Número 89 (segona època) ········· desembre de 2010

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL NADAL

Com a tal hem escollit un dels textos que integrenun petit llibret, de

Leonardo Boff

(1)

, el contingut del qual ens presenta aquesta festa com unainserció de Déu al bell mig de la vida humana.

D'aquestes reflexions es desprèn que l'encarnaciódel Fill no es limita solament a la santa humanitat deJesús. D'una manera misteriosa, abasta tots elshomes. En el projecte de Déu, cada home ha estatconcebut amb, en, per i per al Fill. Tots són fills en elFill. Quan Ell va entrar a la història, va recapitular totsels homes en la seva humanitat. El Concili Vaticà II,seguint la millor tradició cristiana, arriba a dir: “per laseva encarnació, el Fill de Déu es va unir, d'alguna

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat

UNES PRECISIONS (I ÚLTIMES) SOBRE EL VIATGE DEL PAPA

Edita:

Parròquia de Sant Medir

Tirada:

500 exemplars

Consell de redacció:

Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.

Maquetació:

Ramon Marin

Disseny:

Oleguer Forcades

Deia un filòsof grec que “tot passa i res queda” icreiem que, amb les degudes matisacions, podríemdir que de la recent visita de Benet XVI a casa nostra ja no ens resta cap mena de record. Ha sigut un producte mediàtic efímer i ràpidament consumit.Però a nosaltres, malgrat les nostres reticències a fer-ho, ens queda un regust d’inconformitat que, en nomde la llibertat, estimem oportú exposar-les en el present número de la nostra revista. Quan encara no havia petjat laterra que l'acollia i en ple volBenet XVI, com ja ens téacostumats, va declarar als periodistes una, si més no per no dir falsa i equivocada,improcedent acusació contra lanostra societat al declarar que“

A Espanya ha nascut unlaïcisme i un anticlericalismefort i agressiu com en els anystrenta”.

Ignorem si aquestarecriminació li va escriure algúque desconeix tant la nostrahistòria com l’actual realitatsociològica. Per la qual cosaens creiem en l'obligació de precisar les següents puntualitzacions. És cert que en el anys trenta hihavia un anticlericalisme moltacusat, però recordem que ens aquells anys la posició de l'Església fou responsable, en gran part,d'una guerra entre germans que tantes vides vacostar. D'aquesta responsabilitat encara esperemavui en dia que demani perdó. No inventem res. Hiha força literatura al respecte i, a qui li interessi, lirecomanem la lectura d'un llibre titulat

“La polvoray el incienso”,

del pare Hilari Raguer.. És cert que actualment vivim un laïcisme moltimportant, però cal descartar que sigui anticlerical. Mésaviat cal definir-lo com a indiferent amb l'Esglèsia i lareligió en general cada vegada més allunyada del'Evangeli. Cal fer esment als beneficis dels que actualmentgaudeix l'Església del l'estat espanyol que curiosamentes defineix com a laic i que malgrat la seva laïcitat li permet el dret a tenir els seus propis seminaris, col·legisi universitats -amb el sou dels professors a càrrec de l'Estat- escalcula que a l'any l'Església rep del'Estat uns 6.000 milions d'euros.Algú pot pensar que això erafactible en els anys 30? Podríem continuar (com per exemple recordar que l'Església noha signat la gran majoria delsacords dels Drets Humans), però no podem deixar passar per alt unainsultant al·lusió, feta a les dones, alconsiderar que s'ha de realitzar “enel treball i la llar”, la qual cosa, alnostre entendre, nega el fet que lesdones siguin tant persones com elmascles que, pel que sembla, sónels únics que es poden realitzar entots els àmbits socials. S'entendoncs el significat explícit de ladeplorable imatge de les quatremonges netejant l'altar mentre queels mascles mitrats s'ho miraven complaguts. Nomésfaltava que estigueren llegint el diari.. Tot plegat res a veure amb el que succeí als anys trenta,gràcies a Déu. Ramon Freixas

manera, amb tot home. Va treballar amb manshumanes, va pensar amb una intel·ligència humana,va estimar amb un cor humà. Nascut de Maria verge,es va fer realment un de nosaltres, llevat del pecat”(Gaudium et spes, 22).Així que tots som germans de Crist. Cadascú és el seurepresentant. Cada persona humana representa en eltemps un aspecte del Fill etern. “Res sacra, homo”:veritablement, l'home és sagrat. Qui l'envileix, ofènDéu. Qui l'acull, rep Déu mateix. Així fou des del principi i així serà fins al final. Amb la seva presència,el Fill omple tota la història. “Ell és la llum quereverbera en tot home que ve al món… Perquè ellestava ja en el món… i volgué venir encara al seu poble” (Jn.1,9-11). El Nadal començà a preparar-seen la creació del món; i de forma específica, en lacreació de l'home. Tota la història està gràvida deCrist. En el seu transcurs, Crist va anar madurant finsque s'esquinçà el vel que el feia invisible, i aparegué a plena llum.Sant Lleó el Gran (mort el 461) ensenyava que “desde la creació del món, Déu havia establert un sol principi de salvació per a tots. La gràcia de Déu per laqual tots els sants són justificats, certament haaugmentat amb el naixement de Crist, però no tinguéen aquest fet el seu origen… El gran misteri de gràciaque ara omple el món ja era certament eficaç en elssímbols que el prefiguraven. Aquesta gràcia beneficiava tant els qui reberen la promesa comaquells que en reberen el do… Acabin, doncs, lesqueixes impiadoses dels qui censuren el pla de Déu per la tardança del naixement de Crist, com si en el passat no hagués concedit el que en els nostres tempss'ha realitzat” (St. Lleó el Gran. Tercer sermó de Nadal, 4).Crist té una dimensió d'abast còsmic. El Nadal no és lafesta de la nostra història cristiana, sinó de tota lahistòria humana; no és una festa privativa delscristians, sinó extensiva a tots els homes. En tots i cadaun d'ells el Fill de Déu es continua fent germà nostre.Leonardo Boff

Com a joiosa conclusió d'aquesta portada, hemescollit un curt, però bellíssim, poema de

Salvador Espriu

. Llegiu-lo a poc a poc, fruint cada una de les paraules del poema que és un clam des de la profunditat de l’home.

PREC DE NADAL

Mira com vinc per la nitdel meu poble, del món, sense cantsni ja somnis, ben buides les mans;et porto sols el meu gran crit.Infant que dorms, no l'has sentit?Desperta en mi, guia'm la por de caminant, aquest dolor d'uns ulls de cec dintre la nit.Salvador Espriu

-----------------------------------------------------------------------------(1) “NADAL. La humanitat i la jovialitat del nostre Déu”. Ed.Claret

(Ve de la pàgina 1)

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL NADAL

El Fill va assumir,d’alguna manera,tots els homes”