Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Democràcia, autodeterminació, independència, pàg, 35-49

Democràcia, autodeterminació, independència, pàg, 35-49

Ratings: (0)|Views: 26 |Likes:
Published by Infolliure

More info:

Published by: Infolliure on Jul 02, 2008
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

05/09/2014

pdf

text

original

 
Cal que sapiguem argumentar. No podemignorar ni menystenir les objeccions que espresenten contra el nostre projecteindependentista. No serà pel fet d’obtenirel beneplàcit dels prèviament convençutsque avançarem. Ens hem de dirigir als noconvençuts, que són majoria. Hem de saberescoltar i encarar les seves objeccions, queen moltíssims casos són de bona fe i sovintpalesen tan sols una manipulada ingenuïtat.N’hi ha de tota mena, d’objeccions, i és obvique reflecteixen posicions que van des del’espanyolisme al catalanisme, des depostulats ideològics a plantejaments pràctics.Per rebatre-les adequadament –que no téper què ser sempre fàcil ni possible; al capi la fi, una objecció no desqualifica unprojecte– cal prendre una posició flexibleque ens acosti a la manera de raonar delnostre interlocutor. És així com podrem ferentendre els nostres arguments iaconseguirem que deixin de ser únicamentnostres. Tractaré d’exposar les objeccionsmés comunes.
LA INSOLIDARITAT
Que freqüent que és sentir a dir que elnacionalisme català és insolidari, que elsnacionalismes són insolidaris. La inso-lidaritat dels catalans amb la «resta»d’Espanya, vet aquí un dels problemes delprojecte de
l’«España común».
Ens volentransformar el binomi de
dependèn-cia–independència
amb el de so
lidari-tat–insolidaritat.
Això és una estafa. Es preténque les nostres aspiracions de llibertat isobirania quedin moralment debilitades.Som titllats d’egoistes, de mesquins, i algunsdels nostres conciutadans acusen el cop: elsfa vergonya que hom pugui pensar d’ellsque són nacionalistes. Però, ¿heu vist dequina solidaritat ens parlen?, ¿creieu ques’estan referint a un valor humanista iuniversal? No siguem ingenus. Volen denosaltres això que ells en diuen solidaritatperquè
han decidit que som una part del seutot, i
això genera obligacions, és clar. ¿Perquè se senten autoritzats a exigir-nos«solidaritat» a nosaltres i no als portuguesos,posem per exemple? Doncs perquè elsportuguesos són, en paraules de JoanFrancesc Mira, a l’altra banda de la ratlla.Els portuguesos no són del seu Estat; mentreque nosaltres sí. Tornant a Joan FrancescMira, perquè
«la frontera de l’Estat marcaper a ells l’àmbit d’identitat suprema, perquèconsideren el nostre territori part del seuterritori, la nostra identitat part de la sevaidentitat, perquè no poden entendre quepuguem ser una
altra
cosa no inclosa nisubordinada».
Ho torno a dir, la «solidaritat»que ens imposen no té cap fonament envalors morals universals, és senzillament laconseqüència d’haver-nos fet, si us plau perforça, part del seu tot.No hem acabat, però. Caldria també saberquina és la solidaritat que té amb nosaltresl’Estat espanyol. Pel que fa a l’aspecte econò-mic, la ponència que presentà Jaume Amen-gual a la Primera Convenció per la Indepen-dència és prou eloqüent: calcula en més d’un bilió de pessetes la diferència entre la nostraaportació als ingressos espanyols i el quedesprés ens reverteix. Estem sostenint unEstat que, per poc que badem, continuaràmaldant per esclafar-nos. Un Estat quedecideix el que «ens convé», ja sigui elprogressiu arraconament de la Borsa deCanvi, o la qualificació dels nostresaeroports, o el control de la nostra xarxa de
El diàleg
 
telecomunicacions, o els impediments a unapolítica televisiva d’àmbit nacional. Elcontrol de l’ordre públic tot rifant-se de lesminses atribucions de la nostra policia. UnMinisterio de Cultura que s’introdueix a Ca-talunya -on no té, legalment, competències-a base d’una política que pot qualificar-sede pur
dumping
i continua exhibint a forade l’Estat l’eterna imatge de l’Espanyaunitària. Un aparell judicial que va teixintuna jurisprudència paranoica segons la quall’oficialitat d’una llengua no comporta capobligació respecte al seu coneixement. Unextens funcionariat –no cal que n’esmentemels Ministeris– que exerceix d’ocupant a casanostra. I encara pretenen exigir-nossolidaritat!
LA IMPOSSIBILITAT
Mai no ens deixaran. No ens permetran maid’independitzar-nos. Heus aquí una objecciódura. Si ha de ser així, és inútil que ens hicapfiquem més, valdrà més que ensdediquem a tasques més productives i ensoblidem dels somnis irrealitzables, utòpics.Em sembla sospitós, però, el caràcter profètic,futurista, d’aquesta tesi. Sóc del parer queextrapola indegudament unes dades: lesdades actuals. Efectivament,
ara no ens deixen;
però, ¿qui la demana, ara, la independència?Em sembla força diferent que darrere elprojecte independentista hi hagi un u percent de la població o que n’hi hagi unseixanta. El suport de la majoria permet ilegitima, des de nítides posicionsdemocràtiques, molts tipus d’accionsaltrament fora del nostre abast. Què fariallavors l’Estat espanyol? ¿Destruir les nostresinstitucions i estrenar una nova èpocad’ocupació militar oberta? ¿Farà això unEstat que es diu «democràtic» davant elsulls d’una Europa que coneixerà infinitamentmillor que ara la nostra realitat? ¿Segur queno hi ha cap possibilitat de solucionar elsproblemes per una via dialogant i civilit-zada? Abans hem parlat del debat sobre laviolència en el si de l’independentisme cata-là.
Cal que comencem a traslladar el debat alsespanyols
 , als seus intel·lectuals, als seuspolítics. Cal que siguin ells els qui discuteixinsi estan disposats a utilitzar o no la violènciaper impedir l’exercici dels nostres drets. Sónells els qui hauran d’encarar el dilema decomportar-se com a demòcrates o com aopressors.Però el «mai no ens deixaran» conté altresfal·làcies, o deficiències, si voleu. Suposa,per exemple, que l’Estat espanyol continuaràtenint sempre prou poder sobre nosaltresper impedir-nos-en l’alliberament. Però, quisap com seran els Estats del futur? ¿Qui sapcom es recompondran les sobiranies actualsen el marc d’una suprasobirania europea?Potser, enlluernats pel «no ens deixaran»,haurem abandonat la feina que calia fer i eldia que l’alliberament sigui possible ensagafarà no únicament desprevinguts, sinó,cosa més greu encara, mancats del suportde la voluntat del nostre poble.
LA INCONVENIÈNCIA
Es un pensament molt estès que l’inde-pendentisme és contraproduent. Perquè–diuen– la proclamació oberta d’inde-pendentisme ens tanca les portes de latolerància de l’Estat, de les seves generosesconcessions. L’Estat exigeix lleialtat per talde cedir una qualsevol parcel·la del seu
 
poder, i no sols l’independentisme, sinó elmateix nacionalisme –del qual ja hemdestacat l’ambigüitat–, generen malfiança írecel, és a dir, mala disposició. Aquestareflexió no es fa sempre, com podria semblar,del mateix punt de vista. El que volen diralguns és simplement que no s’ha de serindependentista, que no és beneficiós per aCatalunya, per al seu mateix progrés «auto-nòmic». D’altres, en canvi, suggereixen lainconveniència tàctica de manifestar lespròpies posicions independentistes; i aixòno tan sols per les apreciacions genèriquesque hem esmentat més amunt, sinó perquè,en els ambients socials i professionals peron es mouen, la declaració pública d’inde-pendentisme fóra una imprudència queobstaculitzaria el pacient treball dedesespanyolitzar lleugerament l’atmosfera,sovint tan carregada, asfixiant.Què hem de respondre? Pel que fa alsobjectors del primer tipus, cal dir que tenenuna imatge d’un poder de l’Estat literalmentabsolut i que els fets la desmenteixen. L’Estatno ha tingut gens de ganes, mai, de donar-nos ni tan sols 1’«autonomia» actual. El quepassa és que va haver de cedir alguna cosadavant la pressió nacionalista. Quan es vaproduir a l’Estat el pacte constitucional, laprimera força política de Catalunya, el PSC,duia al seu programa el reconeixement deldret d’autodeterminació –que, dit sigui depassada, va ser incapaç de defensar–. ¿Algúcreu que per aquest fet es van «aconseguir»menys coses a la negociació estatutària?Ningú no creu això. Tothom sap que l’Estatva cedir més a qui més força tenia. Aquestaés la seva lògica, on tanta justificació trobenles tesis en suport de les accions violentes.Un altre exemple. Donem una ullada al temade la llengua. Les sentències que prohi- beixen, a la Universitat de València, l’úsnormal d’una llengua que diuen que ésoficial. ¿Per què es produeixen allà, a Valèn-cia, i no, per exemple, a Barcelona, on hi hamés nacionalisme, més independentisme?Perquè colpeixen en els llocs més febles.Perquè el poc respecte que encara ens tenenés per raó de la força que demostrem.Aquesta, ho torno a dir, és la seva lògica. Isembla mentida que, una cosa tan elemental,pretenguin ignorar-la alguns introductorsde l’obra de Marx al nostre país.Pel que fa al criptoindependentisme, aquestindependentisme que amaga tàcticament laseva condició, només puc dir que tant de boque n’hi hagi força, ara mateix. Però,compte!, no tot podria ser criptoinde-pendentisme; cal l’aliment, la pedagogia, del’independentisme explícit, que fa públicadifusió de les seves tesis, amb rigor, ambraonament, amb contingut, que fomenta ifonamenta el seu propi creixement.Pot arribar un moment, a més, que aquestindependentisme d’incògnit dificulti lapròpia normalització de l’independentismecom a opció política plena ment acceptablearreu. En aquest sentit caldria que, en lamesura del possible, s’abandonés aquestaactitud d’ocultació i, per dir-ho ben planer,es donés cada cop més la cara.Una altra cosa ben diferent és que siguindeterminats grups polítics els qui, perl’anomenat
«possibilisme»,
renunciïn a laproposta independentista explícita encaraque en mantinguin l’objectiu, de portesendins. Es tracta de la doctrina de les etapes,de consolidar en primer lloc uns mínims pertal que més endavant puguin aconseguir-se

Activity (2)

You've already reviewed this. Edit your review.
1 thousand reads
1 hundred reads

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->