c


÷

÷

    

Juan L. Barberà Carceller

2



  
Els mecanismes d¶adaptació de l¶organisme
s¶activen davant les exigències de l¶entrenament,
que segons la seva forma (moviment) i funció
(càrrega) marcaran uns resultats determinats.
 . TEORIA ADAPTACIÓ

L¶adaptació a l¶esforç es un procés dinàmic en constant

activació i evolució, que tracta d¶una modificació funcional
i morfològica dels sistemes orgànics davant estímuls
eficaços de càrrega. ZINTL ( 

Ôom a responsable de la millora o empitjorament dels resultat, es pot manifestar en:

a
Increment de reserves per al rendiment.
b
ajor aprofitament de les reserves per al rendiment.
.. FASES DEL PROCÉS D¶ADAPTACIÓ:
.- Homeòstasi: estat estable dels sistemes funcionals de l¶organisme
producte de l¶equilibri entre la despesa i l¶aportació energètica a
l¶organisme.

2.- Heterostasi: activació dels sistemes funcionals per l¶efecte dels estímuls
aplicats sobre l¶organisme i que generen fatiga física.

3.- Homeòstasi: recuperació de l¶equilibri dels sistemes funcionals.

.2. FACTORS D¶ADAPTACIÓ:

a) Endògens: factors inherents a l¶individu, segons les seves
característiques: edat, sexe, grau d¶entrenament, somatotipus,
característiques psicològiques,...

b) Exògens: factors externs a l¶individu (càrregues d¶entrenament, nutrició,

mitjans recup)
.3. TIPUS D¶ADAPTACIÓ:

2a constància en els processos d¶adaptació, pot provoca diferents velocitats

d¶adaptació:
* Adaptacions immediates: reaccions de l¶organisme davant un exercici
concret, mesurables a partir de paràmetres com Fc, Consum d¶O2,
VC, VR.

* Adaptacions a llarg plaç: apareixen com a suma de les adaptacions

immediates organitzades i estructurades amb una finalitat concreta (dis.
Fc repòs, aug. massa musc., aug. tol. lactat,...

 2. LLEI DEL LLINDAR

aelaciona els nivells d¶intensitat dels estímuls amb la possibilitat que aquests
provoquin adaptacions.

2¶estímul d¶entrenament ha de situar-se en el 2lindar d¶intensitat eficaç (entre el

llindar d¶intensitat mínim i la zona de màxima tolerància) per desencadenar una
resposta adaptativa.
a) Resistència: estímuls d¶intensitats iguals o superiors al 50-60% de les
capacitats cardiovasculars màximes.
b) Força: estímuls d¶intensitats iguals o superiors al 30- 40% de la força màxima
individual.
c) Velocitat: estímuls d¶intensitats màximes (del 90% al 00%).
d) Flexibilitat: estímuls que permetin, com a mínim, generar tensió muscular.
No obstant, cal valorar l¶estat de l¶esportista per conèixer en cada moment on té
situats els llindars per aplicar adequadament les càrregues.

---gràf.---
 3. SÍNDROE GENERAL D¶ADAPTACIÓ

ase d¶alarma
ase
ase de resistència
d¶esgotament
 ù. PRINCIPI DE SOBRECOPENSACIÓ
2a teoria d¶adaptació aplicada a l¶àmbit esportiu ha donat lloc al principi de la
sobrecompensació, com a procés que permet augmentar les reserves funcionals de
l¶organisme compensant en excés la pèrdua inicial de les mateixes que provoca una
determinada càrrega física, constituint la base per la qual es millora
el rendiment físic i funcional de l¶esportista. Solé, J. (2003
.

Aquesta pot ser:

a) Positiva: resulta de l¶aplicació d¶una càrrega amb els posteriors períodes de recup. i sobrecomp.
b) Negativa: resulta de l¶aplicació de càrregues repetides sense període de recup. (sobrentrenament)
c) Nul·la: resulta de l¶aplicació d¶una càrrega i la pertinent recuperació, sense sobrecomp.
d) D¶efecte acumulat: resulta de l¶aplicació de càrregues repetides amb recuperació incompleta.
2a sobrecomp. apareix quan hi ha un decans important de l¶organisme.
Per aplicar aquesta teoria cal tenir en compte quins són els temps
de recuperació necessaris per a recuperar-se per complet de càrregues amb
objectius diferenciats (sobrecompensqció possitiva). ©
  

- Capacitat aeròbica: 2ù ù
hores.
Potència aeròbica: ù
2 hores.
Resistència anaeròbica alàctica: 5
hores.
Resistència anaeròbica làctica: ù
2 hores.
Força resistència: 2ù 2 hores.
Força explosiva: 2ù 2 hores.
Força màxima: 2ù 2 hores.

Però hem de tenir en compte que l¶efecte acumulat es dóna mitjançant l¶aplicació
de càrregues amb recuperació incompleta.