Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Rogle Constanti Llombart Setembre-2010

Rogle Constanti Llombart Setembre-2010

Ratings: (0)|Views: 91|Likes:
Published by SocValencia

More info:

Published by: SocValencia on Sep 07, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

09/07/2010

pdf

text

original

 
Setembre 2010 1
 
El passat 5 d’agost es publicava en les pagi-nes electroniques de distintes associacions va-lencianistes el manifest, firmat per
Accio Reg-ne de Valencia,
 
Pel respecte dels represen- tants politics a l’identitat valenciana.
Este fontambe enviat a diversos mijos de comunicacio(Levante-EMV, Las Provincias, SER, COPE,97.7, etc) que una vegada mes, en eixe silenciimpost i en eixa delliberada falta de transparen-cia informativa respecte del valencianisme, de-clinaren fer cap mencio. (Salvo que alguna me-nuda nota se nos haja passat inadvertida en elssoterraneus de les seues pagines web).De sobte, una semana mes tart, el 13d’agost, dos diaris,
Levante-EMV 
i
Las Provin- cias 
,
en les edicions de
Castello
, es feen resodel tema, pero no per interes en el mateix, sinoper unes declaracions de
Joan Pedregosa
, re-presentant del partit
Iniciativa
en Castello, quevolia aprofitar la denuncia feta en el manifestper a implicar a cert edil de l’Ajuntament de ditaciutat en l’unica intencio de tensionar les seuesrelacions en el restant de l’equip municipal, enel que compartix responsabilitats de gestio i degovern. Per supost, com lo que els interessa esairejar l’acusacio (falsa, per un atre costat) con-tra l’edil, i no el contingut del manifest, d’estediuen lo justet, donant d’ell una image distorsio-nada al resenyar apenes dos llinees de les dospagines que ocupa.Per a compensar tanta opacitat informativa, iper l’interes que te en si mateix, insertem enuna fulla a banda el text sancer de l’escrit, en elque, com poden llegir, ARV denuncia que, denou, com sempre que s’aproxima una campan-ya electoral, alguns politics tiren ma de determi-nats temes –especialment els identitaris- per atraure el seu rasquit. En esta ocasio han segut
Isabel Bonig
(coordinadora del PP valencià ialcaldesa de la
Vall d’Uxo
) junt a
Antonio Cle-mente
(secretari general de la mateixa organi-sacio) els qui han fet unes declaracionsqueixant-se de les subvencions tan suculentesque continua rebent des de
Catalunya
 
EliseuCliment
per a desenrollar les seues activitatsen la creuada pancatalanista que iniciara en elsanys 70, declaracions que, com a calificatiumes suau, mereixen el de ‘
hipocrites’
. Al cap ia la fi
l’Eliseu 
es un assalariat dels catalansallumenats que somien en els fantasmagorics“països catalans”, pero entenem que els politicsvalencians no, i estos dos, per la seua respon-sabilitat en el partit que militen, no creem possi-ble que siguen uns ignorants i acaben de co-neixer esta realitat i vullguen casi fer-se el
hara- quiri 
-periodisticament parlant, clar- per tan re-bujables accions.Pareix ser que, com sempre, es bona estrate-gia senyalar la casa del veï per a distraurel’atencio de la cantitat de roba bruta que es teen la propia. Perque es inimaginable que tanalts dirigents del
PP
valencià no sapien que elseu partit, alla a on governa, es generador desubvencions, d’ajudes i, mes encara, de llegis-lacio que actua en la mateixa llinea que el“Empori Climent”. ¿Es que Isabel no llig la webdel seu ajuntament? ¿Es que acas no es con-sentidora de la substitucio del “Uxo” perl’humiliant “Uixo” que acompanya a la Vall, to-talment arbitrari i antihistoric? ¿Es que no es-colten el miserable “valencià” que parlen en
Canal 9
i que dona oix a qualsevol valenciapar-lant no adoctrinat? ¿Acas son desconeixedorsdels programes educatius de la
Conselleriad’Educacio
, que des de sempre ha marginat la
Llengua Valenciana
substituint-la per un suc-cedaneu que nomenen en public –per a no es-carotar a les masses- valencià, mentres en pri-vat i “academicament”, els seus correligionarisli diuen catala?Quan estes actuacions es fan de manera pro-gramada i conscient –ya hem dit que no creemen l’ignorancia d’estos personages- el termepolitic que se’ls pot aplicar es el de
demagocs
’, puix comporten interessos que elsconve amagar. I si les seues declaracions leshan fetes obedint instruccions d’instancies mesaltes, que transmeten ad eixes instancies elscalificatius que s’estan guanyant, i ques’apliquen, per contra, a si mateixos, els de
servils’
, per rebaixar-se a representar tan ver-gonyosa pantomima.Els valencians que considerem al nostre po-ble protagoniste del seu devindre historic i de laseua particular cultura, ademes de sentir-nosimpotents davant del silenci informatiu, nos tro-bem actualment orfens de representacio en lesinstitucions, puix cap dels partits que les ocu-pen nos representa ni nos pot representar. El
PP
significa l’involucionisme sociocultural querema a favor del pancastellanisme i del panes-panyolisme, mentres que el
PSOE
navega enla nebulosa del confusionisme; i queden els de
la Iniciativa 
, als quals se’ls ha de donar a men- jar a banda, ya que es presenten com els quecreuen en la lliberacio dels pobles, i no obstantcomprovem que nomes volen subyugar al nos-tre a interessos mes propis del neocolonialismeburgues, volent subordinar a l’historic i lliure
Poble Valencià
a unes atres nacionalitats enafanys imperialistes. Est es el cas del Sr. Pe-dregosa que, en l’arrogancia dogmatica que ca-racterisa l’ideologia que ell representa, atacaals qui pensen que
Valencia
, el
Regne de Va-lencia
, no es mes que valencià i cap atra cosadiferent. Les ades mencionades declaracionsen
Las Provincias 
i en el
Levante-EMV 
, aixinaho corroboren.
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
EDITORIAL:
CENSURA,HIPOCRESIA, DEMAGO-GIA 
2
LLISTAT:
ACTIVITATS CUL-TURALS
PATRIMONI VALENCIÀ:
ELMASSIÇ DEL PENYAGO-LOSA
3
FRUITES, VERDURES I HORTA-LICES (XLIV):
PARLEM DEMELONS
RESENYA BIBLIOGRAFICA:
LAFORJA DE LA IDENTIDADVALENCIANA
 
II APLEC VALENCIANISTE
4
PASSATEMPS
RONDALLA:
LA RABOSA ILA CIGONYA
 
AVIS
Acabades les vacacions,tornem a la rutina; ya sap, a ferfotocopies d’esta publicacio pera repartir entre amics iconeguts.¿Que no recorda que vostefera eixes fotocopies? ¡Si,home, si! ¡Quína memoria!Aixo es que li ha pegat massafort el Sol de l’estiu.¡Au! No es preocupe, no secalfe mes el cap i, sobre tot,comence ya a fer lesfotocopies.
LA CITA
La politica es el paraïs delsembaucadors.
George Bernard Shaw
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Debades, com sempre. (No patixca, quan canviem el preu, ya li ho farem saber.)Setembre 2010 - Numero 48
EDITORIAL
 
Censura, hipocresia, demagogia
 
 
2 Setembre 2010
 
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSSETEMBRE DE 2010
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
ACCS
(Assoc. Cult. Castell dels Sorells)G.V. Comtes d’Albalat, 14. 46135 Albalat dels Sorells.Tel: 961 49 13 90http://www.diarielguarda.es
Aellva
(Assoc. d’Escritors en Llengua Valenciana)C/ Alt, 64. 46003 Valencia C.www.aellva.org
ARV
(Accio Cultural, Social i Economica del Regnede Valencia)Avd. Menéndez y Pelayo, 10-12. 46920 Alfafarwww.acciorv.com
Cardona Vives
C/ En mig, 23-9º-27ª. 12001 CastelloTel. i Fax: 964 20 04 68info@cardonavives.comwww.cardonavives.com
IEV
(Institut d’Estudis Valencians)info@inev.orgwww.inev.org
PJV
(Plataforma Jovenil Valencianistainfo@pjvalencianista.orgwww.pjvalencianista.org
Rogle:
Vore quadro a banda en la pagina següent.
Del
6
al
10
Setembre De 18:30 a 20:30 h.
LaLlar
. Avd. Menéndez y Pelayo, 10-12, Alfafar.
RECEPCIO ORIGINALS:I Concurs de cartells 9 d’Octubre. Dia Na-cional Valencià.
 +Info:
ARV
,
PJV
 
13
Setembre (dilluns)
 
20:00 h. Seu de l’Aellva.
TERTULIA-TALLER DE PROSA
Participen Paco Blasco i Ricart Folgado.+Info:
Aellva16
Setembre (dijous) 19:30 h. Espai Cultural. C/ Les Escoles. Albalat dels Sorells.
PRESENTACIO DE LLIBRE
: Fernando Millán:
La forja de la identidad valenciana” 
.+Info:
ACCS18
Setembre (dissabte)
II APLEC VALENCIANISTE
al
Penyagolosa
(L’Alcalaten)
9:30 h.
 
Atzeneta.
Almorzar (Casa Ramón),nomes entrar a la poblacio a ma esquerra.
11:30 h. Santuari Sant Joan de Penyagolo-sa.
Pujada al Penyagolosa; qui vullga, potquedar-se per les rodalies del santuari.
14:30 h.
 
Ermitori de Sant Joan.
Dinar.
 
+Info:
Cardona Vives
i
Rogle
(Vore quadro“Contacta en nosatres”)Del
20
Set al
8
Oct
La Llar
. Avd. Menéndez yPelayo, 10-12, Alfafar.
EXPOSICIO CARTELLS:I Concurs de cartells 9 d’Octubre. Dia Na-cional Valencià.
 +Info:
ARV
,
PJV
 Anticipem dos activitats que s’iniciaran en octubre
II CURS DE LLENGUA VALENCIANA
i
I CURS DE CULTURA VALENCIANA
 
A partir de la segona quinzena
 
d’octubre
 
s’iniciaran les classes que es desenrollaran en
La Llar
, seu de ARV i la PJV, en
Alfafar
.S’impartiran de 19 a 20:30 h., un dia (per deter-minar) a la semana per cada curs.Els cursos conten en el soport academic del’Institut d’Estudis Valencians.+Info:
ARV, IEV
,
PJV
,
Rogle
.
 
PATRIMONIPATRIMONIPATRIMONIPATRIMONI VALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀ
EL MASSIÇ DEL PENYAGOLOSA
L’imponent i espectacular massiçdel
Penyagolosa
es una elevaciomontanyosa que pertany a la part del
Sistema Iberic
que discorre perl’interior de les terres de
Castello
. Elseu remat consta de dos elevacions -separades per un tallat- en una dife-rencia escassa d’un metro d’altitut; lames prominent, de 1.814 metros, esla segona del
Regne de Valencia
,per darrere dels 1.839 metros del
Cerro Calderón 
, en el
Racod’Ademus
. El Penyagolosa constituixtot un simbol i un referent culturalvalencià, i molt especialment per a leslocalitats mesproximes; en laseua part meselevada hi hacolocada unaplaca i alçat unaltar dedicat a la
Mare de Deu delLledo
.Es tan impac-tant l’estructurad’este massiçque, entre algu-nes de les opcions que s’han propostsobre l’orige del seu nom, està la deri-vacio del nom popular “penya colossao colossal”, pero segons les referen-cies que hi ha en documents relatiusa la Donacio de la localitat de Culla al’Orde del Temple, el toponim segura-ment derivaria de l’evolucio de lesparaules
pinna 
(montanya) i
lucosa 
 (boscosa).Les localitats proximes des de lesquals se pot accedir son:
Vilafermo-sa
,
Vistabella del Maestrat
i
Cho-dos
. Als peus es troba el
Santuari deSant Joan de Penyagolosa
(de nomsancer:
Santuari de Sant Joan Ba-tiste de Penyagolosa i Santa Barba-ra
), important desti de romeries; al’any se fan cinc pelegrinacions adeste ermitori, entre les quals destacala coneguda com la dels
Pelegrins deles Useres
.Este massiç està dividit en dosparts molt diferenciades entre si, laparet sur es un precipici vertical decasi 300 metros; la caent nort es moltmes accessible i de pendent relativa-ment suau, sent per este costat moltmes facil l’acces, que pot fer-se peruna pista forestal i que dona opcio apujar en coche practicament fins acoronar l’elevacio. Dispon del sender
GR-33
, de Gran Recorregut, que arri-ba fins a Castello i que unix la zonainterior en la mar. Tot est espai natu-ral constituix un entramat de rutes isenders de gran valor ecologic i migambiental per a poder practicar sen-derisme i fer excursions quasi fins alseu cim, des d’a on se pot observarun panorama païsagistic impressio-nant.En 2006 la
Generalitat Valenciana
declarà la montanya i el parage quel’envolta
Parc Natural
: una superficiede 1.094,45 hectarees d’una granriquea païsagistica i d’una importantbiodiversitat de flora i fauna. Estadiversitat ve donada perl’enclavament geografic de la zona,situada entre l’interior i la costa, per laseua altitut i per la conformacio delsseus sols.La
vegetacio
presenta grans con-trasts depenent de l’altitut, podent-seobservar frondosos boscs, principal-ment de pins iroures, i tambezones en escas-sa vegetacio, queen general sonles que donen ala mar.En relacio a la
fauna
, i associa-da ad este riquis-sim sistema fo-restal, destaquenles aus rapacescom les aguiles reals; entre els mami-fers es important la presencia del gatsalvage o montes, i de la cabra mon-tesa. Tambe hi ha una abundant po-blacio autoctona de rates penades.En el terme municipal de Vistabelladel Maestrat se troba la microrreserva(declarada en 1998) coneguda com el
Barranc de la Pregunta
, d’una su-perficie de 11,04 hectarees ques’esten des del cim fins al
Santuaride Sant Joan de Penyagolosa
. Pereste barranc baixa, en epoques depluja, una corrent d’aigua clara queserpeja entre la vegetacio. El botanic
Antoni Josep Cavanilles
fa, en laseua obra, una descripcio molt poeti-ca d’este parage.Este conjunt te un valor historic icultural molt important, puix s’hantrobat multitut de vestigis de les anti-gues civilisacions que el moraren,trobant-se entre ells poblats ibers irecialles de vies romanes.El patrimoni artistic que posseixesta zona es concreta en el Santuaride
Sant Joan de Penyagolosa iSanta Barbara
, situat als peus delmassiç. En un principi fon convent de
Cenobites
, despres quedà com asantuari i hostageria. Una part de laconstruccio encara manté caractersgotics i del Renaiximent (epoques enles que tingue la doble funcio d’ermi-tori i d’hostageria). En el segle XVII esva constituir la
Confraria de SantJoan
, que el regentava; i sera ya afinals d’eixe sigle i a principis del XVIIIquan l’iglesia fon reconstruida en estilneoclassic i en elements barrocs va-lencians.
ELS DOS CIMS DEL PENYAGOLOSA
 
Setembre 2010 3
 
El fruit es produïx en una planta herbàcea que pertany a lafamília de les
cucurbitàcees
, lo mateix que els
d'Alger;
percontra el seu nom botànic és
Cucumis melo
 ,
 
i se li reconeixuna antiguetat molt superior.El meló clàssic, tal qual nos l'imaginem tots, és lo més pareguta un baló de rugby, en un pes d’entre 2 i 5 kg; després yan'encontrem més redons, és dir, no tan puntaguts com elsprimers. No té valors alimenticis de consideració, i simplements'oferix com a fruit molt sucós i de sabor agradable i refrescant per a temps calorososestiuencs; les calories que aporta són insignificants, puix el seu contingut d'aigua és del 90%.Dels
melons
 
d'Alger 
ya parlàrem en el
Rogle
22
,
 
hui ho farem dels
Tendrals, d'Elig, deTot l'any, Grocs canaris, Cantaloups
i dels seus derivats més pròxims, puix dels originalsque s’acaben de nomenar ya ne queden ben pocs; hui són casi tots híbrits obtesos a partird’aquells; i una vegada madurs i collits de la melonera deuen ser consumits en 15, o a tot lomés 20 dies, puix de lo contrari perden la seua condició i es podrixen en certa facilitat.Per una atra banda, en quant a qualitat gustativa, presentació, producció, etc., estos híbritsestan molt ben conseguits i es presten a desenrollar produccions a gran escala que d'unaatra manera seria pràcticament impossible. En tot cas, bo és saber que encara que híbritscontinuen mantenint els noms originals de la varietat de la que procedixen, i per eixosnoms van apareixent en el seu moment en els mercats, p.e.,
Ogen, Cantaloup
i
 Charantais
, els tres de Canàries, que ya trobem a principis d'abril; poc després ya envenen d'Almeria, tots ells són de producció feta baix plàstic. Són redonets i de no mésd'uns 800 grams per peça. A mitan de juny ya entren en escena els
Pell de sapo
i
Honeydew 
, el primer es vert i d'una gran producció en qualsevol lloc d'Espanya,especialment en La Mancha; s’ha d’aclarir en seguida que esta varietat,
Pell de sapo,
per laseua qualitat i l'aument tan important en la producció ha fet desaparéixer pràcticament al'antic i insuperable
Tendral valencià
;
 
el segon, groc i produït en un principi en Canàries, idesprés en Almeria i Múrcia, en quantitats importants que es mantenen en el mercat fins afinals de setembre. Ya en octubre apareixen els
Tendrals
 
negres d'Elig 
, més bonicos queningun atre i que, per una atra banda, permeten l'almagasenament en llocs adequats demanera que aguanten perfectament la seua condició, i que nos permet que nos els pugammenjar per Nadal sense ninguna dificultat.
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XLIV)
F.B.U.
 
Parlem de melons
Fernando Millán Sánchez fon Tinent d’alcalde de la ciutat de Valencia, regidor i diputatprovincial de 1979 a 1995; en l’actualitat es Secretari de l’Ateneu Republicà de Valencia iVicepresident de l’Associacio Vicent Blasco Ibáñez, es articuliste i autor, entre uns atresllibres de
La batalla de Valencia
. Ara nos oferix esta obra en la que desenrolla la seua visiopersonal sobre l’identitat valenciana, la qual basa en tres pilars:
la llibertat individual
,
l’autonomia del territori
i
la propietat de la terra
, entorn als quals se configural’idiosincracia valenciana.A lo llarc dels 12 capituls, de 5 apartats cadascu, i una
Conclusión
final, fa un recorregutper les diferents etapes de l’historia del territori valencià, com ell el denomina: una culturaentre el riu Ebre i el riu Segura; posant el punt de partida en la civilisacio dels ibers, segle Va.C., per a continuar permenorisant en les batalles ideologiques i militars protagonisadespel poble valencià per a defendre la seua singular i diferenciada identitat durant 23 segles de
resistencia nacional valenciana
; una resistencia front a imperis o proyectes imperialsque han intentat anular-la i fer-la desapareixer per mig d’estructures politiques i militars(cartaginesos, austriacs, francesos, castellans, catalans,...).Per a Millán el Poble Valencià ha patit sempre
el provincianisme de la burguesia i deles classes miges
, que no han sabut mai valorar les seues possibilitats i el seu potencial, isempre han posat les seues mires fora del territori valencià, en els centres economics, so-cials i politics de Madrit i de Barcelona (una supeditacio a poders centralistes), i que haprivat als valencians d’assumir la consolidacio d’una forta autonomia politica, d’una persona-litat politica propia, que l’autor veu com a solucio per a conseguir eixir del marasme politicen que se troba el Poble Valencià.
RESENYA BIBLIOGRAFICA
MªA.M.C.
Millán Sánchez, Fernando
La forja de la identidad valenciana
Edita l’autor. 2010(406 pagines)
COLABORA EN EL ROGLE
Donar difusio
ad esta publicacio es lamillor forma de colaborar en nosatres.Tambe pots fer-te
soci
(36 € a l’any) o
colaborador
(12 € a l’any), it’enviarém a casa tots els numerosque es publiquen durant l’any.Si tens voluntat de fer alguna puntualaportacio economica, tambe te queda-riem molt agraits. El nostre numero deconte, en
Ruralcaixa
, es:
3082 1222 81 4622492421
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins araestan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com
,
www.cardonavives.com
,
www.enkara.org
i
 www.pjvalencianista.org
 
CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
46002 Valencia ciutatTelefon: 617 030 370
rogle@rogleconstantillombart.com
 
L’associacio cultural
CardonaVives
fa una Crida a tots elsvalencians i valencianistes quedesigen compartir esta jornadade convivencia, en la qual esprete, com en l’edicio anterior,intercanviar idees i plantejar pro-postes per a fer mes fructifera lalabor de difusio i defensa del’identitat valenciana.Data:
18
de
setembre
de 2010.
Programa
: Tenim tres hores itres punts de trobada per a millorfacilitat de tots (almorzar, pujadai dinar).
9:30 h.
 
Atzeneta.
Almorzar(Casa Ramón), nomes entrar ala poblacio a ma esquerra.
11:30 h. Santuari Sant Joan dePenyagolosa.
Pujada al Pen-yagolosa; qui vullga, pot que-dar-se per les rodalies del san-tuari.
14:30 h.
 
Ermitori de Sant Jo-an.
Dinar.
 
+Info:
Cardona Vives
i
Rogle
 IMAGE DEL SANTUARI
IIIIIIII
APLEC VALENCIANISTEal Penyagolosa(L’Alcalaten)

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->