Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

1. Les competncies municipals en matria de salut

Segons la Llei 18/2009 de Salut Pblica de Catalunya, els ajuntaments sn

competents per prestar els serveis mnims en lmbit de la salut pblica.
Aquestes prestacions van destinades a garantir la innocutat i la salubritat
dels productes alimentaris; preservar la salut de la poblaci davant els
agents fsics, qumics i biolgics; fer vigilncia sanitria; i promoure la salut
i prevenir la malaltia.

Serveis mnims que han de prestar els ens locals en matria de salut
pblica, segons la Llei 18/2009 de salut pblica, article 52:

a) Leducaci sanitria en lmbit de les competncies locals.

b) La gesti del risc per a la salut derivat de la contaminaci del
medi.
c) La gesti del risc per a la salut pel que fa a les aiges de consum
pblic.
d) La gesti del risc per a la salut als equipaments pblics i als llocs
habitats, incloses les piscines.
e) La gesti del risc per a la salut en les activitats de tatuatge,
micropigmentaci i prcing.
f) La gesti del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris
en les activitats del comer minorista, del servei i la venda directa
daliments preparats als consumidors, com a activitat principal o
complementria dun establiment, amb repartiment a domicili o
sense, de la producci dmbit local i del transport urb. Se nexclou
lactivitat de subministrament daliments preparats per a
collectivitats, per a altres establiments o per a punts de venda.
g) La gesti del risc per a la salut derivat dels animals domstics,
dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les
plagues.
h) La policia sanitria morturia en lmbit de les competncies
locals.
i) Altres activitats de competncia dels ajuntaments en matria de
salut pblica dacord amb la legislaci vigent en aquesta matria.

La llei de salut pblica, la llei de rgim de base local i la LOSC, sn clares

pel que respecta a les competncies en matria de salut dels municipis, les
restringeixen a la salut pblica, a la promoci de la salut i prevenci de la
malaltia per no fan esment en cap cas a competncies en l'mbit sanitari.

2. El marc legal vigent

En lArticle 68 de la Llei 15/1990, dOrdenaci Sanitria de Catalunya, es

detallen les competncies dels Ajuntaments en el marc del sistema sanitari

1
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

pblic, quant a la prestaci dels serveis mnims obligatoris referits als

serveis de salut, aix com a la promoci daquelles activitats i serveis
sanitaris necessaris per satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat
de vens, possibilitant la realitzaci dactivitats complementries, en
particular leducaci sanitria.

Larticle 66 del Captol II del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual saprova el
Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya determina les
competncies municipals i locals, possibilitant la promoci dactivitats i
prestaci de serveis pblics que contribueixin a satisfer les necessitats i les
aspiracions de la comunitat de vens, en lmbit de les seves competncies.
Larticle 67 detalla els serveis mnims que ha de prestar el municipi i el 71
les activitats complementries, relatives a la sanitat entre daltres, entenent
que es poden exercir potestats dexecuci que no estiguin atribudes per la
legislaci a altres administracions pbliques.

La Llei 18/2009, de 22 doctubre, de salut pblica defineix aquesta, com a el

conjunt organitzat dactuacions dels poders pblics i de la societat
mitjanant la mobilitzaci de recursos humans i materials per a protegir i
promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la
vigilncia daquesta, entenent-la tamb com a la salut de la poblaci, que
depn en gran part de factors estructurals, ambientals i lligats als estils de
vida. Larticle 52 explicita les competncies
de les que disposen els municipis, entre elles, la gesti del risc en diversos
mbits.

La Llei 33/2011, de 4 doctubre, General de Salut Pblica, estatal, supera el

limitat concepte fins ara existent de la salut pblica vinculat a la salubritat,
ampliant el radi dacci i possibilitant una ampliaci de labast de les
poltiques municipals en aquesta matria.

Aquesta llei, persegueix un major nivell de salut en el conjunt de la

poblaci, i fa mfasi en el fet que lentorn no est constitut exclusivament
pel medi natural, sin tamb existeix influncia de lentorn social (habitatge,
treball, oci, ciutat, estils de vida, etc.) estenent lmbit daplicaci a les
administracions pbliques, incloent sense cap mena de dubte les entitats
locals.

3. La proposta sanitria del GT Sanitat de la CUP-PA

Per la realitat als municipis s que ens trobem amb la implantaci fsica de
diversos centres sanitaris, i no noms hospitalaris com sn:

- Centres dAtenci Primria.

- Consultoris i farmcies.
- Hospitals de referncia pel municipi.

2
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

- Centres de salut mental.

- Centres datenci a les drogodependncies.
- Altres centres datenci especialitzada.
- Centres sociosanitaris.

Centres que de vegades tenen titularitats compartides, o b sn titularitat

municipal, o b ho sn comarcal, per que en definitiva, d'una manera
indirecta acaben sent responsabilitat del mateix Ajuntament si es vol
garantir que segueixin existint. Aix ens trobem amb alguns exemples dels
problemes endmics en la hisenda municipal que provoca haver de
gestionar la sanitat des del municipi i la dependncia dels ens municipals
del model sanitari que reprodueix el CatSalut.

El principal escull aflora a primera vista, aquesta amalgama de titularitat i

de confusionisme d'interessos que suposa l'existncia de diverses
administracions al capdavant dels centres sanitaris i en alguns casos,
sumades a determinats interessos privats.
A ms, el sense sentit ms gran es dna pel fet que, en definitiva, el 100%
del finanament s pblic en la majoria dels casos, i una mica menys per
majoritriament en tots ells.
Un model que provoca greuges entre els i les professionals de la sanitat
arreu del pas, ja que en funci de l'ens pblic, empresa pblica o privada o
fundaci, les condicions laborals i la retribuci sn diferents tot i
desenvolupar una mateixa tasca per a un mateix sistema pblic.
O, que tamb, des del punt de vista del i de la usuria provoca greuges, ja
que determinats centres realitzen activitat exclusivament pblica, i d'altres
que tamb estan finanats amb diner pblic, realitzen activitat pblica i
privada, generant diferents vies d'accs a la sanitat, que privilegien als
clients de les mtues i deterioren el servei que reben els i les usuries del
CAT Salut.
s per aix que la proposta sanitria del grup de treball de la CUP-PA situa
com a primer pas la necessitat de generar un sistema de titularitat,
gesti i provisi pblica nic. Aquesta qesti s central ja que com hem
vist, el model sanitari principat est format per una amalgama de centres
de titularitat pblica (de diverses administracions) i privada, amb nim de
lucre i sense. Tots ells conformen el SISCAT (Sistema sanitari integral
d'utilitzaci pblica de Catalunya). Tots tenen un punt en com, que vnen
la seva activitat sanitria al Cat Salut. Podem dir que tots subsisteixen de la
compra pblica d'activitat, que deu representar, amb certesa, el gruix
principal i molt majoritari de la seva activitat total.
Resulta, per tant, que el pas d'aquest sistema de cohabitaci pblic i privat,
a un sistema pblic, respecte a la seva titularitat s una qesti de simple
voluntat poltica. Considerant, a ms, que el gruix majoritari s pblic, tot i
que titularitat de diverses administracions (municipals, supramunicipals i
3
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

autonmiques) i regit pel dret privat i amb criteris mercantils, la primera

passa; generar un model nic de titularitat pblica, s relativament senzill.
Fins i tot es podria plantejar com una passa voluntria de tots els
centres que vulguin formar-ne part, ja que dels centres de titularitat
privada que formen part del sistema cap podria subsistir sense
l'aportaci pblica.
Aquesta recuperaci de la titularitat pblica, la plantegem en el plnol
supramunicipal. La necessitat de dotar-se d'un sistema sanitari de
titularitat, gesti i provisi pblica nic transcendeix els municipis. Una
mateixa comunitat, o poble, presenta unes caracterstiques histrico-
lingsitiques, culturals, socioeconmiques, poltiques que determinen el seu
estat de salut. Un sistema sanitari que vulgui contribuir a un millor estat de
salut ha de poder atendre a totes aquestes caracterstiques prpies d'una
comunitat i actuar com a redistribuidor social de la mateixa.
Qu volem dir, que recuperar la titularitat pblica de manera municipal,
centre a centre, i no de manera nica i centralitzada, dificulta trets
essencials del sistema per determinar si aquest s sobir o no: la seva
integralitat, la capacitat de fer front al procs d'explotaci capitalista, i la
violncia que aquest genera i en conseqncia a la seva idonetat per reduir
les desigualtats entre classes, i entre dones i homes. En el plnol
assistencial s evident que en un sistema sanitari de titularitat municipal els
municipis rics podrien garantir una millor assistncia sanitria que els
pobres. Per a ms, en el plnol del diagnstic i la planificaci en matria de
salut, circumscrit a l'mbit municipal, presentaria deficincies evidents de
cara a poder prestar una atenci integral.
La integralitat s un eix fonamental a tenir en compte en el disseny del
sistema de salut. s concebuda com la combinaci dels enfocaments de
dret, determinaci, gnere i interculturalitat amb les estratgies
promocionals de la qualitat de vida i salut, unides a les de prevenci,
guariment i rehabilitaci, que es realitzen al llarg de tot el cicle vital i en els
diversos espais de la vida social. I tot aix donant mfasi no noms a
latenci individual com fa la prctica tradicional, sin tamb en les accions
dmbit familiar, comunitari i dels espais productius, per tal de garantir
latenci integral a la salut.
Plantejar, per tant, un sistema atomitzat, encara que fos de titularitat,
gesti i provisi pblica municipal suposa un entrebanc per garantir aquesta
integralitat que ha de tenir el sistema, i aquesta visi de la comunitat/poble
ms enll de lo municipal, necessria per fer front a les determinades
violncies i tamb als respectius determinants socials de la salut, als quals
atendrem a continuaci.
Aix resulta fonamental, que per a una visi integral del sistema hem de
generar un sistema nacional nic, planificat de manera central, de carcter
descentralitzat en la gesti, en el control i la participaci de la poblaci, de
cobertura total, sota els principis rectors de la universalitat, solidaritat,
4
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

integralitat, intersectorialitat, sense limitacions econmiques, tniques o

geogrfiques per a la poblaci, econmicament sostenible i obert al
perfeccionament constant, s el punt de partida desitjable per avanar en la
sobirania sanitria.

4. Hi ha marge per una proposta municipal respecte a la sanitat

Sabent que el cam s la lluita per aconseguir un sistema sanitari pblic

nic, que es basi en aquesta integralitat, sembla clar que hi ha marge per
veure com es relaciona el municipi amb aquesta proposta, almenys en una
primera fase, i sempre tenint en compte si les nostres passes ens avancen
en aquest objectiu o pretenen estabilitzar el que ja tenim i gestionar-ho una
mica millor.

La nostra proposta municipal passa per:

a) Reclamar que els centres sanitaris (primria i hospitalria), salut mental i

sociosanitria passin a integrar un sistema pblic nic de titularitat, gesti i
provisi 100% pblica. Aquest objectiu ha de ser central en la nostra acci
poltica.

b) Acabar amb la dependncia econmica entre els ajuntaments i consells

comarcals amb el CATSalut, que provoca efectes greus en les hisendes
municipals, que repercuteixen en la resta de serveis municipals i en el
benestar de la ciutadania. Aix passa per eliminar els contractes programes
i que el Departament de Salut passi a gestionar directament (no a travs
del CAT Salut) els centres sanitaris de titularitat municipal, mantenint els
ajuntaments o consells comarcals la titularitat de les installacions, tot
creant un Sistema Nacional de Salut. Per tal d'avanar cap a aquesta
direcci, tenint en compte el context actual, l'aposta passa perqu els
centres passin a ser gestionats per l'ICS, per tal d'anar reduint actors en
l'anomenat SISCAT.

c) Acabar amb la multiplicitat d'entitats jurdiques que gestionen els centres

sanitaris propietat de la Generalitat (ICS, GIPSS, IAS, GSS i consorcis) i
gestionar-los de forma directa des del Departament de Salut de la
Generalitat. Per tal d'avanar cap a aquesta direcci, tenint en compte el
context actual, l'aposta passa perqu els centres passin a ser gestionats per
l'ICS, per tal d'anar reduint actors en l'anomenat SISCAT.

d) Reafirm la titularitat pblica i la gesti directa dels serveis sanitaris, tot

promovent una modificaci legislativa que posi fi al model actual del
SISCAT, inspirat en la Nova Gesti Pblica i la gesti empresarial dels
serveis pblics, i que recuperi un accs nic al sistema sanitari per a tots i
totes les usuries, tot creant un Sistema Nacional de Salut.

5
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

e) L'aposta municipal passa per reforar els serveis sanitaris pblics,

conscients que tenim un model mixt pblic i privat, tenim la intenci de fer
fora del sistema pblic de salut la sanitat privada, els interessos privats i
l'nim de lucre. I en aquest sentit les apostes municipals han de seguir les
segents prioritats:

promoci de la salut
prevenci de la malaltia
promoci i prioritzaci de l'atenci primria respecte a l'hospitalria

f) Els municipis han de dur a terme activitat de promoci de la salut i de

prevenci de la malaltia com a apostes claus per reduir les desigualtats de
salut de classe i de gnere. Les activitat de promoci de la salut i de
prevenci de la malaltia s'han de relacionar amb l'activitat sanitria que
presten els centres del municipi sobre els determinants socials de la salut.

g) Respecte a les treballadores i treballadors, en la lnia de la defensa d'un

model sanitari pblic nic, defensem les mateixes condicions de treball
segons les categories laborals, acabar amb la temporalitat i la precarietat i
repartir els treballs i la riquesa. Aix passa perqu tots i totes elles tinguin
un mateix conveni, el qual ha de ser resultat de les negociacions entre els
sindicats i el Departament de Salut de la Generalitat, tenint en compte els
drets reconeguts actualment pels diferents prestadors de serveis. Aix com
que en el procs de transici de la gesti indirecta a la directa del servei, es
conservi la plantilla dels centres, independentment de la temporalitat dels
seus contractes.

h) Lligant les reivindicacions i drets laborals amb els drets de les usuries,
cal treballar per reduir les rtios de personal/usuries, per tal de garantir
unes millors condicions de treball a les professionals, i alhora, oferir un
servei de major qualitat a les usuries.

i) Hem de promoure espais de participaci i control popular sobre el model

sanitari, i tamb sobre la salut. Aquests espais han de tenir capacitat
decisria en la distribuci i planificaci dels recursos sanitaris. Per una
banda, el Departament de Salut ha de tenir en compte la participaci dels
treballadors i treballadores i usuaris i usuries en l'elaboraci, disseny i
avaluaci de les poltiques sanitries des de l'mbit autonmic, i per altra,
cal que els municipis constitueixin un Consell Municipal de Salut, en el qual
hi participin membres del Departament de Sanitat, els grups municipals de
l'Ajuntament, els treballadors i treballadores dels diferents centres i els seus
usuaris i usuries.

i) El municipi adoptar un enfocament intersectorial de Salut en Totes les

Poltiques (SeTP) a partir d'un procs participatiu i democrtic pel disseny,

6
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

implementaci i avaluaci del Pla d'Actuaci Municipal.

j) Hem de treballar perqu la sanitat als nostres municipis sigui superadora

de la prctica androcntrica i patriarcal en salut i per tant encaminat a
desenvolupar noves conceptualitzacions i metodologies per la comprensi,
la prevenci i la cura de la salut de les dones.

Aquesta s una proposta de transici que cal afrontar a curt termini, i que
es planteja en vistes a un procs constituent catal, que pugui representar
la instauraci d'un nou Sistema Nacional de Salut nic, en el qual no hi
tingui cabuda l'activitat privada, ja que cal que la nova Repblica Catalana
garanteixi el dret a la salut i un accs universal i igualitari a la sanitat
pblica a tota la ciutadania.

A partir d'aqu hi ha un seguit de temes relacionats indirectament amb el

model sanitari que tamb hem d'afrontar: instituts d'investigaci,
universitats i dems centres que utilitzen les installacions, amb qui tenen
conveni els ajuntaments, o que estan formats per diferents institucions;
empreses que exploten els centres sanitaris (floristeries, quioscos, entitats
bancries); deutes actuals de les empreses municipals que gestionen el
servei, i un llarg etctera de qestions que no tractem en el text per que
tamb impacten en la salut de les venes, com diem, de manera ms
indirecta. Caldr alhora d'implementar el procs de transici del model, i
tenint en compte els principis inspiradors d'aquest, consensuar una
alternativa que sigui coherent.

5. el mapa hospitalari

El mapa hospitalari amb capital majoritriament pblic

El mapa hospitalari que presentem es tracta dels hospitals d'aguts del

SISCAT amb participaci de gesti pblica. Llistem i especifiquem els que
tenen participaci pblica majoritria, minoritria o al 50%.

Hospitals municipals:

- Hospital Comarcal d'Amposta, SA (empresa 100% Ajuntament d'Amposta)

- Gesti Sanitria i Assistencial de Tortosa , SA: Hospital de la Santa Creu
de Tortosa (empresa 100% Ajuntament de Tortosa) s sociosanitari
- Clnica Terres de l'Ebre, propietat ajuntament, gesti SAGESSA
- Gesti Comarcal Hospitalria, SA: Hospital de Mra d'Ebre (empresa 100%
Ajuntament de Reus)
- Hospital Sant Joan de Reus, SA (empresa 100% Ajuntament de Reus)
- Gesti Pius Hospital de Valls, SA (empresa 100% Ajuntament de Valls)
- Badalona Serveis Assistencials, SA (empresa 100% Ajuntament de
Badalona)

7
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

Hospitals gestionats conjuntament per diferents ajuntaments,

institucions pbliques i/o esglsia/Creu Roja/privades per amb
majoria de representaci de la part pblica:

- Fundaci Sant Hospital de la Seu d'Urgell (format per l'Ajuntament i

l'Arquebisbat) i la Generalitat, majoria pblica.
- Fundaci Hospital de Palams (fundaci amb representaci majoritria de
l'Ajuntament i el Consell Comarcal).
- Fundaci Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa (fundaci amb
representaci majoritria de l'Ajuntament i el Consell Comarcal).
- Fundaci Salut Empord: Hospital de Figueres (fundaci amb
representaci majoritria de l'Ajuntament i el Consell Comarcal).
- Fundaci Hospital de Campdevnol (amb majoria d'Ajuntament i Consell
Comarcal)
- Consorci Sanitari del Maresme: Hospital de Matar (consorci format pel
CatSalut, l'Ajuntament de Matar i el Consell Comarcal: 6-3-1)
- Consorci Sanitari de l'Alt Peneds: Hospital de Vilafranca (consorci amb
representaci majoritria del CatSalut, l'Ajuntament i el Consell Comarcal)
- Consorci Sanitari de l'Anoia Hospital d'Igualada: 6 CatSalut, 3
Ajuntament, 1 Consell Comarcal.
- Fundaci Althaia: Hospital Sant Joan de Du de Manresa i Centre
Hospitalari (fundaci amb representaci majoritria de l'Ajuntament i
CATSalut)
- Consorci Sanitari del Garraf: Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la
Geltr i Hospital Sant Camil de Ribes (consorci amb representaci
majoritria d'ajuntaments de la comarca)
- Fundaci Hospital Esperit Sant: Hospital de Santa Coloma de Gramenet (2
ajuntament, 2 Generalitat, 4 arquebisbat i la resta es tria entre tots, o sigui
50%)
- Fundaci Hospital Sant Celoni (fundaci amb representaci del 50% de
l'Ajuntament)
- Fundaci Hospital Sant Joan de Du: Hospital de Martorell (fundaci amb
representaci del 50% de l'Ajuntament)
- Fundaci Privada Hospital Asil de Granollers (fundaci amb representaci
inferior al 50% per part de lAjuntament)
- Fundaci Hospital Sant Jaume de Manlleu (fundaci amb representaci
majoritria de l'Ajuntament) s sociosanitari.
- Fundaci Hospital Sant Bernab: Hospital de Berga (fundaci amb
representaci majoritria de l'Ajuntament)
- Consorci MAR Parc Salut de Barcelona (consorci mixt entre Ajuntament i
Generalitat)
- Fundaci Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de
Barcelona (fundaci amb representaci majoritria de Generalitat i
Ajuntament)
- Consorci Hospitalari de Vic: Hospital General de Vic i Clnica de Vic

8
 Proposta municipal en matria de salut

Grup de Treball de Sanitat

Novembre de 2016

(Consorci amb representaci majoritria de la Generalitat)

- Corporaci Sanitria Parc Taul: Hospital Parc Taul de Sabadell (Consorci
amb representaci majoritria de la Generalitat i Ajuntament)
- Consorci Sanitari de Terrassa: Hospital de Terrassa (Consorci amb
representaci majoritria de la Generalitat i Ajuntament)
- Hospital Clnic de Barcelona (CAT Salut + UB)
- Consorci Sanitari Integral: Hospital General de L'Hospitalet i Hospital Dos
de Maig i el Moiss Broggi de Sant Joan Desp (Consorci amb representaci
majoritria de Generalitat, consell comarcal i ajuntaments i ICS).
- Corporaci de Salut del Maresme i la Selva: Hospital Comarcal de la Selva
i Hospital Sant Jaume de Calella (Consorci amb representaci majoritria
pblica, d'ajuntaments i CatSalut)

Hospitals Generalitat que no sn de l'ICS:

- Institut d'Assistncia Sanitria: Hospital Santa Caterina de Girona

(Empresa 100% Generalitat)
- Gesti de Serveis Sanitaris: Hospital Comarcal del Pallars (Empresa 100%
Generalitat)
- Gesti de Serveis Sanitaris: Hospital Santa Maria de Lleida (Empresa
100% Generalitat)

Hospitals de l'ICS:

- Hospital Universitari Vall d'Hebron (Barcelona)

- Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona)
- Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta
- Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona)
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida)
- Hospital Universitari de Bellvitge (L'Hospitalet del Llobregat)
- Hospital de Viladecans
- Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Ens especial, agrupaci europea: Transfronterer de la Cerdanya i el

Capcir i el de la Val d'Aran (amb majoria de participaci de la Generalitat).