Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Bona LLum

Bona LLum

Ratings: (0)|Views: 0 |Likes:
Published by SocValencia
Conte en Llengua Valenciana
Conte en Llengua Valenciana

More info:

Published by: SocValencia on Jan 01, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

09/17/2013

pdf

text

original

 
WWW.RUIZNEGRE.COM
LA BONA LLUM” 
 
Mai podré comprendre a l’Ajuntament...
 
¡Ya veus!... Casi tota la vida soportant una pereta arcaica, proyectant una llumsomorda que a dures penes era suficient per a no entropeçar en el carreró, i de colpen menys d’una dotzena d’anys hi ha que vore la cantitat de canvis que m’han fetaguantar...
 
A tot açò... ¿M’he presentat? No, ¿veritat?... Be. Tampoc considere que siga moltnecessari perque estic segur de que vosté i yo ya ens coneguem... ¿Que no?... ¡Yaho crec que sí! ¡La de vegades que m'haurà vist al passar pel carrer de la Nau,sempre penjat en el mateix lloc!... Sí home sí, eixe. El farol del cantó. ¿Quin atretenia que ser?
 
Puix ya veu, quan em colocaren sobre la frontera d’aquella casa de veïns, succésocorregut en tota seguritat abans de que vosté naixquera, albergava en el meuinterior un simple cremador de gas. La llum que difonia no era gran cosa, pero hiha que vore la de gent que desfilà pel carreró al principi, tots els dies a boqueta nit,per a vore la nova allumenació que segons els veïns, ¡tanta categoria donava albarri a partir d’eixe moment!
 
Tal vegada el meu millor recort d’aquella primera época, siga el delicat tracte deque em fea objecte el faroler del carrer.
 
El recorde com si estiguera veent-lo en la gorra negra en visera de charol,guardapols de dril de color caqui, i un bigot negre i espés que li tapava mija cara.¡Era un tio simpàtic, sí senyor! Venia sempre en punt, i en el moment oportú enque l’última claror del vespre començava a diluir-se.
 
El simple fet d’encendre’m el transformava aquell home casi en un rito.Provablement, el que yo fora el primer del carrer entrant per Comedies, era lacausa de que baix de mi portara a efecte tots els prolegòmens de la quotidianaactuació. Encara me pareix vore’l com si fora hui...
 
A l’extrem de la percha s’ajustaven dos bracets metàlics, u en forma de ganchoen el que m’obria la porta i l’aixeta del gas, i un atre en forma de tubo pel quepassava la torçuda generosament banyada en alcohol, procedent d’un flasquet queportava en la bojaca i que deixava en l’aire durant uns minuts un aroma agredolç,contrastant en l’aspre olor del gas una vegada encés.
 
En acabar d’encendre’m i tancada de nou la porta en un hàbil toc de percha,s’enfilava ràpit en direcció al Parterre repetint l'operació en els atres huit farolscompanyers meus, encarregats entre tots, de que en el carrer es poguera semprevore com si de dia fora...
 
Per supost que semejant presunció no era més que una fanfarronada lírica, delregidor que havia gestionat la nostra compra i posterior colocació.
 
A l’alba tornava mon bigotut amic, obrint portes i tancant aixetes en magistralstocs de percha, i donant per acabat el servici diari.
 
I aixina un dia darrere d’un atre no sé quants centenars o milers de vegades,fins que un matí hi hagué forta commoció en el barri, que s’omplí de sorolls, colpsde martells, i d’atres ferramentes.
 
¿Que qué passava?... Yo li ho diré:
 
Un grup d’obrers en mono blau, llargues escales, estranyes ferramentes i rollsde fil metàlic, desmontaren l’aixeta i el tubo del gas, substituint dits atifells per unapereta de vidre prou estranya, i uns fils de coure embolicats en cotó i brea.Ademés, lo que em paregué més important fon que em pintaren de nou, en un

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->