidrogenasa...


a- Implica la descarboxilació del L-malat per produir oxalacetat.
b- Té un increment d’energia lliure estàndard positiu, però en condicions cel·lulars la
reacció està propera a l’equilibri.
c- No forma part del cicle de Krebs.
d- Genera ATP per fosforilació a nivell de substrat.

58. Quina de les següents afirmacions és falsa:


a- Les rutes anapleròtiques serveixen per reomplir el cicle de Krebs dels intermediaris que s’han
utilitzat com a precursors biosintètics.
b- Les rutes amfibòliques serveixen per reomplir el cicle de Krebs dels intermediaris que
s’han utilitzat com a precursors biosintètics.
c- Un augment de la concentració de NADH provoca una inhibició de diversos enzims del cicle de
Krebs.
d- La piruvat deshidrogenasa es regula per efectors al·lostèrics, disponibilitat de substrats i
productes i modificació covalent reversible.

59. Quina de les següents afirmacions sobre la glicòlisi és falsa:


a- Hi ha dues reaccions en les quals es consumeix ATP.
b- Totes les reaccions són reversibles excepte dues d’elles, molt exergòniques.
c- Es produeixen dues molècules de NADH.
d- La regulació es produeix a nivell dels enzims que catalitzen les reaccions irreversibles.

60. La producció de lactat al múscul...


a- La catalitza la lactat sintasa i permet la síntesi d’intermediaris del cicle de Krebs.
b- El lactat no es sol produir al múscul, sinó al fetge.
c- La catalitza la lactat sintasa i permet obtenir energia per fosforilació a nivell de substrat.
d- La catalitza la lactat deshidrogenasa i permet reoxidar l’NADH.

8
61. La gluconeogènesi...
a- Comparteix tots els enzims de la glicòlisi, ja que catalitzen reaccions reversibles i això permet
estalvi energètic a la cèl·lula.
b- Requereix que l’oxalacetat (OAA) surti de la mitocondria en forma de malat, ja que
l’OAA no té transportador.
c- Requereix dos enzims (PEP carboxiquinasa i glucosa-6-fosfatasa) per fer el bypass de l’enzim
hexoquinasa de la glicòlisi.
d- Té com a producte final la glucosa, i es dona principalment al cervell, que és el teixit que
requereix més glucosa per les seves funcions.

62. Per a la biosíntesi del glicogen la glucosa...


a- S’ha d’activar en forma de UDP-glucosa.
b- S’ha d’activar en forma de glucosa-trifosfat.
c- S’ha d’activar en forma de glucosa-CoA.
d- S’ha de convertir prèviament en galactosa.

63. La via de les pentoses fosfat...


a- Proporciona NADPH que s’utilitza en la biosíntesi d’altres compostos.
b- Permet la síntesi de glicogen a partir de pentoses activades amb un fosfat.
c- Proporciona sucres de 5 carbonis per a la síntesi d’àcids nucleics.
d- a i c són certes.

64. Marca la resposta certa en relació al lloc de síntesi i funció principals dels quilomicrons:
a- Intestí prim; transport de greixos de la dieta.
b- Fetge; transport de greixos de la dieta.
c- Fetge; transport de greixos sintetitzats al fetge.
d- Fetge; transport de colesterol.

65. En la oxidació dels àcids grassos ___ mentre que en la seva biosíntesi ___. Marca la resposta
incorrecta:
a- El portador de l’acil és el Co-A; el portador de l’acil és l’ACP.
b- NAD+ i FAD són els acceptors d’electrons; NADPH és el donador d’electrons.
c- L’enzim principal és la àcid gras oxidasa ; l’enzim principal és la àcid gras sintasa.
d- Té lloc al mitocondri; té lloc al citoplasma.

66. Quina d’aquestes molècules no intervé en la biosíntesi de colesterol:


a- Mevalonat .
b- HMG-CoA reductasa.
c- Carnitina-acil transferasa I.
d- Esqualè

67. Quina de les següents afirmacions és falsa, en relació als cossos cetònics...
a- Es sintetitzen al fetge, a partir dels àcids grassos.
b- La seva síntesi augmenta en situacions on hi ha augment de la gluconeogènesi.
c- Els teixits els utilitzen com afont energètica convertint-los en acetil-CoA
d- El cervell només usa glucosa com a font energètica i no pot oxidar cossos cetònics.

68. El complexe nitrogenasa...


a- És un complexe multienzimàtic que forma part del cicle de la urea.

9
b- Té una funció important en la síntesi de compostos nitrogenats en eucariotes.
c- El tenen aquells organismes que poden realitzar la fixació biològica del nitrogen a amoni.
d- És actiu només en presència de una gran concentració d’oxígen.

69. El glutamat...
a- És un aminoàcid essencial.
b- Intervé en les reaccions de transaminació en la síntesi i degradació d’aminoàcids.
c- És el donador de N a la arginina en el cicle de la urea.
d- El seu oxoàcid és la glutamina

70. En la biosíntesi de novo dels nucleòtids...


a- Molts dels N de les seves bases provenen d’aminoàcids.
b- Els nucleòtids es sintetitzen a partir de les bases provinents de la degradació de nucleòtids de la
dieta o de la cèl·lula, les bases nitrogenades no se sintetitzen de nou.
c- La síntesi de les purines difereix de la síntesi de les pirimidines en les tres reaccions finals.
d- Els nucleòtids no contenen nitrogen.

10

You might also like