“Antígona” … de Sófocles

Toni Quintana
Resum del llibre:
Aquesta adaptació a Antígona escrita per Sófocles, parla de com Antígona pretén
enterrar al seu germà Polinicles caigut en guerra juntament amb el seu germà
Eteocles. Creont, rei de Tebes i oncle d’Antígona va decidir no honrar la mort de
Polinicles, perdedor de la guerra civil, així que va decidir no enterrar el cos i deixar
que el cadàver es podrís (impedint que l’ànima no pogués entrar a l’Hades),
mentre que a Eteocles va decidir honrar la seva mort donant-li un funeral per ser el
vencedor. Creont va prohibir donar funeral a Polinicles, i el que ho fes, seria
executat. Aleshores Antígona, com a germana dels dos caiguts, no podia deixar que
Polinicles sortís tan mal parat, i va decidir enterrar al seu germà com es mereix. Li
va demanar ajut a la seva germana Ismena, aquesta, conscient del que pot passar
si les descobreixen, es va negar rotundament. Antígona, per tant, va anar a
enterrar al seu germà. Mentre ho feia, un guardia la va descobrir i la va portar
davant de Creont, aquest va decidir executar-la com exigia la llei. Hemón, promés
d’Antígona i fill de Creont no estava d’acord amb el seu pare, i quan Creont la va
matar, Hemón es va suicidar. Els guardies, al trobar el seu cadàver, el van portar
davant Creont i la seva esposa Eurídice, aquesta no va soportar la mort del seu fill, i
es treure la vida, al veure la seva esposa i el seu fill mort, Creont, va “perdre” el
dret al suïcidi gràcies als Deus, i no es va poder suicidar, va enbogir.
 Personatges:
Antígona: protagonista de l’obra, filla d’Edip i germana de Eteocles, Polinicles i
Ismena

Creont: Oncle d’Antígona, pare d’Hemón i marit d’Eurícide

Ismena: és la germana d’Antígona

Hemón: promés d’Antígona qe finalment es treu la vida

Corifeu: President del cor d’ancians de Tebes

Tiresias: és un cec vident de Creont

Guardià: qui li diu a Creont el que passa amb Antígona

Missatger: qui s’encarrega de dir a Creont que el seu fill s’ha suïcidat
• Pervivència de l’obra a l’actualitat
Un personatge que podria posar posar com a exemple és el
personatge femení Joana d’Arc, un personatge que defensa una
idea sobre un poder masculí:

• Antígona defensa i manté la idea de enterrar i honrar al seu

germà Polinicles, i per fer-ho es conduïda a la mort en mans
d’una figura masculina (Creont)

• Joana d’Arc defensa la idea de que va ser conduïda per Déu a

liderar l'exèrcit francés. Podria haver sortit innocent, però es va
mantenir (com Antígona) i l'església la va executar (l'església fa el
paper del tirà).
Origen de la culpabilitat

Antígona arrossega la culpabilitat de la casa paterna, és a dir, del

seu pare Edip. Ell viola, sense saber-ho, les lleis de la família i el
parentesc casant-se i tenint relacions amb la seva seva mare
Yocasta. Quan s’adona de la relació fraternal es va arrencar els
ulls i els seus fills Eteocles i Polinicles (futurs enfrontats) el van fer
fora de Tebes. Per això, ella arrosega l’estigma d’Edip.