El tipus de mestre que vull ser té molts objectius, encara que no tots es poden expressar per

escrit. En primer lloc, tinc molt clar que la meva pràctica docent no estarà basada en el mètode
tradicional, és a dir, no arribaré a escola i faré als alumnes obrir els llibres i començar a copiar i fer
exercicis. S’ha d’acabar amb aquesta addicció al llibre de text que impedeix a l’alumne desenvolupar la
seva creativitat. Els nens tenen inquietuds i coneixements i això és el que jo vull desenvolupar. També,
s’ha de ser una mica realista i saber que no arribaràs a escola i ho canviaràs tot, però si petites coses que
fan que el canvi estigui present. El tipus de professora que vull ser està lligat a l’alumne que sóc ara ja
que comparteixen l’esperança i la confiança, en què el canvi que ja ha començant aconsegueixi una
educació millor per a tots. El fet de tenir aquesta esperança em fa veure que no només penso en el
present sinó que es manté la meva il·lusió per continuar esforçant-me a fi d’aconseguir tot una sèrie
d’objectius que faran que l’educació millori.
La meva feina com a professora serà guiar els alumnes en el seu camí d’aprenentatge, mostrar-li
com és el nostre món. Hi ha una frase que representa molt bé aquesta idea al llibre Va de mestres que
diu: << Posa’t al meu costat i no tinguis por >>. Aquestes paraules expressen molt bé la posició que
adopta el mestre com a guia i ajuda per al nen. En un treball com aquest, has de mirar que les necessitats
de cada alumne estiguin cobertes. No estic fent referència a coses materials, sinó a veure si algú te cura
d’aquest nen, viu en un ambient acollidor o saber quan els fa falta un petó. Un dels aspectes que no
podré oblidar mai, serà el comprimís amb l’alumne, conèixer al nen tant a l’àmbit escolar com al
familiar i no mantenir-me al marge dels seus problemes. Aquesta implicació i comprimís també s’ha de
tenir amb el centre, administració, familiars i amb la resta de la societat perquè tots som responsables de
l’educació. Aquest és un dels reptes que s’han d’aconseguir, la comunitat com a vertader integrant del
procés educatiu ja que no només aprenen a escola. No podem actuar com a models basats en la queixa
permanent, que pensen que els responsables de tots els fets negatius sempre són altres. En comptes
d’això, hem de fer nostra aquesta responsabilitat i analitzar allò que no hem fet bé per poder corregir-lo.
L’acollida d’aquests nens per part del mestre, els ha de fer sentir bé i que ells notin aquest interès per la
teva banda i per la del centre. Hem de recordar que som professors de magisteri infantil i hem de fer que
els seus primers anys de vida comencin amb bon peu, tenint en compte que de vegades els nens només
necessiten un somriure per sentir-se còmodes.

No podem oblidar que cada dia és una nova aventura, que no hi ha dues classes iguals, i això,
implica uns nous descobriments per part dels alumnes i de nosaltres. Així doncs, hem de tenir en compte
que moltes vegades haurem planificat una classe però se’ns presentaran imprevists i haurem
d’improvisar i prendre les decisions que nosaltres considerem oportunes, però com deia Juli Palou:
<<En nuestra profesión, lo imprevisible es tan importante como lo previsible>>.

Un altre tret important és la innovació. Com a mestre has de saber sortir de la monotonia i crear
diferents formes d’aprendre, sense haver de recórrer sempre a un mètode únic com omplir fitxes o copiar
allò que el professor imposa. Es tracta, de dur a la pràctica els coneixements apresos i provocar la
curiositat dels infants perquè ells mateixos arribin a casa i en comptes de posar-se a jugar a l’ordinador,
agafin aquesta eina de treball per cercar qualsevol cosa que els ha interessat a classe. Per fer una bona
pràctica docent, he d’introduir una sèrie de conceptes però ensenyant el mètode per entendre, analitzar,
raonar, i sobretot qüestionar aquesta informació. No hem d’oblidar que hem de ser crítics, per tant hem
d’aconseguir que siguin capaços de qüestionar, de dubtar de la realitat que se’ls dóna. Podem incloure
com a repte la incorporació de les TIC com eines per facilitar l’aprenentatge, és a dir, no nomès per
accedir a la informació sinó com a eina per aprendre i col·laborar. Per tant, no parlem d’emprar-les per
llevar-nos treball i deixar-los jugant als ordinadors, sinó ajudant-los a emprar aquestes eines tan potents
que tenim al nostre abast.
 Un aspecte com a professora que tindré molt assumit és ser reflexiva i crítica, és a dir, buscar
raons per comprendre perquè les coses son com son i com podríem millorar-les. Això, vol dir que
haurem de qüestionar-nos a nosaltres mateixos i deixar que els altres ens jutgen, tot sabent defensar el
nostre punt de vista sense deixar-nos influir per les opinions dels altres. Per ser crítics amb nosaltres
mateixos, hem de veure les nostres idees o decisions des de fora per així analitzar-les i veure els punts
febles d’aquestes i millorar-los. Aquests valors, els haurem d’ensenyar als nostres alumnes perquè no es
deixin manipular per qualsevol i siguin capaços d’escoltar diverses opinions i triar la que trobin més
encertada.

S’ha de tenir en compte que ser mestre de vegades anirà lligat a queixes de pares i crítiques per
part del claustre. Així doncs, hem de saber treure el costat positiu de cada vivència, encara que sigui
negativa, i no deixar que aquestes adversitats baixin la nostra autoestima. Per aconseguir això, hem de
veure les recompenses que ens aporta la professió. Personalment, una de les coses que em fa deixar de
banda totes aquestes adversitats que algun dia viuré de prop, és pensar que gràcies a la meva feina els
nens aprenen i es formen per ser millors persones. Espero, que algun dia un antic alumne vingui a
veurem i s’acordi de mi i de les experiències que vam viure junts. Una frase que reflexa aquest
sentiment és de Sonia Nieto: << Lo que los docentes hacen y dicen puede quedarse con sus alumnos el
resto de la vida. Porque los docentes cambian vidas para siempre>>. Aquest, és un dels meus objectius,
transmetre coneixements i valors que els arribin a l’ànima, que recordin per sempre. Sentir-se
recompensat per part d’alumnes, companys, familiars de l’alumne,...no té preu. Però, com diu una
expressió del llibre: la diferència entre el nostre treball i el d’un camperol és que ell sembra i sap que
cull, en canvi nosaltres sembrem sabent que no sempre podrem collir i tot i així continuem sembrant. És
a dir, no sempre aconseguirem els nostres objectius malgrat el nostre esforç però mai ens hem de rendir
o deixar per impossible alguna cosa.

Un aspecte que hem de tenir molt assumit és el nostre comportament amb els nostres alumnes.
Mai, hem d’humiliar o ferir ningú i per això, hem de ser professionals i no deixar per impossible cap cas
perquè fent això el que fracassa ets tu en la teva professió. Quan em trobi davant d’un nen problemàtic el
què tindré que fer és analitzar el perquè del seu comportament per poder donar-li solucions i fer-li veure
la necessitat de respectar les normes sense portar-lo fora de classe. Sabem que n’hi ha una gran diversitat
d’alumnes dins la classe i que cadascú té unes necessitats diferents que hem d’atendre. Malgrat tot, no
hem d’oblidar que som un grup i hem d’estar units i no separar de la classe un alumne que no avança
com els demés ja que així només aconseguim el seu aïllament i dificultar la seva relació amb els
companys. Hem de creure en les possibilitats de tots, sabent que no tots aprenem al mateix temps i
nivell. Aquesta paciència implica saber escoltar els altres, posar-te al seu lloc i intentar veure les coses
des de la seva perspectiva. A més, hem de respectar aquestes persones encara que tinguem opinions
diferents. Tots aquests valors, els hem d’ensenyar als nostres alumnes .Altres aspectes que els haurem
d’ensenyar per fer-los créixer com a persones serà valorar allò que tenen i mostrar el dolor dels menys
afortunats. Així, començaran a deixar de veure els problemes del seu voltant com un aspecte llunyà que
no els afecta i aprendran a ser solidaris, ajudant a la resta.

El professor ha de saber que a escola tots els alumnes són diferents. Ara no parlem de necessitats
i pensaments diversos sinó de l’ascendent varietat cultural dins de la societat. Per tant, hem de saber i
ensenyar a acollir aquests immigrants respectant la seva forma de veure el món. Per això, un dels meus
reptes serà la integració d’aquesta diversitat sempre respectant el seu espai, sense dominar la seva
cultura. En definitiva, hem de rebutjar una educació excloent i plena de prejudicis.

Altre fet molt important, és dur al dia la meva formació, aprendre constantment anant a xerrades,
seminaris o fent cursos. Degut als canvis continus, els mestres han d’anar actualitzant la seva formació
perquè continuar formant-nos ens fa créixer com a persones i com a mestres. Un mestre no pot treurès el
títol i no tornar a obrir un llibre, no ens hem d’estancar ja igual que la societat, l’educacó canvia
constantment.

Una altra activitat per aconseguir la col·laboració de tota la societat dins escola consistirà en
agrupar nens de diferents edats per dur a terme activitats com que els que saben llegir, expliquin un
compte o ajudin a fer alguna activitat als nens més petits. També, fer a les famílies participar més
activament en el desenvolupament dels seus fills i d’aquesta manera aconseguir la participació de tota la
comunitat.

En definitiva, es tracta de proposar-se uns objectius,encara que no sé si els arribaré a aconseguir

tots però del que no hi ha dubte és de que no serà per no haver-ho intentat. L’educació és feina de tots i
m’esforçaré sempre, tant si sóc mestre, com mare o com a persona que pertany a la societat. No hem
d’oblidar que aquests nens són el futur i la seva formació depèn de l’educació que reben.