You are on page 1of 16
COSMOGLOTTA Annu XII Juli-August 19. No. 4 (89) Li latin e li modern lingues. De Prof. A. Meillet, membre del Institut de Francia Por subtilisar li mente li conossentie fitabil quam ti del modern lingues, Li antiqui indo-europan lingues, quam li grec ¢ li latin, have un linguistic structura tre different de ti del modern lingues, quam li francesi e li anglesi: apprendente les on intra in un vermen noy systema. Ti stu obliga, do, far un ener- gic intellectual effortie, de quel on ne recive un immediat practic avantage, ma quel effecte que li mente fa un plu in tensiv exercitie quam studiante li lingues actualmen parlat. Li “commun frases” queles li antiqui litteraturas expresse es li sam quam tis de hodie; ma illa presenta se in altri for- mes, ¢ in latin in un maniere particularimen clar; li mente gana pri finess e facilité in passante de un del expressiones al altri. Depost que on ha introductet it in li instruction, sempre li grec ha esset completmen appropriat solmen de un micri niimere de persones in li modern West-Europa: quantcune Preciosi it| mey esser, su influentie exerci se apen altrimen quam per li latin, quel, concernent omni coses de cultura, es li reflex del grec. It mey esser agreabil saver analysar li doct paroles fabricat per grec elementes quam orthographie e tele- phone; it es sin utililé apprender, por to, li grec quel ne es un facil lingue, Malgré li unie valore e originalita del grec literatura, mem caus su originalita, su varietaé, su amplore, it es poe probabil que li studia del grec va occupar un grand loco in li education del yunité cultivat. Li situation del latin es un altri e plu favorabil. Omni modern lingues del occidental Europa es plen de la- tin, ta mem uw illi sembla esser independent de it. Li gern del latin es plu pro- 49 ha nullmen plenat se per latin e romanic paroles till un tam grand extension quam Ii anglesi; ma it ha penetrat se de men- talita latin, e it ne esset in van que li tot cultura de Germania t latini durant li medie Un parol quam Vaterland and del patres” have un aspect purmen german, tut quam patrie hodie have li aspect de un parol purmen frances; in realita Vaterland es li calea del latin patria “land del patres” (quel esset self calcat sur li grec patris), tut quam patrie es li parol latin patria prendet ex li scrit lingue e un poc adaptat. It es solmen per li latin que on posse comprender li relationes existent reciprocmen inter li vocabulariums del occidental Europa. Por facilisar li effortie det yun homes cultivat on ha sovente proposit abandonar li latin studias: li die u on yell resoluer far to, on vell ruinar till fund quo resta de linguistic unité in li civilisat munde. It es in li latin que incontra se li roma- nic lingues e li lingues germanic, quam li anglesi e li german. Solmen li conossentie del latin permisse interligar facilmen li romanic lingues; por ti qui save un poc de latin, li italian, li hispan, li portugales, li frances es ja demi familiari. Aban- donante li latin cultura li popules de romanic lingue vell re- hunciar omnicos quel fa lor unité, e, céram li altri lingues, ili vell diminuer li capacita de resistentie del loris. Li latin, de quel ti lingues es solmen novi developamentes, ha dominat, sub su scrit form, li constitution de omni litterari romanic lingues, e it es solmen per constantmen attachar se a lor latin origines que li romanic lingues va posser interconsolidar se e exercir un influentie. On ha -ceterimen constatat que solmen li conossentie del latin permisse comprender li relationes inter unaltru in li lingues neo-latin, precipue in li frances. It es anc solmen per li conossentie del latin que li contact inter li angles vocabularium e tis del romanic lingues posse esser conservat, nam li romanic element del angles vocabula- rium es in partie doct latin, in partie antiqui frances. Concernent li germanes, ignorante li latin illi vell separar se del latin cultura, de quel li lor es solmen un continuation: in li german lingue null altri cos de germanic perdura quam li material medies de expression; li tot semantic aspect es la- tini o romanic. Li germanes vell rupter li contact con i po- 30 pules de romanic lingue, e mem, till grand partie, con li ang- lesi, € ane con lor propri passate, si illi vell causar li cessation del latin studias. Li studia del latin, quel li mentalita egalitari del democra- ties minacia e quel appari sovente quam un pur luxu, es ergo de grandissim importantie; si it ne have plu li immediat prac- tic valore quel it havet durant li medievie e quel it ha long conservat, it es tamen indispensabil por conservar inter li mo- dern lingues un rest unita. It es necessi que omni homes queles recive un superior cul- tura e queles have, per to mem, li deve conservar e adaptar al actual besones li grand lingues de civilisation de Europa, resta fidel a it. Illi es lingues fat por elit decadentie isolar se del lingue del antiqu’ intellectual elit euro- pan quel illi suecede. Si illi vell obliviar to definitivmen, illi vell rupter li allianties queles illi ha effectet. Ti die, u un spi- ritu de democratic nivellament vell obligar li homes abandonar li latin cultura, it vell resultar de to por li grand litterari lingues del occidental Europa un crise, quel vell necessitar, bentost u tard, un transformation de ill, Ti lingues, queles ha anc devenit tis de America, omni ap- partene a du gruppes del indo-europan linguistic familie: grupp germanic e li grupp Illi ha developat se sub sam civilisatori influenties; illi expresse li sam cultura, illi proveni del sam humanism. Ta mem u illi sembla different on trova sur li fund li sam notiones. Existe mani paroles quam li francesi contrée, quel retrova se, advere con un altri sense, in li anglesi country pruntat ex Ji frances, e quel have un exact pendant in li ger- man: li german Gegend relate a gegen “contra” quam contrée a contre “contra”. Li german Gewissen es li calca del latin conscientia, quel li scrit lingue ha furnit al francesi e al anglesi sub li form con- science (ceterimen.con un tre different pronunciation in fran- cesi e anglesi). Quelcunc mey esser li inconnosset etymologic sense del latin causa, li parol ha recivet li sense del grec aitia in li philosophic lingue; li latin del medievie ha conservat it in ti sense e ha transmisset it al occidental romanic lingues: li anglesi ha pren- 51 det cause ex li france: sam notion es talmen expresset per un sam ilalian e hispan,parol causa, francesi e anglesi cause. Li german sembla diverger: cause traducte se ad-in german per Ursache; ma it suffice examinar li historie del parol Sache, quel es li duesim término del composite Ursache, por vider in it li semantic calca del latin parol, quel self esset un semantic calca del grec aitia. Li antiqui sense del germanic parol quel Sache representa esset "processu”; li antiqui saxon saca, li antiqui alt-german sahha, li antiqui anglesi saku, per exemple, have ancor ti sense. Pro que ti parol traductet li latin causa in un de su senses, quel es ti de "cos quel on pleda”, on ha attribuet a it omni senses de causa; li philosophic sense “cause, motive” ha do esset dat al antiqui alt-german parol sam quam a ti del antiqui anglesi; de ta veni li anglesi sake, e, con un prefixe precisent li sense, li german Ursache. On ne ha restrictet se al philosophic sense de causa; mem li vulgari sense de causa, ti de “cose”, quel es ti del populari form in li romanic lingues, ha esset acquisitet de ti ci parol, e li german Sache sam quam li hollandesi zaak es li equiva- lente del francesi chose, del italian cosa, etc. Li scandinavic formes, sved sak e dan sag, have un historie exactmen parallel. Li developament de sense del altri germanic parol significant “cose”, ad saver sved e dan ting, anglesi thing, german Ding, es ane identic: anc ci on trova li calca del vulgari sense recivet del latin causa "processu”. In ti ci connexe on mey observar que, apu li paroles in- fluentiat del latin, li german have tales calcat sur romanic pa- roles. Talmen li german adjective hiibsch, significant "jolli, pretti”, es un derivat de Hof “corte”, e ha esset fat durant li medievie quam imitation de un romanic parol: francesi cour- tois, italian cortese, derivat de francesi cour, italian corte. Ane si li frances vocabularium contene un grand nimere de paroles pruntat ex li lingue del Francos, anc si tre usual ver- bes quam garder © choisir es de german origine, it es mem plu ver que li german vocabularium contene mult latin 0 ro- manic términos. Mem un parol quel aspecte tam germanic quam german Graf "comte” ha recentmen esset reconosset de un yun dan erudite quam un parol greco-latin, grafio; li comte esset, por Carlo Grandi, un functionario: grafio significa 52 "seritor”; li sam parol, con un formation different, ha furnit li francesi greffier “notario”, conservant plu del .etymologic sense, It existe inter li lingues del romanic grupp e tis del ger- manic un parallelism provenient de to que ti lingues ha deve- lopat se sub simil conditiones, sub li sam influenties, de to que illi ha sin cessa interinfluentiat se, de to que lor parlantes ha constantmen interrelatet con unaltru. In tant que illi expresse li civilisation, li lingues del occiden- tal Europa e de America es li heredes del ation greco- roman, ¢ it es per li latin que illi ha esset subjectet al in- fluentie de ti cultura, Li civilisation de arabic lingue, quel ha durant alquel tém- pore exereit un cert action, es anc un continuation de ti grand civilisation, benque sub special formes. Mani paroles prendet del modern lingues ex li arabic del medievie, quam li francesi alambic “retorte” (arabic al anbigq, in italian lambicco, in his- pan alambique) ne es altri cos quam un prunta del grec am- biks vase” e marca li hellenic origines del arabic seientie. Li iranian influenties fortmen marcat in li arabic reflecte che un penetrant analyse li mediterran civilisation: talmen li parol julep, quel es un arabic parol in li francesi, es in arabic un parol prendet ex li iranian e li unesim término de ti composite, gul- “rose”, es li mediterran némine del rose changeat del pro- nunciation propri al persan. . Detra li lingues del occidental Europa on retrova sempre li sam fund de mediterran civilisation, developat del grecos del classic epoca, fixat del hellenistic epoca durant li secules im- mediatmen precedent li christian periode, e finalmen assimilat de Roma. Li modern lingues ha prendet un partie directmen ex li gree e alquel fragmentes ex li arabic: ma li maxim grand partie de quo illi possede veni ex li latin. E, de un altri latere, it es in Roma que li notion del modern State ha constituet se e que li juridic institutiones ha prendet lor form © recivet lor teorie. It es important que, per supportar li latin cultura, li grand lingues de civilisation del occidental Europa conserva e deve- lopa quo contribue a inter-aproximar les. Ex "Les langues dans Europe nouvelle”, ed. Payot, Aut. trad. de K. B. B. 53 a electric — li musica del futur. De A. Lindstrém. nes es generat per que particules del aer per un o altri maniere es mettet in oscillationes. Per to son-undes es format, queles es genitet in li spacie, e nor impressiones del sones es fixat partmen del son-altore, li frequentie del oscillationes, € partmen del son-fortie, to es in li fysica nominat amplitude. On mesura li frequentie in “Hertz” t. e. li ntimere del-oscilla- tiones per secund, e nor orel posse percepter sones inter 16 irea 15000 Hertz, Li idé generar sones musicalic per electricita ne es nov. Ja nnu 1900 li angleso Dudell constructet su "electro-acustic trument”, anc nominat "li cantant luce-are”, Post li invention del radiotube del americano de Forest li impuls a un nov era esset donat. Un tal tube posse generar oscilla- tiones con absolut constant frequenties, e per variar li gran- dores del cuple-elementes, on anc varia tam li son-frequentie quam li amplitude. Pluri mus strumentes sur li fundament del qualitas del radiotube es constructet. Noi solmen cita quele de illi, Li "sferofon” del russ Theremins, in quel on usa du oscillatores (radiotubes) queles es acordat a sam frequentie. Un de ti tubes es cuplat a un micri antenn, e per capacita manual on posse variar li frequentie del tube del antenn. To in plu causa un nov frequentie, li differentie inter li du frequenties, e pro que ti nov frequentie posse esser audibil it genera sones. Ultra to que li son-colores ne es bell, li instrument es tre desfacil a manipular, e pro to it apen posse devenir populari, “Hellertion” es un altri instrument, quel es inventet de Hel- berger e Lertes. Ci li sones es generat per un sol radiotube quel, per un ‘ial reaction-arrangeament directmen genera bassfrequential oscillationes, li son-altore de queles es variat per variar li tension del grid. Li possibilitaé de developation de ti instrument es grand, on posse arrangear pluri manuales quam che un organ, € li son-colore posse esser variat, Li manipulation de it es facil, Li "Bechstein-Siemens-Nerns -piano” es un piano quel func- 54 tiona quam piano, organ, grammofon e radioreceptor. It have cordes quam un piano general, ma null resonantie-tabul. Li frequenties del cordes influe a electromagnetes, queles ducte li fixat frequenties a un radio-oscillator, e in plu tra un ampli- fieator a li altparlator. Ti instrument forsan va devenir un grav instrument orchestral. Plu detailatmen noi vole tractar un altri instrument, quel es fundat sur li qualitas del glimlampe. Li glimlampe es un tre interessant instrument, quel consiste ex un vitrin glob in quel du metallplaccas es montat, sin conductor inter unaltru. Li glob es plenat per neongas, e si li placcas recive un apti tension electric, li gas circum li minus-placca inflamma se con un debil luce. Ye un fix tension al placcas li lampe comensa lucer, ma quande li lampe es inflammat, tande li tension posse esser diminuet til un fix limite sin que li lampe extincte se. It es ti strangi qualité quel fa li lampe capabil laborar quam oscillator con frequenties directmen audibil. Un glimlampe constructet por un lucement de 220 volt in- flamma ja ye circa 160 volt. Li tension nu posse esser dimi- nuet til cirea 140 volt, e durant que li lampe luce su resistenti es circa 10000 ohm, e permisse un fluentie de circa 20 milli- amperes trafluer it. Ye un tension de min quam 140 volt li lampe extincte se, e null fluentie posse trafluer it. Ples regardar image 1! In li conductor noi incuplat un re- sistentie R, © in plu, parallel con li lampe un condensator C es montat. Quande on nu incupla li fluentie, li condensate deveni chargeat per electricité, quel veni tra li resistentie. Noi suposi que R es relativmen grand, e pro to li condensator be- sona un passabil long tempore ante que it recive un tension de 160 volt. Nu li lampe luce e li fluentie tra it rapidmen ex- chargea li condensator til que li tension deveni min quam 140 volt; tande li lampe extincte se. Nu denove li tension succesiy- men augmenta se til 160 volt, li lampe functiona, li tension diminue til min quam 140 volt, e li lampe extincte se, e to repeti se tam long quam li lampe recive sufficent tension. Li frequentie del oscillation depende del grandore del re- sistentie e to del capacité del condensator. Si li capacité por exemple es 0,002 micro-farad, e li resistentie es 1 megohm, noi recive un frequentie de circa 500 Hertz, ergo un frequentie Dess./. audibil. Per arrangear li resistentie talmen que it deyeni fa- cilmen variabil, noi posse variar li frequentie, t. e, li son-al- tore, secun vole. Li resistentie ergo es li manuale del instru- ment. Si noi nu incupla un telefonescutator in li conductore, P. €. in A, noi posse escutar li plu o min bell musica quel noi save executer. Per un apti_ radio-amplificator con altpar- lator on in plu posse amplificar li sones e far li musica audi- bil por un plu grand publica. Ti functionada del glimlampe es conosset depost mult annus. Ma per li nov invention de dr. Trautwein li instrument atraet se un grand interesse pro li possibilité selecter secun vole un cert son-colore. On simplicmen have possibilita imitar li son- colore del divers music-instrumentes solmen per un simplic manipulation sur li apparate, e per to on posse determinar esque on vole luder per violin, clarinett, flaute, trumpet, cello © contrabass. Secun Helmholtz li son-colores depende del supersones harmonic, queles es intermixtet con li.son fundamental. Li mo- dern scientie ne tamen vole acceptar ti teorie, E Trautwein opine, que li fysiologic impression de un musicalic colore es generat de un o pluri “hallformantes”, t. e. temperat oscilla- tiones, tutmen independent del son fundamental, de quel li fre- {uentie sempre es plu alt quam li frequentie fundamental. Secun li antean opinion li linea de un son fundamental es nea, ma secun Trautwein li linea es segformat, e li 56 super-frequenties ne es harmonic, E il ha trovat que un bass hallformant de 500 Hertz stipula li son-colore del fagott, du- rant que un plu alt tal, ex. 1000 Hertz, stipula li caracter del oboe. In su inventet instrument, nominat "Trautonium”, Traut- wein ha trovat un medie por fixar li caracter del sones. Su instrument es un supplement al glimlampe-generator ci supra descriptet, e per it on posse imitar presc omni music-instru- mentes inter flaute e contrabass. Li image 2 indica li schema del Trautonium in princip. Li variation del son fundamental evente per variation del resisten- tie R1, quam antey, e on fixa li hallformant per li grandore del capacita del condensator C2, quel, con li secundari litere del bassfrequentie-transformator, forma un circuit por oscillation del supersones. Li possibilité de developation del music-instrumentes elec tric es _grandissim, e noi posse expectar un grand progress de ili in li futur. Pro que illi anc es de passabilmen facil con- struction, e offerta se a interessant experimentes, li amatores ci ha recivet un nov dominia por plesur ¢ instructiv studies. 57 Cooperation Occidentalistic. De K. Janotta e E. Pigal. I. Organisat labor. Li preparation del mental armes por duc- ter Occidental al victorie, plu e plu progresse. In Cosmoglotta nr 53, pg. 155 esset annunciat un Occiden- tal-Chrestomathie. Interim noi ha recivet li information, que altri coidealistes labora anc pri li edition de un tal ovre. To es un dissipation de energie e témpor, quel vell esser evitat, sili coidealistes vell accustomar se informar li Landal Central Of- ficies pri lor intentiones e labores. In omni casus, u li officies ha esset informat, illi ha posset dar bon instructiones, por a rangear li labores in maniere fructuosi e por evitar innecessi penas, precipue per proposir altri labores sovente plu necessi quam Ii labor intentionat, II. Oceidental-Chrestomathie. Li contenete del Occidental- Chrestomathie va esser: A) Laconie gramm: B) Curses de conve: C) Anecdotes, D) Fabules, =) Racontas, F) Poemas, natura e cultura, rt historie del lingue international. Li partes A, C, D e E es prese complet, ma por li altri partes contributiones ancor serchat. Por li parte F noi desira re- civer quele provas ex Hiade o Odyssée o Eneide, con un curt Tesumation del selectet epos; ma ti provas deve esser traductet maxim exact ex li originale in su metre. Por li parte G es besonat articules con illustrationes e con gratis disponibil cli- chés. In fine li partes B ne ja have su autor. Il. Notas pri li collaboration, Specialmen grav es serir per machine e (precipue li articules destinat por publication) con lineas interspaciat e con un mirgin sat grand in levul adminim 20 mm. On mey scrir solmen sur un liter del paper e usar li norm- formates, queles es multiples del official post-eartes del Union ica de Occidental, ‘sation, as e legendes, 5S Postal Universal (105 mm148 mm); i. e.: 148 mmX210 mm e 210 mm 297 mm. Ne solmen omni printates ma mem omni notapaperes por usation intern in ti normformates presenta mult avantages, queles bentost deveni evident a omni usator post quele dies de application. Li plendes que vu ne posse reciver paperes in tal formates es injustificat. Omni librero 0 pape- rero in quele secundes ¢ contra payament de poc centimes posse cupar milles de folies in omni desirat formates IV. Exemplares justificativ. Occidentalistes queles ha in- sertet propaganda-articules in jurnales sempre mey ne oblivar junter specimen-textus e un adresse u li interessates posse de- mandar gratuit materiale ulterior. Li autor del articul mey ex- pedir al Redaction de Cosmoglotta anc un justi tiv exem- plare del jurnal e un curt rapport pri it por li Chronica de Cosmoglotta V. Copies de correspondentie. Li Central Officie peti omni collaboratores sempre inviar a it li copies de lor grav corre spondentie propagandativ 0 linguistic, por que li Central Of- ficie posse dar consilies e auxilies e evitar innecessi labor 0 etablisser un organisation del labor con altri laboratores sur li respectiv dominia. VI. Qui deve devenir functionario? Li Occidental-Union es un labor-union e have functionarios queles constantmen la- bora collectivmen por nor international movement. Pro to noi ne posse auxiliar electer quam functionarios solmen pro lor merites acquisitet per uncianité e diligentie de studia per- sones, queles ne have témpore o inclination a responder al culares queles li organes del Union dismisse per commission del movement. VII. Originales adjuntet al traduction. Comensantes ne- quande mey obliviar junter a lor occidental-traductiones anc li articul original del respectiv national lingue. Li Redaction ne posse obligar se publicar un articul in un cert termine e in ge- neral accepta solmen curt articules, si possibil ne plu long quam un pagin. VII. Por linguistic problemas folies separat. Mult corre- spondentes misse nos tractates pri punctus del grammatica e del vocabularium inter li ceteri correspondentie. Pro que noi nu deve transdar omni tal themas al Comité Lin- ec 59 suistic (CELIA), noi deve far exeerptes del partes linguistic del correspondentie, si noi have li témpor. Ma in general ti tractates resta in nor ceteri correspondentie e satisfa nequande li intention de lor autores, Ergo noi peti que nor correspondentes mey scrir tal linguis- tic tractates sur apart folies e obedir in general li regules dat in li articules 15 e 16 del regulament de CELIA (Cosmoglotta, nr 68, pg. 8).’ Omni ti desiras, queles noi directe a nor benevolent colla- boratores e correspondentes, noi posse plenmen justificar; nam illi es causat per nor intention posser laborar max expeditiv Possibil. Qui ne secue nor consilies, ti noce se self, nos e nor altri correspondentes pro que li rapidita de nof’labor es im- pedit. Per quo comensar li desarmament? @ del brochure de Camille Drevet "Désarmons d'abord les profiteurs de guerre.” Un passa; On save que in li actual munde Ii states, pos assecurar li independentie de lor armamentes, deve posseder sur lor terri- tories potent metallurgic, chimic e electric industries, On save anc que it es desfacil distin’er inter li special in- dustries de guerre e li ordinari industries, que chaseun fabrica posse laborar por li guerre e que, secun li expression del ge- neral Denvrigne, "li potentiale de guerre es egal al potentiale de pace”, On save ancor (e Francis Delaisi ha developat ti idées in su _articul apparit ye li 20m septembre 1931 in li ”Cadernes” del Liga de jures del hom), que existe in li modern munde un strangi paradox, proque on posse vider li States, queles es ya tam cuidosi pri lor soveranit, tolerar li industrie e li commercie de armes. Li states talmen assecura se quantitas de necessi materiales sin investir tant lor financies, ma ili to- lera in sam témpor que li industries, queles labora por ili, Ia- bora ane por altri states in dithita existe inter-accord inter Ii governamentes ¢ li grand industries necessi por li guerre, ma li control del state 60 ne posse impedir li diplomatie del fabricantes de granates e explosives, diplomatie quel es superiori al diplomates byrocratic. Talmen li politica del industriales e del banes, lor alliates, extende super li munde un rete plu e plu cintet in quel li presse del governamentes es captivat. E quande li cynic luctas inter li economic national gruppes o inter li trustes international deveni plu acri, ili evoca o favorisa li conflictes e li guerre eclata. Durant li bucherie li traficantes continua lor commercie per- supra del cadavres, unia se in financial combinationes e tal- men prolonga li guerre. Apen li guerre es finit, ili recomensa lor all cartelles, orienta se vers nov profites e prepara un noy guerre. Null propaganda contra li guerre appari me plu efficaci quam ti quel consiste in monstrar per factes quant li celebri frase de Anatole France: "On crede morir por su patria e on mori por li industriales”, es plen de verita. It ne es possibil que tis qui ha acceptet li suffrenties del ul- tim guerre, credente defender un ideal, hodie vell posser cepter, por li altres e por se self, li idé de un monstruosi mor- terie, li ver Scope de quel es furnir a quele potenties financial sive li possession de territories con petroleo 0 fosfates o car- bon, sive mereates por lor industries. Li popules deve obligar lor governamentes, li Liga de Na- tiones, li Conferentie del Desarmament altacar li problema del industries de guerre. Li suppression de ti privat industries vell dever esser li unesim etape vers li desarmament total ¢ universal, quel deve esser decidet internalionalmen quant pos- sibil bentost. It es inpossibil realisar ti desarmament sin destructer li ex- orbitant potentie del industries de guerre. Omni tis qui lucta energicmen por li desarmament, deve c« mensar parti, in lor scrites, in lor conferenties, in li organ sationes e€ partises, per attacar ti Sanguinant Internationale, devenient plu e plu potent, e quel fatalmen pussa a prepara- tiones por li guerre. It es necessi que per li vole del popules ti Internationale del profiteros de guerre mey desapparir, por- (ue on vell posser edificar un regime de pace e de just labor. Traductet E. W. nities, fa nov 61 Li du chances. Durant li militari mobilisation li unic filio de un israelita devet abandonar su hem e metter sur se li uniform de sol- Li matre cadet in desespere. Illa vadet al rabbin del cité por petir consilie, — “Ho, sant mann! illa dit, on raffa de me Isaac, mi unic genitura, On va misser le guerrar. On ya mortar le in un batalie, On va sepulter Je in un commun tomb con li christia- nes. E quande va venir li Grand Judicie, on ne va trovar le inter li hebréos, e il va esser trenat al inferno, u li diaboles va tormentar le durant secules infinit. Ho, sant rabbin! Quo far? Da me un consilie por posser evitar ti horribil fate!” E illa versat un torrent de lacrimes Ma li rabbin dit: "Fémina, yo ne comprende, pro quo vu plora. Si vor filio es mobilisat, to ne es ancor un motive por desolar s Il have du chances: 0 it va venir un guerre, © it ne va venir. Si it ne va venir, vu plora in van, Ma si it va venir, denove il have du chances: 0 il va esser misset al front, o il ne va esser misset. Si il ne va esser misset, vu posse esser quiet. Ma si il va esser misset, denove il have du chances: © il va partiprender un attaca, o il ne va parti- prender. Si il ne va partiprender, vor chagrin es un cos anticipat. Ma si il va partiprender, denove il have du chan- ces: o il va esser captivat del inamico, 0 il ne va esser cap- at, Si il va esser captivat, il va restar vivent, e un vece vu va revider le. Ma si il ne va esser captivat, denove il have du chance o il va esser mortat in li attaca, o il ne va esser mortat. il ne va esser mortat, vor griv es inrasonabil. Ma il va esser mortat, denove il have du chances: 0 il va esser sepultet in un tomb isolat, o in un tomb commun, Si in un tomb isolat, vu posse esser quiet concernent li Grand Judicie. Ma si in un tomb commun, denove il have du chances: 0 il va esser interrat con li mortat hebréos o con li mortat non- hebréos. Si con li mortat hebréos, vor desespere es mal fun- dat. Si con li non-hebréos, denove il have du chances: 0, malgré omnicos, il va esser trovat de angeles e admisset al paradise, 0 il ne va esser trovat, e on va trenar le al inferno. I va vader al paradise, yu Posse siccar yor lacrimes, Ma 62 si al inferno, il denove have du chances: 0 il va esser tormen- tal, ma ne privat del vive, o il va esser rostat e devorat del diaboles. Si tormentat, nu, to és ya li ordinari marcha de co- ses, pro que tt on ne tormenta li hebréos? Ma si rostat e de- vorat, nu, tande certmen il va haver un sol chance. Fémina! Quant mult bon chances contra un unic mal chance! Li chances es por il, e vu have null cause por chagrinar.” Secun li raconta de un old hebréo rendit de A. Kofman. Universalism e Occidental. De Ant, Ares, Offenbach a. M. Brockhaus defini li Universalism quam li energie o li ten- dentie includer omnicos. Secun me li Universalism es li nobli spiration circumbrassar li tot homanité, un aspiration com- parabil a un preciosissim juvel, connosset de nullo ¢ trovat solmen che poc persones. Li grand munde save nullcos pri ti conception, pro que it es hodie tro desfacil trovar sufficent moné e bon volentie por su propaganda. Ti ci precios brilliante, radiant super li tot. munde, have neor solmen poc facettes 0 — quam di li sliferos de brilliantes “ocules”; un vece, tamen, it va reciver mult “ocules” e ap- partener al tot homanité. Li unesim de ti © postulationes del Universalism es un commun lingue, max simplicmen basat sur li commun international paroles; t. e. it deve esser Occidental. Ante que li infante comensa parlar, it fa se comprendet per divers sones del voce. Anc li animales, a queles noi abjudica un rason in li homan sense, have lor “lingues”; omni matine, approchante li cage de mi canari, yo joya esser salutat de un ‘piip”, respondent me in pluri different tones. Noi homes have in li lingue e li intellectual talentes un medie por conos- sentar nos plu facilmen; yo di plu facilmen, benque li carac- tere del dialectes de singul regiones del sam land es mult veces tam different que li intercomprension de du persones ex 63 different districtes es sovente impossibil, malgré que illi parla un sam lingue. In sam maniere un extran lingue, si it ne es apprendet in li extran land self, resta alquel veces incomprensibil, pro que su studia ne es solmen un simplic traduetion de vocabules ma postula un desfacil penetration del structura del lingue. Quam contrari che Occidental! Ja al novicio Occidental da plu ben- fost quam alquel altri lingue un complet comprension del Ietura; plu bentost ane, Occidental fa possibil a il trovar con- tact con membres de altri nationes; it es tam facil que omni normalmen intelligent person posse ja in poc dies serir lettres in Occidental e partar li lingue; ti facilita deve far it li sol auxiliari lingue del munde. Regretabilmen ti developament es momentanmen retardat ber Ii grand desfacilita de un effectiv propaganda in li present grav témpore, tut quam che altri grand idées, tis del homanii del homan uni del homan felicie ¢ altris, queles custa null- cos © queles timen es tam desfacilmen. attinabil! In Occidental sta constructet li ponte per quel li nationes posse facilmen incontrar se e avigilar li interrelationes mun- dal. Li LI-movement deve collaborar con omni international movementes. Reciproc avantages vell certmen resultar de un collaboration con li Universalism. In un manuscrit, "paradise del munde”, yo tracta li future desirat e videt del homanité, del filantropie, del homan pru- dentie e rason, un future quel posse comensar ja deman. Ci infra vide alquel criticas pri li ovre de alquel prominent per- sones (professores de univer: ités, directores de banks, literates ¢ altris): "Un audaci passu in li economic universum”; ”Un nov, sant evangelie”; "Un precios ovre, quel deve esser intro- ductet in omni circules” -ontene mult grand motives”, etc. Yo sercha credites, queles va esser repayat ex li lucre del lib. res, li idées de queles es nu actual. Qui posse assister me ye li printation e publication? Pro divers translocationes noi peti nor letores ne colerar nos, sili nros 4.e 5 ne appari precis in comensa del bimensual pe- riode. Adm. Se Rdvard Rydahls Boktryekeri, Stockholm 1933

You might also like