• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
DIVENDRES, 10 DESEMBRE 2010
Tercer llac que es pot contemplar en el subsòl de la ciutat de Tarragona, vist des de la sala Forner
ESTEVE GIRALT
Tarragona
T
arragona va viureembadalida,ara farà14anys,ladescober-tadelacovaurbana,unimpressionantla-berintdesalesigaleriessubterrà-niesamagadesanomés30metresde profunditat, just sota la tramaurbana, inundades parcialmentperl’aigua.Elsmitjansdecomuni-cació de tot el país es van fer res-sò aquell 17 de desembre de 1996de la troballa, feta per casualitatdurant la construcció d’un pàr-quing al carrer Gasòmetre.S’obria llavors la Tarragona sub-terrània, feta de fang, aigua i car-bonat càlcic, lligada estretamental passat romà de la ciutat, ambmoltsinterrogantsquesegueixenencarasenseresposta,comlesdi-mensions reals de la cova.La feina feta des de llavors perla Societat d’Investigacions Espe-leològiques de Tarragona (SIET)ha permès ampliar, poc a poc,l’abast de la zona explorada, ambel descobriment de noves gale-ries. L’escàs interès de les admi-nistracions ha fet impossible, pe-rò, un coneixement més extens iexacte.Encarahihamoltsdubtessobre les dimensions reals de lacovaol’extensiódelagrangaleriainundada,a lasala Rivemar,peramolts el llac subterrani més grande Catalu-nya, amb una extensióestimada de gairebé 5.000 m
2
, se-gons la SIET. L’Insititut Catalàd’Arqueologia Clàssica no s’haaventurat a concretar-ne l’exten-sió original, tot i destacar la granimportància que va tenir per laculturaiberairomana,perl’úsdel’aigua de boca però també per lacelebració de rituals.
“
Anemmoltpocapoc,comlesformigues,nopodemcórrer”,ex-plical’espeleòlegÀngelSamanie-go, de la SIET. Cada nova incur-siótéuncostmoltalt.Lainunda-ció parcial de la cova obliga a re-córreralestècniquesdel’espele-obusseig,ambcomplexesimmer-sionssubaquàtiques.Aladarreratroballa, feta a principis d’any, hiva participarun equip de 20 per-sones,ambvoluntaris,bussosies-peleòlegs. Llavors es va desco-brirlagaleriadelsVuitsil’Alpra-sa, dues petites peces més d’unimmens trencaclosques laberín-tic de dimensió desconeguda.Els especialistes reivindiquenlanecessitatd’unestudi mésam-pli,jaquelacovaésuntresorna-tural de gran interès espeleolò-gic, hidrogeològic i arqueològic.L’exploració al detall d’un espaitangran i complexa, foradatcomsi fos un formatge de gruyère fetde fang i inundat per l’aigua, ésuna missió per ara inabastable.Un dels grans obstacles per am-pliarlesincursionsd’undelsenig-mes més grans de l’espeleologiacatalana és precisament un delsprincipals atractius de la cova,l’immens llac.La exploració de nous espaisobliga a superar en qualsevol casunaimmersiósotal’aiguademésde 60 metres de longitud, sota elsubsòl, sense llum i en un fonsaquàtic ple de fang, per accedir a
PEP PLANA ROCA / SIET
ViatgealaTarragonaSUBTERRÀNIA 
SALUT
CONTINUA A LA P
À
GINA SEGÜENT
>>
Gossosterapeutesperanensambparàlisicerebral
Elsespeleòlegsvolenampliarl’exploraciódelacovaurbanaamagadasotaelsubsòl,d’unadimensióperarainabastable
TARRAGONA 
P
 À
GINA 7
 
2
LAVANGUARDIA
T A R R A G O N A
DIVENDRES, 10 DESEMBRE 2010
la sala Rivemar i aspirar asuperar els límits coneguts finsara, a tocar de la Rambla Nova.Al capbussar-se, el bus s’endinsaenunapetitagaleriaonnotacomla panxa li toca a terra i les bom-bones d’oxigen freguen el sostre.
“
La visibilitat és pràcticamentnul·la, sense les cordes guia seriaimpossiblesortirdel’aigua”,des-taca Antonio Cabezas (SIET).Elprincipalreptedelsespeleò-legs ara per ara és trobar un ac-cés directe per superar el llac,sense la necessitat de fer la im-mersió. Això permetria ampliarla recerca a nous espais senseaquesta primera gran dificultattècnica i obrir nous espais de co-va encara desconeguda.La cova urbana, formada perfang i carbonat càlcic, és un en-torn viu i canviant. Un territoripràcticament verge creat fa uns65 milions d’anys, en continuatransformació. La quantitat d’ai-guadepèndelrègimdepluges,jaquelesconseqüentsfiltracions alsubsòl varien el règim hídric dela cova. L’exploració d’aquestsubsòl ha permès descobrir queles formacions de cavitats i gale-ries varien i fins i tot que partsdel sostre s’han ensorrat, tot ique ho fan a ritme geològic.L’interèsdel’Ajuntamentperlacovaesvalimitar,arrandelades-coberta, a encarregar un estudique garantís la seguretat de la co-va.Elsespecialistesvanconcloureque no suposava cap risc per alsve
 ï
ns, amb els seus habitatges aldamuntd’unsubsòlqueamagaunentramat de cavitats a només 30metres de profunditat del nivelldelscarrers.Aquestavaserpreci-samentunadelesgranspreocupa-cionsinicials,endonar-seaconèi-xerl’existènciadelacova,sotauntram urbà densament edificat.Lesadministracionshandeixatdes de fa anys en mans de l’espe-leologial’exploraciód’aquestsub-sòl. Els socis de la SIET recordenfins i tot que al principi, desprésde la troballa, l’Ajuntament es vaplantejar tancar-ne l’accés. Unapossibilitat, però, que es va aca-bar descartant després que el lla-vors alcalde, Joan Miquel Nadal,accedís personalment a la cova.Baixar a la cova urbana és unaexperiència única, amb sensa-cionsquevandelaporal’entusi-asme.Sensesorollsnicontamina-ció,lafoscor,elfang,larocail’ai-Si es té en compte lafondària, a només 30 metresdel subsòl, la cova urbana deTarragona ocuparia les darreresposicions de les cavitatstrobades a Catalunya. La covamés profunda explorada estroba a la Vall d’Aran, a 571metres sota terra.La cova urbana es va descobrirper casualitat al 1996, durantunes obres d’excavació d’unpàrquing del carrerGasòmetre, tot i que jaapareixien referències d’unesgaleries romanes subterràniesal llibre
Tarragona Monumental
(1849)La sala Rivemar, la més grandescoberta fins ara a la cova,amaga el llac subterrani mésgran de Catalunya, d’uns5.000 m
2
, segons la SIET.L’aigua hi arriba procedentde les filtracions al subsòl del’aigua de pluja ipossiblement del riu Gaià.Els arqueòlegs sostenen que elsromans feien arribar l’aigua delllac subterrani fins a lasuperfície. Es conserva a lacova el tram d’un anticaqüeducte picat a la roca,constru
 ï
t a la Tarragonaromana en un laboriós treballque segons els especialistes vanecessitar entre dos i tressegles de feina. L’aigua del llac,que també es creu que vanutilitzar els ibers, actualmentno és potable, pel que s’hadescartat el seu aprofitament.Tampoc hi ha vida animal al’aigua, per culpa de la baixaconcentració d’oxigen.
30 metres de profunditatDescobriment casual
OBLIT ADMINISTRATIU
Poc interès per untresor naturaldescobert pels ibers iexplotat pels romans
 VALORS
La cova amaga el llacsubterrani més grande Catalunya i unaqüeducte romà
L’enigma de l’aigua
Unmisterimigresolt
El m
é
s gran de Catalunya
 VIATGE A LA COVA SUBTERR
 À
NIA
Km
0 125
11103456789Sala de les NimfesSala del TrenSaladel CongrésSala dela MarmitaSala Rivemar.
La mésgran explorada fins ara:
5.000 m
2
. Inundada enun 75% d’aigua
Sala MaginetGaleriadel FangSala FornéLlac de la Platja
(de petita dimensió)
Llac Ceo
(de petita dimensió)
 
12
LA VANGUARDIA
FUENTE:
Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET)
R  a m  b  l  a N  o v  a P  o n  s  d  ’  I  c  a r  t  
G a s ò m e t r e 
R  e d  i  n   g  
PlazaPonent
  L  l e  i  d  a
   M   é   n   d  e   zN   ú   ñ  e   z
TARRAGONAEntrada,
al n.º 32del carrer Gasòmetre
Un laberint per descobrir al subsòl de Tarragona
>>
VE DE LA P
À
GINA ANTERIOR
 
DIVENDRES, 10 DESEMBRE 2010
T A R R A G O N A
LAVANGUARDIA
3
ESTEVE GIRALT
Tarragona
P
ocs s’imaginen quesota un pàrquing del carrer Gasòme-tre s’hi amaga elllac subterrani mésgrandeCatalunya.Aladarreraplanta de l’aparcament, un pouambunallargaescalinataclava-daalaparetdonaaccésalaco-vaurbanadeTarragona.Apar-tir d’aquí, passadissos d’estre-toravegadesangoixant,passossubmergits, sifons i galeries.Fang i molta aigua. Una Tarra-gona desconeguda, fosca i hu-mida,apassionantisorprenent,a l’abast de tots els qui estiguindisposats a passar entre dues itres hores sota terra.Lesvisitesguiades,organitza-desperlaSocietatd’Investigaci-ons Espeleològiques de Tarra-gona (www.siet.es), arriben finsalasalaRivemar,onjaésimpres-cindible el busseig amb bombo-na d’oxigen per continuar l’ex-ploració. El recorregut turísticespotferapeu,ambl’ajudadelsinstructorsiambunmínimestatde forma. Aquest recorregut téuna longitud d’1’5 quilòmetresd’anada i de tornada.Al sortir a la superfície delcarreriretrobarlallumdeldia,el visitant s’emporta cap a casasensacions úniques, com nedarcap a la foscor, amb la pell degallinasota elneoprè.Un mitjàsalvatge però alhora acollidor,sense pol·lució ni soroll. Unamena dimensió desconegudaon explorar galeries i passadis-sos subterranis.L’entrada es fa per l’únicpunttransitabledelacova,pre-cisament on va ser descoberta,al número 32 del carrer Gasò-metre,sotaelpàrquingques’es-tava construint quan un opera-ri va veure com li cedia el terraque estava perforant amb l’ex-cavadora.Lesvisitesesfanelsdissabtesengrup,concertantabanslasor-tida. Pràcticament cada setma-nahihaungrupquedemanaco-nèixerlacovaurbana.Lesincur-sionsesfandelamàde4moni-tors especialitzats; des de 1996no s’ha produ
 ï
t ni un sol acci-dent. Una aventura assequiblesota la trama urbana que, para-doxalment, encara hi ha moltstarragonins que desconeixen.Els aficionats a l’espeleolo-gia agraeixen en part que nos’hagi convertit en un fenomendemasses.La covas’ha devisi-tardeformaredu
 ï
daicontrola-da,jaqueelmovimentdelesai-gües subterrànies dificultenmoltlavisió,aconseqüènciadela gran quantitat de fang acu-mulat. Si les aigües estan quie-tes, la cova permet gaudir d’unespectacle únic d’aigua clara ineta, gairebé transparent.
c
gua són els únics companys deviatge. A 18 graus de temperatu-ra,sotaunapelldeneobrè,esdes-cobreix una cova extraordinària,plena de cavitats, galeries, passa-dissoslaberínticsisifonsd’aigua.
“
Elsibers ielsromans coneixi-en aquest llac i van fer diferentspous i un aqüeducte subterraniper poder aprofitar l’aiguad’aquest llac”, ha explicat JosepMariaMacias,del’InstitutCatalàd’Arqueologia Clàssica. Un labo-riós treball de picapedrers, enca-ra visible en un dels passadissosd’accés a la cova, va permetre laconstrucció de l’aqüeducte romà,al llarg de dos o tres segles.El descobriment de la cova ur-bana en l'edat moderna, a finalsdels anys 90, ha permès respon-dreparcialmentaundelsgransin-terrogants de Tàrraco; historia-dorsiarqueòlegsnoenteniencoms’hofeiaaquellaesplendorosaciu-tatromana,d’unaextensióterrito-rialsemblant al’actualnucliurbà,perabastir-sed’aiguasensedispo-sar de grans recursos propis, tot ihaver constru
 ï
t una sofisticadaxarxa d’aqüeductes i dipòsits.El grup SIET ha liderat la des-coberta de noves galeries aèries iinundades, a més d’endinsar-seper la sala Rivemar, a la part mésextensa de la cova coneguda finsara, entrant dins del gran sifó ac-cessible només amb tècniquesd’exploració subaquàtica. Els es-peleòlegs tarragonins volen man-tenir el ritme d’una incursió cadatres o quatre mesos, com han fetfinsara.
“
Quelail·lusiód’unspocssiguipatrimonide totala ciutat,afiquepuguempassaral’altraban-daiexplorartoteslesgaleriesqueens esperen”, destaca Josep LluísAlmiñana, de la SIET.
c
Els romans devien accedir ala cova urbana a través d’unentramat de galeriesexcavades al subsòl, a laroca. Els especialistes creuenperò que no van ser elsromans els seus descobridorsperquè el llac està sota unantic poblat iber.
Les visites hande ser redu
 ï 
des icontrolades i es fanels dissabtes en grup
Entre els ibers i els romans
Turismesotaterra 
VICENÇ LLURBA
Un grup d'espeleòlegs i visitants, moments abans d'entrar a la cova per inspeccionar-laLa sala JM Forner
Unacovadedimensionsdesconegudes
PEP PLANA ROCA - SIET
]
Ningú s’atreveix a con-cretar l’extensió total dela cova urbana, amb mol-tes galeries inexplorades,hi ha espeleòlegs que con-sideren que alguns delscàlculs són poc rigorosos.Un estudi fet amb geora-dar indicaria que la for-mació de cavitats al sub-sòl traspassaria el nucliurbà fins arribar a l’en-torn del riu Gaià, segonsdestaca la SIET. Algunsespeleòlegs ho conside-ren, però, una exagera-ció. El recorregut explo-rat per ara supera els3.000 metres sota el cascurbà, segons la llista actu-alitzada de
Les GransCavitats de Catalunya
(Ferran Cardona), con- vertint-se en la sisenamés gran per recorregut.
La Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona ofereix la possibilitat de visitar els budells de la ciutat
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...