LA LLENGUA CATALANA VISTA DES DE LA LLENGUA

ROMANESA

 EL NOM

El gènere

El romanès és una de les poques llengües romàniques que té tres gèneres:

masculí, femení i neutre. A diferència del romanès, el català té només dos
gèneres: masculí i femení. En general el gènere de les paraules en romanès no
es correspon al gènere de les paraules en català. Moltes vegades un mot
neutre en romanès en català és femení i molts noms masculins en català en
romanès són femenins.

HOME (masculí) / DONA (femení) BĂRBAT (masculí) / FEMEIE (femení)

PLÀTAN (masculí) / POMA (femení) BANANĂ (femení) / MĂR (neutre)
ARMARI (masculí) / PARAULA (femení) DULAP (neutre) / CUVÂNT (neutre)

El nombre

La formació del plural en català, en general, es fa afegint la terminació -s en

paraules masculines i la terminació -es en paraules femenines, tot i que hi ha
excepcions i alguns plurals irregulars.

HOMES / DONES BĂRBAȚI / FEMEI

PLÀTANS / POMES BANANE / MERE
ARMARIS / PARAULES DULAPURI / CUVINTE

Una altra diferència important entre les dues llengües és l’existència dels casos
en romanès, la qual cosa significa que les paraules poden canviar de
terminació depenent de la seva funció en la frase. En català, en canvi, els
casos no existeixen i les paraules no es declinen.

1
 L’ARTICLE

En català, igual que en romanès, utilitzem els articles definits i indefinits els
quals concorden en gènere i nombre amb el substantiu. En català tant l’article
definit com l’indefinit se situen abans de la paraula:

EL NOI / ELS NOIS BĂIATUL / BĂIEŢII

LA NOIA / LES NOIES FATA / FETELE
UN PLÀTAN / UNS PLÀTANS O BANANĂ / NIŞTE BANANE
UNA POMA / UNES POMES UN MĂR / NIŞTE MERE

La contracció

En català, l’article definit EL i LA es contrau quan la paraula que els segueix

comença amb vocal o h, tot i que hi ha algunes excepcions: quan la paraula
comença en i, o u àtona, l’article LA no es contrau. Així direm:

EL + ARBRE → L’ARBRE COPACUL

EL + HORITZÓ → L’HORITZÓ ORIZONTUL
LA + ESTATUA → L’ESTÀTUA STATUIA
LA + IDEA → LA IDEA IDEEA
LA + HISTÒRIA → LA HISTÒRIA ISTORIA
LA + ÚNICA → L’ÚNICA UNICA

Per una altra banda, els articles determinats EL i ELS es contrauen amb les
preposicions A, DE i PER. Les contraccions resultants són AL, ALS, DEL,
DELS, PEL, PELS:

ESCRIURE A + EL PARE → ESCRIURE AL PARE (A scrie tatălui)

ESCRIURE A + ELS AMICS → ESCRIURE ALS AMICS (A scrie prietenilor)
EL LLIBRE DE + EL GERMÀ → EL LLIBRE DEL GERMÀ (Cartea fratelui)
LA CASA DE + ELS PARES → LA CASA DELS PARES (Casa părinților)
VA PER + EL CARRER → VA PEL CARRER (Merge pe stradă)
VA PER + ELS CAMINS → VA PELS CAMINS (Merge pe drumuri)

2
 LA POSSESSIÓ

EL possessiu en català sempre concorda en gènere i nombre amb la cosa

posseïda. Per exemple:

EL COTXE DE L’ELENA → EL SEU COTXE

Mașina Elenei Mașina ei

LA CADIRA D’EN JOAN → LA SEVA CADIRA

Scaunul lui Joan Scaunul lui

 ELS PRONOMS FEBLES

En català tenim tres pronoms anomenats pronoms febles els quals poden
substituir tant la preposició com l’element nominal. En canvi, en romanès
només existeix l’equivalent de –HO, que de vegades es tradueix, però no
sempre. Exemples:

El pronom - EN

MENJO PATATES → EN MENJO

Mănânc cartofi Mănânc

AGAFO TRES ENTRADES → N’AGAFO TRES

Iau trei bilete Iau trei

El pronom - HO

PORTA’M AIXÒ → PORTA’M-HO

Adu-mi acel lucru Adu-mi-l

FES EL QUÈ ET DIC → FES-HO

Fă ce-ți spun Fă-o

El pronom - HI

PENSA EN LA NOTÍCIA → PENSA-HI

Gândește-te la știre Gândește-te (la asta)

VAIG A BARCELONA → HI VAIG

Merg la Barcelona Merg (acolo)

3
• EL VERB

En català hi ha tres conjugacions verbals i en romanès n’hi ha quatre. En català

són

els verbs acabats en AR: CAMINAR

els verbs acabats en ER: NÉIXER, o en RE: VEURE
els verbs acabats en IR: CONDUIR

mentre que en romanès són els verbs acabats en -A, -EA, -E i -I / Î.

Entre els temps de l’indicatiu, cal mencionar que el català té dues formes de
passat que en romanès es tradueixen en un únic temps: el pretèrit perfet
perifràstic i el pretèrit indefinit:

VAIG FER VAIG PREGUNTAR VAIG ESCRIURE

HE FET HE PREGUNTAT HE ESCRIT

Que es tradueixen únicament per:

AM FĂCUT AM ÎNTREBAT AM SCRIS

En romanès, aquest temps es diu Perfect Compus, i es fa servir tant si l’acció té

lloc avui o aquesta setmana com si va tenir lloc l’any passat o fa dos mesos.

 SEMBLANCES I DIFERÈNCIES LÈXIQUES

La llengua romanesa i la llengua catalana tenen moltes semblances lèxiques.

Aquestes semblances permeten veure l’origen comú de les dues llengües, ja
que totes dues són llengües romàniques.

- Alguns exemples de paraules coincidents en les dues llengües:

NOU, FOC, JOC, CAP, NAS, DIAMANT, OU, VIU, MORT,

- Alguns exemples de paraules semblants en la forma i que s’acosten en el so.

A PROP - APROAPE EXEMPLE - EXEMPLU

FINESTRA - FEREASTRĂ ANY - AN
NÚMERO - NUMĂR INCENDI - INCENDIU
MOLT - MULT RIU - RÂU