ésser lliure com una ala oberts de cor i de parpelles i no mudar-me del lloc i amb tots els cinc sentits; platejat d’aquesta cala; sense la por de jeure avergonyits i encendre el foc quan surtin les estrelles. del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, Comprendre indistintament sense dubte, ni enveja, ni enemic. rosa i espina; i estimar aquest moment I no saber on anirem, i aquesta mica de vent quan la mort ens cridi al tàlem: i el teu amor, transparent creure en la fusta del rem i com una aiguamarina. en la fusta de l’escàlem