Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
El Paper de Lull en La Percepcio Visual

El Paper de Lull en La Percepcio Visual

Ratings: (0)|Views: 328|Likes:
Published by rosamuncunill1786

More info:

Published by: rosamuncunill1786 on Oct 28, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

10/28/2010

pdf

text

original

 
IMATGE IES Baix Penedès1
Unitat 1:
CONCEPCIONSACTUALS DE LAPERCEPCIÓ VISUAL
 
EL PAPER DE L'ULL EN LA PERCEPCIÓ VISUAL
 
1.
El funcionament de l'ull.
1.1.
L'ull i el sistema visual.
2.
Els elements de la percepció visual.
2.1.
La intensitat de la llum: percepció de la lluminositat.
2.1.1.
La visió fotòpica.
2.1.2.
La visió escotòpica.
2.2.
La longitud d'ona: percepció del color.
2.2.1.
L'acoloriment.
2.2.2.
La saturació.
2.2.3.
La lluminància.
2.3.
La distribució espacial de la llum: els perfils visuals.
2.4.
El contrast: interacció entre lluminositat i perfils.Les
imatges
, elements cada cop més abundants i importants en la nostra societat, no deixende ser, fins a cert punt, objectes visuals i per tant, derivats exactament de les mateixes
lleisperceptives.
 Entenem com a
percepció visual
, totes les formes de relació de l'home amb el món.Existeixen un gran ventall d'observacions empíriques, d'experiències, de teories, que jas'inicien en l'Antiguitat amb Euclides (pare de la geometria, un dels fundadors de l'òptica iun dels primers teòrics de la visió). En l'era Moderna, artistes i teòrics (Alberti, Durero,Leonardo da Vinci), filòsofs (Descartes, Berkeley, Newton) i físics, han continuat aquestarecerca.La teoria de la percepció visual comença realment al segle XIX amb Helmholtz i Fechner.Actualment s'han desenvolupat els laboratoris de psicofísica, han augmentat la quantitatd'observacions i d'experiències, s'ha precisat la preocupació per formular teories de lapercepció visual que integrin i ordenin els resultats d'aquestes experiències, al mateix tempsque en sorgeixen d'altres. L'estudi de la percepció s'ha fet més científic.
1. EL FUNCIONAMENT DEL'ULL.
 
1.1. Ull i sistema visual.
 L'experiència diària ens diu que
 
IMATGE IES Baix Penedès2
veiem amb els ulls. En efecte, els ulls són els instruments de la visió.El sistema visual utilitza diferents
òrgans especialitzats
. Podríem dir que la visió resulta detres operacions diferents i successives:
 
Operacions òptiques.
 
 
Operacions químiques.
 
 
Operacions nervioses.
 
1.1.1. Transformacions òptiques
 Si seguim el procés de formació d'una imatge, d'un objecte en la paret posterior d'una
 càmera
 
fosca,
veurem que, els raigs procedents d'una font lluminosa (p.e., el sol) van aincidir sobre l'objecte (p.e., un bastó blanc). L'objecte
reflexa
una part d'aquests raigs entotes direccions. Un cert nombre d'ells penetren per l'obertura de la càmera fosca i van aformar una imatge (invertida) de l'objecte sobre la paret posterior.Degut a la gran difusió de la llum, tan sols una petita quantitat arriba fins aquesta paret: laimatge, és doncs, extremadament dèbil. Per augmentar la lluminositat, necessitaremaugmentar la quantitat dellum que penetra en lacàmera fosca, ampliantl'obertura. Evidentment, aixòtindria com a resultat el fetde que els contorns de laimatge es difuminarien.Per paliar aquest defecte, i apartir del segle XVI, es vaninventar les lentsconvergents: trossos devidre, especialment tallats, afi de recollir la llum en totala seva superfície i
 
IMATGE IES Baix Penedès3
concentrar-la en un únic punt.Aquest principi de <<captura>> de gran nombre de raigs en una superfície i la sevaconcentració en un punt és el que utilitzen molts instruments òptics (cal considerar quetenen objectius més complexos, en els que utilitzen combinacions de lents).
Aquest mateix principi és el que actua en l'ull.
 
L'ull
, és un globus més o menys esfèric, d'un diàmetre de dos cm. i mig, cobert d'una capa,en part opaca (l'
escleròtica
) i en part transparent. Aquesta última part, la
còrnia
, és la queassegura la major part de la convergència dels raigs lluminosos.Darrera la còrnia trobem l'
iris
, múscul esfínter regit de manera reflexa, i que en el seucentre delimita una obertura, la
pupil·la
, d'un diàmetre que va de 2 a 8 mm.aproximadament.La pupil·la s'obre per deixar penetrarmés llum quan aquesta és pocintensa, i es tanca en el cas contrari.La disminució de la pupil·la modificala percepció, no a causa de laquantitat de llum que penetra a l'ull,sinó a causa de l'efecte produït entermes de
profunditat de camp
. Peraltra part, el format de la pupil·lacanvia, espontàniament, en funciódels diversos estats emocionals: por,còlera o estats induïts per psicotrops.Finalment, la llum que ha travessat lapupil·la, també ha de travessar el
cristal·lí 
, que augmenta o redueix laconvergència. Òpticament parlant, elcristal·lí és una lent biconvexa, deconvergència variable. Aquestavariabilitat és el que anomenem
acomodació
.Acomodar, doncs, és fer variar la convergència del cristal·lí, fent-lo més o menys abombaten funció de la distància de la font de llum (per a mantenir la imatge nítida en el fons del'ull, hem de fer convergir els raigs tan més quan més propera sigui la font lluminosa).És també un procés reflex, bastant lent per una altra part, ja que necessita quasi bé un segonper passar de l'acomodació més pròxima a la més llunyana.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->