6 PRESÈNCIA •
Del 17 al 23 de desembre del 2010
DOSSIER
La crisi icompetència
Palamós i Sant Feliu de Guí-xols eren cent anys enreredos centres de gran dinamis-me econòmic: tren fins a Gi-rona, port exportador i cam-bra de comerç. Tot això grà-cies al suro. Aleshores, hi ha-via mig miler de fàbriques desuro, que produïen tres milmilions de taps i donaven fei-na a quinze mil persones. Acomençament del segle XXItot es divideix per deu. Lademanda de taps de suro hacaigut: perquè ha baixat lademanda de vi i per causa dela competència dels nous en-vasos (
tetrabrick
), dels tapsde rosca, de silicona i de ma-terials sintètics. A Austràlia,per exemple, fan servir silico-na excepte per als vins degamma alta.
Un pelador de suro en un colletdel terme de Tossa de Mar, almassís de Cadiretes, el dia de SantPere del 2010.
/
LLUÍS SERRAT
El 60 per cent de les ampolles de xampany icava que es destaparan a tot el món aquestNadal porten taps de suro fets a Catalunya
atalunya és una potènciasurera. Processa el 30 percent del suro mundial: el 60 percent dels taps dels vins escumo-sos i el 15 per cent dels de vinstranquils. Les primeres cases deChampagne i del Penedès, i al-guns grans vins, com els vene-rats Romanée Conti o Vega Sici-lia, gasten suro processat a Cata-lunya. Malgrat això, tan sols en-tre un 3 i un 5 per cent de la matè-ria primera ha estat obtingudaen boscs catalans. El suro delpaís, quan és bo, és extraordina-ri, però no és regular. Tanmateix,el 20 per cent dels boscs catalansja són certificats.Pelar suro és una feina soferta.Actualment, ocupa menys dedues-centes persones a tot Cata-lunya, molts dels quals són im-migrants africans, homes menyspoc aburgesats i més predispo-sats al sacrifici.Vam quedar per pelar suroamb David Parcet, empresaribosquetà, a l’ermita de la Ma-re de Déu de Gràcia, situada adalt d’un collet de l’Ardenya
C
SALVADOR GARCIA-ARBÓS
(o Cadiretes), al terme munici-pal de Tossa de Mar. El camí quevam seguir fins arribar l’anome-nen la Via Làctia. Un punt a lacruïlla de Tossa cap a Giverola iGràcia i Sant Grau. És lloc farcitde rutes de BTT i a peu marcadesper l’Ajuntament de Tossa i elConsell Comarcal de la Selva.Vam ser convocats el dia deSant Pere. Encara s’observaval’efecte de la nevada del 8 demarç per tot el bosc: branques se-ques, rames amb fullaca, arbrespartits, molts entrebancs per ca-minar. Un desastre. La calor erainsuportable i els bosquetans pa-tien pel foc. Tot i així, vam passarl’estiu del 2010 sense incendis,com si santa Bàrbara hagués fre-nat les llampegades traïdores iels piròmans llampats.La feina és dura i perillosa. Ellses van enfilar com si res, on si-gui; jo, ni pensar-ho. Sónd’Arbúcies i ja fa anys que, cada
Del 17 al 23 de desembre del 2010
PRESÈNCIA •7
dia, quan toca pelar el suro,s’han d’aixecar a un quart decinc de la matinada, per poderser a les sis a Tossa de Mar, a Cadi-retes. Van treballar vuit hores ise’n van tornar cap a Arbúcies,on al pic de l’estiu hi fa més frescai l’aire és més respirable que enfi-lats a solell a tocar de Tossa.
Pi blanc, bosc i turisme
En les suredes de la Via Làctia deCadiretes, s’hi pot fer un inven-tari exhaustiu del bosc mediter-rani: arboç, bruc, arítjol, lliga-bosc, romaní, estepa, cap d’ase,sempreviva, alzina, suro, pi pi-nyer i pi blanc. David Parcet veuel pi blanc (
Pinus halepensis
) comun competidor del suro (
Quercussuber
) i el voldria arrancar tot. Jo-sep Pla, de Corcho delPaís, veu una amenaça iuna espècie molt incom-patible el bucòlic i pin-toresc pi pinyoner. Josep Capellà, coordi-nador de Retecork, Xar-xa Europea de TerritorisSurers, pensa que cal ferun nou pas i posar en va-lor els paisatges del suro:«Que vinguin turistes denatura i senderisme apassejar per les suredes i,si beuen vi, acabaranbuscant ampolles tapa-des amb suro. Els hau-rem fet militants del su-ro. Als territoris surersens toca fer de
lobby
, ac-ció política per posar envalor el suro, per vetllarque els restaurants pro-moguin els vins tapatsamb suro».
El canvi climàtic
El
Quercus suber
és un arbre de lafamília de les fagàcies, de capça-da ampla, oberta i arrodonida,que creix en sòls silícics i sor-rencs, permeables, com els siu-renys o surenys. El millor de totsels bolets es fa en suredes: el
Bole-tus aereus
. Però no hi neixen tò-fones ni cargols, per falta de cal-ci. Pot arribar als vint metresd’alt i fins als 200 a 250 anys, tot ique es coneixen suros de 500anys. Té una excel·lent convi-vència amb el foc, començantper la seva capacitat de regenera-ció. Si hi ha tempesta i hi ha unllamp, el suro es tanca preventi-vament; aleshores no es pot pe-lar. Fins a la dècada dels anys1980 del segle XX el suro es co-mençava a pelar –es pot llevarl’escorça sense danyar l’arbre–per Sant Joan. La variabilitat tèr-mica dels darrers decennis ha ar-ribat a avançar la pela fins al 15de maig. Tanmateix, el 2010 deuhaver estat un dels anys més ca-nònics en el terreny climàtic, jaque la pela del suro s’ha tornat acomençar pels voltants de Sant Joan. Diu Josep Pla, responsablede matèria primera de Corchodel País: «L’arbre és savi: si fafred, la pela s’endarre-reix; si el clima és càlid,s’avança. Si vols comen-çar abans d’hora, potsdeixar una ferida irre-meiable per a les prope-res pelades, ja que el su-ro encara està adherit al’escorxa, no se’n potdesfer i l’arrossega, perla qual cosa danyes l’ar-bre».
Generositat
Cal ser molt generós iromàntic per plantarsuro. Ha de passar unageneració sencera finsobtenir la primera colli-ta de suro de bona quali-tat. Quantes personeshi ha disposades a plan-tar una sureda per alsseus néts? I quants fillshi ha disposats a heretar una su-reda que, com a molt aviat, frui-ran de vells i que hauran de cui-dar perquè els seus fills, els nétsd’aquell avi generós, n’obtin-guin els beneficis?Cal creure en la família i aspi-rar a ser venerat per les genera-cions futures. El primer cop quees pela un suro, quan l’arbre té25-30 anys i amb un diàmetre de21 centímetres, dóna pelagrí,que es dedica al granulat i, molttestimonialment –però ambmolta presència mediàtica–, al
5.500 tones de suro català
La superfície de suredes a Catalunya és de 80.375 hectàrees: Va-llès Oriental (34%), Maresme (23%), Gironès (16%), Alt Empordà(15%), Baix Empordà (6%) i Selva (6%). D’aquests suredes, el 50per cent estan en producció i el 20 per cent ja pertanyen a algunacadena de custòdia de certificació forestal; és a dir, garanteixen lasostenibilitat i la regeneració d’aquell bosc. Anualment es recullen5.500 tones de suro, una xifra que es pot multiplicar per deu enels pròxims trenta anys. Això implica que la indústria catalana po-dria passar de gastar del 3 al 5 per cent de matèria primera delpaís el 2010 fins al 20-30 per cent en el 2040.
Un pelador de suro al massís de Cadiretes.
/
LLUÍS SERRAT
Un operari de Corcho del País, de Santa Coloma de Farners,prepara pannes de suro bullit.
/
MANEL LLADÓ
8 PRESÈNCIA •
Del 17 al 23 de desembre del 2010
DOSSIER
EL TAP NATURAL
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
