Montserrat Bertran
1
RECULL DE POEMES DE NADAL PER LLEGIR, ESCOLTAR I RECITAR
Petit recull de poemes de Nadal de diversos poetes catalans, de diferentsèpoques i per a diferents edats i nivells.
Joana Raspall,
Isabel Barriel,
Salvat Papasseit, Joan Maragall, Josep Carner,J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Joan M. Guasch, Àngel Guimerà, Tomàs Garcés, J.M López-Picó, Marià Manent.
N’hi molts més, aquesta només és una petita mostra que es pot anar ampliant!
Montserrat Bertran
2
JOANA RASPALLJoana Raspall
(Barcelona, 1913) és escriptora ibibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, delocucions i frases fetes i d'homònims i parònims) i cultivasobretot el teatre infantil i la poesia.
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya talladaque ha portat el camióper fer foc a la llar.Amb el tronc més gruixut que hem trobat ja tenim preparat el tió.L’hem tapat amb la vella flassadaque cada any ens el guarda el fred.Ben arraconadetli hem posat un pot d’aigua,un poma vermella i crostons de pa sec,que li agrada amb deliri.Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!Ve del bosc; deu tenir set i gana.Ara, aquí, com que està calentó,ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: - Caga, tió!El tió sap que som criaturesi esperant trere’n llaminaduresli peguem, sens voler fer-li mal.Ell també, trapasser,barrejat amb torróa vegades ens caga... carbó!,com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.És un joc de Nadal.
NADAL
Si aquesta nit sents una remor estranyaque, no saps com, t’obliga a mirar el cel,i enyores gust de meli tens desig d’una pau que no enganya…és que a través dels aires de la nitt’arriba aquell ressò de l’Establiade quan l’Infant naixiai s’elevava un càntic d’infinit.Si ja no saps sentir-te pastoret,
Montserrat Bertran
3
ni aturar-te a entendre el bell missatge,almenys, tingues coratgede seguir el teu camí amb el cor net
NADAL
La nit de Nadalel bosc s’engalana;els avets s’estirenper fer la sardanaentorn del Nadó.Una soca vellano pot afegir-s’hii diu amb tristor: —Jo ja no sóc bonaper res; no tinc branques.Mes, pel cel ressonenles veuetes blanquesdels àngels que diuen: —Sí, que vals! no ploris!seràs el tió!
NON-NON DE NADAL
T’ompliré el bressolde palleta finasense gens de boll,sense gens de pols.Encendré un bon focperfumat d’espígolper fer-te el son dolç.Cobriré el teu cosamb llençol blanquíssimmig teixit amb glòria,mig cosit amb creus.Et faré de flonjosborrallons de llanaun mantell pels peus.Et cantaré un bresamb la veu més dolça,i quan ja t’adormiset besaré el front.Després, de puntetes,tancaré la portaperquè no et desvetllinels sorolls del món.
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
Recommended
More From This User
Notes
Load more
