Regió7 I DISSABTE.
2 D'OCTUBRE DEL 2010
Entrevista
Cristina Arnau
Coordinadora d'activitats del projecte Coménius,
És una de les prafessores d'angles de I'IES Guillem de
Bergueda i va viatjar amb els alumnes del projecte a Suecia.
A partir del dia 19 d'octubre i fins al29 sera ella qui tindra
alumnes suecs a dasse. Assegura que aquesta experiencia
és malt mativadora i enriquidora per als estudiants
«AInb
l'intercanvi real
milíorcnlanglcs i
creixen en larnbit
personal»
Meritxell Prat
BERGA
11 Cristina Arnau és I'enearregada
de coordinar totes les aetivitats
del projecte Corneniusque té en
funcionamenr I'IES Guillem de
Berguedá i que permet fer un in-
tercanví real amb alumnes d'una
escala de Suecia, El projeete va co-
menear el curs passat i ajuda so-
bretot a millorar l'angles ia apren-
dre coses relacionades amb les
naves teenologies de la ínforrnacíó
i la eomunieaeió (TIC). Després
d'un curs de treball conjunta dis-
rancia, el juny passat els alumnes
berguedans van passar 12 díes a
Suecia iara, a partir del día 19, els
estudiants suecs arribaran a Ber-
ga per millorar el eastellá i apren-
dre unes quantes coses més de la
vidad'aquí.
[J En que consisteix el projeete
Cornenius?
IJ És un projecte internacional
que durant dos anys er permet tre-
baIlar coses relacionades amb les
TIC. Es fa un treball eonjunt entre
dues escales de 2 paises diferents.
En el nostre cas amb Suecia, eon-
cretament amb una escala de Vas-
tervik. La comunicació sempre es
du a terme rnítjancant bloes, cor-
reu electroníc, etcétera, ia més in-
clou un intercanvi real.
[J Hi poden participar a1umnes
de tots els cursos?
IJ No. Aquest projeete comenca
quan elsalumnes cursen 3r d'ESO
i s'allarga fins a 4t d'ESO, Tot i així,
a l'hora de fer el viatge també vam
haver d'establir unes nonnes per-
que la beca que et concedeixen no
arriba per a tothom. En el nostre
cas varn fixar com a condicions
que havien de ser alumnes que en
general aprovessín, tot j que, a
rnés, tinguessin bones notes en an-
gles icastella. Finalrnent van viat-
jar 32 alumnes.
Q Per que serveix el projecte?
IJ Basícarnent per rníllorar l'an-
gles. Pero també per coneíxer mi-
llar tot de temes relacionats amb
les naves tecnologíes, perque a
vegades, encara que sembla que
tothom en sap molt, n'hi ha molts
que no saben fer un bloc. Ens
permet treballar eines que sovint
són més deseonegudes. Per altra
banda, creixen personalment ico-
neixen una altra cultura.
¡¡¡ En l'ámbit de professorat, que
us aporta el projecte?
IJ Sobretot motivacíó. Veus que I'a-
lumnat s'hi implica molt i té una
motivaeió extra. A més, podem co-
neíxer un sistema educatiu díferent
del que tenim aquí.
GI Hi heu trobat moltes diferen-
des?
IJ Forca. Per comencar, els hora-
ris, que fan un horari intensiu
eom a la resta d'Europa. També
ens va cridar molt 1'atenció que a
l'escola tot és gratult: el dinar que
els donen, els !libres,les aetivitats.
Arnés, els preparen molt més per
a la' vida quotídiana. Aíxo ens va
sobtar molt, perque, per exemple,
tenen assignatures de cuina, de
costura, de fusteria, etcétera.
g Creus que aquestes assignatu-
res es podrien incorporar aquí?
IJ Penso que- no estaria mala-
ment. lo entenc que en part és fei-
na de casa, pero tal com funcío-
nem és dificil trabar temps.
[J És el primer any que participen
en el projeete?
IJ No, ja se n'havía Iet un a1tre,
també amb Suecia, pero amb una
escala diferent.
[J Teniu predileeció per Suecia o
ha estat una casualitat que les
dues vegades s'hagi fet amb el
mateix país?
IJ No, no és easualitat. Quan de-
manes el projecte ja tries amb
quin país vals fer I'intereanvi. En el
nostre casi Víctor Esgueva, que és
quí s'encarrega de fer els contac-
tes, fa ternps que té la vineulaeió
Cristina Arnau, coordinadora de les
«El Comenius és un
projecte internacional
permet millorar I'angles i
........................................ _ ....
treballar les TIC»
«Al professorat ens
aporta rnotivació perque
veus que els alumnes s'hi
...................................................•....
impliquen rnolt»
------
«Aquest projecte nornés
............... -.-.---
es pot dur a terme amb I'ajuda
de la resta de professors. Si no,
és impossible»
amb Suecia. Personalment, cree
que és bo escollir Suecia perque to-
tes les famílies, pares, mares, avis
i fills, tothom sal' angles. En can-
vi, trabar escales a Anglaterra que
ha vulguin fer és molt difícil i si vas
a un altre país, que també es pot
fer, no acabes de tenir la eertesa
que tata la familia sapíga l'angles.
[J És eomplieat aconsegu.ir un
Comenius?
IJ La veritat és que no és fácil.
Primer de tot has de buscar una es-
cala amb quí fer l'intercanvi. Des-
prés has de presentar un projeete
amb les aetivitats que prepares
per als 2 anys. Un cap ha tens, has
d'entregar-ho i esperar que elmi-
nisteri d'Educació t'accepti la pro-
posta. De vegades et trobes que
aquí t'ho aceepten pero a l'altre
país no, i lIavors no es pot fer l'in-
tercanvi. La veritat és que als ins-
tituts que treballem amb inter-
eanvis ens interessa poder tenír el
Cornenius perque et dóna una
beca que cobreíx totes les despe-
ses del viatge. En eanvi, els inter-
canvis fora del projecre van a car-
rec, totalment, de les famílies.
[¡! Quines són les aetivitats que
heu fet fins arar
BERGA ~BERGUEOASETMANAL
activitats del projecte Coménius
IJ Vam fer un bloc on mensual-.
ment hi penjaven coses sobre la
seva vida o temes concrets que
que
nasal tres els plantejavern. Nosal-
tres vam comencar amb un inter-
eanvi de reeeptes, que va acabar
amb un Uibre digital, També feien
redaccions ifins i tot un dicciona-
ri amb paraules catalanes, caste-
llanes, angleses i sueques. Aixó
els va servir com a preparació
abans de viatjar, perque sobretot
vam treballar frases de presentació.
A través del correu es posaven , ¡¡¡ Als professors us demanen al-
d'aeord amb els suecs i les frases
_ ..
que els interessaven les traduíen als
4 idiomes. Si algú vol veure tot el
que van fer, encara esta tot penjat
a la web httpt/Zunuuiiesguillem-
bergueda.cat/comenius/index-
vell.htm. Lúltíma aetivitat que vam
fer va ser la publicació de 8 revis-
tes. Cada grup havia d'ornplir-les
amb temes que traetessin sobre
Catalunya i Suecia. Una d'elles,
per exemple, va fer una compara-
ció entre jocs catalans isuecs, La
veritat és que va ser l'activitat més
forta. Va costar molt, pero al final
van sortir revistes molt maques,
¡¡¡ Amb aquestes aetivitats, en-
cara que només ros per correu
electroruc, ja es van comenc;ar a
coneíxer i a agafar confianca?
[J Se una mica ja era la íntenció,
perque hi hagués una mica de
eontaete abans del viatge. Arnés,
també els va permetre rnuntar les
parelles per saber amb quina fa-
milia s'estava eadascú. Després
d'aquestes aetivitats ja va venir
l'intercanvi.
¡¡¡ 1durant el viatge, eom era ei día
adia?
IJ Cada dia anaven a l'escola i els
alumnes suecs tenien preparades
díferents aetivitats. Alguns dies
anaven a classe per veure que fe-
ien, pero també ens van preparar
algunes excursions a fora ivam vi-
sitar ciutats del voltant. A les tardes drem. De fet, Víetor Esgueva, que
feien al tres aetivitats: hi ha un
centre de joves que esta molt ben
a
organitzat i, per exemple, podien
anar a veure alguna pel-lícula. I al-
gun 'dia van organitzar un ball,
pero de tarda, perque allá els ho-
rarís són molt diferents, Per acabar,
vam fer una performance, que
també farern quan els suecs si-
guin aquí, per tal que els pares i tot-
hom qui vulgui pugui coneíxer
tot el que hem fet durant l'any. Ala
representació hi participen tots
els alumnes i cadascú hi diu una
frase.
¡;¡ [a teniu a punt les activitats per
quan arribin els estudiants suecs?
IJ Evidentmem, també vindran a
classe, pero estem preparant la
gravació d'un lipdub a l'institut.
També hí haura algunes excur-
sions, a Barcelona, a Port Aventu-
ra i aniran un dia a peu fins a
Queralt, I com que s'estan amb fa-
rnílies, dones els diumenges faran
les aetivitats amb les famílies.
¡;¡ Quants a1umnes suecs h.i par-
ticipen?
IJ Igual que aquí, 32. Per tant, en
total són 64 alumnes que formen
part del nostre projecte.
¡¡¡ Que destacaries de tot el pro-
jeete?
IJ Totes les aetivitats que s'han
fet de manera conjunta han lingut
un resultar molt positiu. Pero pot-
ser el que més destacaría és l'in-
tercanvi real, perque veus el que
mai fan a dasse: parlen molt en an-
gles, es fan grans, són més res-
ponsables ...
¡¡¡ I a1s alurnnes, que els va sor-
prendre més?
IJ Els horarís, que torva molt més
d'hora, i també I'organització a
l'escola. Allá no tots van amb el
rnateix horari i poden tenir 10 mi-
nuts de descans entre classes, Ens
deien que els suecs tenen molta lli-
bertat, pero són mane res de fer di-
ferents,
guns mínims per poder participar
al projecte?
IJ Normalment ens n'encarre-
guem els professors del departa-
ment d'angles, perque és !'idioma
que es treballa, pero també de-
manem ajuda a altres departa-
ments. Per exemple, quan vam
fer les revistes n'hi havia una d'his-
toria i, en aquest cas, es van posar
com a coordinadors un professor
d'hístoría i un dangles. Tot i que
només vam viatjar 4 professors, del
departament de lIengües estran-
geres, n'hi havia 7 d'implieats. A
més de la resta, que també ens van
donar su port. .
¡¡¡ Per tant, acaba sent un treball
conjunt de tot I'institut?
IJ Sí, un projeete eom aquest no-
més es pot dura terme arnb l'aju-
da de la resta de professors, Si no
hagués estat per la implicació de
tothorn no hauria estat possible. lo
consto com a coordinadora, pero
el cert és que hi ha tot un ec¡uip al
darrere que ha treballat molt.
(l Teniu intenció de continuar
el projeete d'ara endavant?
IJ En prineipi sí, ror i que potser no
es podrá fer arnb la mateixa esca-
la perque la professora que se
n'encarrega a Suecia no sap si
continuara. De tota manera, si no
podem tenir el Cornenius, els in-
tercanvis segur que els mantín-
és el professor que porta aquest
tema, ja hi está treballanr,