22306 - Tecnologies de la Inf.

i la Comunicació (TIC) per a la Intervenció

Socioeducativa

Exercici sobre les tendències en l’educació en la societat de la informació.

Ferran Vallès Aznar

Comentari de la lectura i debat en grup.

1- L’autor ens comenta que la digitalització de la informació està canviant el

suport primordial del saber i el coneixement. Creus que és possible que el
paper deixi de ser el suport físic de llibres, revistes, periòdics i altres
publicacions?

Ho veig possible però no provable.

És possible, podem pensar-ho, per què no. Vist el ritme amb que avança la
tecnologia qualsevol cosa me pareix que podria passar. Si miram cap endarrera
veim la rapidesa amb que s’han produït els canvis a tot el món: els occidentals
ens passejam dia diàriament agafats de la mà amb tecnologia, mentre que els
països del tercer món utilitzen telèfons mòbils de manera sistemàtica per omplir
la fatal situació de no poder caminar entre nosaltres.
No és provable en el Web 2.0 perquè tendesc a pensar en l’immobilisme (tot i
que estigui equivocat). M’agrada projectar-me en el futur pensant que la
tecnologia que ara dominam ens serà útil en el futur, ja que al meu entendre, les
eines bàsiques ja han estat desenvolupades. O tal vegada el que pens és que si la
tecnologia continua desenvolupant-se al ritme que ho ha fet fins ara, a mi em
deixarà d’interessar. Cada vegada mos allunyam més de les persones, i això no
m’agrada.
Estic involucrat en un projecte de ràdio que emet per Internet, i encara que
facilita l’arribada de les nostres emissions als més allunyats llocs del planeta, no
és el mateix que la calidesa que dóna l’fm.

2- És possible que els nins i nines arribin a llegir i a escriure amb el teclat? A
què es refereix l’autor quan parla de “professors salvatges”?

És possible, clar que és possible. I llavors serà quan els canvis econòmics,
tecnològics i socials posaran fi a l’edat contemporània actual, perquè la
revolució serà tal que tot el món, tal com l’havien conegut els nostres padrins
haurà acabat.
 L’autor parla de professors salvatges per referir-se als mitjans de comunicació i
les xarxes informàtiques que tenen en l’actualitat una gran influència sobre la
societat, sobretot si tenim en compte que mirar la televisió és la tercera activitat
que més realitzen les persones als països occidentalitzats, després de treballar i
dormir.

3- Informació o desinformació? Societat de la informació o societat de

l’aprenentatge?

Informació i desinformació: Infoxicació.

Vivim permanentment connectats, immersos en un mar de dades i amb poc
temps per processar-les. Pens que com més informació ens arriba, més confusió
ja que bloqueja la nostra capacitat d’anàlisi i processament. És molt freqüent la
intoxicació informativa que segons alguns experts com Maria Gabriela Ensink
“pot venir associada amb l’ansietat que senten algunes persones per informar-
se, o el ques’anomena infomania, que estaria caracteritzada per la recerca
constant d’estímuls informatius i l’agobiant sensació d’angústia i de buit que és
necessari omplir amb... més informació” (Ensink 2010).

4- L’autor ens parla de l’escola pública com a element fonamental en la

garantia del dret a l’educació democràtica, de la importància de
l’alfabetització de nins i joves en aquestes eines. Què penses de la possible
discriminació entre “inforics” i “infopobres”?

Inforics i infopobres són categories socials que existeixen en l’actualitat.

Marquen les diferències del lloc on vivim, però sobretot fixen la barrera entre les
persones dels països subdesenvolupats.
L’era digital és un element de desigualtats que diferencia entre les persones amb
poder econòmic de les que no en tenen, perquè uns poden accedir a la
informació i els altres no.
L’accés a la informació està estretament relacionat amb l’accés al coneixement
que condiciona profundament aquesta divisió i l’estratificació social.
5- Consideres que l’aula tal i com l’entenem avui dia s’acabarà?
Jo no sóc gens partidari de l’aula com l’entenem avui dia, així que esper que sí
que s’acabarà perquè no satisfà les necessitats reals dels alumnes.
Hauríem de pensar en si la feina que s’està realitzant entre murs i parets
d’escoles, instituts i universitats, són els espais més adequats per col·lectius de
nins que necessites jugar, adolescents que volen experimentar i adults que
s’estan formant ignorant la part pràctica d’unes assignatures que els han de
portar a treballar per millorar la societat.
Ara bé, el que jo pens no és el que crec que succeirà, i el més provable és que
l’aula vagi canviant i adaptant-se al nous temps que han d’arribar, introduint
cada vegada més eines que facilitin la feina virtual dels estudiants.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Adell, J. (1997) Tendencias en Educación en la sociedad de la

información. EDUTEL. Revista electrónica de tecnología educativa,
http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html

• Baigorri, A. (n.d.). Universidad de Extremadura. http://www1.unex.es/ Consultat

dia 2 de gener de 2010. A través de www1.unex.es/eweb/sociolog/BAIGORRI

• Domínguez, N. (2009). La enseñanza en la escuela moderna de Francisco

Ferrer y Guardia, Barcelona, 1901-1906 . Burgos: Gran Vía.

• Ensinck, M. G. (2010, 10 d’agost). Infoxicación -lanacion.com. lanacion.com-

Noticias actualizadas las 24hs. Consultat dia 3 de gener de 2010, a través de
http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1290099&origen=NLRevis