CONNECTA

AMBELS TEUS
FILLS I FILLES

QUAN ALS PARES I MARES ENS PREOCUPEN ELS PORROS

Nota: cada vegada que sesmenta pares,
professors, fills, etc, sentn que
es fa referncia a ambds sexes
indistintament.
Sub-direcci General de Drogodependncies
Agncia de Salut Pblica de Catalunya. Departament de Salut
Joan Colom i Farran
Maria Estrada i Ocn
Lourdes Bassa i Requena

Asaupam
Xavier Snchezzi Pretel

Ajuntament de Parets del Valls. Programa de Prevenci.

Esther Bartlett i Gimnezz

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Equip de Prevenci

de Drogodependncies.
Carles Sed i Luzuriaga

Ajuntament de Portugalete. Biscaia.

Rai Parreo i Martnezz

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

Edita: Departament de Salut

Primera edici: Barcelona, setembre de 2004
Segona edici: Barcelona, setembre de 2017
Revisi lingstica: Secci de planificaci lingstica del Departament
de Salut.

Disseny grfic: Joana Lpez i Corduente

Illustracions: Josep Bel i Ventura

La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
ndex
Introducci 5

Les famlies tamb podem fer prevenci 6

Una mica dinformaci sobre els porros 7

1
Enganxen?? 8

2
Per aques comena?? 10

3 Perjudiquen molt la salut?? 12

4 s normal fumar porros?? 14

5 Quins efectes tenen? 16

6 Qu diu la llei?? 18

Qu podem fer davant del tema? 20

Eines prctiques per al dia a dia 22

Referncies interessants per a nosaltres 24

 Introducci

Disposar dinformaci ens ajuda a desmitificar tpics i Aix que a qui no els fuma, hem de poder ajudar-lo a tenir
ens aporta eines per prendre les nostres decisions. De arguments per continuar aix. I a aquells que s que ho
vegades, per, la informaci, ms que ajudar-nos, ens fan, els hem dajudar a saber com reduir i abandonar-ne
embolica o ens bloqueja. el consum, o en tot cas a tenir criteri per saber
consumir-ne amb els menors riscos possibles.
Dels porros podem escoltar que s una droga que fa
molt mal, que la receptaran per a alguns cncers, que
Tenint en compte que no hi ha receptes mgiques que
per aqu es comena en el tema de les drogues, que
infalliblement ens ajudin a saber qu hem de fer o qu no
fumar-ne s menys perills que beure alcohol o fumar
hem de fer, aqu tractarem daplicar i concretar alguns
tabac... i al final no sabem qu pensar.
aspectes sobre la droga illegal ms consumida entre els
Fumar porros, o no, s una decisi ms amb la qual es joves: els porros.
poden trobar els nostres fills. Els porros sn una
droga i, com a tal, no s inofensiva.

5
 Les famlies tamb podem fer prevenci
Es coneix qu s el que facilita o predisposa linici o el
manteniment de conductes que tenen un risc per a la
salut dels nostres fills; en aquest cas, fumar porros.
Aquests factors de risc poden ser individuals, socials
i familiars. Alguns daquests sn: un baix sentit crtic,
la permissivitat social al voltant de ls dels
porros, considerar el seu consum poc perills, o els
vincles familiars i socials febles.
Daltra banda, tamb es coneixen els factors de
protecci, que disminueixen la possibilitat diniciar o
mantenir un consum de porros amb risc i ajuden a
prendre les decisions ms saludables per a un mateix i
per als altres. Alguns daquests sn: la capacitat de
pensar de forma crtica i creativa, les habilitats per
comunicar-se i relacionar-se de forma positiva, considerar
6
els riscos de fumar porros i establir vincles familiars
estrets.
Prevenir, per tant, consisteix a debilitar els factors
de risc i, sobretot, potenciar els factors protectors
per tal de fer als joves menys vulnerables a totes les
situacions de risc amb qu es poden trobar al llarg de la
seva vida, com per exemple: ser convidat a fumar
porros o a alguna altra droga, primeres relacions
sexuals, decidir tornar a casa de paquet dalgque ha
begut...
Hem dajudar els nostres fills per tal que disposin duns
recursos que els ajudin a afrontar amb autonomia, i ms o
menys xit, el seu dia a dia. Aquests recursos sn els que
s'activen davant la decisi de consumir qualsevol tipus
de substncia, en aquest cas els porros.
 Una mica d'informaci sobre els porros

Els porros es poden preparar amb dues substncies: Els efectes quan es fumen porros es manifesten
de forma immediata, arriben al seu mxim als 20-30
Haixix o pollen, una pasta slida de color marr. minuts i tenen una durada dentre 2-3 hores.
Marihuana, sn els cabdells de la planta.
Normalment barregen un daquests dos
compostos amb tabac i el cargolen amb paper Algunes dades:
en forma de cigarreta. Alguns noms que potser us Les enquestes realitzades a estudiants de
sonen sn: costo, xocolata, haixix, herba, maria, porro, secundria (entre 14 i 18 anys, tant a Catalunya com
petardo, peta, mai... al conjunt de lEstat, indiquen que el consum de
porros entre els joves se situa en tercera posici, per
El cnnabis s la planta de la qual sobtenen darrera del tabac i, a molta distncia, de l'alcohol.
els dos preparats amb qu es fan els porros. Hi ha Si voleu saber-ne ms sobre prevalences i
ms de 400 substncies identificades en el cnnabis, tendncies en el consum de drogues en joves,
entre les quals es troba el THC podeu consultar l'enquesta sobre l's
(tetrahidrocannabinol), la substncia amb ms poder de drogues en ensenyaments secundaris a
psicoactiu del cnnabis. Catalunya (ESTUDES).

7
 1
ENGANXEN?

Els porros no enganxen.

Aix noms ho fan les
drogues dures

8
 Ms que enganxar, poden provocar problemes diversos

Es diu molt que els porros no enganxen i, de
fet, la majoria dels joves que en fumen no hi estan
enganxats. Per qu explica que alguns s que en
fumin cada dia o tinguin una certa dependncia
psicolgica? s una pregunta difcil de contestar,
perqu, duna banda, cada jove s un mn, t un
cos particular (amb un sistema nervis ms o
menys vulnerable), una famlia, unes amistats o
unes altres, un barri, etc. I, daltra banda, dependr
de la freqncia i les quantitats del seu consum.
S que podem dir que, entre els joves
que introdueixen el consum en el seu dia a dia,
aquest els pot comportar problemes.
mateixos, quan sels pregunta, manifesten patir
prdues de memria, estat dnim baix
dificultats per concentrar-se i estudiar, o manca de
ganes dafrontar les seves obligacions i de fer coses.
A ms, amb el seu s continuat el cos sacos-
tuma i en necessita ms quantitat per obtenir
efectes semblants. Aix ltim facilita que
probabilitats de ser afectat negativament pel seu
consum augmentin.
Sovint per, no sn els porros sin altres coses les
que fan que els joves en fumin o en fumin massa,
perqu no noms els atreuen els seus efectes, sin:
Les dificultats personals per afrontar les situacions
del dia a dia [els porros com a sedants].
Que poden ser una forma fcil de relacionar-se
amb els altres, ja que ajuden a afrontar sentiments
com la vergonya i la timidesa [els porros com a sortida
fcil].
Que faciliten pertnyer a un grup. s fcil que
facin dels porros un hbit quan el seu consum s
Ells
bsic perqu el grup es mantingui unit. O de vegades
perqu no sels acudeixen altres alternatives doci [els
o
porros com a carnet de soci del grup].
La necessitat de donar una imatge als altres.
Com que s una droga illegal, pot estar lligada a una
imatge provocadora i trencadora [els porros com a
les forma de rebellia].
Els mites i creences. Se nhan creat molts al voltant
del cnnabis, alguns no sn veritat i altres ometen
part de la veritat. En aquests moments, sha
constatat el seu s teraputic en algunes malalties,
aix pot confondre molt lopini pblica i amb aquesta
la dels joves [els porros com si fossin un medicament].

9
 2
PPER AQU ES COMENA?

QQue et fumis els teus

porros no vol dir que acabis
sent un "pastillero".

10
 La majoria de vegades no, per de tant en tant s
La majoria de vegades no, per a vegades s. Els
qui tenen problemes amb les drogues van conixer
en el seu moment els porros i l'alcohol,
perqui fuma porros no t perqutenir
problemes amb les drogues ms endavant.
s veritat que, com que sn illegals, on hi ha
cnnabis hi poden haver altres substncies. Per aix
s important que els joves tinguin una posici clara
respecte a les altres drogues i els seus riscos. De fet, en
els pasos on el consum de porros es permet a majors
de 18 anys (com a Holanda), sol ser per separar el
seu mercat del de les altres drogues illegals, molt ms
perilloses.
Per aix s molt important que els nostres fills
i filles tinguin clara quina actitud prendre davant
cadascuna de les drogues, i que hagin reflexionat
prviament sobre els riscos que poden haver-hi.
Perqu una cosa s fumar un porro un dia i una
altra prendre, per exemple, una pastilla dxtasi o una
ratlla de cocana.
Consumir drogues s una decisi personal
que sovint sha de prendre en un moment determinat,
i s important haver-hi pensat abans.
s segur que, si els nostres fills no proven
les drogues no hi tindran problemes. Tanmateix, sovint
aix no s a les nostres mans. El que s que podem
fer s ajudar-los a potenciar totes aquelles
habilitats protectores de les quals hem parlat: la
capacitat de pensar de forma crtica, de relacionar-se
amb els altres, de resistir la pressi de les amistats i
de considerar els riscos del consum de drogues.
11
 3
PERJUDIQUEN MOLT LA SALUT?

Per si s ms sa
fumar-se un porro
que beures un
cubata, papa!

12
 SSans?, segur que no ho sn
s arriscat parlar de la perillositat de les drogues o
com-parar-les entre elles sense tenir en compte qui les
pren, en quin context, cada quant temps i en quina
quantitat. Per evidentment, sans, no ho sn ni
lalcohol, ni el tabac ni els porros.
Lalcohol es relaciona amb molts dels
accidents mortals de trnsit, les baralles i les
relacions sexuals sense protecci. "I el consum de
tabac constitueix la primera causa previsible de
prdua de salut i de morts evitables i prematures."
A ms, quan parlem amb els joves sobre el tema
dels porros, la salut s un argument que posa en
evidncia el munt de costums que nosaltres podem
tenir i que tampoc no sn sans: passar moltes hores
mirant la tele, medicar-se sense consultar professionals,
fumar tabac... I per tant s important haver-hi reflexionat.
Del cnnabis es coneix que:
S'acostuma a barrejar amb el tabac, i per aix trobem
en el fum del porro les mateixes substncies txiques
que es troben en les cigarretes (que afecten ms per no
tenir el filtre daquestes). Tamb es corre el risc
d'enganxar-se al tabac.
A diferncia del consum dalcohol entre els joves, s
fcil que els porros no es reservin per al cap de set-
mana. Sovint es tendeix a fumar-ne cada dia i, per
tant, s ms fcil que es converteixi en un hbit nociu o
una dependncia.
Els porros sn illegals i aix sovint provoca ms pro-
blemes: com que estiguin molt adulterats (es barre-
13
gen amb substncies molt nocives), mesures
judicials, multa per tinena o que hi hagi accs ms
fcil a altres drogues illegals que tamb estan al
mercat negre.
A ms, en l'adolescncia s ms difcil entendre i fer
front als efectes i les situacions que provoca el
consum de porros. Una dona de trenta anys que es
fumi un porro a casa desprs de sopar, no t res a
veure amb una noia de catorze anys que est en
perode de canvi i creixement (fsic, social, afectiu...) i
que ho fa perqu les seves amistats en fumen o per
experimentar qu passa.
Com qualsevol droga, altera el funcionament del
sistema nervis, i aix comporta conseqncies tant
fsiques com psicolgiques. Normalment el seu
consum provoca els efectes desitjats. Per en algunes
persones pot provocar sensacions i pensaments
angoixants que desapareixen al passar els efectes
del consum. En daltres, especialment en cas de
tenir antecedents familiars i amb un consum intens i
continuat, sobserva un augment del risc de
desencadenar trastorns relacionats amb lansietat,
estats dnim desagradables i estats paranoics.
I tamb que::
No s la droga ms addictiva farmacolgicament par-
lant, que pot tenir efectes beneficiosos en persones
amb certes malalties, que daltres poden fer-ne un s
que no els porti problemes significatius, o que
desprs de temporades de consum ho poden deixar
sense necessitar ajuda professional.
 4
S NORMAL FUMAR PORROS?

..... a la teva poca, dacord

que era una altra histria,
per s que ara fumar porros
s normal!

14
 Freqent potser s, normal no.
Encara que no ens agradi, molts adolescents no
veuen estrany que es fumin porros.
Linici amb els porros dalguns joves s semblant al que
vam poder tenir nosaltres amb lalcohol, quan tenem
la seva edat. Les drogues i la sexualitat a
vegades funcionen com una prctica per mostrar que ja
ss gran. Fins i tot alguns han vist els seus pares
fumant porros a casa.
Com ms informaci objectiva i vera tinguin, ms
fcil els resultar prendre una decisi responsable i
evitar riscos innecessaris.
Expressar sense vergonya la nostra opini s
important; est b que coneguin qu pensem sobre
les coses i tamb sobre el tema dels porros.
Fumar porros pot formar part de la necessitat
dexperimentar dalguns dels nostres fills. Per aix no
hauria dacabar sent un consum habitual.
15
Quan ls de la substncia sincorpora als hbits
de vida, pot afectar les relacions socials, el
rendiment escolar i la famlia.
No tothom pot o sap fer un s responsable de les
drogues, i no totes ho permeten. Per exemple, la
majoria de persones que fumen tabac shi tornen
addictes. s ms fcil trobar adults amb un consum
de porros controlat (poques vegades i//o poca
quantitat))que no pas joves (generalment els s ms
difcil fer-ne un s moderat).
s molt difcil parlar dindicadors clars que ens ajudin
a detectar un possible consum de porros. Per el seu s
pot tenir una certa relaci amb tenir els ulls vermells, el
riure fcil, estar ms lent de lhabitual, anar-sen direc-
tament a lhabitaci en arribar a casa, tenir una
majoria damics que ho fan, etc. De vegades tamb
pot haver-hi males notes, baix rendiment escolar,
horaris irregulars, fracs escolar, etc.
 5
QUINS EFECTES TENEN?

Els ulls vermells sn de

la moto, mama... s que tu
sempre penses malament!....

16
 En general, sn sedants
Els porros poden afectar de forma molt diversa a
dife-rents persones. Fins i tot tamb una mateixa
persona, en funci del seu estat dnim o les
expectatives que tingui dels efectes. Tamb hi
influeixen les caracterstiques de lhaixix o la marihuana.
El cnnabis, per, s un depressor del sistema nervis
i, en general, i a diferncia daltres drogues, seda i
aplatana: s habitual que les persones que hagin
fumat estiguin assegudes, xerrant i amb poca activitat.
Els joves que en fumen ho fan per relaxar-se i per
desconnectar una mica, quan estan de festa (molts
altres no volen fer-ho perqu prefereixen tenir el cap
ben clar i no volen estar atordits).
Per no sempre cauen b: hi ha joves a qui els
provoquen efectes que no desitgen, com ara ansietat,
17
crisis dangoixa, prdua del control del pensament -
idees desagradables o percepcions molt distorsio-
nades-, baixada de tensi forta, quedar-se fregit...
El seu consum continu afecta la memria, la
concentraci (i per tant laprenentatge), i t
efectes negatius en el sistema respiratori i
cardiovascular (als quals cal afegir els del tabac). I,
encara que facilita agafar el son, dificulta dormir
b (s'aixequen ms cansats).
Si es barreja amb lalcohol, s'hi sumen els
seus efectes depressors i s ms fcil que hi hagi
baixades de tensi, nusees i malestar. Per aix es
desaconsella el seu consum abans dhaver de
realitzar tasques que requereixen una concentraci i
un control de la coordinaci motriu (estudiar, conduir,
fer activitats laborals de risc...).
 6
QU DIU LA LLEI?

A Amsterdam hi ha bars especials on venen marihuana!

18
 Multa per poca quantitat i problemes judicials per venda
Alguns joves es fan o fumen porros simplement
per manifestar-se, distingir-se o unir-se al grup. I ho
poden fer al carrer o en una plaa sense ser
conscients de les conseqncies legals. Per aix cal
informar-los.
Tot jove que decideixi fumar porros, ha de conixer
les normes legals. Encara que en alguns pasos el
consum de cnnabis estigui perms per a majors
dedat o no perseguit, en el nostre pas no s aix.
Per fumar porros o tenir haixix o marihuana en un
lloc pblic (parc, carrer, bars, als transports
pblics...), es pot imposar una sanci administrativa:
una multa.
Si es porta a sobre una quantitat considerable
(per exemple 50 g), o tamb si s poca quantitat
per sinterpreta que estava destinada a vendre o
regalar, s un delicte contra la salut pblica establert en
el Codi penal. Es poden imposar a majors dedat
penes de pres. I a menors, tasques educatives o
serveis en benefici de la comunitat o, fins i tot, un
internament en un centre.
A ms, fumar porros els pot comportar altres
problemes com ser etiquetats, o crear una certa
alarma (sobretot dins el centre educatiu o de treball).
En el cas que ens trobem que, tot i conixer els
riscos legals, el nostre fill/a ha tingut un problema amb
la llei, s important que es responsabilitzi de les
conseqncies de la seva decisi. I aix passa, per
exemple, per fer que siguin ells els que paguin la
multa, per sollicitar que li canvin per una mesura
alternativa, o per fer un tracta-ment de deshabituaci
(si sinforma de lxit del tractament o de la mesura
alternativa, es retira la sanci).
Si la famlia acaba resolent el problema dels fills,
pot ser que no els ajudin; s a dir, que noms
visquin la part ldica de consumir i no
nassumeixin els riscos.
19
 Qu podem fer davant del tema
No hi ha receptes mgiques que infalliblement ens ajudin
a saber qu hem de fer o qu no hem de fer. Tot i aix, en
general, ens poden anar b certes coses:
Intentar mantenir un clima de bona comunicaci que
ens permeti parlar de temes "delicats" quan calgui. I si,
pel motiu que sigui, amb nosaltres no pot ser, shan de
buscar altres referents adults que ho facin.
Aprofitar les preguntes i comentaris que poden sorgir de
manera espontnia al voltant del consum de cnnabis
(llegint una revista, mirant una pellcula o les notcies,
els anuncis...). Per tampoc cal parlar-ho tot noms en
un dia!
Preguntar-los qu en pensen i qu en saben dels
porros. Ens podem informar del que saben i detectar els
seus errors. Els nostres fills poden arribar a conixer
molt millor que nosaltres els efectes, els preus o els
tipus, per poden equivocar-se sobre els seus riscos,
conseqncies i altres aspectes importants que no
tenen en compte.
20
Han de tenir clar que fumar porros t riscos. Per el
que s important no s que els ho expliquem nosaltres
i ja est: hem dajudar-los perqu ho pensin -i ho diguin-
ells. Ens pot ser til recrrer a preguntes que no es
contestin amb un s o un no; per exemple, qu han
sentit sobre el que passa o pot passar si es fumen
porros, qu creuen ells o qu hauria de fer alg que
tingus problemes amb els porros.
Tamb podem crear dubtes que els facin reflexionar i
ser ms crtics. I dir qu en pensem, qu en sabem, i
les nostres raons per no fumar o fer-ho amb mode-
raci. Recordem que hem destar preparats perqu
ens qestionin i plantegin reptes (per crixer i madurar
necessiten oposar-se al mn dels adults). Si ens
trobem la frase famosa No em ratllis!!! no ens ha de
sorprendre.
Estimular-los des de petits per fer activitats doci que
els vinculin amb inquietuds i persones interessants
(teatre, excursions, activitats esportives...).)
En el cas que sospitem que els nostres fills o filles
han provat els porros, o b pensem que en
consumeixen habitualment:
a) Cal evitar fer de detectius: registres de roba o dhabi-
taci, interrogatoris als amics o amigues...
b) Parlar-ho directament, exposar el que ens preocupa
i escoltar la seva opini, per noms quan pensem
que podem abordar el tema sense perdre els nervis i
en un espai cmode i ntim.
En la majoria dels casos labs de porros sol ser un
smptoma que alguna cosa en la vida de l'adolescent no
funciona. s a dir, que a ms de poder tenir problemes
amb les drogues es poden tenir problemes amb... un
mateix?, no saber comunicar-se?, no sentir-se acceptat
per les amistats o la famlia?, falta de motivacions o no
saber el que es vol?
21
Hem de conixer quina relaci t amb els porros,
la presncia que tenen en la seva vida quotidiana
i la interferncia real o potencial daquest consum en la
seva vida. No s el mateix una pipada un dia estant
dexcursi que fumar-se un porro sencer cada dia al
parc o abans d'entrar a classe. Tampoc no s el mateix
fumar uns quants porros un dimarts, que un cap de
setmana especial en qu surten de marxa.
Tret que considerem que la salut del nostre fill o filla
estigui en perill, s important no prendre decisions molt
drstiques o de manera precipitada. Si ens fa falta podem
demanar assessorament o ajuda professional, i
posteriorment negociar a casa les possibles solucions.
Eines prctiques per al dia a dia

En general, s important deixar-los un marge

dacci, sense abandonar-los ni consentir-los. A vegades
ens han controlat tant a nosaltres quan rem joves que
tendim a deixar-los fer amb massa facilitat. Podem
buscar un equilibri entre els dos extrems.

Les situacions que tenim a continuaci sn

graduals. Comencen amb lactitud ms prudent -joves
que no han fumat mai- fins a arribar a un consum
problemtic que poden tenir els nostres fills o filles.

A lesquerra tenim la situaci, a la columna central

les pautes o el rerefons educatiu que podem transmetre, i
a la columna de la dreta alguns exemples dexpressions
gestos que ens poden anar b.

Aquest quadre s molt prctic i ens pot donar idees per

fer front al tema dels porros en una conversa amb el
nostre fill o filla.

22
SITUACI DEL FILL O FILLA
DAVANT ELS PORROS
No els ha provat
No nha fumat per t Retardar-ne al mxim linici, sobretot si est
curiositat pels porros
Nha fumat alguna vegada
En consumeix puntualment
En fuma els caps de
setmana o en ocasions
especials
T la rutina de fumar-ne
cada dia amb la mateixa
gent
Sembla que, almenys
de moment, en continuar
fumant
Est sota els efectes dels
porros
Ha tingut problemes per
fumar porros (amb la
policia, a linstitut, etc.)
Est enganxat als porros
PAUTES DACTUACI
Reforar la seva decisi, entenent que de vegades
li costar, perqu es tracta dun fenomen
molt ests i que en certs grups sen pot afavorir
el consum
El teu pare de jove tamb en va fumar, per
en ple creixement.
Provar un porro no significa passar a fer-ho
habitualment o que senganxi. s normal que
els joves vulguin experimentar amb certes coses.
Fumar de manera espordica no ens ha de
preocupar massa. Pot fer-se de forma espordica
i molt poc nociva per a la salut.
Podem entendre que passar-ho b en moments
especials s una part ms de la vida. Ser jove
s divertir-se i gaudir quan no sest estudiant o
treballant.
Ajudar-lo a buscar altres aficions, basant-se
en les seves preferncies i gustos.
Arribar a pactes viables en aquest tema,
tant a dins de casa com a fora.
Esperar que no estigui fumat per parlar del tema.
Aprofitar-ho per fer-li veure que el tema
s ms seris del que li semblava, i ser ferms.
Abans de portar-lo a un metge o centre de
tractament, convindria saber si t algun
professional de confiana amb qui parlar-ne
(com un educador de serveis socials, un
psicopedagog o un tcnic municipal de
drogodependncies) Si aquests veuen necessari
que vagi a algun servei, ja faran la derivaci.
23
EXEMPLES DE COMENTARIS
Tu a la teva. Et diguin el que et diguin, ja saps
que en certes coses no sha de cedir.
es va prendre el seu temps abans de fer-ho. A la
teva edat ni se li va passar pel cap.
La nostra filla els ha provat. Dacord, i qu?
Mentre veiem que est b i porta b els estudis no
ens preocuparem ms del compte.
No bec, per aix no impedeix que prengui una
copa de cava en un casament o per Nadal.
Tu vs amb compte, alguns dels que fumen porros
cada dia tamb van comenar noms els caps de
setmana.
Thas plantejat que podries apuntar-te a lescola
de msica moderna? Si nestalvies una part,
nosaltres ten paguem la resta.
Per tu, en fumaries cada dia. Si per nosaltres fos,
mai. A veure, com ho arreglem? Noms els caps
de setmana? I ja saps que, a casa, ni parlar-ne.
No fa falta que diguis res. Ja en parlarem dem
amb calma, quan no estiguis aix.
Suposo que, desprs del que tha passat, ja no
tornars a dir que no passa res. Com ho veus
ara?
Anirem als serveis socials. Es veu que hi ha
una educadora que pot donar-te idees...
Ella sabr qu pots fer. No et preocupis, mentre
parlis amb ella, jo em quedar fora.
 Referncies interessants per a nosaltres

Si volem consultar els nostres dubtes o saber-ne ms sobre algun tema que ens preocupi, o cerquem pistes per entendre
i apropar-nos als nostres fills, hi ha professionals i serveis que ens poden ajudar:

LNIA VERDA (Servei dOrientaci sobre drogues):
900 900 540.
El professorat dels nostres fills i filles, els tcnics de
prevenci de lAjuntament o els educadors de serveis
socials del nostre barri o municipi, coneixen el tema i
ens orientaran sobre qu sha de fer en cada cas.
Poden ser de molta ajuda perqu sn propers i poden
tenir bona relaci amb els joves.
Recursos per a pares i mares:
Canal Drogues: A l'apartat de ciutadania hi
trobareu informaci sobre les drogues, sobre com
prevenir els seus consums problemtics, sobre quan
el consum d'alcohol s un problema i recursos on
demanar ajuda o ms informaci.
Programa Connecta: Programa familiar de
prevenci al consum de drogues i riscs associats
8 equilibris: Material informatiu per a pares i mares
que consumeixen alcohol i altres drogues.
Guia informativa per a la prevenci de drogues
en lmbit familiar: Web de l'Ajuntament de
Granollers i la Mancomunitat de la Vall del Tenes

Recursos per a joves:

El pep.info Web adreada a joves de 14 a 16 anys
amb informaci preventiva sobre el consum de
drogues i els seus riscos.
LaClara.info Web adreada a joves de ms de 16
anys amb informaci preventiva sobre el consum de
drogues i els seus riscos.

24