Virgili (obres)

Bucòliques:
Les bucòliques, també conegudes com èglogues formen
part de la primera de les grans obres de Virgili. Està
constituïda per deu èglogues de tema pastoril. Es tracra
d’una sèrie de cants, inspirats en els Idilis del grec teócrit,
on es fan elogis de la vida rural. Hem de resaltar que
aquest model és el que seguiran els autors del renaixement
i barroc per recrear aquest gènere bucòlic.

Virgili, com he dit abans, fa un recull dels deu primers

fragments i els titula èglogues, on sòn freqüents les
competicions entre pastors que es resolen per mig de la
poesia i el que composa la millor guanya:

Èglogues:

1- La obra comença amb el diàleg entre dos pastors,

Melibeo i Titirio, aquests reflexionen sobre
l’enyorança de la seva terra natal, exemplificant així
el conflicte seguit en el camp arrel de la redistribució
d’hisendes que es duu a terme en cada canvi de
govern.

2- Aquí trobem un personatge que es diu Coridon, que

lamenta el seu amor no correspost cap a Alexis
mitjançant un discurs poètic-sentimental. Cap al final
del poema rep en herència la flauta de Dametas;
aquest fet té un valor metafòric y es una alusió a la
obra de Teòcrit, modificant el context.
3- Aquí tenim una competició poètica entre Menalcas i
Dametas, qui fan servir els dístics amb tal domini i
agudesa, que, inclús d’assignar un àrbitre, no és
possible designar un vencedor.

4- La quarta anuncia el naixement d’un nen sota un

govern el qual començarà una nova etapa d’or, i que
ha sigut interpretada com una elusió semiprofètica a
l’arribada del messies dels cristians, encara que en
realitat Virgili es referia al fill de Antoni i Octavia

5- Un altre cop tenim una altre competició entre poetes,

aquest cop entre Mopso i Menalcas, qui rivalitzen en
elogis per la mort de Dafnis (un altre cantor). El
sentit d’aquesta competició és honrar la memòria
dels difunts.

6- És un homenatge a Varo, després narra una història

en la que dos nens corden al dormit Sileno, qui per
lliurar-se haurà de cantar una misteriosa melodia, en
que l’estil, podem identificar el reconeixement de
Cornelio Galo com un dels grans poetes dels seus
temps.

7- Melibeo redacta una altra competició lírica, aquest

cop més violenta en la que Tirsis és derrotat per
Coridon.

8- Dedicatòria a Polion, Damon canta un amor no

correspost i Alfesibeo relata una història on el
conflicte amorós es resol mitjançant un
encantament.

9- Diàleg entre Meris i el pastor Licidas, en el que fan

una crítica de l’exel·lència de les composicions de
Menalcas. Adquireix una major trascendència ja que
 constitueix una valoració de la poètica a través del
temps.

10-Homenatge a Corneli Gal (el influx en es deixa sentir

al llarg de tota l'obra) i al gènere eròtic, unió de
l'amor i la poesia.

Les Geòrgiques:

El tema d’aquests recull de llibres parla de la vida

agrícola. El poema està dividit en quatre llibres.

1- Llibre I: Parla de l’agricultura en general, els

mètodes, com treballar el camp, l’origen de
l’agricultura, etc
2- Llibre II: En aquest parla d’arbres, els tipus, etc. Els
arbres cultivats i els fruiters… fa molta referència
a l’oliver
3- Llibre III: En aquest parla més aviat de la
ganaderia, la bovina, de cavalls, ovina, etc. Fa
referencia també a les posibles plagues i la cria i la
cuida de gosssos.
4- Llibre IV: En aquest últim llibre del que parla
Virgili és sobre l’apicultura, és a dir, la cria
d’abelles, per la mel, etc.