Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
El Paraigües

El Paraigües

Ratings: (0)|Views: 4|Likes:
Published by SocValencia
Conte en Llengua Valenciana
Conte en Llengua Valenciana

More info:

Published by: SocValencia on Jan 01, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/01/2011

pdf

text

original

 
WWW.RUIZNEGRE.COM
"EL PARAIGÜES" 
Vaja, home! No sé per qué, em dona l'impressió de que este se’n va sense mi...¿Que no? Ya voran com sí... Després d’acabar-se el café en llet que demanà ipagar-li al del bar, s’ha baixat de la banqueta, s’ha abotonat la gavardina i ha miratde reüll a la mulata eixa que està assentada junt a la porta... ¿No et dia yo? ¡Alcarrer sens enrecordar-se de que entrà al bar en mi! ¡Au, fill, que Santa Barbera etguarde!
 
Be. Em van a permetre que els explique per qué estava tan segur de que açòanava a ocórrer.
 
No és que yo haguera advertit en mon “ex acompanyant” tendència alguna adeixar-me o cosa pareguda, és més, quan este matí abans d’eixir de casa espercatà en mirar per la finestra de que plovia, em desenfundà després de traure’mde l’armari en un gest no exent d’afecte. Al menys aixina m’ho paregué. Allimons plecs en varies passades de ma entre rudes i amables a un temps, i emdedicà una mirada no sé si escrutadora o admirativa... M’agradaria més inclinar-meper açò últim.
 
El cas és que només eixir al carrer em desplegà colocant-me sobre el seu cap,per a resguardar-se de la pluja. ¡Bo, això a ningú deu d’estranyar perque per adaixò fiu concebut i creat!, i si no, ¿per a qué punyetes anava a aprofitar unparaigües?
 
¿Veu? És lo que yo dic. Si les pluges foren contínues nostra pertinença a qui ensadquirí estaria per a sempre assegurada, perque està clar que ningú ix de casa enparaigües i torna sense ell si no ha deixat de ploure, pero si plou intermitentment elresultat és, pero que molt distint.
 
L'abandó es consumarà o no, en els tres segons següents al moment en que elpropietari ixca de nou al carrer. Si li cau una gota en el nas o sobre un cristal deles ulleres, com mogut per un resort tornarà a entrar en el local exclamant: “¿M’hedeixat ací un paraigües?” El recuperarà en gest de goig i al carrer a seguir en loseu. Pero com en eixos fatídics segons no li’n caiga una gota... ¡S’acabà! Se’n va asoles sens enrecordar-se més del paraigües fins que torne a ploure, encara quesiga tres mesos després.
 
Açò no vol dir que es quedem per complet desamparats, puix lo més fàcil és quequalsevol espavilat dels que entrà sense paraigües ens adopte portant-no-se’n enell. Hi ha verdaders especialistes en la tasca de “recuperar” paraigües abandonats...Sol ser gent prima, prou morena i de mirada inteligent, que lo primer que fa quanentra en el bar és mirar si junt a la porta han colocat un paraigüer, en el fid’arreplegar en ell nostres escorregudes plujoses per a no posar-ho tot perdut.
 
Si hi ha paraigüer, s’assenta en un lloc pròxim des d’on puga observar alsusuaris, i en quant veu que algú que el deixà a l’entrar ix sens arreplegar-ho, ell,en tota naturalitat paga lo que ha pres, pren el paraigües oblidat, i se’n va en lasatisfacció del deure complit. Ya tenim un nou amo, que en tota seguritat no ensoblidarà en cap lloc.
 
Els que havem passat per la ma de semejants “especialistes”, sabem que moltpronte serem objecte de venda o regal, per lo que tampoc tenim massa temps pera encarinyar-nos en nostre salvador.
 
Atres voltes, l’oblidat passa a ser crònic. Es queda a soles en qualsevol racó delbar sense que ningú torne o el reclame, i molts dies després quan sa presència yamolesta, algú decidix portar-ho a l’oficina d’objectes perduts, per a fer un favor alpossible despistat que el pergué, i per a lliurar-se d’un objecte que molesta, sobre
 
WWW.RUIZNEGRE.COM
tot, a la dòna de la neteja que ya l’ha canviat sis vegades de lloc i no deixa deprotestar.
 
Per cert, ¿per qué nomenaran ad eixe servici municipal oficina d’objectesperduts, quan deurien nomenar-ho oficina d’objectes trobats? Perque això és lo queallí s’ajunta; tot lo que la gent troba, pero, ¿lo que es pert?...
 
En una ocasió vaig ser hoste del mencionat departament i si anara a contar-lisles experiències que de semejant lloc traguí, tindria tema per a estar entretenint-los un bon espai. Siga prou dir que allí es depositen les coses més estranyes quepensar-se puga, coses que ningú creuria es pogueren arribar a perdre’s, perqueoblidar-se d’un paraigües quan no plou és de lo més normal, inclús d’una cartera enpapers en un taxi, i fins en diners, que pareix ser cosa que els humans tenen enson major afecte, pero, ¿cóm s’ha pogut oblidar algú d’una dentadura postiça?... ¿Id’una cama ortopèdica?...
 
No, no. No creguen que estic foll o que pretenc prendre’ls el pel. Precisament enuna dentadura i una cama en semejant lloc depositades, mantinguí un canvid’impressions de lo més interessant, i del que potser en un atre moment tindrémolt de gust en informar-los, per a que puguen fer-se una idea de lo complicadesque poder arribar a ser les persones; pero, anem a lo que hui ens ocupa.
 
Potser perque la de hui ha segut una ramassada imprevista, poca gent hauràeixit al carrer en paraigües, i aixina en el bar tampoc s’han molestat en colocar elparaigüer a l’entrada. Mon, digam-li ex propietari, s’arrimà al mostrador per aprendre’s son beurage penjant-me de la barra que hi ha situada baix del mateix.Lloc on continue en este moment més a soles que la una, i ademés sense despertarla curiositat de ningú. Atra cosa seria si m’haguera deixat damunt d’alguna cadiraque algú poguera necessitar, pero clar, ací en la barra a soles i tan discretet...
 
I està clar que ahí fòra deixà de ploure fa temps, perque ni qui em portà hatornat ni ha entrat ningú en paraigües. L'absència de companyers a la vista acurtatambé les possibilitats de que algun “caçaparaigües” es pose en acció, perque per apassar inadvertits en son quefer es precisa que hi hagen entrades i eixides,tancaments i obertures de quants més millor. Lo contrari cridaria l'atenció, i això,poden estar segurs de que cap prim de pell morena i mirada inteligent, estariadispost a fer.
 
Vista com va la cosa, m’estic tement que vaig a tornar a trobar-me un lloc derepòs temporal en aquella oficina sinistra on es reunix tanta cantitat d’objectesrars...I la cosa és que estar allí tampoc ens assegura ser prontament recuperats,perque alguns, que són prou sabuts, en arribar preguntant per un paraigües quepergueren no es conformen en dur-se el seu, sino que entre tanta concurrència nodubten en triar algun que li’s faça més gràcia, per un no sé qué d’unes pintetes enel puny, o uns floquets més cridaners. Perque clar, ¿cóm va a saber el municipal sia l’interessat l’interessa, interessar-se per un paraigües alie? I ademés, perdesgracia, en nosatres no fan massa averiguacions perque on hi ha abundància, yase sap...
 
¿Eh?; ¿qué passa?
 
¡Vaja!. Mira per a on les meues previsions no es van a complir. Al menys hui.Algú que no veig des d’esta posició, pareix ser que m’ha descobert i m’estàpalpant descaradament... A vore si puc averiguar qui és l’atrevit... ¡Repalleta! Puixesta vegada no és un prim de pell morena i mirada inteligent, sino la mulataaquella que rebia les mirades de mon “ex”, i que des de la taula que ocupava junt ala porta ha vengut directament a per mi, despenjant-me de la barra com esdespenja a un paraigües. I no dubta, no, perque després de posar-me baixs’aixella, se’n va directament al carrer com si ací no passara res.
 

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->