Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
La Carrera

La Carrera

Ratings: (0)|Views: 4 |Likes:
Published by SocValencia
Conte en Llengua Valenciana
Conte en Llengua Valenciana

More info:

Published by: SocValencia on Jan 01, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

07/04/2013

pdf

text

original

 
WWW.RUIZNEGRE.COM
LA CARRERA” 
 
¡Vaja, també era mala sort! L’havien tornat a emparellar en aquell negre traïdorque des de fea algun temps era son pijor enemic. Li agradaria saber a quicorresponia decidir l’orde de colocació dels corredors.
 
El cas era, que quan el llarguerut empleat de cabell roig li sivellà el dorsal,alguna cosa li dia en l’interior que aquella vesprada la carrera no resultaria gensfàcil.
 
En tant els colocaven els boços mirà furtivament a son rival. Este pareixiaindiferent a quant succeïa al voltant, pero ell sabia que no era cert. Una miradadirigida a ses cuixes i coa fon prou per averiguar que l’atre estava en completatensió. ¡Mal es presentava hui la carrera!
 
Ara arribava el veterinari que els examinaria com sempre u a u. ¡Per cert quel’examen no podia ser ni més rutinari ni més inútil! Un manoseig pel pit i les cuixesi un poc d'atenció a la revisió entre els dits. Per a tal examen, encara que esquedara en sa casa no anava a passar res...
 
Segona premonició. L’empleat roig era qui obria el desfile dels portadors cap ala pista, portant les dos correges en la mateixa ma. En tant pujaven per la rampaprovinent de les gosseres llançà una mirada ràpida als atres quatre contendents.Res especial li cridà l'atenció i en un alardo de gosadia es detingué i espentà decostat al rival, mentres obrien la porteta que donava pas al recint. El negre tambées detingué sens immutar-se per la provocació, lo que no era normal en ell, ¿quéestaria tramant?
 
Esperà clavant les mans en la recent moguda arena, en desig de que les atresparelles els sobrepassaren en el tram de passeig front al públic, pero l’empleat, enun sec tiró de la correja li confirmà que no s’havia equivocat.Els dos formaven la parella que correria per dins. ¡Mal assunt!
 
Només li quedava per saber si ell seria el més pròxim a la valla o el següent, iaixò no ho sabria en tant no entrara en el caixó. Mentres tant, es dedicaria aestudiar als dos que li seguien, per si en ells observava algun perill per a la seuaintegritat física.
 
No. Per aquella part no pareixia tindre res que témer. La parella la formaven unvell mascle lleonat, en qui ya havia corregut varies vegades sense que li ocasionaracap problema i un atre d’aspecte jove al que no havia vist mai. El lleonat era lo quees coneixia com un perdedor nat, un bragaces...
 
El sò mecànic del portallebre, traslladant-se pel raïl per a situar-se en el llocd’eixida, li va fer mirar admirat al desconegut jove companyer, que en vore enmoviment aquell malfardat envoltori de pells, s’havia llançat cap ad ell pegant untrement tiró a la correja. La fermea en que el portador la subjectava li va ferdescriure una cabriola en l’aire... ¡Vaja!, aquell gos no havia corregut mai o hohavia fet poques vegades, ya que encara no sabia reconéixer el tosc engany, i aixòpodria resultar perillós per ad ell si ho fea pegat a sa dreta, puix per conte de córreral recte segur se li creuaria intentant caçar la llebre. Bo, eixe problema deuriasolucionar-ho sobre la marcha si arribava el cas.
 
Observant de reüll al portador roig, girà el coll cap arrere fins tocar-se lagarreta esquerra en el morro, i en un intent de comprovar la rigidea del boç feucom si es mossegara la pota. Be, la tela metàlica no era excessivament rígida loque significava que, encara en risc de trencar-se una dent podria si arribava el casassestar alguna dentada. Per mes que lo millor seria no tindre necessitat de fer-ho...
 
 
WWW.RUIZNEGRE.COM
La parella del final no l’inquietava en absolut en reconéixer-los com acompanyers assidus, ademés de que córrer per fòra no li ocasionaria capproblema... La verdadera preocupació estava en el malaït traïdor al qual ell es veanovament emparellat. ¿L’intentaria repetir la faena?... Encara se li arrufava el peldel llom, recordant el revolcó en la curva a gran velocitat que s’havia endut per saculpa... Ara que, si esta vegada ho intentava repetir procuraria fer-li-ho pagar car...
 
El timbre de la pista sonà estridentment, indicant que havia arribat ya elmoment d’entrar en els caixons d’eixida.
 
No tardaria en saber per a on deuria córrer. En la paret, fixades darrere de lacaixonera hi havia varies argolles, on cada portador nugava un gos mentresintroduïa a l’atre en el caixó corresponent. Si nugava al negre ell correria per dins,lo qual li donava la ventaja de dispondre de més espai en la pista que si ho feaentre dos companyers. Lo mal era si el nugava ad ell...
 
Decididament hui no era el seu dia.
 
L’empleat roig alçà al negre pels flancs introduint-lo de cap dins del caixó, itancant-li la porta es dispongué a fer lo propi en ell. En el de sa dreta estavenintroduint al novell que es debatia revelant-se contra el portador. Ya ho vea clar,anava a córrer entre un malaït bisony i un traïdor resabut, i davant d’una situaciócom eixa sols tenia una opció per a eixir ben lliurat, córrer en totes ses forces capavant per a escapar del perillós emparedat que sens dubte farien en ell.El juge agità la bandereta blanca davant de les reixes, lo que significava que enun moment s’alçaria la porta. Arribà clarament fins ses oïts el traslladar-se mecànicdel portallebre sobre el raïl guanyant distància, clavà els peus en la banyada arena,arquejà el llom baixant el cap i preparà les mans per a la primera allargada...¡Amunt! Tot el cos es disparà cap avant en un intent de sobrepassar alscompanyers en aquell primer tram recte, puix arribar a la primera curva oprimitpels dos flancs podria ser perillosíssim.
 
Lo que es temia. El malaït novell començava a creuar-se-li per davant en afanyde donar caça al ninot. No podia consentir que allò succeïra ya que es voria repretatsobre el negre que es mantenia casi a la seua altura.
 
Aprofitant l’allargada de les mans en una camada, dirigí en força el morro a l’ullesquerre del bisony proporcionant-li un colp sec, este llançà un udol de dolor i lasorpresa li feu titubejar cap a la dreta, desplaçant al pobre lleonat el qual sensemés, els deixà passar.
 
Ya estaven en la curva, ara la ventaja era del de dins. El novell es quedavaarrere i al negre li trea un coll de ventaja; tindria que apretar en la pròxima recta.Be, en un moment seria el primer pas per meta i en arribar a la curva hauria cobertla mitat de la carrera, pero, ¿qué estava passant?
 
El repugnant bisony atacava ara per darrere intentant alvançar per entre ell i elnegre, mes la curva en la que havien entrat no ho va permetre; tornà a titubejar iquedà colocat en el primitiu lloc a la dreta. El negre es mantenia com al principi aun coll darrere d’ell i això començava a posar-lo nerviós ya que no el conseguiasobrepassar. Deuria ser en la pròxima recta o ya no ho conseguiria.
 
Arribà a la recta, i de sobte el negre li llançà una dentada a la escàpula. Vanotar un esgarró ardent en la pell i el sò sec d’una dent del negre al quebrar-secontra l’aram del boç... Aguantant el dolor del muscle, apretà la marcha sensrespondre a l'agressió i ya en l’ultima curva, sí que espentà al negre en forçaintentant estrelar-lo contra la valla. El negre vacilà sobre les mans, desequilibrà elcos i rodà sobre la pista sent arrollat pels que el seguien en una confusió de lladritsi mossos en l’aire.
 
Ya estaven en l’última recta, pero, ¿cóm era allò possible? El bisony l’haviasobrepassat per la dreta i alvançava imparable cap al final. Li assaltaren desijos

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->