ELs POEMAes DE LAes MATINADAes DE DISSABTEs A DIUMENGEs

De 5 de gener, sant Telesfor, a 6 de gener, Epifania del Senyor.

Hi ha el foc, la brasa, la cendra, el fum...

hi ha la claror, l'escalfor que aturen la nit amb poruga amor...
hi ha una memòria que es desperta, que s'acosta, que s'abranda...
una memòria estranya, antiquíssima, íntima, capriciosa...

(que anomenem fantasia per no complicar-nos la vida)

Hi ha un home, o una dona?, ballant la dansa de la inquietud...

gairebé immòbil, sostingut per un eco, per un besllum...

(li ha caigut el somni dins d'una tassa de cafè, plena a vessar)

De 12 de gener, sant Arcadi, a 13 de gener, sant Hilari.

Vaig quedar penjat a l'abim

per un fil finíssim que no es trencava.
Lògicament, per als que em miraven de lluny,
jo intentava fer veure que volava.

De 19 de gener, sant Màrius, a 20 de gener, sant Fabià.

Quan tens la teranyina als ulls

penses que són les coses
les que han perdut color.

Em va donar la mà, Ella;

per un moment vaig veure'm
des del dubte que m'envolta.
Hi ha qui simplement no hi veu,
i hi ha qui veu el que es veu,
i hi ha qui veu tot el que hi ha,
•
i crec que Ella era d'aquestes;
Ella tenia la mirada aguda però amable.
Amb els ulls donava a entendre

que veia el que li mostraves

i simulava no veure en absolut
el que provaves d'amagar-li.

De 26 de gener, sant Timoteu, a 27 de gener, sant Mers.

Vaig haver de triar un univers,

un temps,
una galàxia,
un planeta,
un segle,
un continent,
un país,
un any,
una comarca,
un poblet,
una data,
una casa,
un llit,
una nit,
perquè necessitava aquell somni.

De 2 de febrer, Presentació del Senyor, a 3 de febrer, sant Blai.

Vet aquí els trofeus de les parets

i la carn que hem menjat en el festí...
com puc amagar que sóc un caçador de somnis?

De 9 de febrer, sant Nicèfor, a 10 de febrer, sant Ireneu.

6

Secció transversal de la geografia d'un somni.

El/somni no creu/en/prometences...
El/somni no creu que puguis viure/indefinida/ment de les teves pròpies
prometences...
El/somni no creu que puguis viure aquesta provisionalitat/
tràgica/que t'has atorgat definitivament amb les teves pròpies
prometences...
El/somni no creu que puguis viure aquesta provisionalitat feta de
rutines/diàries i insomnis nocturns/amb què alimentes una supervivència
que t'has atorgat definitivament amb les teves pròpies prometences.

De 16 de febrer, sant Onèssim, a 17 de febrer, 1r diumenge de Quaresma.

Hi ha gent forta. De vegades els admiro.

I m’espanta admirar-los. Una mica. Força.
Perquè no sempre la seva força neix d'ells mateixos.
De vegades s'envigoreixen capciosament
xuclant la magresa dels més febles
i reduint-los a despulles encara inferiors.
Lamento que aquests més febles,
paradigma dels simples, aconformats,
no tinguin la manera de resultar agradosos o atractius.
O lamento no tenir el sentit comú que me'n resultin.
Al contrari: a penes em mouen una compassió molesta.
En canvi, els forts, encara que vampirs voraços,
paràsits habilidosos, escàpols de l'evidència,
se'm fan majestuosos i admirables, de vegades,
ídols sanguinaris amb el magnetisme de l'energia.
Ells ens dirigeixen contra els febles,
contra els vulnerables, contra els perdedors;
ens fan destruir la prova que els inculpava,
el testimoni de la seva crueltat gratuïta o inevitable.
I costa netejar-se tots aquests esquitxos de sang
de les meves mans intermediàries.
Ni una cosa ni l’altra.
De 23 de febrer, sant Policarp, a 24 de febrer, sant Modest.

No sé on vaig
però els meus passos m'hi porten.
Tal vegada seguint les petjades
que nomes els peus reconeixen.
Tal vegada per una memòria
desdibuixada però íntima.
O potser és la boira
que no deixa elecció.

De 2 de març, sant Luci, a 3 de març, sant Emeteri.

9 – AIXOPLUGAT SOTA EL NÚVOL

He obert el cofre dels murmuris que s'escampen

com els secrets, sempre pertot i amb mots diversos,
fins al darrer i el més ombrívol dels racons...

Espio pel forat del pany què fan els altres

però algú ha avisat que els espiava i ara em miren
pel mateix pany, i ningú no obre la porta...

Sento un renou al pis de dalt, tremola el sostre;

un frec davalla per l'escala, rere meu;
pertot penombres que travessen la foscor...

Cal estar alerta per saber, per defensar-se,

per atacar, pel plaer pur de crear ultratge
mentre degoti aquest greix líquid de les golfes.

De 9 de març, sant Pacià, a 10 de març, sant Melitó.

10

Les moltes veus d'un mateix

i que no són la manera de parlar
fan crits continguts i allargassats
que no són exactament mal de cap.
Ressonen en un buit interior
que no són els pulmons ni l'estómac
i cauen al terra brut de la cambra
sense haver sortit per enlloc.

De 16 de març, sant Agàpit, a 17 de març, sant Patrici.

11

Pel túnel d'aire que ha deixat el teu pas,

resseguint l'absència recent del teu cos,
encara atònit de tot, i ingovernable,
fidel als sentits, pròfug de les idees.

De 23 de març, sant Josep Oriol, a 24 de març, diumenge de Rams.

12

L'amor és llança amb punta de desig.

13

Tot fent drecera entre el bruixot i el perdulari

sac a l'esquena carregat amb bosses de plàstic.

De 30 de març, sant Joan Climac, a 31 de març, Diumenge de Pasqua.

14

Hi ha un punt en què es perd l'horitzó.

Agafat a la soca malalta
d'una alzina, te'l mires, el punt.
Sents. Et sents. Massa vent per pensar.
El llevant que s'aboca en aquell punt.
Qui sap si altres paisatges llunyans
et farien sentir altrament?
Quina és la present meravella?
Quina llar aixopluga el teu somni?
Saps que quan torni l'aigua que baixa
pel cansat rierol, serà una altra;
també bruta i cansada, però altra.
Sentiment de tristesa impotent.
Impotència de sentir tristesa.
Perquè el punt és la taca difusa
a l'envà del racó. Perquè el vent
és un aire condicionat espatllat.
Perquè el riu és la fressa constant
quan l'aixeta degota. Perquè el somni
fou paper, i també la tristesa.
I més trist. Encar més impotent.
Es fa fosc. S'haurà fos un fanal...!

De 6 d'abril, sant Guillem, a 7 d'abril, sant Joan Baptista de la Salle.

15

Tant li fa creure com no.

És igual. La vida vessa
pels seus múltiples forats.
No es podria contenir.
És igual. No val la pena.
Intentar-ho és malversar
temps preciosos. Temps preciosos
per a què? Per fer allò
que hom preveu imprescindible,
imminent, inajornable.
Temps preciós per perdre el temps.

De 13 d'abril, sant Hermenegild, a 14 d'abril, sant Tiburci.

16

Una idea que s'intueix en una obra prolífica de centenars de

volums.
Una idea que es diposita en un sol llibret relligat, pàgina per
pàgina.
Una idea que es completa en un full qualsevol de qualsevol
manuscrit.
Una idea que es circumscriu a una frase, a un títol, a una cita
retòrica.
Una idea que es desenvolupa al llarg d'un mot, potser
monosil·làbic.
Una idea que és un punt de llum fugaç en la història de tota
l'eternitat.
Una idea que no és i no hi ha forma física de descriure'n la
inexistència.
Encara a hores d'ara no sé quina triar. Potser que ho deixi a
l'atzar.

De 20 d'abril, sant Sulpici, a 21 d'abril, sant Anselm de Canterbury

17

El ganivet que talla per les dues bandes

no té res d'eina ambigua ni contradictòria.
Així vull mon missatge: espasa contundent.

Aquell que l'honor salva i que encara es respecta,

i sobreviu encara, que esdevingui heroi:
que espanti els indecisos, i els avergonyeixi!

De 27 d'abril, Mare de Déu de Montserrat, a 28 d'abril, sant Pere Chanel.

18

Fill meu:
cada instant del dia,
cada nova coneixença,
tothora i tothom,
tot té la seva màgia i la seva rutina

vés descobrint-ne la cara, tu, ara,

que el pare ja en va ple de la creu.
De 4 de maig, sant Silvà Veneri, a 5 de maig, sant Teodor.

19

A poc a poc es moren els motius.

Lenta agonia de la inanició.
La indiferència i l'arraconament.
Condemna anònima. Càstig anònim.

A poc a poc es perd tota esperança,

la que ocultava just darrera seu
que no n'hi havia més, que ella era l'última.
Impossible amagar-ne l'evidència.

De 11 de maig, sant Anastasi, a 12 de maig, sant Pancràs.

20

Quina altra petjada puc desitjar

sinó la delícia compartida?

Cal ensopegar el còmplice perfecte

per aconseguir un segon en els altres
l'emoció que no han sabut provocar-te.

I què importa el preu si és la teva vida?

La vida només té valor en si,
per ses decisions més irreversibles.

Així, fins i tot qualque rampellada

és extrema responsabilitat.

De 18 de maig, sant Joan I, a 19 de maig, sant Pere Celesti.

21

La veritat és una alquímia freda.

Una estrella menuda que ni s'apaga ni es veu.
Pedra filosofal d'efímers efectes.
Equívoca anotació en antics tractats d'astronomia.

La veritat és antigalla discreta,

només valorada per col·leccionistes.
De 25 de maig, sant Beda el Venerable, a 26 de maig, sant Felip Neri.

22

La petita alegria és una taca d'oli

que s'escampa sobre la freda mar
bategant de tristesa quasi infinita.

Dura el que dura i després es fon.

No és ecològica? Però ha fet brillar
el reflex llunyà d'un sol invisible.

El seu record encara arrenca colors

d'una avara gamma de grisos.

De 1 de juny, sant Jusatí Ignasi, a 2 de juny, sant Marcel·lí.

23

(A A.T.)
La lletra et torna la persona absent.
Qualque record implica melangia.
També ens visiten tèrboles nostàlgies
d'allò que quasi no sobrevisquérem.

La lletra et torna la veu, el posat.

I els anys com tinta que desapareix.
Taques vermelles sobre parracs bruts,
draps que s'esfilagarsen, virolats.

La lletra en aquell llibre compartit,

tancat de nou i tornat a desar.
El document més viu d'allò que fou
que conservi l'aroma de quan era.

De 8 de juny, sant Guillem, a 9 de juny, sant Efrèn.

24

La vida m'és catifa arrugada que no em deixa córrer.

El temps m'apressa des d'ecos il·localitzables.
Em diu que no viuré eternament i que ja no visc potser ni ara.
Quantes bogeries faria si no fos per la por al ridícul.
No em preocupa morir. La mediocritat sí que m'espanta.
En tot cas que m'expliquin com ser un mediocre notable.
La incertesa fins a la fi, és la meva única garantia.

25

Hi ha un cansament visceral, com de viure.

Una autoepidèmia que se t'instal·la,
potser amb un consentiment involuntari.

De 15 de juny, santa Maria Miquela del Santíssim Sagrat, a 16 de juny, sant Quirze.

26

Donem el sol per perdut quan és de nit?

Bé podríem, ja que no som nosaltres
el que el farem sortir.

Donem l'amor per perdut, doncs, ara que a penes

arribem a suportar-nos. Quan el sol ressusciti
–o hagi donat la volta sencera–
potser ens trobarà cecs de ràbia.

Què fem, doncs? Ens hi posem ara?

O esperem que la rutina hagi continuat posant
les coses una mica més difícils?

27

Ofeguem el cor a còpia d'acostar-li la cartera?

O és que la tradició ens enganya
quan li atribueix l'exclusiva sentimental?

En algun lloc o altre cal anar col·locant

totes les coses, sobretot les que no mostren
tenir cap utilitat pràctica.
De 22 de juny, sant Paulí de Nola, a 23 de juny, sant Zenon.

28

Amor, m'avorreixes.
Aleshores, ja no n’ets.
Ara ets avorriment.
Opressió. Desolació.

Se n'ha anat la claror de la convivència sense que ens n'adonéssim.

Ara la nostra vida en comú es basa en les responsabilitats indefugibles. Fins
que potser tota aquesta desolació ens torni tan horriblement egoistes que
acabem per defugir-les.
O potser és possible que sota la cendra cremi una petita brasa capaç
d'encendre tanta llenya verda, grossa i humida que hi hem apilat a sobre per
tranquil·litzar les nostres consciències abaltides?

De 29 de juny, sants Pere i Pau apòstols, a 30 de juny, primers sants màrtirs de l'Església romana.

29

Visc en el dubte.
Però no voldria implantar el dubte en el vostre cor.
De vegades, secretament,
penso que el dubte és senyal de saviesa.
Tot seguit, però, he d'acceptar
que més aviat el meu dubte
és pedanteria i falsa consolació.
Sé que hi ha ignorància més sàvia
que la suposada metafísica del dubte.
I ara intento aquest exercici d'humilitat
perquè sé com sóc
i no em veig gaire amb cor
d’anar gaire enllà.

De 6 de juliol, sant Isaïes, a 7 de juliol, sant Ot, bisbe d'Urgell.

30

Darrera les murades

que ens són casa i presó,
ens sentim a recés
dels perills implacables.
Quan el costum es perd
trontolla el pensament.
Contra qui, si tenim
l'enemic a la sang?

La pedra es torna fang

i sorra el fonament,
pols les sòlides bigues
i aigua els balcons de vidre.

Ara no tindrem por

de bastir els nous palaus
amb paret de boirina
i teulada de vent.

De 13 de juliol, sant Enric, a 14 de juliol, sant Camil de Lelis.

31

Tramuntana: emporta't els mals records, ben lluny, que triguin a trobar-me la
pista.
Però, tramuntana: tria bé. Compte no t'emportis aquesta darrera i lleugera
engruna d'esperança.
Ja veus, tramuntana, que el teu impuls em fa posar melodramàtic, ridícul.
Però a la fi, tramuntana: tu saps si viure en una tragèdia és fer teatre?

De 20 de juliol, sant Elies, a 21 de juliol, sant Llorenç de Brindisi.

32

No aconsegueixo d'amagar res sota els símbols,

cada cosa és cada cosa i quan s'acaba ja no en queda.
Aleshores no tinc cap força per dir cap mentida,
ni per pensar-la, ni per descobrir-la.
La bellesa és un llampec fugisser, de vegades assassí.
En tot cas la bellesa és un acte inconscient.
La veritat es fa pudent si és repetida.
Cal disfressar-la si se'n té l'habilitat,
o cal confiar que algú o altre ens la disfressarà,
i podrem novament jugar a descobrir-la.
Però em temo que la veritat s'ha de dir amb força
i que jo ja no en tinc ni per pensar-la.
De 27 de juliol, sant Cugat, a 28 de juliol, sant Nazarí.

33

Si eradiquéssim de nosaltres
tot el que hom considera dolent
tornaríem a tenir
coses bones i coses dolentes.

I passaria el mateix
si foragitéssim de nosaltres
tot el que hom considera bo.

Car bo i dolent no són

sinó moda, senyal, anècdota.

De 3 d'agost, santa Lídia, a 4 d'agost, sant Joan M. Vianney.

34

FONT asSECAnt-se

Si us sabés explicar la història

de la font que va exhaurir-se voluntàriament
quan l'aigua va baixar-li metzinosa...

Pensava en un príncep esmaperdut,

o en un vianant assedegat,
i no volia enganyar-los.

No és suïcidi la liquidació
d'allò que comporta viure
si s'ha perdut allò que la justifica.

De 10 d'agost, sant Llorenç, a 11 d'agost, sant Tiburci.

35

Definitivament
m'he de plantejar de treure el cap
de la bossa de plàstic
on inspiro l'aire que expiro;
exposar-me a les xurriaques
d'una ventada canigonenca,
i pensar el que em vingui
i expressar el que em surti.

Definitivament
he de prendre els camins sense senyals
i descobrir-me'n
amb el desig de tornar on el record
ja no recorda;
no trobar l'ombra
dels racons previstos
i viure a fons el perill
d'una sorpresa meravellosa.

Definitivament.

De 17 d'Agost, sant Jacint, a 18 d'Agost, sant Agapit.

36

L'espai se'ns mor a les mans.

En surt un croquis, un mapa, un plànol,
les gàbies de l'aventura.
No té camí fix la papallona.
O potser sí en tindria si fóssim papallones.
L'arbre ens tallaria la volada.
Tornaríem al núvol de pols
a la planura inventada,
dibuixaríem la terra
sense escala natural.

De 24 d'Agost, sant Bartomeu, a 25 d'Agost, sant Josep de Calassanç.

37

Quantes finestres ha de tenir una paret?

Quantes tempestes justifiquen un mur
o una porta tancada?
El temps es diposita pertot,
també en els refugis,
falca les portes d'ambdós costats,
embussa xemeneies.
Vidres fumats t'enterboleixen el desig.
De 31 d'Agost, sant Ramon Nonat, a 1 de Setembre, sant Lleir.

38

No et deixis enganyar
pels que t'acusin de defugir la realitat.
Demostra'ls amb el teu somni
que estàs de retorn al cor de la realitat.
Lluita contra la lògica assassina
venent cupons del caos.
Accepta promeses a canvi
i mentides i amenaces: això els debilita.

De 7 de setembre, santa Regina, a 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu de Núria.

39

Aixeco el cap. M'adono que tinc por

que el monitor se m'empassi,
que digui: n'estic fins als búffers
de les teves xorrades inacabables,
que obri la seva embocadura cegeà
i se'm cruspeixi cap als seus rams
amb un erase *.* autoexecutat.
Abaixo el cap i continuo teclejant.

De 14 de setembre, l'exaltació de la Santa Creu, a 15 de setembre, Mare de Déu dels Dolors.

40

Tot són ecos. Siluetes

d'ombres ràpides,
de veus quotidianes...
taloneigs en carrerons
estrets i boirosos,
dins dels magatzems
de dubtes i equívocs.

Tot són ecos. Diàlegs

de frases inacabades,
frases que s'acaben
en un altre racó,
amb un altre ressò
de diàleg, fregits,
sofregits, refregits...
Tot són ecos. Velluts humits,
asèptiques olors,
els dies, la vida
dins d'una capa encoixinada.

De 21 de Setembre, sant Mateu, a 22 de Setembre, sant Maurici.

41

Arrencarem la llum de la cova del televisor

amb mans suades i tremoloses.

Quan el teu cos em diu que no

i el meu tampoc no s'entusiasma,
improvisem un servei a l'aire.

Netejar les idees és com despullar una àvia.

El silenci esdevé un altre exercici d'enigmística.

Malsons sangonosos d'accidents de trànsit.

Ens submergim dins totes les estadístiques.

Vet aquí el farciment del rostit dels diumenges!

De 28 de setembre, sant Wenceslau, a 29 de setembre, sant Miquel.

42

Vesteixo
i expiro
allò que de mi
m'emociona
quan ho recullen distretament de la vorera
les mestresses de casa.

Permeteu-me la gosadia d'aclarir

que no sóc de ciutat,
ni ganes,
ni em perdo
per on no conec,
o no em conviden.
De 5 d'octubre, sant Plàcid, a 6 d'octubre, sant Bru.

43

núvols de llauna
carranquejant
com despenjant-se
dels seus rails
funiculars
que s'estavellen
enmig del caos
de la tempesta
tren-desgavell que descarrila
en aldarulls
guspirejants
lliura la càrrega
damunt l'atònita
i aspra metròpoli
focs d'artifici
sobre la pólvora
ciutat de mosques
lluitant porugues
per un modest
ajornament

De 12 d'octubre, Mare de Déu del Pilar, a 13 d'octubre, sant Eduard.

44

(estit fotut i he de fer llit) (aprofito per llegir l'àlex sussanna) (sortosament he
de fer contínues passejades per anar al lavabo, algunes d'elles amb caràcter
d'urgència) (bàsicament és a causa de la meva dolència física) (al distribuïdor
de dalt hi ha dues rajoles que peten cada cop que passo) (quan torno al llibre
de pasta fullada, deforme però delicat, segons el farcit, penso que com pot
haver-hi gent que es preocupi només de qüestions metafísiques)

De 19 d'Octubre, sant Pere d'Alcantara, a 20 d'Octubre, sant Artemi.

45

Un poema com cal

és aquell que insinua
allò que no es podria
insinuar igualment
de cap altra manera.
De 26 d'octubre, sant Evarist, a 27 d'octubre, sant Vicenç.

46

A Tossa, de lluny i potser de mentida.

A la cala oculta dels records amables,

on les ones arriben també per reposar,
adherit a la pedra amb tot el cos
però amb la ment ran de gavians,
com si em submergís en un manifest,
enamorat de quasitot i de quasicadascú,
i sense poder fer-hi res, sinó romandre.

De 2 de novembre, Fidels Difunts, a 3 de novembre, sant Ermengol

47* - DESCOBERTA

No resta res quan a punta de llostre

cedim el cos als banals egoismes:
amb tot l’oblit, porucs d’inventats sismes,
ens enclaustrem dins nostra closca d’ostra.

D’allò mateix que peixa els mecanismes

i els mecanismes ens llencen al rostre,
el nostre somni s’entreté i ens mostra
la nostra esclavitud als cataclismes.

Només el somni pot salvar els abismes,

però l’hem volgut fermat a vora nostre.

De 9 de novembre, Crist de Balaguer, a 10 de novembre, Mare de Déu d'Almudena.

48

Bé, ara és aquell moment que si hagués d'explicar quelcom de vosaltres no

sabria per on començar.
Tot plegat resultaria un simple inútil afegitó d'algun altre poema fet en el lloc i
moment oportuns.
 Què es podria afegir a un poema
fet en el lloc i moment oportuns?
Recordar declaracions amoroses
no em fa estimar-vos una mica més?

Sílvia, passejaràs sempre per la platja dels records, com una estàtua de sorra
i de sal, viva i feble, i si un dia hi ha mala mar jo mateix t'aixoplugaré en la
cova de l'inexplicable.

Pilar, record d'un rostre fugaç d'intensitats, brillant d'un desig etern que secret
voldries; et tindré sempre en un racó del visor d'un estri que apunta a un altra
banda per res més que pel joc de dissimular.

Sílvia, quina bèstia et perd i et plora i es consum sense la teva alenada cauta i
somorta? No, no hi ha cap conte fet a la mida del teu cor. Com és el cor d'una
dona tot cor? Un re-cor? Sempre en el record, en el meu record, sempre.

Mercè, si em regales un teu somriure jo no et donar‚ res a canvi perquè un

regal és un regal. No només no et donaré res a canvi, sinó encara, a més del
riure teu, n'atresoraré un record esclatant, enlluernador, per sempre.

Montse, ni conec ni recordo les brides del teu cos, però sé que a voltes les
llences enlaire per comprovar, amb una certa decepció, que sempre et tornen
a caure a les mans. Jo t'estimaria, verge, verges, si pogués, sense brida,
encara que per atzar se m'entortolliguessin al coll i m'ofegués.

Isabel, la dels pous als ulls, amb un record llunyà ressò d'aigua pura, dolça,
sempre fresca, aigua que corre sense dir d'on ve i sense insinuar cap destí,
d'altra banda perquè no és feina de l'aigua donar tota aquesta informació.

Montse, per tu potser que la terra sempre sigui una pista de gel on lluir un
patinatge casolà, antiacadèmic, però segur... Si tu caiguessis i jo pogués, no
sé si t'ajudaria a aixecar-te. Potser em donaria per agafar-te a coll-i-bé i
explicar-te els perills del món, si m'escoltessis, que no ho faries.

Què es podia afegir a un poema

fet en el lloc i moment oportuns?
Recordar declaracions amoroses
em fa estimar-vos una mica més?

Bé, ara és aquell moment que, un cop fet el que no calia, ja no queda sinó el
regust estopenc de la memòria.
Tot plegat ha resultat una trista recapitulació de l'heroi mutilat que ja no arriba
mai al lloc ni al moment oportuns.
De 16 de novembre, sant Edmond, a 17 de novembre, sant Gregori Taumaturg.

49

Hem dissenyat l'ésser novell,

l'ésser que sempre va endavant,
especialment quan fuig,
l'ésser que s'empassa el dubte
i fa un posat gràvid,
l'ésser sense manies
malgrat no tenir conviccions,
l'ésser que fa i desfà sense culpa
sota la seva irresponsabilitat,
l'ésser últim, suïcida,
oblidable, esborrable del mapa,
sense descendència viva,
l'ésser semperonanista
comandat a distància,
l'últim octet de memòria disponible.

De 23 de novembre, sant Climent, a 24 de novembre, sant Alexandre.

50

En el seu moment vaig escriure:

“Volíem veure la Toscana en primavera i el temps amenaça amb

mostrar-nos un Lloret en època de pluges.
En la boca d'un túnel llueix el sol i a la sortida plou.
Els núvols dibuixen puzles a les muntanyes.”

I així ho vaig deixar perquè no sabia com continuar.

De 30 de novembre, sant Andreu, a 1 de desembre, 1r d'Advent.

51

Neurones gastades, fartes de perseguir

quimeres mediocres, quasi televisives,
coàguls morts d'il·lusions desvalgudes,
el pes de la rutina conscient,
l'obstacle d'aire comprimit,
bossa tèbia d'aire ja respirat,
el calendari usat no sorprèn ni enganya...

I encara es presenten somnis a traïció,

fal·làcies sense agenda ni etiqueta,
amb les mans balbes però lliures...
Encara el sol envermelleix
fent màgica la consuetud
i valuós el previsible...
Encara hi ha una batalla penúltima
en la guerra perduda.

De 7 de desembre, st. Ambròs, a 8 de desembre, Immaculada Concepció de Maria.

52

Crit de nit, nit del crit.

Al sostre el llum apagat penja.

La màquina de pensaments
vomita contradiccions.
Les màquines embogeixen.

El somni, poruc, torna a cridar.

La nit se'l mira indiferent.

De 14 de desembre, sant Joan de la Creu, a 15 de desembre, sant Valerià.

53

Exercicis d'aritmètrica.
Elements d'anàlisi per al seu posterior judici.
Sembrant pels marges dels mots.
El repartidor del sac foradat.
El calendari del mussol amb torn de matinada.
El poeta d'“Adagi Punt i Apart”.
I mil títols més per al mateix recull,
ja definitiu, per força.
De 21 de desembre, sant Anastasi, a 22 de desembre, sant Zenó.

54

Filla:
ton pare treballarà, si pot,
per preservar-te
de les grans pors,
de les grans necessitats,
de les grans incomoditats.
Tu, estima't i estima tothom,
i sigues feliç i solidària.
Però preserva't dels que no estimen
i dels que fingeixen
i dels que donen les coses per fetes
a costa que tu les facis.
Creu-te'ls i fes-les, si vols,
però a aquests, si és possible,
estima'ls amb precaució.

De 28 de desembre, els Sants Innocents, a 29 de desembre, sant David.

55

Dibuixos geomètrics sobre les estovalles

i una dona que mou els llavis al carrer
en llegir la minuta a través del vidre.

Una sirena que no detura els transeünts.

(en una gran ciutat és molt difícil

desxifrar els senyals involuntaris)

56*

Vaig reposar.
Vaig recordar.
Vaig deplorar.
Vaig desitjar.
Vaig xarbotar.
Vaig breguejar.
Vaig panteixar.
Vaig llenegar.
Vaig orgasmar.
Vaig sospirar.
Vaig expirar.
Tothora, Qualsevol i Pertot