Monogràfic

Administració col·laborativa, el canvi de debò

■ JORDI GRAELLS / POLITÒLEG / EXPERT EN COMUNICACIÓ EN ENTORNS WEB, INNOVACIÓ I GESTIÓ

DEL CONEIXEMENT

1. Introducció: l’economia del coneixement

L’efecte de la tecnologia actual –plataformes web de programari social i col·laborativa–

està canviant irreversiblement la forma com les persones treballem i produïm, aprenem
i ens relacionem entre nosaltres i el nostre entorn. Aquesta economia del coneixement
transformarà per sempre les organitzacions públiques i privades, les quals, sense perdre
gens de temps, s’han d’anar adaptant als nous contextos, processos i valors.
L’objectiu d’aquest article és descriure, de manera general, el trànsit a aquests entorns
productius, d’aprenentatge, gestió i relació més alineats amb els requeriments que planteja
la societat del coneixement i aportar-hi una visió tàctica, a tall de full de ruta.

2. Què passa en la societat

Actualment, gràcies a Internet i la tecnologia:

1. Les persones amb interessos afins poden interactuar o associar-se sense intermediaris.
Per exemple, a Facebook o a Twitter.
2. Qualsevol persona pot esdevenir un emissor de continguts. Per exemple, els blocs
o Youtube.
3. Podem generar, gestionar i difondre el coneixement més fàcilment. Per exemple, la
Vikipèdia.

Hi ha un canvi de paradigma social, econòmic, cultural i polític:

1. Les institucions adquireixen nous rols de negoci i noves formes d’organització. També
l’Administració.
2. Les persones podem participar més i aportar el que sabem.
3. Sorgeix un concepte de propietat intel·lectual diferent que requereix un nou enfocament legal.
4. Hi ha col·lectius en què el canvi es fa molt evident, com els mitjans de comunicació,
l'escola, la salut... perquè els periodistes, mestres i metges ja no són els únics
intermediaris.
I el mateix per a la resta d’àmbits professionals.
5. En l’àmbit de la política, hi ha coincidència a demanar als líders que tinguin més en
compte la ciutadania i que aprofitin la intel·ligència col·lectiva per afrontar l’actual
complexitat.

Mentrestant, les organitzacions i l’Administració continuen estant estructurades en uns

processos gens senzills i una estructura molt compartimentada i vertical.

3. El rol de la tecnologia

El web ha fet possible que qualsevol proposta tingui una oportunitat. Hem de traslladar
aquesta idea a les organitzacions que viuen immerses en un model de funcionament per
objectius.

La clau: pot ajudar la tecnologia a reinventar la gestió de les organitzacions?

À m b i t s I Estiu 2010 51
 Monogràfic

4. Un nou model de generació de valor en el sector públic

La generació de valor, bàsicament, per a la ciutadania és el model de les organitzacions

públiques. I, en aquest model, la tecnologia pot aportar valor en les tres propostes que
defineixen el pla d’acció per al trànsit cap a l’Administració col·laborativa.

4.1 Implicació ciutadana en els afers públics

La gent ens podem organitzar usant eines com Facebook, Twitter i Youtube per impactar en
els processos polítics i demanar que els governs siguin sensibles a les nostres necessitats.
La ciutadania s’ha de sentir part del Govern i de l’Administració. La missió dels governs
i administracions actuals ha de ser implicar la ciutadania en la definició i el desplegament de
les seves actuacions. La tecnologia ens pot ajudar a mobilitzar la ciutadania i altres agents
perquè s’acabin sentint part de la gestió pública i participin del procés de decidir el que s’ha
de fer prioritàriament amb el pressupost de què es disposa.

D’aquesta manera, aconseguirem que:

- L’Administració guanyi eficiència.

- La ciutadania assumeixi que les administracions no tenen la solució a tots els problemes
de la societat.
- La gent millori la percepció del sector públic i del govern perquè es venç l’argument fàcil
de considerar l’Administració i els gestors públics com els eterns responsables ineficaços
per solucionar els problemes de tothom.

4.2 Transparència

La tecnologia ens pot facilitar l’obertura de les dades públiques (open data) i promoure com
mai no s’ha fet abans la transparència en la gestió de les administracions.

Pel concepte open data es tracta de proporcionar –a la ciutadania (individus, empreses,

associacions...) i en un format adequat– tota la informació pública que es pugui manipular
i usar en serveis i productes públics i privats que generin valor. L’exemple paradigmàtic
és Data.gov de l’Administració nord-americana, amb infinitat de dades que augmenten
constantment. També s’ha estès a Austràlia, i a Europa en són pioners Gran Bretanya
i Espanya, a través de les comunitats d’Astúries, País Basc i Catalunya.

4.3 Nou coneixement aportat pels intangibles

En el nostre àmbit més immediat, el fenomen de l’open data es vehicula per la Llei 37/2007,
de reutilització de la informació del sector públic (RISP), que transposa la Directiva europea
2003/98/CE. La Llei mateixa n’exposa l’objectiu:

«La informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li
atorga el desenvolupament de la societat de la informació, posseeix un gran interès per
a les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al coneixement
econòmic i la creació d’ocupació, i per als ciutadans com a element de transparència i guia
per a la participació democràtica».

Hi ha molts continguts en l’Administració que són susceptibles de ser RISP, com ara els que
publiquen els webs i els diaris oficials. El problema, però, és que el format no és idoni per a la
seva reutilització i tractament automatitzat.

Concretament, podem reutilitzar dades d’ocupació, geogràfiques, meteorològiques,

estadístiques, equipaments, recursos turístics, de procediments administratius de tràmits
(ajuts i subvencions, autoritzacions, registres...) o d’altres (contractacions administratives,
arbitratges...), entre les més rellevants. En qualsevol cas, cal distingir la reutilització de la

52 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic

informació general (per la via de la Llei 37/2007) de l’Administració dels continguts sotmesos
a mesures de protecció de propietat intel·lectual, la reutilització dels quals té lloc mitjançant
llicències de difusió oberta com ara les de Creative Commons.

http://cat.creativecommons.org/llicencia

L’objectiu final ha de ser l’openGovernment o governança oberta, és a dir, una Administració

que gestioni amb més eficàcia, productivitat, participació-col·laboració, reutilització del
coneixement... Per assolir-ho cal avançar cap a l’eficiència i la transparència i treballar molt
bé el coneixement dels intangibles (propietat intel·lectual i drets d’autoria, xarxes relacionals,
programes...).

L’apartat següent concreta, a mode de decàleg, les mesures que poden ajudar a conformar
aquest nou model de generació de valor per al sector públic.

5. L’Administració col·laborativa. Decàleg per al canvi

5.1 Innovar sistemàticament

Imatge de l'article "Com innovar serveis a l'Administració" de Jordi Graells a Escola Innovació.
Butlletí de la funció directiva núm 1. Barcelona EAPC. Novembre de 2007

Estem vivint un moment històric determinant que transforma per sempre el mode com
aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. Innovar és,
doncs, definir nous models de relació i de creació de valor, que es converteixen en avantatges
competitius i sostenibles en el temps.

À m b i t s I Estiu 2010 53
 Monogràfic

En l’Administració hi ha oportunitats per innovar per les raons següents:

- hi ha més marge per a prova/error

- capacitat de cooperació
- capacitat de compra sindicada
- la innovació és en el discurs de l’Administració
- canvis socials
- entorns tecnològics i de coneixement més accessibles
- contenció pressupostària amb exigència de resultats

Però també impediments:

- inèrcies fortes, costa desaprendre

- poca tradició R+D (no hi ha òrgans que se n’encarreguin)
- poca pressió sobre els resultats perquè els entorns de treball són massa estables
- no hi ha orientació cap al talent
- cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari
- cultura corporativa que preval sobre la de canvi

5.2 Impulsar estratègies col·laboratives de gestió del coneixement

Fins a la irrupció de l’economia del coneixement, el model es basava en l’estructura de les

activitats: importava el producte a transformar, la possessió dels mitjans de producció... En
canvi, en el nou model social i econòmic la clau rau en el coneixement de les persones.

En correspondència amb aquesta evolució, es passa d’adoptar tecnologies corporatives

específicament orientades a automatitzar transaccions (1990-2005) a unes altres que
fomenten la col·laboració i la participació:

El coneixement, en aquest nou context, sorgeix de la relació, de la interacció entre equips,

els quals, tot i valer-se de suports per explicitar-lo, són conscients de la impossibilitat de
transmetre’l únicament en documents. Per a això, generen fluxos de comunicació/relació per
compartir-lo.

En són uns quants exemples en la Generalitat de Catalunya: Justícia (amb el programa

Compartim), Salut (amb professionals endocrins, veterinaris, vigilància i control alimentari
i ambiental), etcètera. El programa Compartim del Departament de Justícia (Generalitat de
Catalunya) està constituït per més de 500 persones que treballen col·laborativament seguint
la metodologia de les comunitats de pràctica i aplicant Internet i les TIC per a la relació virtual
(que es combina amb la presencial: reunions un cop al mes).

Coproducció

Així mateix, comencen a sorgir iniciatives de relació de portes enfora. Actualment la

coproducció de serveis té lloc en diverses formes:

- Coedició de continguts. Els usuaris creen els continguts, els etiqueten, els prioritzen, els
difonen. A l’estil del que passa amb la Vikipèdia.
- Coproducció de serveis pròpiament. Els usuaris presten serveis en una mena de nou
voluntariat, mediat per la tecnologia. Per exemple, Softcatalà en la traducció de programari
al català.
- Serveis p2p (peer-to-peer). Els usuaris col·laboren entre si per solucionar-se necessitats
sense que hi intermediï l’Administració. Per exemple, usuaris que comuniquen a Twitter
incidències de trànsit.

54 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic

Pla d’acció en la col·laboració en els serveis

Es poden concretar un seguit de mesures destinades a implantar el canvi de model:

- Canvi de cultura corporativa de l’Administració. El funcionariat perd el monopoli de
l’expertització.
- Disseny de nova relació funcionariat-ciutadania.
- Els usuaris volen col·laborar en els serveis des d’una perspectiva individual, com apunten
alguns estudis.
- Aprofitament de la ciutadania amb més temps (joves i gent gran).
- Idees al voltant de les rutines diàries de la ciutadania (bancs de coneixement...).
- Càlcul del nivell d’eficiència a partir dels instruments dels especialistes (Institut Català
d’Avaluació de Polítiques Públiques: Impacte = Y1–Y0).

L’avaluació en el nou model

En aquest nou model, cal avaluar l’impacte de l’Administració col·laborativa. La mètrica s’ha
de basar en:
A. Indicadors d’activitat, producció i impacte.
B. Indicadors d’eficiència econòmica.
C. Indicadors de canvi de tendències en la societat, a partir de paraules clau, conceptes...
que es puguin observar des del moment d’inici del nou model col·laboratiu.

5.3 Avançar cap a la governança oberta (oGov)

La governança oberta (oGov), a diferència de l’Administració electrònica (eGov), requereix

una Administració propera, senzilla, proactiva, innovadora, transparent, incentivadora de
la participació i col·laborativa. El seu objectiu ha de ser involucrar la ciutadania en les
polítiques i els serveis públics. Una bona prova d’aquesta voluntat és que les administracions
escoltin l’opinió, idees i experiències dels ciutadans i que, al mateix temps, hi col·laborin,
és a dir, cocreïn amb ells els seus serveis (que basin l’estructura de valor dels serveis en la
ciutadania), juntament amb proveïdors
i altres agents.

Aquest plantejament exigeix que, al seu

torn, la ciutadania s’identifiqui perquè
la conversa sigui vàlida i fructífera. La
identificació ciutadana evoluciona des de
la relació presencial (dni) a l’Administració
electrònica (o eGov, amb certificat digital)
fins a la governança oberta (o oGov, amb
el que anomenaríem identitat cívica).

5.4 Fer participar les persones

S’ha de fomentar l’ús d’instruments per

fer participar les persones. Dos exemples:
Co-creatre London (aplicació per aportar
i votar idees per millorar la ciutat de
Londres) i Irekia (el portal obert d’innovació
del Govern Basc).

http://www.cocreatelondon.com

À m b i t s I Estiu 2010 55
 Monogràfic

5.5 Promoure un lideratge diferent

El consultor per al canvi en les organitzacions Gary Hamel planteja un lideratge distribuït per
a les organitzacions, que en termes de gestió situï els seus destinataris per aquest ordre:

1r. Els professionals

2n. Els clients (la ciutadania, en el cas de l’Administració)
3r. Els interessos de l’accionariat (qui és en l’Administració, els partits polítics?)

Gary Hamel comenta que necessitem líders, més que directius que promoguin les condicions
perquè els altres puguin innovar. L’objectiu ha de ser «com construir una organització
que motivi la gent a oferir la seva creativitat i passió tots els dies». «Les capacitats són la
imaginació, la creativitat i la passió».

5.6 Canviar les regles de la propietat intel·lectual

L’apartat 4.3 ja n’ha fet referència. Hi ha dues vies per millorar les regles de propietat
intel·lectual en l’Administració:

A. La reutilització de la informació de l’Administració pública perquè persones i agents del

mercat es beneficiïn de la documentació pública segons la Llei 37/2007.
B. Llicències de difusió oberta, com les Creative Commons (CC), per a materials propis
i, sobretot, de tercers amb drets de propietat intel·lectual. Cal observar el cas específic
de les bases de dades.

5.7 Interaccionar en les xarxes socials i eines 2.0

Per fer què?

- Organitzar la informació: Processos de gestió de la informació (cerca,

emmagatzematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar
i millorar competències i habilitats.

- Comunicar: Conversa-relació estable entre persones que interaccionen contínuament

perquè tenen interessos afins.

- Difondre: Activitats per publicitar un servei, producte, projecte… a fi de captar l’atenció

de grups de persones i fidelitzar-los.

- Cocrear: Acció per crear col·laborativament un servei o un producte.

- Aprendre: Activitat intrínseca i transversal a les ja citades. Les persones aprenem fent
(cocreant, comunicant-difonent, organitzant la informació…).

5.8 Personalitzar els serveis diferenciant-se dels altres

Aportant-hi imaginació creativa.

5.9 Explicar amb històries que emocionin

És el pas de repositoris de coneixement estàtics cap a històries i narratives dinàmiques, que

ajudaran a comunicar.

56 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic

5.10 Impulsar la xarxa de professionals innovadors en l’Administració

Objectius de la xarxa d’innovadors en l’Administració:

- Promoure la cultura de la innovació.

- Impulsar l’emprenedoria en l’Administració.
- Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.
- Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors.

El pla d’acció per promoure el canvi i la xarxa de professionals innovadors podrien

definir-se així:

A. Comunicació inicial de l’estratègia corporativa per al treball en xarxa.

B. Formació continuada:
B1. Al conjunt del personal en eines i cultura col·laborativa.
B2. Als líders en el seu nou rol de promotors de condicions perquè els altres innovin.

C. Identificació d’agents del canvi: líders d’organització, community managers, qui sap què...
D. Habilitació d’espais de col·laboració: presencials i en línia.

BIBLIOGRAFIA I WEBS:

- ORTIZ DE ZÁRATE, Alberto: Presentació diapositives Más allá de la Ley 37/2007: apertura de datos públi-
cos en la Administración General del País Vasco. Bilbao, 3 de març de 2010. http://www.slideshare.net/
alorza/open-data-euskadi-ms-all-de-la-ley-372007
- SANDRI, Piergiorgio M: “El cambio tiene que venir de abajo”. Entrevista a Gary Hamel, President d’Strategos
i Professor de la London Business School. La Vanguardia. 28 de maig de 2006. http://www.factorhuma.
org/ficha.php?id_ficha=5048
- MARTÍN, Gonzalo: Bloc La industria audiovisual . http://industriaaudiovisual.blogspot.com
- RUIZ, Ignacio: Cómo incorporar la innovación en la cultura de las organizaciones, a II Trobada Empresarial
sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org
- CORNELLÀ, Alfons i FLORES, Antonio: La alquimia de la innovación. Deusto S.A. Ediciones. Barcelona, 2007
i altres llibres d’Infonomia. http://www.infonomia.com
- La corresponsabilitat dels usuaris en la prestació de serveis i L’avaluació a Catalunya a Escola Innovació
(EAPC) núm. 14 i 15, octubre i desembre de 2009. Barcelona.
- SABATÉ, Jordi: “En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano”.
Entrevista a Marc Garriga Portolà, cap de projectes d’administració digital. Consumer Eroski.
http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2010/02/18/191020.php
- PLANELLAS, Marcel: Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis, a II Trobada Empresarial sobre Gestió
Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org
- MARCET, XAVIER: Innovació: una visió estratègica per a l'Administració. 4t matí d’innovació a l’EAPC. Barce-
lona, 25 de novembre de 2008
- LÓPEZ, Marc: Cap a la governança col·laborativa. 7è matí d’innovació a l’EAPC. Barcelona, 5 de novembre
de 2009

À m b i t s I Estiu 2010 57