SECUNDÈRIA 15

anys
149 OCTUBRE 2010 www.deria.cat
ASSOCIATS A: CONTROL:

TEMA DEL MES

(P04) ELECCIONS
AL PARLAMENT

BOCA A BOCA
(P16) RAÜL TIDOR,
DIRECTOR DEL NOU 3XL

SEXE
(P20) CONTROL
DE NATALITAT

Angy
FERNÁNDEZ
a a rt is ta a m b q u ím ic a
un
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
2 OPINIÓ

sumari/OCTUBRE 149 editorial CONCURSOS

Un futur incert?
2 OPINIÓ
Un futur incert?
Aquest curs...
3 la imatge
La dona dels gossos ...concursos d'Edicat!
4 TEMA DEL MES S’apropen les eleccions al Parlament de Catalunya en
Eleccions al Parlament uns dels pitjors escenaris econòmics que ens ha tocat Aquest curs, no et perdis els nostres concursos.
viure. Els joves i les joves d’arreu de l’Estat estan patint Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...
la situació de manera especial. Pensar en l’emancipació,
en què poden estudiar i com fer-ho o les sortides al món
laboral són algunes de les preocupacions principals dels A què esperes?
joves que veuen el seu futur incert.
6 publireportatge
Setmana de la Ciència Participa i guanya!!!
8 ALTAVEU Aquest número Secundèria ha volgut apropar a tots els
Roger Mas lectors de la revista les diferents propostes que ens han
fet arribar els partits que es presenten a les eleccions so-
Per a més informació:
bre feina, habitatge i ensenyament. Tot i que molts dels
lectors no estan en edat de votar, la revista creu que és
www.deria.cat
important que estiguin informats sobres algunes de les
10 publireportatge polítiques que en un futur els afectaran directament.
Pa negre

11 FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA La revista no vol oblidar, però, la

Premis Baldiri Reixac resta de seccions i en el present
12 LA CONVIDADA número us ofereix, entre molts
Angy Fernández articles, dues entrevistes: una
a l’Angy Fernández, la cantant
i actriu que triomfa a la telesè-
rie per a joves Física o Química
i l’altre al Raül Tidor, director
del nou canal 3XL. Dos exem-
Troba’ns
ples d’emprenedoria i joventut Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER,
que esperem que inspirin a SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
tothom. Perquè la revista creu
14 TENDÈRIES que el futur és d’aquells que
Teràpia de Shock ajuden a construir-lo.
deria.cat
la il·lustració

16 BOCA A BOCA
RAÜL TIDOR

18 PETITS ANUNCIS
GUIA JOVE

19 VIDEOJOCS
Aquesta tardor, prohibit avorrir-se

20 sexualitat
Control de natalitat

22 cultura
recomanem i agenda

23 històries de catalunya
VALMY

· Editor: Josep Ritort i Ferrús

· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador
· Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán
· Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
· Administració: Sònia López
· Assessorament lingüístic: Irene Torra
· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de
l’Ensenyament - Edicat, SL
· Impressió: CRE-A, SL
· Dipòsit legal: GI-161-95
· ISSN: 1137-4306
· Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars
(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL

· Adreça: Dos de maig, 270. Local 2 - 08025 Barcelona
· Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91
· Web: www.deria.cat www.edicat.net
· Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció)
· Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)
Tiratge: 54.300 exemplars
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
LA IMATGE 3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un
es busquen joves talents Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a «Es
busquen joves talents!». Entra a deria.cat o a http://www.flickr.com/groups/jovestalents i penja les teves fotos.

La dona dels gossos / http://www.flickr.com/photos/nuria_alarcon/

Em dic Núria Alarcón Giné, tinc 17 anys i estic estudiant segon de batxillerat a l’escola Aquesta fotografia l’he fet aquest estiu en una estació de metro de Londres. Volia anar
Santa Caterina de Siena (Horta). M’agrada la fotografia, tant que m’hi vull dedicar, a la plaça central de Picadilly Circus, vaig haver de creuar per allà i, en veure aquesta
juntament amb el disseny gràfic. Crec que aquest és el meu any, ja que a part de dona amb els seus dos gossos, la bossa de la compra i aquell rellotge penjant del sostre
guanyar el del RACC ara també m’heu donat una oportunitat a la revista Secundèria. marcant les set en punt de la tarda, vaig pensar: he d’immortalitzar aquest moment!
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
4 TEMA DEL MES
Eleccions al Parlament
Feina, habitatge i ensenyament són alguns dels temes que més preocupen els joves
El pròxim 28 de novembre se celebra-
ran les eleccions al Parlament de Cata-
lunya. L’Hiperbòlic ha volgut preguntar
als diferents partits les seves propostes
sobre habitatge, feina i ensenyament,
alguns dels temes que més preocupen
als joves.
Gerard M. Figueras i Albà
President de la JNC i candidat a les
eleccions al Parlament per la circums-
cripció de Barcelona
Habitatge:
Malgrat que avui la dificultat que tenim
els joves per poder llogar o comprar un
pis ja no és portada, aquesta continua
sent una necessitat de primer nivell
per nosaltres. Des de la JNC proposem
diverses mesures, destinades tant a la
compra com al lloguer. En aquest sen-
tit farem una política real per afavorir
tant el lloguer com la compra d’ha-
bitatges per part de la gent jove amb
ajustos importants del govern i amb la
consideració de propostes com la co-
propietat. (Llegeix la proposta sencera
a www.deria.cat)
Feina:
Aquesta és la prioritat: posar fi al 40%
d’atur juvenil que ha generat el tripartit
a Catalunya. És per això que lluitarem
contra l’elevat índex d’atur juvenil,
practicant una política real de foment i
suport als joves emprenedors i empre-
saris, amb incentius fiscals per a la con-
tractació de mà d’obra jove. Promourem
un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil
a Catalunya i reformularem el SOC per
convertir-lo en una eina útil i de referèn-
cia. (Llegeix la proposta sencera a www.
deria.cat)
Ensenyament:
Apostarem per prestigiar la formació
professional, promovent l’augment del
nombre d’estudiants i apropant-la als
espais universitaris. Fixant-nos en mo-
dels d’èxit com l’alemany, estudiarem
l’estada a l’empresa des del primer mes
de formació i valorarem la possibilitat
d’acostar els centres d’FP als campus
universitaris en funció de la realitat de
cada comarca. Racionalitzarem el nom-
bre de graduats universitaris tot avan-
çant cap a un model d’excel·lència en
l’ensenyament. (Llegeix la proposta sen-
cera a www.deria.cat)
+Info: web on es pot consultar el
programa electoral o informació
d’interès com xarxes socials, etc.
www.jnc.cat
www.facebook.com/joventutnacio-
nalistadecatalunya
www.ciu.cat
Janet Sanz Cid
Coordinadora Nacional Joves d’Esquer-
ra Verda i candidata jove a les llistes
d’ICV-EUIA
Habitatge:
Volem garantir el dret d’accés a l’habi-
tatge de la gent jove, continuant amb les
polítiques que s’han desenvolupat dar-
rerament: 30.000 habitatges HPO des
del 2006. De les diferents polítiques
per garantir aquest dret (HPO, ajuts, ha-
bitatges preu taxat...) un percentatge ha
de reservar-se i destinar-se específica-
ment a la gent jove. Cal ampliar el parc
d’habitatge públic en propietat de la
Generalitat i dels ajuntaments, priorit-
zant el lloguer o models de cessió d’ús
de l’habitatge. Regular la masoveria ur-
bana: ocupació d’un habitatge a canvi
de la seva restauració i manteniment.
Feina:
Estudiem un pla de xoc per a l’ocupació
juvenil. Els objectius són incrementar
les inversions específiques en inserció
laboral per a joves, combatre l’infrao-
cupació i lluitar contra la precarietat.
Establir quotes de contractació juvenil
en la contractació pública, així com en
les clàusules de les subcontractacions.
Evitar la subcontractació en cadena i
inspeccionar les «empreses de serveis
integrals» responsables de gran part de
la precarietat juvenil.
Ensenyament:
Cal apostar per una educació pública,
no discriminatòria, coeducativa, gra-
tuïta i laica. Treballar per abolir l’as-
signatura de religió. Garantir l’acon-
fessionalitat de l’escola. Posar fi a les
subvencions a escoles concertades que
segreguen per raó de sexe. Mantenir
l’oferta de batxillerat nocturn i recu-
perar les escoles-taller. Augmentar el
nombre de les beques de mobilitat i de
matrícula i la creació de beques-salari.
+Info: web on es pot consultar el
programa electoral o informació
d’interès com xarxes socials, etc.
www.iniciativa.cat o www.joves.cat
En aquests moments, en aquest
web podeu consultar les 100 pro-
postes prioritàries d’ICV i les 30 pro-
postes que es van escollir aquest
dissabte 18 de setembre. (Llegeix la
proposta sencera a www.deria.cat)

Gemma Lago i Porredon
Cap de llista de les JERC a les eleccions
al Parlament de Catalunya
Habitatge:
La crisi desencadenada el 2007 ha
agreujat encara més les dificultats d’ac-
cés a l’habitatge per part del jovent. Les
JERC apostem per deslligar-nos del mo-
del espanyol i avancem cap a un model
català d’habitatge guiat per l’augment
de la construcció d’habitatge protegit,
aprofitant la rehabilitació d’espais ur-
bans i sense malbaratar més territori,
volem que el lloguer sigui clarament
una prioritat. Alhora, ha de permetre
la conversió en habitatge protegit de
bona part dels habitatges construïts
que resten buits a Catalunya (prop de
200.000). (Llegeix la proposta sencera
a www.deria.cat)
Feina:
La situació del mercat laboral en relació
amb la gent jove ha canviat molt en el
nostre país a causa de la crisi econò-
mica que ha patit i pateix el món de
manera global, però especialment l’Es-
tat espanyol i, per extensió, els Països
Catalans. S’ha passat d’un context en
què els problemes centrals del jovent
en l’àmbit laboral eren la precarietat i la
temporalitat i en l’actualitat, la tinença
o no de feina és la prioritat principal. És
necessari reforçar les polítiques actives
d’ocupació juvenils. (Llegeix la propos-
ta sencera a www.deria.cat).
SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
REPORTATGE 5
28 de novembre eleccions
al Parlament de Catalunya
Ensenyament:
Cal posar èmfasi en l’educació com a
motor del canvi que perseguim. Per això
el nostre sistema educatiu ha d’encarar
nous reptes. L’educació secundària de
Catalunya ha d’esdevenir una eina de co-
hesió social, respecte i igualtat. És neces-
sari tendir cap a un nou sistema educatiu
molt més participatiu i dinàmic que defu-
gi la memorització com a forma d’apre-
nentatge i situï l’estudiant com a agent
actiu en el procés d’educació. (Llegeix la
proposta sencera a www.deria.cat)
+Info: web on es pot consultar
el programa electoral o informació
d’interès com xarxes socials, etc.
http://www.jerc.cat
http://www.youtube.com/JERC
La resta de partits també han estat
consultats per participar en aquest
article, però per falta de temps o
per falta d’interès, no han enviat
a la revista les seves propostes.
Podeu consultar les propostes
completes a www.deria.cat
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
6 PUBLIREPORTATGE
DEL 12 AL 22 DEL DE NOVEMBRE SE CELEBRA LA
15A EDICIÓ DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA
Centenars de conferències, jornades de portes
obertes, tallers, cursos i exposicions, formen
l’ampli ventall d’activitats de divulgació científica
que portarà arreu Catalunya la Setmana de la
Ciència 2010 (SC’10). Coordinada per Talència
i amb el suport del Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa, la Setmana de la Ciència
és un esdeveniment social viu i en contínua
evolució que inclou al seu programa un bon
nombre d’activitats adreçades especialment al
públic jove, totes elles de caràcter gratuït.
La 15a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’10), coor-
dinada per Talència, amb el suport del Departament d’In-
novació, Universitats i Empresa, tindrà lloc del 12 al 22 de
novembre. Aquest veterà programa col·lectiu d’activitats
agrupa un munt d’actes de divulgació del coneixement
científic i tecnològic a nombroses localitats catalanes,
sempre amb l’objectiu final d’acostar la ciència a la ciu-
tadania. La SC’10 pren com a eixos temàtics centrals els
conceptes de biodiversitat i l’apropament de les cultures
amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Bi-
odiversitat i l’Any Internacional de les Cultures.
Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat de Girona
Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Vic Universitat Ramon Llull Universitat Internacional de
Catalunya Universitat Abat Oliba Institut d’Estudis Catalans Consell Superior d’Investigacions Científiques Associació Catalana de Comunicació Científica
Institut de Cultura de Barcelona Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Departament d’Educació Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
«Consulta totes les
activitats de la setmana
de la ciència al web
www.setmanaciencia.cat»
La Setmana de la Ciència, una iniciativa cultural ja
clàssica al nostre país, compta amb el suport tradici-
onal de nombroses institucions i entitats integrants
del Sistema Català de Recerca i Innovació. Un dels ob-
jectius de l’SC’10 és apropar els continguts científics
al jovent mitjançant tractaments i enfocaments atrac-
tius, que puguin contribuir a generar futures vocaci-
ons científiques. Totes les seves activitats es portaran
a terme a museus, centres de recerca, universitats,
parcs naturals i d’altres institucions culturals i científi-
ques repartides arreu del país.
Activitats destacables:
Dia de la Ciència a les Escoles
Conferències a càrrec de persones dedicades a la inves-
tigació que explicaran la seva tasca, tant des del vessant
científic com humà. S’organitzaran unes 80 sessions si-
multànies, el dia 17 de novembre d’11:30 a 13:30 a tot el
territori, i s’adreçaran a l’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat.
Videoconferència a càrrec de Martí Boada, professor i
investigador del Departament de Geografia i de l’Insti-
tut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universi-
tat Autònoma de Barcelona (UAB). S’emetrà des de la
sala d’actes del Departament d’Educació el dimecres
17 de novembre d’11:30 a 13:00 hores. La videocon-
ferencia es podrà seguir a través de la pàgina www.
setmanaciencia.cat
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
www.setmanaciencia.cat
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
8 ALTAVEU
Roger Mas
cala foc a
«Foc a l’obaga» és una frase feta
solsonina que expressa el mateix
que «endavant les atxes!» o, amb
un punt més arrauxat, aquell «xa-
fem-ho tot» que sovint hem sentit
en boca de l’acordionista Carles
Belda. Roger Mas, que podria ser
una mena de cosí assenyat d’en
Belda, empra darrerament aquest
foc a l’obaga per cloure els recitals
amb què presenta el seu nou disc,
A la casa d’enlloc (K, 2010), el setè
de la seva carrera i el primer amb
cançons i producció pròpia des
de Dp (K, 2003). El cantautor de
Solsona veu el nou treball com un
autoretrat fidel i necessari després
d’haver musicat Mossèn Cinto a Les
cançons tel·lúriques (K, 2008) i ha-
ver produït amb Refree el CD Mística
domèstica (K, 2005).
Fer que l’obaga cremi no és feina
fàcil. Cal treball, constància, càlcul,
talent i un punt de provocació. Ara
bé, quan aquest foc arrenca l’incen-
di esdevé imparable. Roger Mas re-
flexiona sobre la imatge de l’obaga
encesa: «calar foc a una obaga és di-
fícil perquè és ombrívola i humida,
però quan s’encén, allò no hi ha qui
ho pari: és on hi ha més fusta per
cremar, i l’incendi és més important
que quan crema una solana. A Cata-
lunya el clima és sec i les obagues
tenen una significació especial, de
fertilitat i d’abundància. És on hi ha
l’obaga
l’aigua i la humitat, on més creix la
vida. Potser per això em fascinen».
També és difícil fer un disc nou que
sorprengui després de set treballs i
catorze anys de carrera:
«Crec que a hores d’ara sorpren-
dre el públic és impossible. A més,
aquesta necessitat no hauria de
ser el motor que ens impulsi a fer
cançons. Per un artista, dos discos
bons ja són molt. La resta és anar-
se repetint. Com a mínim això és el
que em passa amb la majoria de
músics que m’agraden».
El tema que titula el CD, “A la case-
ta d’enlloc”, és un homenatge als
referents de joventut del cantautor
de Solsona: Sisa, Pau Riba, Raimon,
Llach... «Hi vaig connectar tard. En
general els músics catalans som for-
ça caïnites, però fins a cert punt és
normal que la generació posterior
vulgui matar el pare. És el perill de
voler-ho fer tot nou, una cosa que, a
més d’impossible, és mentida, per-
què tot allò que s’ha fet en aquest
país ja ho tens incorporat pel sol fet
de viure-hi i respirar-lo».
Per Roger Mas, aquest disc és un au-
toretrat. «És el disc que ha sortit més
com jo i per això és el que m’ha cos-
tat més de reconèixer. Potser m’ha
passat el que els passa a les mares
que repudien els seus nadons quan
el part ha estat molt dolorós». Mas
volia que tot el CD tingués «un punt
autoreferencial». «Hi ha la voluntat
de fer constar que ja tenim una edat i
que no som pas aquí per fer una cosa
diferent cada vegada que agafem la
guitarra, com podria suggerir l’escol-
ta fragmentada dels meus discos».
Text: Roger Palà / Fotos: Jaun Miguel Morales
deria.cat
www.enderrock.cat
Samitier
Missatges de l’aigua
(Nòmada 57)
Pop-rock
El disc de debut de Samitier ha estat gravat als estudis Nò-
mada 57 del Poblenou de Barcelona, on també van enre-
gistrar els seus discos Manel i Els Amics de les Arts. Amb
el cantant, guitarrista i compositor Adrià Gonzàlez al cap-
davant –a qui ja vam descobrir amb L’Ana és un Koala–,
presenten un primer treball ple de cançons efervescents,
cantades amb una veu fràgil i tocades amb senzillesa però
de manera efectiva. ROGER PALÀ
Plouen
Ancoratge
(Propaganda pel Fet!)
Pop-rock
Plouen perd les Catximbes i s’allunya definitivament del
reggae. A Ancoratge trobem cançons d’aquelles que només
poden fer grups amb trajectòria, que es coneixen les virtuts i
els defectes. Poden haver prescindit dels vents, haver endu-
rit les guitarres i incorporat uns sintetitzadors analògics, fins i
tot haver fet lletres que, més o menys, s’entenguin. És igual:
segueixen tenint un so: Plouen. ROGER PALÀ
L’Atelier
Focs aquàtics
(Temps Record)
Pop
Minimalistes en els detalls com el confeti que s’escampa pel
llibret, els menorquins establerts a Barcelona L’Atelier de-
buten amb un disc que tant enyora la borratxera lluminosa
de l’estiu («Final de festa») com s’alegra amb els paisatges
nevats del passat («Cap a l’oest»). Tretze temes de Carlos
Martínez i Jamie Prieto per nedar quan el cor ha cremat i res-
ta quiet «després dels temporals». HELENA M. ALEGRET
Pa negre
LA PEL·LÍCULA BASADA EN LA NOVEL·LA D’EMILI TEIXIDOR HA
GUANYAT LA CONCHA DE PLATA DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ
PER la interpretació de Nora Navas
En els anys durs de la postguerra rural a
Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany
al bàndol dels perdedors, troba un dia al
bosc els cadàvers d’un home i el seu fill.
Les autoritats volen carregar les morts al
seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta
esbrinar qui els va matar. En aquest
recorregut, es produeix en l’Andreu
el despertar d’una consciència moral
front un món d’adults alimentat per les
mentides. Per sobreviure, traeix les
seves pròpies arrels i acaba descobrint
el monstre que habita en ell.
Pel director, Agustí Villaronga, l’eix central so-
bre el qual s’articula la pel·lícula Pa negre és el
de la devastació moral que produeix la guerra
sobre la població civil. Tot i que entre els seus
personatges existeixen els que van guanyar i
els que van perdre, no és una pel·lícula que
planegi sobre els conflictes entre vencedors i
vençuts, sinó que se centra directament en les
emocions i els sentiments dels seus personat-
ges. A través seu es descobreixen les terribles
conseqüències de la guerra, lluny dels camps
de batalla. La pel·lícula presenta uns personat-
ges grisos i la seva vida íntima plena de contra-
diccions i misèries quotidianes.
Influències literàries
L’estructura dramàtica que vertebra el relat
s’alimenta de l’obra literària d’Emili Teixidor,
però no només de la novel·la Pa negre, sinó
de gran part de les seves narracions, ancora-
des en la postguerra de la seva plana de Vic
natal, i entre les quals destaquen els contes de
Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica
novel·la, Retrat d’un assassí d’ocells.
Per Villaronga, el fet d’ampliar la font d’inspira-
ció literària, quan ja per si mateixa Pa negre és
una novel·la força llarga, es deu a la voluntat
que la pel·lícula resultant tingui una línia d’acció
més contundent que la de la novel·la, on (sen-
se posar en dubte la seva qualitat literària) els
aspectes costumistes i contemplatius ocupen
gran part de les seves quasi 400 pàgines. El
que es pretén amb això és que el resultat fílmic
sigui absorbent, àgil, misteriós, farcit d’emoci-
ons i atractiu per a l’espectador.
E l 15 d'octubre
és l'estrena de
«Pa negre» a tot
Catalunya
A l'esquerra, Sergi López, interpretant
l'alcalde. A dalt, la Laia Marull en el
paper de Pauleta
A l'esquerra Nora Navas
com a Florència, paper
amb el qual a aconseguit
la Concha de Plata
Fitxa
del Festival de Sant
Sebastià. Pa negre
A baix, l'Andreu i la 108 minuts
Núria, en Francesc
Direcció: Agustí Villaronga
Colmer i la Marina
Comas, respectivament Guió: Agustí Villaronga, basat en la
novel·la d’Emili Teixidor
Producció: Isona Passola
MASSA D’OR PRODUCCIONES CINE I
AV, S.L.
Repartiment:
FRANCESC COLOMER (Andreu)
MARINA COMAS (Núria)
NORA NAVAS (Florència)
ROGER CASAMAJOR (Farriol)
LLUÏSA CASTELL (Ció)
MERCÈ ARÀNEGA (Sra. Manubens)
MARINA GATELL (Enriqueta)
ELISA CREHUET (Àvia)
I la col·laboració especial de
La pel.lícula LAIA MARULL (Pauleta)
Com que és una pel·lícula d’emocions, fuig EDUARD FERNÁNDEZ (Mestre)
del costumisme i de la crònica d’una època SERGI LÓPEZ (Alcalde)
adoptant una posició de gènere inscrita en el
melodrama. Per això, segons el realitzador, la
manera de filmar-la ha estat en certa manera
clàssica, desproveïda d’elements conceptuals Pel que fa a l’entorn en el qual s’inscriu la his-
en el llenguatge fílmic que ens distanciïn del tòria, està una mica desdibuixat de referències
què els passa als personatges. Tot ha ajudat a visuals del moment polític, per la seva obvietat.
fer que la història avanci i que emocioni a tra- És una opció en la qual el teló de fons es manté
vés dels ulls del nen que ens la narra. Sempre imprecís per reforçar la idea abstracta d’opres-
en primera persona i sense recórrer als salts sió sobre els seus personatges.
enrere, tot i el pes que tenen les accions i els
personatges del passat. Els actors
Pel que fa al repartiment, el director remarca
Uns altres dos sistemes narratius enriqueixen el que la tasca dels actors mereix un punt i a part.
melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel En ells descansa gran part del treball d’aquesta
que té d’ocultació i descobriment gradual dels pel·lícula. Cal destacar el darrer premi a la mi-
enigmes. El fantàstic perquè comporta una mi- llor actriu al festival de cinema de San Sebastià
rada infantil que s’atura sobre llocs i personatges per Nora Navas. Bons actors adults i uns nens
farcits de misteri. Encara que mai no arriben a meravellosos, especialment en el cas de l’An-
l’extrem de la fantasia, i es limiten a donar una di- dreu, ja que donant-li la mà seguim pas a pas la
mensió màgica i poètica, real i versemblant, que seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.
repercuteix en la fotografia, en la banda sonora
i en les constants referències al món dels ocells, Textos: redaccio@acpg.cat
símbol dels ideals del seus personatges. Fotografies: Lucia Faraig

Publireportatge | Convocatòria per al curs 2010 - 2011
Premis Baldiri Reixac XXXIII
Amb una dotació total de 111.200 euros, la Fundació Lluís Carulla continua donant suport a alumnes i escoles
Aquests premis, destinats a l’estímul
i al reconeixement de l’escola catala-
na, són dotats per la Fundació Lluís
Carulla amb les aportacions voluntà-
ries dels receptors del llibre-nadala
que la fundació tramet cada any a
persones interessades en la nostra
cultura. Els Premis Baldiri Reixac són
convocats en tres modalitats:
Premis a les escoles
14 premis de 3.300 euros cadascun
Serà premiada la qualitat global i la
catalanitat, en llengua i continguts,
d’escoles, instituts, centres de forma-
ció d’adults i centres universitaris de
formació del professorat, concretades
en un projecte educatiu i lingüístic que
s’estigui aplicant i que assoleixi un ús
elevat de la llengua entre l’alumnat i el
professorat, tant en l’activitat acadè-
mica com en la comunicació informal.
Premis als alumnes
70 premis de 700 euros cadascun
Seran atorgats a treballs escolars fets en
català pel seu contingut i qualitat, que
tractin sobre qualsevol àrea de coneixe-
ment, realitzats en equip per alumnes
d’ensenyament no universitari. L’import
del premi es destinarà a llibres o mate-
rials didàctics en català escollits pels
alumnes guardonats. Dos premis dotats
amb 2.000 € cadascun seran atorgats a
experiències específiques que fomentin
la comunicació en català entre l’alumnat
dins i fora de l’aula a fi de promoure l’ús
social de l’idioma.
SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA
Premis a mestres i professors
dotats amb 12.000 euros en conjunt
Premi a un estudi, assaig o recerca pe-
dagògics que contribueixi a millorar els
processos d’ensenyament-aprenentatge
a les escoles i referit a qualsevol nivell
escolar o àrea d’aprenentatge o àmbit
de coneixement.
Premi a una experiència didàctica, referi-
da tant a la globalitat d’un centre educa-
tiu, com a un o diversos cicles o nivells,
amb relació a l’aprenentatge de la llen-
gua en qualsevol àrea del currículum i a
la creació de condicions que afavoreixin
l’ús del català entre els alumnes.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
11
+ INFO
Fundació Lluís Carulla
Aribau, 185, 3r, 08021 - BARCELONA
Tel. 93 200 53 47 - Fax 93 200 56 33
A/e: info@fundaciolluiscarulla.cat
El termini de presentació s’acaba el dia
11 de febrer de 2011. Els treballs tra-
mesos per correu que arribin després
d’aquesta data, només seran admesos
si al mata-segells consta que la trame-
sa és anterior al 10 de febrer. Els for-
mularis d’inscripció es poden descarre-
gar del web www.fundaciolluiscarulla.
cat. La documentació que s’adjunti en
suport informàtic ha de ser en progra-
mari compatible amb Windows XP i au-
toexecutable.
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
12 LA CONVIDADA
Entrevista A Angy Fernández, ACTRIU I CANTANT
« Sempre havia volgut
fer un musical»
LA CANTANT I ACTRIU MALLORQUINA QUE INTERPRETA
LA PAULA A FÍSICA O QUÍMICA VA FORMAR PART DEL
MUSICAL DELS 40 PRINCIPALES
Des que la vam veure triomfar a
Factor X amb 17 anys la carrera
d’Angy Fernández s’ha anat
consolidant a poc a poc, no
només en l’àmbit musical, sinó
també en l’interpretatiu. El seu
disc, la participació a la sèrie
Física o Química i al musical
dels 40 l’han situat com un
referent per als joves.
Com i quan saps que el que vols fer
és música?
De petita sempre cantava. Els meus
pares ja em deien que seria cantant.
Però diguem que és als 12 o 13 anys
que es posa més de manifest la vena
artística, em comprava la meva prò-
pia música, tenia grups preferits, etc.
De fet, és l’edat en què et presen-
tes al concurs de la televisió de
Mallorca, Camí de l’èxit.
Sí, abans m’havia presentat a la ver-
sió per a adults del programa però
no vaig poder entrar per edat. Em
vaig presentar un temps després a la
versió infantil de Camí de l’èxit i vaig
quedar segona. Va ser una experièn-
cia genial.
ACABA LA FRASE
El millor d’aquesta vida és... lluitar i
viure envoltada d’amics i la família.
No aguanto la gent que... menteix.
Si no fos l’Angy m’agradaria ser... no
ho sé...
Li diria quatre coses ben dites a... tots els
que expliquen les seves misèries a la tele.
No m’agradaria morir sense... haver
aconseguit el que desitjo.
El tema perfecte és aquell que... està
fet amb sentiment, que emociona i tan-
tes altres coses.
A partir d’aquí et van trucar per
presentar un programa a Mallorca?
No sé si a partir d’aquí. Sí que a la
productora li van comentar que hi
havia una nena que cantava molt
bé... Em van escoltar i així vaig co-
mençar. Va ser també una experièn-
cia molt divertida. Vaig treballar uns
cinc mesos i va ser complicat com-
binar-ho amb els estudis.
Va ser un bon lloc per agafar expe-
riència?
Sí, és clar, aprendre com funciona
la televisió i els rodatges va ser una
gran experiència.
Des del 2007 amb Factor X fins ara
amb Física o Química i el musical
dels 40 Principales com ha canviat
la teva vida?
Doncs imagina’t, un canvi molt gran.
He passat de viure en una illa a viure
a Madrid. Fa 3 anys d’això i al principi
vaig passar una mica de nervis. Però
ara estic completament adaptada. El
que pitjor porto és el tema de la fama,
que la gent et reconegui. Bé, que et
reconeguin no és un problema, tot el
contrari. El problema és la gent que
t’entra malament, que t’insulta.
Angy ha estat el teu primer àlbum
i «Sola en el silencio» el videoclip
que ha obtingut el Premi del Públic
en la Secció Oficial de Videoclips del
Festival de Cinema Espanyol de Mà-
laga. Què se sent en ser reconeguda
per la gent?
La veritat és que molt bé perquè va
ser un premi del públic, que és qui
millor et reconeix la feina, el que
compra els teus discos, que va als
teus concerts, els que et jutgen i
els que et donen suport.

Per aquest 2010 està previst un
nou àlbum? Ens pots avançar al-
guna novetat?
No sé si pel 2010 o pel 2011. S’ha
anat retardant. Des que vaig entrar
a Física o Química hem anat ajor-
nant el disc. Vam arribar a un acord
amb la productora de la sèrie per
poder fer alguna cosa de forma
conjunta, com per exemple que els
temes surtin a la sèrie, etc. De mo-
ment hi continuem treballant.
+ INFO
www.angyweb.es
www.myspace.com/angyrocks
«El públic és qui
twitter.com/AngyFdz
millor et reconeix
la feina»
Creus que t’afectarà la crisi o
t’està afectant ja?
Sí, tothom l’està notant. Les ven-
des ja no són les que eren. Hi ha
pocs grups capaços de seguir ve-
nent com abans i omplint estadis.
El tema de la pirateria també està
fent mal. D’una banda entens que
SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
LA CONVIDADA
20 euros per un CD és un preu massa
car, però, de l’altra, s’està robant la
propietat de l’artista que ha treballat
per fer uns temes i unes lletres.
Centrant-nos en Física o química,
com et sents amb el paper de la
Paula?
Doncs molt bé. Hi ha alguns aspec-
tes en què em sento reconeguda en
el personatge, hi ha una part d’Angy
i d’altres en què no em sento reco-
neguda en res. Per exemple en les
escenes de sexe, que són les més
difícils de fer, o quan es desmadra.
No fa gaire que va finalitzar el musi-
cal dels 40, com va ser l’experiència?
Molt bé. Feia de macarrilla (riu) i m’ho
vaig passar bé. Jo sempre havia volgut
fer un musical i em van cridar per fer
el càsting. Vaig passar tres proves i
em van agafar però no vaig poder in-
corporar-me fins que vaig acabar la
gravació de la sèrie. Ha estat una ex-
periència molt bona perquè he pogut
combinar teatre i música.
Què aconsellaries a algú que es vul-
gui dedicar a la música o la tele?
Els aconsellaria que si els interessa
13
per vocació la música o la interpre-
tació, que tirin endavant que no es
rendeixin per res. Ara bé, si el que
volen és ser famosos o els diners,
que es dediquin a una altra cosa.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Sony Music
deria.cat
TAL COM RAJA
Lloc i data de naixement: Palma,
5 de setembre de 1990.
Un grup de música: Oasis, Red
Hot Chili Peppers, per dir-ne al-
guns...
Una pel·lícula: American Beauty.
Un llibre: El alquimista, la biografia
de John Lenhon.
Plat que cuines millor: Cap (riu).
No... ous ferrats amb patates.
Una mania: Menjar xiclets.
Una qualitat: Endreçada.
Un somni: Cantar i omplir Las Ven-
tas.
Un viatge: Nova York o Londres.
Tens fama de ser molt... obsessiva.
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
14 TENDÈRIES
4 idees
Un cafè?
Quatre llocs on poder fer una
pausa força original
Cafè de la Princesa
Sabateret 1-3 / Flassaders 21. 08003, Barcelona
34 93 268 15 18
L’espai del Cafè de la Princesa s’organitza en dues
zones diferenciades però que tenen continuïtat
visual i volumètrica. A la part interior hi ha el res-
taurant, un ampli recinte cobert al centre per una
gran cúpula de vidre que permet el pas de llum
natural. A la botiga es pot trobar moda d’home i
de dona de prestigiosos dissenyadors.
Infussion
Deu i Mata, 10. 08014, Barcelona
652 362 583
El restaurant Infussion representa la perfecta
fusió entre l’exquisidesa de les millors aromes i
els sabors de la Mediterrània, l’Orient i del món
sencer. Sabors i aromes de gran importància in-
ternacional et traslladen plenament a cada racó
del món amb els cinc sentits. Viatja a qualsevol
racó del món gràcies als sabors i aromes propis
de cada regió sense sortir de Barcelona.
El Tío Che sorprenc: ho fan molt bé,
Rambla Poblenou, 44-46. 08005, Barcelona
93 309 18 72
El Tio Ché és una gelateria artesana, especialit-
zada en l’orxata, una de les millors de Barcelona.
L’orxata és completament natural, amb la millor
xufla d’Alboraia. A més, l’elaboració és sense su-
cre. Però a part de l’orxata, entre les seves especi-
alitats destaca la llet merengada pedregada amb
canyella, sola, amb granissat de cafè o amb una
bola de gelat. Sigui com sigui, és exquisida.
Cafè de l’Òpera música anomenat Teràpia de Shock
La Rambla, 74. 08002, Barcelona
93 317 75 85
Un altre clàssic en què un cert resplendor d’or
decora el seu encant. No hi ha un lloc millor per
veure gent a la Rambla. Just davant del Liceu, el
bar ofereix un ambient incomparable per gaudir
d’una beguda, companyia i estil.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
deria.cat
NOVES TENDÈNCIES MUSICALS
Teràpia de Shock
«La música és una aventura molt agraïda»
Des de les Preses, a la Garrotxa, el jove grup ja és un dels
que té més projecció en el panorama nacional
Engego la ràdio i el locutor
assegura que donarà pas a
un nou tema, els autors del
qual són joves estudiants
catalans reconeguts com un
dels grups més prometedors
dins del panorama musical
català. S’acaba la cançó i em
sincerament tenen fusta de
bons músics. Ràpidament,
des de Dèria, decidim
contactar-hi per conèixer-los.
Després de diversos intents
ho aconseguim. Responen les
nostres preguntes aprofitant
que es troben tots junts
assajant les noves cançons
que formaran el seu nou disc
que sortirà ben aviat.
Ens expliquen que són un grup de
format a la Garrotxa l’estiu del 2006.
Actualment els membres del grup
són quatre joves de les Preses, tot i
que van ser en Ferran Massegú (veu i
guitarra) i en Jaume Sucarrats (guitar-
ra) els qui van tocar junts per primera
vegada i van iniciar la confecció de
les seves primeres creacions i melo-
dies. Més tard, van incorporar-se a la
formació en Gerard López a la bateria
i l’Albert Parés al baix, i així és com
va néixer Teràpia de Shock. Es defi-
neixen simplement com «un grup de
joves a qui els agrada la música i els
encanta tocar junts». Ells mateixos
també ens expliquen que el seu estil
«és el power-pop, amb influències
de grups com Lax’n’Busto o fins i tot
The Hives». El cantant del grup, en
Massa, recalca: «les nostres cançons
tracten temes de la vida quotidiana,
ens inspirem en el que nosaltres vi-
vim». Com a curiositat preguntem al
grup sobre el nom de la banda i ens
expliquen que per a anomenar-la
van inspirar-se en una pel·lícula que
un dia van veure tots junts; admeten
que «és com una mena de homenat-
ge» que fan al film.
El primer hivern junts es tanquen
al seu local d’assaig a compon-
dre temes i aconsegueixen actuar
per primer cop en directe, dins del
marc de la Festa d’Estudiants de
Sant Tomàs de la Garrotxa, a la dis-
coteca Kratter’s. A partir d’aquest
moment sorgeixen noves oportu-
nitats i actuacions per tota la co-
marca. Gràcies a l’energia que el
grup aconsegueix transmetre en
els seus directes i el seu bon rit-
me, són premiats amb el Premi del
Públic del Concurs de Salitja 2007.
Més tard, després d’haver estat
reconeguts com a grup revelació
2007 per la revista Enderrock es
converteixen en un nou fenomen
musical i inicien paral·lelament
una carrera frenètica donant-se a
conèixer per tot Catalunya. El grup
assegura que «va ser una alegria
molt gran, un cop de sort que ens
va donar una empenta per conti-
nuar lluitant. Ara fem la vida que
fèiem abans de tenir el grup, però
amb molta més feina». Gràcies a
aquest últim premi queden entre
els cinc primers finalistes per al
Disc Català de l’Any 2007, organit-
zat per Ràdio 4, amb tan sols una
maqueta. El novembre del 2008
surt al mercat el seu primer treball
amb segell discogràfic titulat Es-
capa’t amb mi. Així doncs, fent un
repàs de tota aquesta trajectòria,
demanem als Teràpia que donin un
consell a tots aquells joves que ara
mateix pensen endinsar-se en el
món de la música, i ens contesten
així: «primer de tot prepareu forces,
perquè és un mon molt dur i difícil.
I recordeu que el més important de
tot és la constància. A part d’això
es una aventura molt agraïda».
Quan els preguntem si en un futur
voldrien viure de la música assegu-
ren que «és el somni que tenim tots.
Poder arribar lluny i viure del que
més ens agrada que és la música».
Textos: Mohamed El Amrani
Fotos: Teràpia de Shock
deria.cat
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
16 BOCA A BOCA
«Els espectadors no
ENTREVISTA A RAÜL TIDOR, DIRECTOR/EDITOR DE 3XL.CAT
es quedaran indiferents»
El 3XL es renova en un canal multiplataforma adaptat a les noves generacions
Parlem amb en Raül Tidor,
partícip en la gestació de
l’antic 3XL.net i director del
nou canal 3XL, que passa
de ser un programa a ser un
canal que integrarà televisió,
internet, xarxes socials i
videojocs. Un concepte que no
deixarà indiferent a ningú.
Incidint en la teva trajectòria per-
sonal, quin ha estat el camí que
has seguit per ser editor del nou
3XL?
Vaig estudiar comunicació audiovi-
sual a la UAB. Vaig començar a fer
pràctiques a TV3, l’any 1998. Des-
prés em vaig passar un any fent pu-
blicitat, realitzant. De fet, vinc del
món de la realització. L’any 2000
vaig tornar al 3XL.net com a guio-
nista. En entrar com a guionista,
tot i tenir formació com a realitza-
dor, la meva carrera es va decantar
cap aquí. La clau germinadora és
precisament a les pràctiques: vaig
entrar a l’Sputnik on vaig aprendre
una manera determinada de fer les
coses. Després he fet programes
com Loops, Silenci, Ànima i alguns
més. Si t’hi fixes tots tenen aquest
aire de guerrilla, com de contracul-
tura. Després vaig anar cap a altres
reptes com La Marató de TV3, do-
cumentals, etc. I d’allà fins aquí.
El nou 3XL. Quins seran aquests
nous canvis després de 10 anys?
Els reptes van en dos direccions.
En primer lloc es fa un «reset» al
3XL, del qual només en queda el
nom, i potser ni això, ja que ara
es diu Canal 3XL. El programa ha-
via fet una feina important amb la
gent jove durant uns 10 anys però
li calia un canvi. Més que un nou
3XL és un nou canal per a una nova
generació de joves. No reneguem
del que vam fer, sinó que encetem
una nova etapa per estar a l’alçada
del panorama audiovisual actual.
És un fenomen audiovisual molt
fragmentat, amb molts canals amb
els quals no es pot competir.
Llavors, com us ho fareu per res-
pectar l’esperit jove del 3XL
per adaptar-lo a aquest
panorama?
En primer lloc, treure’ns l’etiqueta
de gurus -que a vegades pots tenir
la temptació de caure-hi- i, en se-
gon lloc, sent molt realistes. Un
cop analitzat el que hi ha, el
que fan i agrada als joves,
és a dir, el consum brutal
d’internet, de videojocs
i de xarxes socials,
vam fer el raonament
que mai tindríem el
potencial econòmic
i l’equip que tenen les
grans multinacionals amb
les quals competim. Per
tant, apostem per dos
elements: la proximitat
i la creativitat. Seguint
el símil Barça-Madrid,
planter-diner, el que
intentem és oferir un
canal de molta quali-
tat que es reconegui
de seguida, que no
sigui el de sempre en
contingut i forma.

Què ens pots avançar?
És un projecte multiplataforma total.
Un projecte en què el 99% dels con-
tinguts que es veuran a la televi-
sió es podran veure a internet
amb molta qualitat durant uns
dies.
“Amb el 3XL
tindrem un
canal 2.0”
Heu tingut problemes en
aquest sentit?
Hem hagut de negociar du-
rament amb les distribuï-
dores. De fet, n’hi ha que
encara són reticents. Però
és una condició sine qua
non. Però tornant a les
diferències, els contin-
guts propis es podran
seguir de forma amplia-
da a internet. A la xarxa
es podrà ampliar el que
es vegi a la televisió. Fa 10
anys, quan fèiem el 3XL.net, tení-
em un programa que constantment
repetíem a la televisió, entre sèrie
i sèrie, «Ei! Que tenim una web!»,
al 2010 som conscients que tenim
una web en què constantment hau-
rem de repetir «Ei! Que tenim un
canal!». És un canal 2.0.
Quins seran els pilars de la web?
La web tindrà 3 nivells. El primer
nivell de consum seran els vídeos:
tot el que es veu al canal i més de la
web. El segon nivell, les xarxes soci-
als. La comunitat registrada d’usu-
aris serà una xarxa social en català
que aglutinarà les altres xarxes so-
cials com Facebook, Twitter, etc. No
podem competir amb aquesta reali-
tat ni negar-la. El tercer nivell és més
interactiu. La comunitat, a banda de
poder fer servir la xarxa social, po-
drà participar de forma més activa a
través d’un joc en el qual els usuaris
seran els protagonistes. Això farà
que els usuaris creïn contingut. Els
elements que vertebren tot això se-
ran els presentadors del canal que
presenten les sèries i dinamitzen les
comunitats d’usuaris.
SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
BOCA A BOCA 17
Parlant de les sèries, continuarà TAL COM RAJA
havent-hi manga, anime, etc? En DEL 3XL.CAT
quina mesura?
La consigna per a totes les secci- Lloc i data de naixement:
ons és qualitat sí, quantitat no. El 3XL com a programa l’any 2000 i
Abusar de seccions pot fer que el com a canal, ara.
canal es col·lapsi amb quantitat i Un grup de música:
no amb qualitat. El mateix passarà Eikostate (han fet la banda sonora del
a totes les seccions. El fet que tin- canal).
guem horari nocturn ens ha donat Una pel·lícula:
un ventall de possibilitats molt am- Borat (humor corrosiu) i Rec (terror
pli per renovar el planter. No es pot bestial).
viure de Bola de Drac eternament. Un llibre:
Qualsevol llibre que no et deixi igual.
Què poden esperar els especta- Plat que cuines millor:
dors del nou 3XL? Una pizza 2.0.
No es quedaran indiferents i tin- Una mania:
dran un espai de referència on pro- Posar la música més alta del neces-
bablement trobaran alguna cosa sari.
que els interessi. Es trobaran da- Una qualitat:
vant d’un canal que els voldrà fer Fet per entusiastes.
partícips dels continguts i de les Un somni:
seves decisions. Fins i tot donarem Emocionar amb el 3XL.
la possibilitat a la gent de dir-nos Un viatge:
quines sèries clàssiques hem de La volta al món.
recuperar. Ells faran el nou 3XL. Tens fama de ser molt:
Espero que tingui fama de diferent. Crec
Diego Giménez (diego@edicat.cat) que no deixarà indiferent a ningú. No es
Fotos: 3XL.cat podrà dir «heu fet el de sempre.
deria.cat
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
18 PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM concursos

A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès
a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer
de dèria.cat
amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials: entra, participa...
15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs i guanya!!!
10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs
6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès
i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

T’agrada el Turisme? Us esperem a Rosa dels Vents:

Estades a l’estranger Estades a Catalunya
934 091 263 / 935 036 035 902 200 005
Adscrits a la primera Universitat en recerca
www.rosadelsventsidiomas.es www.rosadelsvents.es
turística de país, amb nosaltres podràs cursar
des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-
ment Turístic, Agències de Viatges o Informació
i Comercialització Turística fins el nou Grau en
Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofertes
de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta,
codi D81038.Descobreix perquè som líders
T’obrim les portes
en Turisme a Barcelona. al món
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22.
www.mediterrani.com · Hostessa Relacions Públiques
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,
· Hostessa i Auxiliar de vol
· Relacions Públiques i Màrqueting
· Secretariat Internacional d’alta direcció
· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)

EUSS - Programes ADD Tel.: 93 215 88 66
* EUSS Activa www.formatic-barna.com
* LaborEUSS formatic@formatic-barna.com
* ProfEUSSional
* fEUSS-te enginyer
Pregunta’ns a
comunicacio@euss.cat
pel programa que millor
s’adapta als teus estudis actuals

EUSS Enginyeria
Pg. Sant Joan Bosco, 74
932 805 244
www.euss.cat

Centre adscrit a:

Escola Universitària
Troba
Secundèria
a les xarxes de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

socials GRAU EN TURISME

c/ Aragó 55. Barcelona
Tel.: 93 227 80 90
ceta@ceta.edu.es
www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
VIDEOJOCS 19

Aquesta tardor, prohibit avorrir-se

Esport, aventures i cotxes tot un reguitzell de novetats per a tot tipus de jugador

Aquesta tardor un munt de novetats

per a totes les videoconsoles donen Pro Evolution llibertat de joc de PES 2011 és la nova barra
el tret de sortida a la temporada. Des Soccer 2011 d’energia individual de cada jugador, que
dels esperats Fifa11 i ProEvolution11 Fabricant: KONAMI permet controlar amb precisió la potència i
a la segona edició d’Sparta per a PC Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, la punteria de totes les passades i xuts. Tot
passant pel Tracmania o el Battlefield. PC plegat, porta a un millor control de les juga-
Fem un petit avançament d’aquestes Gènere: Esports des i del ritme del partit. A més, les noves
novetats. Preu: Entre 29,95 i 62,95 rutines d’IA (intel·ligència artificial) deixen
+3 al jugador la responsabilitat de totes les ju- la victòria i la derrota. Al mateix temps, els
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) gades i decisions. Les situacions en què la driblatges i el control de proximitat exigeixen
Fotos: Banc d’imatges Pro Evolution Soccer destaca pel realisme IA interferia en el joc ja són cosa del passat. un major grau de precisió. En resum, PES
deria.cat que té i els exclusius controls. Com cada any El sistema de control és un altre element fo- està més a prop que mai del futbol real. PES
els creadors diuen que PES 2011 representa namental de PES 2011. Ara més que mai les 2011 està basat en els principis de realisme,
la major innovació vista fins avui en la saga. passades que superen diversos futbolistes i control i, alhora, presenta una evolució i reo-
Consideren que un aspecte fonamental de la guanyen espai marquen la diferència entre rientació del futbol virtual.
Quantum Theory
Fabricant: KOEI
Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP,
PS2, PC
Gènere: Acció
Preu: 60,95 €
+16

Aquest trepidant joc d’acció i trets està

ambientat en un entorn apocalíptic,
sota un canviant i viu camp de batalla,
en què es barregen motius propis de
l’art nouveau amb una alta dosi d’acció
i tecnologia. Quantum Theory comptarà
amb la possibilitat de disputar partides
multijugador en línia de fins a dos ju- Trackmania Wii Disciples III
gadors, ja sigui en la modalitat «Batalla Fabricant: FOCUS Fabricant: FX
en equip» o en la modalitat «Battle Ro- Plataforma: Wii Plataforma: PC
yale». En el paper de Syd, l’usuari lluita- Gènere: Esports Gènere: Rol
rà per salvar la Terra del saqueig cons- Preu: 39,95 Preu: 19,95
tant a la qual la sotmeten els poders +3 +16
de la Torre Fosca. A més haurà d’aturar
la infecció que amenaça de canviar el Usant el Wiimote i el Nunchuk, el ga- Disciples III és la tercera entrega de la
món, no només es trobarà un paisatge mepad o el volant Wii podràs conduir llegendària saga desenvolupada per
canviant sinó que s’anirà modificant al cotxes de carreres a velocitats increï- Strategy First, aclamada per públic i
seu pas, fins a convertir-se en vastos bles en emocionants circuits plens de crítica des de la seva aparició el 1999.
enemics, als quals únicament el treball rampes, revolts, trams d’acceleració i La saga aposta pel rol de combat, una
en equip els podrà derrotar. Des del co- altres elements delirants. Competeix evolució del seu sistema de joc a l’estil
lossal monstre demoníac Behemot que en més de 200 pistes repartides en Action RPG per torns, per conquerir els
s’alça sobre els cels, fins als terrors sis ambients, i nombrosos modalitats amants del rol i de l’estratègia. La seva
emergents de la mateixa torre, cap lloc de joc: curses, plataformes i fins i tot millora a través del combat i la con-
és segur, cap lloc ofereix recer i l’entorn puzles. TrackMania Wii també ofereix questa són les claus que no permeten
en si mateix et trairà. el seu fonamental i apreciat editor de esbrinar la trama fins a arribar a l’en-
pistes que proporciona la possibilitat frontament final. En el camp de batalla
de crear un nombre infinit de circuits les unitats es desplacen, maniobren, fan
personalitzats. Pots compartir les te- servir diferents atacs i accions de cober-
ves creacions més boges amb els teus tura, treuen partit de les seves habilitats
amics gràcies a la connexió Nintendo especials i en ple combat llancen pode-
Wi-Fi. rosos encanteris.
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
20 SEXUALITAT

Control de natalitat
El concepte fa referència al nombre de fills que es desitgen tenir o
no i està directament relacionat amb els mètodes anticonceptius
Aquests últims dies, la
Neus està molt amoïnada.
Ja li hauria d’haver vingut
el període però té un retard
d’uns dies. Encara no li ha dit
al Gerard i no sap com s’ho
prendrà ell. Sempre parlen de
prendre precaucions en les
seves relacions sexuals però al
final acaben deixant-se endur
pel moment sense valorar les
possibles conseqüències. Els
pares de la Neus li han estat
preguntant si li passa alguna
cosa, la veuen seriosa, però
ella no s’ha atrevit a dir res.
El concepte «control de natalitat»
fa referència al nombre de fills que
es desitgen tenir o no i està direc-
tament relacionat amb els mètodes
anticonceptius. L’origen del con-
Els hindús utilitzaven aquesta tèc-
nica fent servir fem d’elefant. Per
la seva part, els jueus introduïen
esponges a dins de l’aparell repro-
ductor femení.
A l’antic Egipte, el papir d’Ebers,
de l’any 1550 aC, és considerat
un dels tractats més importants
de medicina, ginecologia i higie-
ne. No menys importants són els
papirs de Berlín, uns documents
egipcis de l’Imperi Mitjà datats
entre el 2160 aC i el 1700  aC que
inclouen la primera documentació
coneguda referent a proves d’em-
baràs. Els papirs de Berlín són el
tractat de pediatria més antic que
es coneix, amb prescripcions mè-
diques per protegir tant la mare
com el nounat, així com també per
tractar les malalties infantils.
Popularment eren molt conegudes
les herbes i plantes que permetien
l’anticoncepció. Els indis nord-ame-
ricans i els antics egipcis feien pre-
parats intravaginals que actuaven
com a espermicida. Aristòtil (384
- 322 aC), filòsof de l’antiga Grècia,
va descriure un mètode per prevenir
l’embaràs que consistia a aplicar al
cèrvix una barreja d’oli d’oliva amb
mel. Actualment, se sap que l’oli
redueix la mobilitat dels espermato-
zoides. Aristòtil es va oposar ferma-
ment a l’avortament, però en el seu
llibre La Política autoritza aquesta
pràctica si el nombre de ciutadans
era excessiu. Tot i així, pobles antics
com l’Índia, Pèrsia o la Xina, entre
d’altres, no consideraven l’avorta-
ment com un delicte.
envia'ns les teves
conultes a:
A l’antiga Roma es troben els ante- CONSULTORI sexualitat@edicat.cat

trol de natalitat i l’anticoncepció cessors dels actuals preservatius.

és coetani amb el descobriment
que els nostres avantpassats van
fer de l’associació existent entre
les relacions sexuals i l’embaràs.
La pràctica de l’avortament i l’an-
ticoncepció s’ha donat a la història
de la humanitat des d’èpoques im-
memorials perquè el control de la
natalitat ha constituït una preocu-
pació per a l’home, i sobretot per a
la dona, en totes les èpoques.
Els primers escrits que es
coneixen sobre el tema de
l’anticoncepció és el papir de
Petric o Kahun de l’any 1850
aC, en el qual es descrivia com
a mètode anticonceptiu una
tècnica que consistia a fer
una pasta barrejant mel
amb fem de cocodril.
D’altra banda, se sap que els antics
hebreus tenien coneixements sobre
la relació entre el cicle menstrual
de la dona i la seva època fèrtil, ja
que recomanaven un període de set
dies des del final de la menstruació
fins el període de fertilitat.
Els romans feien servir tripes i bu-
fetes d’animals com a preservatiu.
Aquest mètode tenia la mateixa
utilitat que els actuals preser-
vatius, ja que no només evitava
embarassos no desitjats sinó que
també evitava el contagi de malal-
ties venèries. El metge romà Sorà
d’Efes és considerat un dels pares
de la ginecologia.
A l’Edat Mitjana, amb el domini de
l’església catòlica romana sobre
Europa, els coneixements sobre
mètodes anticonceptius i avorta-
ment van quedar en la foscor. L’es-
glésia no veia amb bons ulls
aquestes tècniques i els
ensenyaments de Sant
Agustí i Sant Tomàs
Hola, Laura. M’agradaria saber com afecta l’alcohol a
la sexualitat.
De vegades l’alcohol desinhibeix a qui el consumeix. Algu-
nes persones senten menys vergonya per iniciar o mantenir
una conversa després de beure alcohol perquè l’ansietat
inhibeix el desig sexual i és possible que, en alguns casos,
l’alcohol ajudi a augmentar l’interès pel sexe. Però si se’n
beu massa, l’alcohol pot fer difícil completar les relacions
sexuals perquè inhibeix l’excitació sexual i, en els homes,
l’erecció. Una persona beguda pot trobar difícil satisfer les
seves necessitats sexuals i les de la seva parella. Algunes
persones es desinhibeixen tant que deixen de prendre pre-
caucions, com ara d’utilitzar preservatius, quan tenen rela-
cions sexuals després d’haver begut. El sexe sense precau-
cions pot comportar un risc d’embaràs o de contagi del virus
de la sida o altres malalties de transmissió sexual.
Hola, Laura, estic a 2n d’ESO i tinc una amiga que és la
meva millor amiga des de P3. Des que van començar
les classes no em parla i, per tant, jo a ella tampoc. Però
l’enyoro, no sé què li passa amb mi i vull tornar a ser
amiga seva.
En resposta a teu correu electrònic, crec que el millor és que
intentis parlar amb la teva amiga. Si no hi ha comunicació,
serà impossible que solucioneu el vostre problema. De vega-
des un malentès pot donar pas a una cosa més greu. Abans
que sigui massa tard, intenta comunicar-te amb ella. Si real-
ment és amiga teva, t’ho explicarà i trobareu una solució.
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
SEXUALITAT
d’Aquino van influir tant en l’esglé-
sia catòlica que es penava l’avor-
tament amb pena de mort, càstigs
“La pràctica de corporals i l’exili.
l’avortament i A partir dels segles xviii i xix, el desen-
volupament de la impremta va facili-
l’anticoncepció s’ha tar l’extensió d’escrits mèdics sobre
l’anticoncepció. Al segle xix, Thomas
donat a la història Malthus serà el primer en alertar so-
bre el ràpid creixement demogràfic i
de la humanitat les seves conseqüències pel món a la
des d’èpoques seva obra Assaig sobre els principis
de la població. A principis del segle xx
immemorials” sorgeixen moviments feministes que,
inspirats en les doctrines de Marx i
d’Engels, plantegen l’amor lliure, la
promiscuïtat, l’educació sexual i la lli-
bertat de les dones a l’hora de decidir
sobre el seu cos. Dones com Margaret
Sanger i Marie Stopes tindran rellevàn-
cia en tant que seran precursores en
la promoció de campanyes anticon-
ceptives i defensa de l’avortament. La
El preservatiu és un dels mètodes
anticonceptius més eficacos contra els primera clínica creada a Londres per al
embarassos no desitjats i contra les control de la natalitat va ser fundada
malaties de transmissió sexual
l’any 1921 per Marie Stopes.
21
A la dècada dels 60 es produirà
una vertadera revolució sexual amb
l’aparició de la píndola anticoncep-
tiva, el primer anticonceptiu oral del
món creat per l’endocrinòleg Gregory
Goodwin Pincus i venuda per primera
vegada als Estats Units el 23 de juny
de 1960. Una empenta molt impor-
tant en l’evolució de l’anticoncepció
la va donar la IV Conferència Inter-
nacional de Població i Desenvolupa-
ment celebrada a El Caire l’any 1994
perquè va oferir l’oportunitat que el
públic reconegués el moviment in-
ternacional a favor de la salut de la
dona. En aquesta conferència es van
crear per a la dona les condicions in-
dispensables per prendre decisions
de manera responsable i informada
sobre la seva reproducció i va garan-
tir un enfocament integral i modern
sobre el tema.
Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
22 CULTURA

RECOMANEM AGENDA/OCTUBRE2010

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC

ADÉU, ESPANYA! LA PUERTA

Joan Maragall
La Butxaca
4’95
64 pàgines
Coincidint amb la desintegració de l’imperi espa-
nyol (amb la pèrdua de Cuba i Filipines el 1898) i la
conquesta de les primeres parcel.les de poder pels
moviments catalanistes (començant de Solidaritat
Catalana el 1906), Joan Maragall va desplegar el
seu pensament sobre Catalunya com a nació i les
dificultats del seu encaix dins d’Espanya. Adéu, Es-
panya! presenta articles com «La independència de
Catalunya», «La ginesta» o «L’alçament» i poemes
com «Oda a Espanya», «Orde llei» i «Himne ibèric».
CINEMA
THE SOCIAL
NETWORK
David Fincher
Jesse Eisenberg,
Justin Timberlake,
Andrew Garfield,
Joseph Mazzello,
Rashida Jones
118 minuts
Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg
(Jesse Eisenberg, “Zombieland”), alumne de Harvard i
geni de la programació, seu davant del seu ordinador
i amb entusiasme comença a desenvolupar una nova
idea: una xarxa social global. Sis anys i 500 milions
d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més
jove de la història. Però per a aquest emprenedor,
l’èxit ha suposat complicacions personals i legals.
Albert Lladó
Cultivalibros µµTot l’any
14 euros El documental del mes
159 pàgines de Joventut
Cinema
El Documental del Mes té com
a objectiu acostar el gènere
El protagonista de La puerta viu en un món clàssic del documental al màxim nombre
qual s’alimenta amb una curiositat d’esponja perquè té d’espectadors possible i incrementar
interès per tot: pel cinema, l’art, la literatura, el jazz, la la presència del documental a les
filosofia i s’envolta d’estudiants ebris de saber i expe- pantalles cinematogràfiques.
riències com ell en una Barcelona que molt sovint re-
corda al París existencialista de les Deux Magots i del +Info: /www.eldocumentaldelmes.com
Flore. Lladó ens deixa amb La puerta una primera no- µµfins al 16-10-2010
vel.la plena de lectures ben filtrades. Un llibre que sap 2a Mostra de Cinema
que en l’art, l’amistat, l’amor hi ha el millor lenitiu per Palestí
combatre l’apatia i el desassossec. Fernando Clemot Cinema
La mostra vol apropar i fer visible
la cinematografia palestina, una
cinematografia força desconeguda
per la situació de conflicte
LET ME IN permanent que viu el país. A més
Matt Reeves a més també pretén apropar al
Kodi Smit-McPhee, públic realitats i imatges molt
Chloe Moretz, allunyades d’aquelles a què ens
Richard Jenkins, tenen acostumats els mitjans de
Elias Koteas, Sasha comunicació.
Barrese www.palestina.cat
119 minuts
µµ21-10-2010
L’habitació de Verònica
Teatre
Let Me In narra la vida d’un nen trist anomenat Owen, Club Capitol
maltractat pels seus companys de classe i abando- Rambles, 138
nat pels seus pares divorciats. En aquest ambient, 08025 Barcelona
alguna cosa canviarà en la solitària vida d’Owen 902 33 22 11
quan conegui una nova i misteriosa veïna anomena-
da Abby, amb qui començarà una particular amistat.
Una nova versió nord-americana de la premiada pel·
lícula sueca Deixa’m entrar (Let The Right One In).

WEB

JUST DANCE 2 KARAOKE REVOLUTION µµ28-10-2010

www.ubi.com http://es.games.konami-europe.com Six Feet Under
Concert
Desenvolupat exclusivament per Wii, Just Dance 2, Karaoke Revolution utilitza un nou sistema que me- Sala Razzmatazz
amb el seu sistema de detecció millorat, nous duos, sura el to vocal del jugador, la precisió i el ritme. Els Pamplona, 88
mode cooperatiu i noves maneres de competir és, jugadors poden cantar en veu baixa els clàssics, 08025 Barcelona
més que mai, el joc de ball per excel.lència!. demostrar la seva destresa amb David Bowie, Rod www.salarazzmatazz.com
Stewart o els Jackson 5.
 SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010
CULTURA 23

HISTÒRIES DE catalunya

CIES I EXPOSICIÓ VALMY

µµfins al 31-12-2010 El 20 de setembre de 1792, Johann Wolfgang von Go-

Escoles d'altres mons- ethe i altres 35.000 soldats prussians i austríacs de
fotografia i literatura primera línia i 45.000 més en el conjunt de la zona,
Exposició semblen disposats a infringir una derrota decisiva als
Museu Marítim de Barcelona 24.000 reclutes francesos («els estripats de Valmy»),
Av. Drassanes, 1 que s’interposen en el seu camí aparentment triomfal
Barcelona cap a París.
933429920
La batalla comença amb un llarg intercanvi de canona-
des. I, després d’algunes hores, en veure que la seva
artilleria no aconsegueix trencar les línies franceses,
dues columnes d’infanteria aliades amb el suport de
la cavalleria inicien l’assalt prop del molí de Valmy.
Aleshores, però, arengats pel seu general François
Christophe Kellermann i al crit de «Visca la Nació!», els
inexperts reclutes francesos llancen un furiós contra-
atac a baioneta calada i amb la cobertura d’un intens
foc artiller contra les dues columnes enemigues que,
desconcertades davant de tanta determinació, inicien
la retirada cap a les posicions inicials. I, després d’un
segon intent a mitja tarda, en constatar novament la
µµ8-11-2010 ferrenya resistència francesa, els austroprussians
Scissors sisters abandonen definitivament el camp de batalla i inicien
Concert µµ25-11-2010 el camí de retorn a casa.
Sala Razzmatazz Dani Martín
Pamplona, 88 Concert µµfins el 01-01-2011 De fet, poques setmanes abans, Frederic Guillem II
08025 Barcelona Sala Razzmatazz Perdre’s en un laberint de Prússia havia signat un acord secret amb Rússia a
www.salarazzmatazz.com Pamplona, 88 Exposició esquenes d’Àustria per un nou repartiment de Polò-
08025 Barcelona Centre de Cultura nia, un problema que el preocupava molt més que la
www.salarazzmatazz.com Contemporània de Barcelona restauració de la monarquia francesa, que recomana-
Montalegre, 5 va el retorn a la pàtria de les tropes. Probablement,
Barcelona però, entre els factors més determinants d’aquesta
µµ26-11-2010 inesperada victòria francesa, hi ha tant l’esgotament
Suede i la disenteria de les tropes aliades a causa de la seva
Concert insuficiència alimentària, com l’eficàcia de la moder-
Sala Razzmatazz na artilleria francesa i, sobretot, el coratge d’aquells
Pamplona, 88 «estripats reclutes» francesos, que no només lluiten
08025 Barcelona pels principis abstractes de la llibertat, la igualtat i la
www.salarazzmatazz.com fraternitat, sinó també per les seves terres de conreu
µµ23-11-2010 que els havien estat repartides arran dels decisius de-
Alice Cooper crets del 4 a l’11 d’agost de 1789, que havien liquidat
Concert l’antic sistema feudal.
Palau Sant Jordi
Passeig Olímpic, 5 Més enllà de l’escassa transcendència militar, la ba-
Barcelona talla de Valmy va tenir un impacte psicològic enorme.
Que un exèrcit reclutat a corre-cuita, indisciplinat,
d’escassa experiència militar i d’evident inferioritat
numèrica, derrotés tot un exèrcit coaliat austroprus-
sià, va fer retornar la credibilitat a l’exèrcit i va facili-
tar l’acceptació de la conscripció obligatòria. Tal com
conclou Goethe, a Valmy, «es va acabar el vell món i va
començar una nova era».
933064100
µµfins al 12-12-2010 deria.net
Gata sobre teulada de zinc
calenta
Teatre
Teatre Lliure
Montseny, 47 - Gràcia
08025 Barcelona
www.teatrelliure.com