You are on page 1of 16

COSMOGLOTTA

Annu XIII

LETTRE APERT A UN A.NGLESE

Car compatriot,

Can you read this article)

Esque vu posse leer ti-ci articul ?

Si vu posse, nor tasca es hnit ! Considers .! Yo scri in Cambridge in Anglia, Post examine de un redactional corrute quel consiste ex un Sved, un T chec, un Austrian e un Russ. yo es publicat in vissia e leet in Francia. Germania, Holland. Dania, Svedia. Finland. Russia, Estonia, Tchecoslovacia etc., etc., e tra Ii Imperia Britanic e U. S. A" e to sin alcun traduction mersi a Occidental quel yo aprendet in poe sernan s.

Occidental es un interlingue, rna it es mult plu. It es un unitiv social fortie. Grand divergentie de sympatie existe hodie inter Ii educates Ii ineducates. Aristote regardat Ii education quam Ii suprem cohesiv fortie del societe. II esset reet, benque Ii parol education have mull different signihcationes, Li Europan-American culture es basat sur Ii Latin. Tre poc homes cornpletrnen aprende Latin. Li plupart n mem aprende un minimum de it ; illi vive e rnori culturalmen ciec, Nu !. Occidental provide ti minimum. Noi auxilia I 5 aprender lor propri lingue e litteratura. oi es un voluntari corporation ducativ.

oi, Anglo-americanes, have quam caracteristica Ii practicabilita e Ii traditionalism. Occidental anc es practical e traditional. It es Ii maxim sirnplic lingue del munde just pro que it es Ii maxim historic. It es tam faciJ que mult Angleses ha nominat it un sim .. pli6.cat angles.

Occidental es Ii producte de un 40 .. annual evolution interlinguistic, Omni lingues ante it ha evoluet vers it, e omni lingues post it (Ex. Novial] ha retornat a it.

Yo appela a Vos. car compatriot r Auxilia nos constructer alquo vermen grand. un rnunde sin lingual barrieres. E un tal rnunde deve interessar Vos si Vu ha venit sur ti-ci terre poraltri cos quam por mangear, trincar, e dorrnir. Quocunc per quo vu contribue, mone a labor, vu nequande va regretar.

S. W. Beer,

del Universitas de London e Cambridge.

LI SCIENTIFIC TERMINOLOGIES IN ESPERANTO E OCCIDENTAL

Sm'(?IIie: noi Ita emphasai Ii inaptitil de Esperanto por scienlic scotxs. 1n /ine noi tro Q WI onfe.~!iion in Heroldo d Esperanto. con/lrmanl not conviction. Noi pe.rmis e nos {mauder Ii interessant articulo intitulat "Pri Esperanto' scienea ierminaro", t, e. "P'ri «ientic lermillologie in Esperanto", scril dt.dr. JUT. }. Ralhay (trad. in o,cc.) :

(( n di con jure, que Esperanto es un lingue, basante se sur Ii dar homan intellectu se er logica, Ti ci circurnstantie ja garantia Ii precision del e pression. Ma tamen Ii scienljc, p. x. Ii juridic terminolozie es ancor insufficent. In prim n pro to, que rnancu absolutmen Ii expressiones : quande' on prova traducter p. ex. juridical textu ' in . p ranto, on in hn ha.ve alquant success, rna on have dubites ri Ii precision dlel expr ssiones. It es pos ibi1. que un aItri jurist. leente Ii raduction ne va cornprender it hon, Li natural lingues es tre rich de e pressiones, por omni nuances iIll have erdinarimen U'D independent parol, li significQ,tion de quel ha essel preciset per long tradition. Li expressi ita e Ii possibiliU nuancearIi expressiones jace in

sperantc in prim in 'i mechanism de prehxes e suffixes. Ex un radio-pare] on forma per Ii pre- sU'ffi, s un grand grupp de altri paroles e nuan es. Ma Ii difl'erentie inter Ii natur ~ lingu Esp rant jace justrnen in to, que in E_peranto .Ii expressiones. principalmen Ii expres iones de nuances" De es lempre precismen differentiat quam in Ii nationalli:ngues, que on. per ti 0 altri expression. ne have un dar image pri su ignifi ation, que on usa li expressiones "pr miscue" e ne precisrnen, e tarnen on ne pos e sernpre dir esqu bon 0 mal.

Nia xist anc ca us. que on in van ser ha in Ii vocabulariurn de Esperanto eOI1- iii n 1t expr ssi n e qu mem per Ii grammatjca] mechanism on ne pos e formu it ,:

Ii xpression rnanca I.Iib olut ...

... ill nu, certrnen, Ii manes de ti terrnjnologte presc ne ha esset experit proque on ba usaf E. por scientiSt 'scopes ancor salmen poe. Ma Ii manca va mODstrar se stnut fortmen quande on va voler praeticmen usar E. pOl' enos scientific labor i tande on va dever refuser ,E. quam instrument ne tutmen suflicent. »

De {; attestation de un scientist. Espe ran tist, it resultat que on fla usaf Esperanto ancor solmen poe por scientific scopes malgr.e tm demiecul de propaganda. In Ii otleslatism es ane _ agnascef que Espera.nto ne posse ri;f)alizar con li iingues natural pro que tis ci hay un long tradition (Li sub~lineaU(mes es de nos).

T ande, esoue Ii remedie ne es eVident: Jar quam Occidental, adopter Ii paroles natural in vice de [abricar deri,t)aies artificial e 1~n'com1J,ensibil. Quande t . Rafhay remorco que "Ii natural lin tJes es ire rich de expressiones" 10 igni/iro que in comparation con Ies, E eranto es tro povri. It ne possede un sufJicent numere de Tallicas e de suffixes.

In lulur . quanJe Ii Esperantist,f$ a emfasar Ii "simpliciia" de ior pocabuian'um e de lor affixes comparal a ti de Occidental, no; va responder: just pro to vor Esperanto es in apabil expresser Ii nuances nee ssi in Ii scientie, quam or propri scientistes de lara it.

UN DIE DE ASCENTIE

- Di me, T to quo tu prelere? un micri hatre 0 u. rnicri sestra?

- 'j it es egal mama. yo pre-

fere ... un poHcnineU .

2

'QUALMEN TROVAR LI JUST RAUICAS DE OCCIDE- TAL SIN DICTIONARIUM

Preoccupat per trovar un metod direct Of de reid ntal, un an les coidealist proposi etablisser un tab He de correlationes int 11'" Ii lingues national e Occid.entaL Il fa rernarcar por exernple Ii general mutationes par Ii lingue frances:

F ranees Occidenta~

Exemples :

F . . 0

. pain, maIn = . cC .. : an, manu

F. directeur, diteur = Gcc. : dir ctor, ditor F. vous = Occ. : VD., just

F. ecole, etude = Ooc. : scol, studie

f. problerne. drame = Occ. :: pro I, rna. drama F. paix, doux = Occ. : pace. dulc:i,

.

ar a

eu 0

OU u Initial Ii = s Finale e = a Finale X = c

Ma, post verification, Ii propositor self rernarca qu It xist mull exceptiones a Ii regules. In facte, except. ou = u, qu 1 s g neralrnen rect, ti regules sembla nos insufficent. .. E on posse creder nos, nam noi ha cornposit Ii grand d.ictionarium frances·Occidental.

No ! It existe un altri rnedie or trovar Ii just radicas de 0 idental sin dictionariurn ti medi posse esser usat in Ii altri lingu s natural, anc in angles, hispan, etc., it es examinar Ii derioaies. Noi ja parlat pri ti admirabil metode in Ji "Document S3' : Comment trouoer les mots iniemationaux sans dictionnaire)

Vu vole saver qualmen Ii parol frances pain es traductet in Occid ntal? Pensa al conosset derivates pani/ier, panificaUon, txmiere, panetier, queles pruva que Ii radics originari es pan(e), de quel on deriva re ularmen pan·i/icar, pan~ifica-t-ion, pan-ijica-l-or (F. Boulanger),

Li parole main? Li derivates frances manuel. manu crit, manuellemenlo manuiention, manufacturer. monstra abundantmen que Ii radica es manu e ne un altri,

Dire·cteur, editeur ? Ma it existe 'in frances Ii derivates direciorat, directorial; editorial, etc., a queles corresponde regularimeu Ji sam. derivates in Occidental. e queles monstra que Ii nornin s die persones es dlrect-oT, edit-or (sufhxe -or },

Ecole, etude. Lor traduction in Occidental es facil si on ensa a lor derivates frances scolaire, scolari'U siudieux quel s rnonstra Ii perfect regularita de] fami1i : scol, scol-ari, scol-ari-ta, stwJi:e" siudi-osi. It es impossibil errar.

3

Probleme, drame, It ne es exact que Ii final,e frances e deveni a ; 801m n P 'f Ii aroles grcc finient per ... ma. Ma tis-a es Iacil a trovar

ro que ,Ii adj ctives derivat have Ii finale -atic (e ne -ic}, u Ii t lude un rol eulomc. i on ensa al frances problematique. dramatique, dogmatique. syst unatioue, on save irnmediatmen que 1i radices e Ii derivates correspondent in Occidental es : problema, pToblema-t ... ic ; drama, drama-t-ic . dogma. dogma-t-ic . sysiema, sys tem a .. t ... ic , etc:.

Paix, doux 1 Anc lOT ver traduction in Occidental posse esser trovat 801m r Ii d rivates, Pensa 18 F. pacifier, pacifique, pacification; dulci/ier. dulci{r.cation. E strax on divina que Ii radicas Occidental es pa c e dulci, nam per illi on retrova Ii derivates frances e international : p'ac-ificar, pac-ilic. pac-ification' .. dulc .. l/icar, dulc-ification.

Li sccurita de i rnetode es facil a exolicar. Omni professor de f~anc 's va explicar it vos per Ii histori del frances e, in general, del iingues rornanic : Li radiea latin ha esset sempre plu bon eonservat in Ii derivates quam in Ii parol primitiv. Maxim sovente ti radica es fee nos ibil in Ii derivates durant que li parol prirrutiv -ha rnutat se durant Ii sccules secun leyes fonetic.

DR. DECROLY, DE BRUXELLES

Dr. Decro)~y, de .Bruxelles, merit in 1932, ha pruva " per rnult experienties, que Ji infan .. tes apprende leer e cornprender principalernen per phrases e ne per paroles isolai. Li labores de Decroly es tre important por li elaboration de un lingue international pro que illi pruva que Ii paroles es perceptet solmen 'in Ii cadre del phrase e ne secun lor sens absolut.

To conhrme Ii excellentie del principies de Occidental e condamna Ii artificial finales de Esperanto .. I'do. Un parol ne pIll besona esser etiquettat per Ii finales ob.ligtori -0', -a, nam li cont xtu suffice por jar comprender su signification exact e specie grammatical, R. B.

4

UN SYSTEMA PHILOSOPHIC IN U ZOiID SECUL ~I

Li quelc autores (Coutu tat. Guerard. P,ea no) qu I ha racontat Ii historie del lingue universal. sempre emfasat que :Ii evolution ha esset de] complet artificialitA ( ystemas philosophic 0 a priori] til Ii naturalita (systema a posteriori).

Cose curiosi, ti evolution esli sam in Ii vive de un hom. Tis quel inter so, se tre yun al problema de~ lin::gue international generalrnen cornensa per elaborar 8ilquo completrnen inventer, un lingue tarn bon por Ii habitantes del lun quam por lis del terre, Pay, con Ii eta e Ii experientie, li_ creator compr nde que un lingue internatienal ne es fat por forti:ar Ii home parlar modelicmen, logiemen, rna (xJr €.omprendere unaltru e que to everu maxim facilmen si on prende Iii paroles [a international. Omni adeptes del lingues international ha passat per ti evolution natural.

Bod.ie, presc omni utore de lingue i:nternational ha renunciat al chimere de un philosophic lingue, Un sol fa exception, sr. Foster d Waverly (U. S. A.) quel in plen 20im secul presenta n05 un project RO. cornpletrnen mventet, del unesim til 11 ultirn parol I!

Li idees de Sr. Foster.

In li revue "Inlerlanguages" (Nr. 55, p. 789) sr. Foster ha explicat U con epnon

del lingue international (in angles) : _

Give to eacn leiter in addition a signification or elem:enia,ry idea. ju I. as each 0/ Ihe figu.res in numbers has a numerical signification. Thm classify ideas" and con trucl words 10 correspond'. That is the way 10 create an interncdionClI language, and' Ihe ONLY way. We ore (!Teeling" a new building. We cannot build on old SlrUdUTlfS. We must go down to the aiM rock to gel a .w,flcl /ourulalion. Thai rock is ,tire u/pnabd. ,We must join ils leiters in,{o words. st:.i.en.trfu:ally. With ihese neuisiones UJe m.wlbuilJ .Ihe T empleoJ Unioersal ,Langua,gle.

Li affere ea dar: Secun sr. Foster, on ne deve utilisar li paroles existent : Eor fall" Ii lingue international, on deve combinar Ii iitter"es del alfabe "scientiemen" (I).. oi de e constructer Ii lingue auxiliari sur un .solid roc del al/ahet e ne per old maieries ( I)

On posse far remarcar a ST. Foster Ii strang-ita de su rasonarnenf. II considers Jj paro.l~ international quam old materies, tro old p?,r eseer util.isat rna ....• 1 c,onse:va ti alfabet latin quel es ancor plu old! ! ! I n fade. li alfabet latm proveru del ancran PhenLcianes, e es do anterior al paroles greco-latin, IEsque it Of veil esser plu logic abandoner tal "old rnaterie" e inventer steflografic signes s. noi deve erecter "a new buil.ding"? Ti contradiction es POT nos inexplicabil.

Qua1men RO forma ,IU paroles.

Vi un exemple prendet in hasard. In RO. Ii syllabe ,lu indica UJ1 plante, luga un plante usat quam nutriture, Ii consonante seeuent lug indica Ii parte del plant que es rnangeat. Talmen Ii frase: Pl'anle5 de ,quelli granes es mang,eat es lentilles. mais, fa'seola pise5. es traductet in RO per: Lugu avze leadz ahz Jig eI.a lugbalz, lugbam.

lugbanz ud lugbapz !

On vide que ne solmen I!i [:i.n~e es ahsolutm:n. incomprensibi~ sin. un. dictionarium rna que It. es. prese U1p~'on~ncl~bil. ~rova leer h paroles '. To. es mevltabil. quande on da a omru littere un slgnJ£icanon, b hasard causa combmatJones quam bzl. lzl quel delia Ii scientie del maxim habit babiUard del rnunde.

Anti.cieD.tic earactere de RO.

Malgre Ii assertion de sr, Fo ter, su formation de paroles precede de un metode comoletmen arbitrar-i . antiscjent.ic., qivider li rl~nt~ e animales in mangeabiles e no~ mangeabl!es es un rnedie de dasslficabon a que I h crentsstes nequande ha recurret, Ll bebes til 5 annus divide Ij ceses de lor circurnits inter quo posse' esser mangeat e quo ne posse esser. .. Ma un scientistposse solmen rider pri tal classifiJCBtionde quel vell depender Ii nomines d,eI plantes 0 del, animales.

5

On BV qu at un papule, considera mangeabiJ alcun plantes 0 arumales quel veil desg,ustar altres, Do, in R t, t~ ma"8.eabiie.s va chal";aear lor nomines secun U land~, Per un lingue pr tendent esse!' universal, to es un droll soluticn ]

, Talmen Ii saltareiie _gu I es rnangeat de quelc popules arab va pr, nder in Africa II syUabe ga rna ne m Europa! am casu por inurnerabil altres. P'or 11 negros antropophag. un hom _ a dey r prender ga, rna n per un civm~isate ! On senti se devemr ~a~ga quande on pensa a ornru ti cornplicationes !

• ri srnen. noi can ilia a sr. Foster ne persecuer tal chimeric fabric:ationes.

Li tortura del memorie.

ertm n, r. Fo ter cr de facilisar Ii rnernorie per su systems chernatic. In realita it ha fat just Ii contrarie. EsqUie vu ha rernarcat que quande on confuse du paroles, it es . 'mpre du pC1role.~ ire ptoxim Ii f111 o! ailri_ 0 es un fade constatat deornni psychologos quel ha studiat Ii quest jon d.el rnernorie.

d ultra. in audition por exernple in tdefon. paroles tro simil posse causar misc mpr nses ; pro ti rason, Ii errnanes di preferibilmen zwo in vice de zwei por plu bon vital' Ii oniusion con elrei. In RO. un enumeration de cases. de mensus, et ., pro qu illi cornensa per Ii sam syllabe, vell causer continual confusiones e un monotonie. gil' nd '0, un monotonie horribil. insupportebil ..

In R . por eXI mpl Ii hydrogen es dit bahgab. Ii potassiurn : babga/. Ii radium: bobhax, I i oxygen: bobnac, Ii nickel: babzo/. Ornni elernentes comensa per bab. I magina un (himi l qu I manus Ii tot jorn ti elernentes e quel deve sernpre comensar su nornines per bab. Li povro ne 'Vat tardar devenir folli 0 plu bon. il va instinciiomen, per ahreviation, nominar Ii elementes sol men gab, gal, hax. Ma Lande Ii tot regularits de .RO, cade : e in vice del pe oles international hydrogen. potassium. veil exjster altri paroles tam i rregu lllri e fabticat. Li bell benehcie !

Li destruerien del internationalita !

Li terrnin logi scienti es ja pr SIC ompletmen international; Ii paroles quam hyd'rog ". pot« iurn e onosset sur Ii tot terre. 0 constitue un precios unita quel deve es er utili at in liling'Ue international. Ad lIlltra, on posse bon pensar que nequande Ii scientist L1Q abandona, ti ,lerminoiog,je usal desde lor inianiic por adopter Ii fab,icatiom~s de st. F osier queles es sempre confusibil pro lor tro grand. similita.

U dude Ii arbitrarita. !

i gran.d d feel de tal inventet systernas es que illi fa imfJQssibil ii unifi,ClItion del .'~olutiones. nam it poe exister systernas tam nurnerosi quam autores. Sf. Foster nomina par e e-mple Ii radium:.boMrax. rry8 un ,.altri autor posse nomi!lillf it con Ii sam Jure hob. 'ah 0 puJ-Pu/ 0 per qualcunc 81tn fabricates. r, Foster self mforma. nos que con' littere on pos e combiner 4 000 de paroles. Do. it existe 4 miliones de man ie-res traducter li parol radiem in un systems philosophic, 4 rniliones de inventores p sse esser reel in am tempore por un sol pam! ... e ne eoncordar, Fa li sam rasonarnent por 10. paroles international e u irnagina li numere de lingues international galm '1"1 bon.

Un sy,stema natural •.•

sol capabil reunir Ii partisanes del lingue international. nam un parol natural ne po se e er discusset. It es adoptet pro que it existe. Paroles quam radium, poiassiwn, etc. n las plazza a quel unc discussion sur Ii tot terre. On ne mem besona alm!T1li'er les. Quo on d Lra in plu ?

U n.pers vletaotiie mal plazzat.

Con un perseverantie dignl de un ovre plu inter ssant, sr. Foster continua propagar su s~ bema de~'ilie 1906 (27 annus !) publicante elaves e mem un rnicri revue. sin hall' fat tiJ hodie un 01 adeptc ... par/ant. Ma nor coidealist ne es descorageat pro tarn DC. il continua offertar,a~ munde un anacronic singularita. credente servir un ideale quel e • In fact. irreali abiL. [elicimen.

R. Bg.

6

LI QUESTION DEL INSIGNE DE OCCIDENTAL

Li Centrale de ~ 'ienne communica "

Un ide por que! on fa propaganda, usualrnen have anc un visibi] expr ion. un i nsigne 0 mhlema.

Esperanto e Ida usa steiles quam insignes. Conform 31 altri prrncipes de .cidental

noi dev serchar anc un altri, rna anc plu expressiv sign ,

Li po.fuiatione. a un bon insigne es I) symbolic caractere. 2) simpl] iUs. 3) original ita. 4) inconfusibilrita. 5) bichromie, 6) (ne polychromie),

Seeun offlciosi international pre-norrne (A WB u. ,fur .. rgani atjonsschaubil.der : Verlag f. Organisation. Wi,en HI u, Berlin W 30 36: 1932 ; pag. 14) Ii tild es Ii symbol por "parlar ".

Ma ti application del tilde por expresser Ii notion "parlar" have li general s -nsc olrnen por Ii intern organi ation d fabricas de buros. ci sp ialm n por ex re er Ii notion "telephonar". Li tilde es un element del linea undulat , Ii mbol par ornrnunicationes oral.

Ma por Ii public usation un special sense del tilde ancor n s stipulat. Pr l Ii viennes Occidenta!istes proposi usar, quam official insigne de Occidental. Ii tilde del fig, 1 . To e au arcos de circul in scm contrari in un circul. i lin it. undulat dey ess II' horizontal. Li circul e uncle e3 nigri sur fund yelb (0 albi in printation),

Tarn long quam un emblema plu apt ne es prepo it n i recornrnenda a ornni i-

dentali tes usar Ii tilde quam provisori insigne d Oc id ntal. _

oi espera que Ii ide del lingue international va victoriar in Ii sign d lunde de Occidental, quel m y ingre er omni [andes del munde,

E. Pigal.

dire tor d I Central Officj'e d J Occidenta1- ruon.

Remarca del Redacfion :

Li question del insigne ha ja preoccupat mult de nor oidealistes e rim projectes esset proposit ante li del Centrale.

Ja in 192 r. de Guesnet fat graver Ii insigne del fig. S ecun un dessin de r. an

den Outer (de HoIland), to es un stylisation del glob. In 1929, Ii Centrale d Vienna editet du species de insiznes sur paper de color; Ii unesim set Ii glob terrestri apiatat, Ii duesirn esset ti del ngura nil 2 .. un sole sur un mare. Omni ti insignes on opinet tro complicat, pro to on erchat ancor plu sjrnplic.

Sr. Lindstrom de Stockholm provat esquissar Ii dessin de nor figura n" 3, in quel Ii circul representa Ii initial littere de "Occidental", que) includ Ii litteres C (- Occ.) e L£ (- lingue international). Ma r. Lindstrom arrivat post simpli,fj a-

tiones al sirnplic cirwl que! esset printat sur Ii covnrnent d Cosmoglotta 1933. Tamen it sembla nos que Ii circu] sol ne cia Ii impression de Ulil emblema pro que it es tro sovent usat in si!mincation. It ne s sufllcent.

1

oian deve far remarcar que' un bon msigne deve esser original. Si it es ja usat de altri organisetion 0 pertise it va causar s rnpre conlusione genant til quande on va esser oblig:at modiflcar it. Plu bon es situ selecter 1IJn insigne totalrnen nove non-usat,

Passa,nte noi d ve citar li emblems just selec et d ' nov Hispcm Occidental Assoeiaiion (fig. 4) : Un esuce in un circu]; ti insigne es evidentmen valid selrnen por Ii H. O. A. Por ti Occidental

Fig. 5. Union noi deve decider esque noi adopte :li dessin proposit del

Centrale. Noi attende Ii opinion die nor Ietores pOT passer traer conclusiones e presenter rapport al Central,e .. Pies _ inv_i.ar.proposition:es: e criticas a ReJadiun ,J. Cosmoglotla. Chope-lIe- Vaud Vila ante 1,1 11m [ebruar 1934.

R. B"

U ADMlRABIL :REGULARITA DE OCCID,ENTAL

vid- r (F. voir) pre-vid-er

re ... vid-er pro-vid-er pro-vid-ent-ie pro-vid-ent-i-al

di .. vid-er di-vid-end-o

Li regu/ de Wahl permisse deri'var ancor :

VIS-Ion vrs-ron-ano

·

vis-or

vis-ibil in-vis-ibil vis-ibil-its

vis-rete

· .

re-v 1S-10n

pre-vis-ron pre-vis-ibi] pro-vis-ion

a-pro-vrs-ron-ar

· .

a-pro- vis-ron-amen t

di .. vis-ion di-vis-or di-vis-ion-eric di-vis-ihil

di .. vis-ibil-its

·

re-vis-or

B

duct-er (D. fiihren) duct-ion

duct-ion

duct-ibil duct-ibil-ita

in .. duct-er in ·duct -ion . d

m- uct-or

de-duct-er de-d uct - ion de .. duct-ibil

intro-duct-er in tro-duct- ion intro-duct-or

pro-duct-er pro-duet-ion pro-duet-or pro-duct-iv pro-duct-ihil

in-pro-duct-rv in .. pro-duct-ibil re-duct-er re-duct-ion re-duet-ibil se-duce .. ion se-duct-or se .. duct-iv

U 10 COMANDAMENTES DEL OCCIDENTALIST

I. Propaga sernpre quam si Ii success depende solrn n d tUJ activit! e ne de ti del altri propagandistes.

2. Memora que nullcos es plu dangeros quam un consilia accornpaniat de un mal exernple. Do, comensa per studiar completrn n Occidental e usa it in omni occasiones.

3. Inter omni lingues international. Occ. es Ii maxim inm dlatmen comprensibil a1 majorite d I civilisates, In consecuentje quande tu publica articules de propagandc in national jurnal, scri in Occidental e ne solrnen pri Oce. ; l'effecte es lu grand. Ad plu junte sernpre un adresse de Occ.-Buro ; si Ii letores ne save u adressar se por informa ..

iones, illi 6entost oblivia. 'lor interesse. To> es un foy strsx extinctet pro manca de combustibile.

4. Quande un hom sernbla favorahil al ide de un lingue international, ne attende que il redeveni indifferent; strax. misse I omni docu .. mentes pri Ii question. On deve batter Ii fene durant it es calid.

5. Resta sempre calm e subrident in discu:ssiones mem quande on attaca desgentilrnen tui amat aflere,

6. Conserva sernpre arnical relationes con tui adversaries e evita vulnerant reprochas, nam un adnersatio de hodie posse esser deman un fervent collaborator. Li historic del mundlingue es plen de conversiones rapid e inexpectat.

7. Ne. rnonstra un exagerat entusiasrn quel veil mal impressionar li publicum e far creder que tu es un fanatico .. Olccidental ne es un reliNion rna solmen un lingue.t li solution de un tecnic problema.

8. Nequand.e perdi coragie pro Ii indiflerentie del publica. Omni util inueniiones comensai per esser criiicai e mocai.

9. Ne oblivia que Ii lingue international es, destinat ante omnicos a tis qui besona it. Do De perdi tui tempore a far parlar in Occidental tui cocinera, Ii cusino del £ilia de tui sapatero, Q anc tui papagaye ,; rna in prim IDe acte che Ii viageros, Ii comerciantes e Ii pedagogos.

10. Si tu recive un desgentil lettre de partisan de un altri lingue international. ne incolere rna responde a il amabilmen que in omni dominies it- es sempreli maxim bon systema quel victe ; plu bentost 0 plu tard Ii progress triurnfa .. Do. it es plu simplic strax adherer a it.

R. B.

9

ETYMOLOGIC LEXICO DE GEOGRAPHIC NOMINES de Karl JANOTIA

Bolzano = nL. Bolzanum, I . Balzano. FA. Botzen,D. Bozen. - Li norrun d, ti cit' in Alto Adige {ante li Grand guerre : Sud-Tyrol} arnernora un antjqui roman Pons .Drusi Hponte d Drusus", un roman militari tation apu Ii via de Brenner, u un ponte traversat Ii river D.

~is, k (L. [sarcus). Aneor hotempor existe in Bolz.ano restes de anriqui roman Iortihcationes.

Botocudos, tribu de indianos apu Ii dextri rive dd superior San Francis 0 in Bra.sil. Li nomin del tribu venj de P. boioque, baiooue • .. tampon d 6aril" pro Ii strang] adorne, quel ti indianos porta. in Ii erlorat labi ' inferior.

Bretonia -=- L.remorica. nL. Britannia minor, 1. Brettagna, FD.

Brdagne. . Brittany, nordwestic prorninente d Franc.a; recrvet Ii modern n min depost que ti region esset colonisat de britan tuiardes, qu Ie hat esse! exoulset del anglo-saxcnes. Ergo Ii nomin significa "Litti Brittania" in contrarie a Grand Bri .tania,

Britannos = L. Britanni, F. Bretons, A. Britons" D. Briten, un celtic tribu, norninat secun Ii custom picter Ii corpor, nam celtic brith sigrnhca "multicolor ". cun Ii tribu li tot insul esset norninat L. Britannia.

B,rDO = FD. Brunn. T ch. Brnot cite in Moravia. de Tch. brno "vat ". situat apu un rivera} passagia, u Ii vias Budapest .. Praha: e Breslau .. Wi n cruces.

Br-uxeU = L. BruxeUae, I. BrusseHe, So. Brus.elas, A. Brussels, D.

Brus I, d H .(oHandes,j) broel; (pronuncia : bruk) H palude" Broek.sele . loc de palud ". Li cite inferior sta sur Ii humid suol del valley del rrv r enne.

Canaan = I. Cenca, F. Chanaan, A. Canaan, D. Kanaan, significa lu "bass" ; Ii Domin semble hat appartenet in prim solrnen al litorale e har esset tran 1 tet solrnen plu tard a] vicin pluajt region till ii Jordan.

Canada = LISF . Canada, D. Kanada, es derivat dd indian parol kanata . 'un numer de cabanes ; on asserte que Ii decovritores comr ndet i parol quam nomm del land.

Canton = I. Cantone, F . Canton., D. !<anton cite in Sud-China. tal norninat del europanos secun Ii provincia Kuan~tun, de quel it s Ii ca ita Ie.

Catalonia = nLI . Catalonia, S. Catalufia, F. Catalogne. O. atalonien ha nascet ex Gotholunia 'land del gothos", pro que Ii· gotho. havet i lor max encian sedes sur Ii pyreneic peninsul.

{ua coniittuar .l

10

U PERL DE AMORE de H. G. WELL.

Li setesim historic de su grand tom d His/orielle.ct, Ernest Benrn, 7 s. 6 d.

("London. 2-t [unio 11933. Sr. Wells have null ob;,ect!:on contra Ii tuiniation de cor

traduction de ci hisiorie un singul vez in li re ue osrnoglotta. re. G. P. We.lk")

Li per] e plu bell quam Ii max brilliant dellapides cr tallin - declare Ii moraiislproque it es fat per Ii suflrentie de un crearur vivent, Prj to yo posse dir n (OS, narn

yo ne senti Ii fascination de pedes. Lor nubos lustre move me nequant. An elf n

poss decider pri Ii antiqui disput: esque Li Perl de Amore es Ii histone maxim cruel. a solrnen un gracias fabul del irnmortalita d I bellita.

Li histone evemt in Nord l ndia. quel es Ii maxim [ructosi suo], por subljrn arncros histories, de ornni lande del mund. [t esset in un pais d sol e la~os. e rich for tes, montes e vall yes fertil. Ta esset un yun prince. domino d I tot land: e il trovat UI1 puel]a de indescribil hell ita e delici . e il fat 181 su revs e posit U cordi a su pedes. Lor arnore esset plen de joyes e dulcess. plen de sp rantie. un arnor exquisit, bray mirabi]. It esset Ii lor durant un annu e un part de un annu : e poy subitmen, pro aleun venenos picatura que! ilia recivet in bose. ilia morit.

lila morit e Ii prine ess t tot pr strat. Li dolore fat le silent e inmobil. On timet que il veil suicidiar ,e;1 ne havet ni fillies ni lratres succed nl. Durant du dies e nocte 11 jacet, Iacie al terre carernant, al ped del leu quel

tenet licorpor de ilia calm e bell, Poy il levat se e rnangeat, e standat tre quietrn n quam un hom qui ha fat un grand resolution. II fat metter I; corpor in un sar de plurnbe rnixtet de argent. e por to i.1 fat far un sarc extern de lignes maxim pr [OS e odorant, laborat de aur. E extra to il fat onstructer un sarcophag de alabastre. ornat de precios lapides; E durant que on fat ti coses il passat maxim muIt de su tem~o'~ che I. lagos. in Ii kioskes e paviliones e bo cas, e in ti chambres del palace U 1111 du ~at maxim rnult prornenar, meditant su be]lita, ]1 ni lacerat su vestirn ntes ni sordidat se de cindres e sa quam es et li custom, proque su amore esset plu rand quam tal extravaganties. In fin il denove revenit inter su concilieros e avan Ii popul, edit les to quo a hat Ii intention far.

II dit que il neplu poss t tuchar un femJna. neplu passel pensar pri un altra, e pro to il intentet trovar un yuno adoptand quam su hered e instructer Ie su tase rna il intentet executar su deventies quam it dece : pri [i test. il veil dar se con u 'tot potenti e su tot forti.ee su tot richess, ornnicos quo it posse! cornrnendar, £al un monument digni de su incomparabll car perdita. Un edificie it veH esser, de perfect racie bellita, plu mira.bil quam alquande hat esset 0 veil esser alqual altri edificie. por que til Ii fin del tem~ores it veil esser un mirabile, e on veH parlar pri it" e desirar vider it •. e .ven~r ~ omru landes d.el. terre visiter e vocar Ii nornineli rnernorie de su reya. E t! CI edr ere yen esser nominat Ii Perl de Amore.

E to ci su concilieros e popul perrnisset Ie far. e to il fat.

nnu secuet annu e omni annu esset devoet al construction e ornament del Per) de Amor. Un grand fundament esset ciset exit vivent petre in un loc u it sernblat que on regards Ii nivos desert del grand rnontania tra Ii valle del mund, Ta esset villages e

"

montes, UD tornant Auvi e in grand distantie tri grandlcites, Ci on po it Ii arcophag

d labastre sub un pavilion die habil elaboration. e circurnposit pilar de un pelt

strangi e beJl mures rnarcat e decupat, e un grand scatull de massonerie tenent un cupole inacules e cupolettes, tam exquisit quam un juvel.

u, il ne plu esset Ii gracias yuno qui amat Ii puellic reyessa, IJ esset un mann, gray

attentiv, tot concentrat a) canl'tTU.ction del-Per1 de Amor. Con omni annu de dfortie il hat aprendet nov possibilit.Eis in arc, e rnur, e contrafort: it hat aportat plu grand pot ntie al materiale usand e iJ hat aprendet cent colores e effectes pri quelesi] ne hat posset p nsar in Ii cornen a.

u sens del CO]Of hat d venit plu exact e plu frigid: a ne plu cuidat pri li ernailet aurilineet darts de un iUuminat messa] : il selectet nu un hlu C.o,loTation, quam ti d.el ,ciel., que] da subtil tintes, ornbres discret e subi larg diluviamentes de purpur opalescenn ..

.. . Con terror e astonstion on videt la Perl de Arnot ascender a un superhuman largore

altere e magnihcie. Neqtumde on hat anteeipar un tam subhm c:qs ,~uam ti ci,"Vermen admirabi] es Ii miracules", on murrnurat, "quei li arnor posse far' . E omni [emina del mund, qualcunc ,all'ri amores iUi havet, amet Ii prince pro Ii splendore ae su devotion.

T fa Ii mediie' del edificie curret un grand Iller. un vise, quel ~i prince b ntost arnat plu ~' ply,. Del intern intrada del ,e.dificie. a perspectet un immens piJ8:faJt .8alerie, tra 1.1 culmin del pavilion sub quel jacet h sarcophag, tra un apertur mmlbd constructet, 81 nivos desertes de) grand rnontanie. Li pileres cares e eontralortes e gaIeries ascender in chascun la.ter. quam grand archangeles attendent in Ii ombres Ii presentie de D o, QU8nde un hom videt ti auster beUit8 in unesim vez il es et exaltat .: pay .il frissonat e su cordie abassat se. Tre event venit I:i prince por star ta e regardar ti vise. movet profundmen rna. ne tot artisfat. Li Per] de Arnor havet ancor alquo, a sentit, quel il devet far ante qu su lase vell esser compleee, Sempre il commendat 9Ll Ie mien alterat1on,,_ E un die if dir que Ii SMc?rh~ :ven esser plu dar e plu sirnplrc sin Ii pavilion: e po t har long regardat It tre fix. 1_ fa forport.Br It

Li secuent rue il venit e elit necos, E anc li seeuent, eli secuent. Poy durant du d .• es il absentat se. Poy il revenit can un architect e du mastr ... artisanes e un micri

Omne reg,ardat silent. stant junt in un micri grupp, inter Ii seren va tess de lor accornplement. Null tracie de labor remanet in su perfection. It esset quam si Ii Deo del beHitA de nature hat elf prendet lor infant.

l un eos desngurat Ii a:bsolut harmonic. It esset un cert desproportion del sarcophag, Nequande it hat e set inli:llTg1at e vermen qual_men posset it esser inlargiat depost Ii prim dies? It deha.t Ii ecul, it intaliat Ii fluent lineas. In ti sarcophag esset Ii scaltull d plumb e all'~~nt. ~ in Ii scatull de plumb e 8TS"ent esset li reya, Ii car j~mortal C8U' de omm b belhta...MSi nu tl sarcophag ne semblat plu quam un mien obscur oblong quel jacet incongruent in I·j grand vise del Perl de Amor. It esset quam si alcun hat £'at cader un valise sur li crystalin mar de del.

Long li prince meditl!lt:. rna nequi savet Ii penses que] passat trar su mente. In fin il parlato II imperat :

"Porta to for."

Li societe sernpre ha crucificat Ii serchatores del vercitA pro. que it time les. Con jure

it regard81 Ii accomodation a nov factes quam un grand incommoditA. Lindsey.

Effecter sin querelles, Lao T st.

Li secrete d.'el potentie es Ii volentie, C. Mazzini.

L eolere es un del maxim grand peccas . nam it prende de nos lu EI1lllXim Doba.

1u maxim divin ! Ii prudentie, Ham. Heiherg.

12

CHR.oNICA

SVEDIA

or coidealiet Sr. Albert Haldin, apotecario, in Erkilstuna. un del unesim benefatol'es de nor movement. ha sponsat enioretta Alice Jansson,. 'or cordial gratulationes e cal id desiras die fel,icit.l.

Li Vl:ndeln, revue de un popular] universitate in Svedia, oro 4, 1933. contene un long articul"HjeJpsproksfrogan" (li question del lingue auxiljari]. Li autor es sr Cando Phil. Carl Segetstahl, que] r centrnen adheret a OccidentaJ e ja in verne 1933 ductet studie-circules in nor lingue. lnteraltricos noi cita in li articul : in Espo e [do "ornni substantives nni per -0, ornni adjectives, per -Q e Ii max mull adverbies per -e. Ti qui es lingualmen inexperientiat mconrra ci jnnecessi desjacilitas. Un simil destacilita ~ trovabi] in un -altri national lingu .' p. x. Dan e G,'!rman - es Ii postulation que Ii substantives deve esser rit per majuscules. Li instructores del matrin lin ue in Ii resp. landes oss attestar quam desiacil it esfar Ii eleves apprender ti cose. D mult lateres - ne minim del lahoreros -_ on hot' rnpor postula un reform in ti respect. Recentmen on ha fat fort attaccas contra ti etiquettes in Dania ... Lm articul, que] nues editet quam apart brochure del Sved Oc , Federation. accentua Ii grand ava.n ages de Oce. e fmi p r mul s_ ecirnenes de vocabules e textus.

E. Berggren.

SVlSSIA

Li organ sviss del stenograhstes irne Paris (Biel) publicat spontanimen in su nurnero de novernbre 1933 un long artjcul prj Occidental. Li redactor finl per Ii conclusion .' "Li struciura de.llingue "Occide.nJal" fa de. it certimen Ii ma. im narmonrosi del Ungues international pri queles nor audit parlar tit hrxl!:e e .m sJudie lie deve ind,:ger intesesse: ,

On save que Occidental ha esset adaptat tml nu a 5 systemas de st nogrehe, ma n ja al importantissim systema ime Par.s. Esque forsan un practicant de ti svsterna veil interprender li adaptation ?

Li revue intematicnal Art el Dessin. apparient i:n 3 lin u~s. ha 'publica'~ i? 5';1 ultil!' numero un annuncie diredimen in Occidental por in'formar h pu Ileum pn II existentie del famosi Bussol del colore:) neat de Sr. Major Henri Tanner de Bern. corniteen» del viss 5S. por Occ.

Nie wieder Kriell:'. un revue pacifistic apparient in Zurich (Sv.iss,i.al i, su nurnero de octobre 1933 publica un articul sympatic in [avore de Occ. e mvita su letore dernandar informationes, concernent nor movement al ecretaria'l de Chapelle.

ANGLJA

Du lettres de r. Beer pri Occ. va esser indudet in Vital Sayings 0/ the year 1933. haw. London. 112 s 6 d (Vaal Pronundamentes del Annu 1933),

Sr. Eric Biddle scri nos :

_ In juJi 1912, yo recivet un lettre de nor hodial aCliviss~:m secretario Sr. . W. Beer. Il dernanda me esque yo havet ancor interesse por Occidental (n8lm yo hat occupat

13

me pn t i lingue quelc annus amey). Y Q esset tre sceptic pri Ii possibilita instaurar un movement in Anglin e respond t dubitosirnen. Tamen. nor armco e set persistent in Ii fine yo prome set 8uxiliar le p r Ii prmtation de su circulates e folies propagatori.

Li entusiasm d r. Be r e un visits £Ie r. Moore victet mi illldifferentie et yo cornenat Ii publication de un Bulletin (inierlang,uage News).

Desde tand ha passat un armu. Li 'lid de res Moore e Beer ha esset lustificat e hodie noi have ci in Analia un vi ent movement quel cresce constantrnen. Li publicum, mersi 81 rnuit arti ules in divers gazettes cornensa sav r que Dec. existe.

Restll inuit OJ far. Maxim urgent es Ii publication de voca uleriurn angl 's-Occ. To va ess r inLerpr ndet durant ]Ii hi verne . it va apparir. quam Ii Radicarium, in liverationes, qu ~es va contener chascun pagines e circa 200 vocabules. i custa va esser tre b _ s Ii v ndition va apportar un util profit a nor Association.

Eric BMdl.e.

AUSTRIA

Li cI. bri HOeTbl~'i r-lnsiitu! de Wien (Austria) publica desde octobre de ho-annu un revue scientic in germ n con. re u.mas in lingue international .occidental. On save que Ii scientist austrian Hoerbiger, merit ante du annue, es Ii autos de un Cosmologie explicant Ii formation del univers. Li nov revue es consacrat al problemas de physica. de ge logie, de rn teorologie. or lelo'res posse dernandar specirnenes a HQe.rbiger- lns tit ul • Ehamgasse. oj , JlIien Xl. Ausiria .

. Auxilie per Occidental.

nioretta isl Heger. occidentalista in Wien, ha recivet excellen auxilie de senioreWIS uilbert e Colas de F an is porsu dissertation de doctoratu in national psychologie del inlantes, expresser in Ii scolari articules (themas. obliges) de ti ci.

ilia rnersia ordialrnen su .frances coidealis es.

Un coidealist de Heme Hill. Australia, desiraaprender Ii croatian lingue. Esque un de nor I tares savent ti lingue posse dar consiljas e indicar libres in angles por su studie. PI s responder al redaction de Cosmogl.

r. Eugen Moess. de Wien, inlcrrna nos que Ii articul "Autoritaa e progress" publicat in ~srnog[otta n" 90 ne ess t traductet in Dec. de Ie .. me de Sr. Alo'is Dcminger, ingeruero,

Per Ii sam occa ion, Ii redaction de Cosmo prega Ii traductores de alltri articules, trovat In Ii porta-foiies del manuscrites, benevoler armuncrar se, Ti articules va appanv in Cosmo ne signat til quande noi va conosser ]i traductor.

Sparwirt.schaft ( rational economie], numero 7/8, juH-august 1933. critics

sur pagin 240 Ii ovre "0 cidental, die Weltsprache" de E. Pigal etc. Ti critica es remarcabil pro du causes, in prim pro que ti revue es editet del "'Hauptverband! der I ndustrie OSlerreichs" (= general association del industrie de Austria) e pro que it

~i organ de publication del "Osterreichisclfler Norrneneusschass " (= austrian cornite por norrnes], e in secund pro que on cornrnisset lng. E. Wiister. jj autor del max grand lexi,eo Esperanto-german, far ti critics. To es un signe, quant irnportantie Ii ductores de ti grand a sociarion a.ttribue a Occidenta]. enior W. contraposi Ii natural derivates de Occidental barbero. elect rico. fysko, director (.dirigenl). bibHofocario al artificial derivates harbi Io, elek,.tristo, {uikisto. dirdetisto. bibfio,te.kisto de Esperanto, e accentua li naturaljt4 de Occidental per allegeticn del correspondent vocabules in anglesi. german, russ e francesi. II censtata 'in fin : "Li rational lingues (D. Plansprachen] del typo de Occidental have Ii evantagie, que conossores del westeuropan

ingues posse leer les presc sin grammatical conossenties. Occidental have in contrast al aJtri repre ententes de S'U gruppe .Ii grand merite hat inregistrat su derivates in un systems relativmen r gulari, Li present libre es un unesim introduction. Su 5 autores (2 de ilii e austrianes] ha fat un labore so~id e complacent." In Ii occa ion mey esser rectJhcat. que mem 3 del autores es austrianes, nam anc senior E. Graber es tal.

ju.

14

FRANCIA

Li revue /nle.'lQ,nguafe.~ de Pa.ris publica successivrnen Ii portretes de :- L Pasma. president dd Occidenta-Academie, de' Sr. Dr Nidec.ker. pre.si,dent deI". "iss Association por Occidental" e de Sr. jose;pn Gar, de Mlinchell1, autor del D~ctional!'jum .erman-Occidental. Li sem revue publicat articules scrit deR. B rger c K . .Ianolta por Ii defense de Occ.

Edut8!teorproietarience Francia, in 51.1 nurnero de iulil933 expos] I:; argumentes de un Esperantist. sr. Bourguignon contra Occidental e Ii delense presentat con :grand competentie die nor coidealist 51". Pauiet,

In sumrns. sr. B. reprochat a Oc.cidentalesser un lill1gue dd capitalistes (1) contra que Esperanto es Ii 1~T!gue del revolutionaries russ (!). A ti extraordinari affirmation. sr, P. responder Que Sf. de Wahl nequant fat pnlitici:1Ie que Occidenli:II n es plu capitalistic quam Esperanto. Un medie linguistic de mtereornprension nees plu Ii apanage de un partise quam de un aJtri. Occ.idental have hodie aBC partisanes che li Bolchevistes. Sr. B .. alesat que sempre plu I.i paroles russ e asiatic va penetrar in Espetanlo. A quo sr. P. responde que to ne dernonstra que Esperanto es plu apti reciver e assjmilar ti parol. s quam Occidental!

(Red.: Noi adiunte que in contrari Espenmto es rrunu apti quam Occii~e;1tal f.lssimilar ti paroles russ 0 asiatic. In Oec., por exemp]e, Ii parolesvodk.a, knut, tundra, czar, te, canguru, pagode, divan, shah, nirvana, b.ayader'B,etc .. es assirnilat sin mutilation. In Esp-o, pro que Ii etiquette-o es obligatori. on deve desngurar les ell vodko,kll!uto, tundro, care, teo, caoguro, pa.god.o, divano, saho, nir vano,

baj.adero, etc. ) .

Naturalmen SL B. ne obliviat objecter que Occidental es tro occident.al. e que un

ingue auxiliari bon por Ii russes deve esser de prelentie artificial! Mea sr. P; hevet su response tot pret, Por relutar t:i argument tant emat del Esperantistes. iI citat Ii opinion del revueesperantistic russ self NbvA ETAPO quel scri [p. 21. 1933) - in Esp Tanto -:

"La komuneuropa teknikalerminologio [arigas au aimenau komencasjon:gi tutrnonda.

La. kulturaj lingvoj de' AziQ alprenas gin pli kaj plio La grek~lafirw lerminologio. pro tio, ke Europa iras cmlau ciuj lau fa vojo de iek_nika progreso. venkas cjujn sjajn konkurenloj,n."

Do. Ii russ Esperantistes self proclama que' la greco~[atin terrninologie es adoptet sempre p~u de] Asia.l1es e que it victe omnisu concurrentes.

E ti terminologie es conseroai compietmen in Occidental. durant: que it es ml!ltilat in Esperanre-Id» Quel plu bell garantie de success on desire por Occid ntal in Oriente?

Li Cba.sseur Fl'aolj:ais, revue e1itet in St. Etienne (Loire) publiCi! i.., s:t nurnero deo:tobre 11933 U~1:1 articul pri Esperanto. Post har amarirnen crit.ical~ Ii r.e~ister~tie 4e1 publicum contra Esperanto (rna esque I.i systerna presentat nees culpabll de lJ reststentie ??) liautor del articul, sr. Geor:g'es Avril a~ega que quar celebritas ha "rcc:onosset. post obiectiv examine. que Esperanto aport! un solution cornpjet, logic e elegant del problema del ling-ue international".

Inter Ii qual', queleain fade, ha aprobat precipue Ii ide de un lingue inL: rnatio.naJ symbolisat pel' Esperanto., sr. Avril citali celebri linguist frances Meill.et. Ti a.ssert~on es ~o'ntradit de sr.Me.iUet. sel] quel ha deelarat textualrncn (noi have su declaration sent sub Ii ocules) - in frances - :

«.L 'E.sper,antoa de grands meri.tes, mais SOD succeaaetael est fi·cheux, en UDse:DI, caJ's'ilest ,de6.nitif, ee sera Ie sucd$ d'uoe solution assez de,ec· .. tueuse. »

Toes dar. Exadmen quo m.i pense, Sr. MeiHet ha explicat in ,abri locos pro quo Esperanto' es defectos,j.

MUNDO~ HEM

in Alberiz proxim Luck (Bohemia} ...

es un etabi£ semeni tor Ii eda ation natural del yanes. Mtfsica. ba.lneas, theatre, alt-}req-uenlie-radiaior con helium-sole supervigilat de un medico, null comjort manca a ti hem mcKlem.

Li inler.ling.uiste.s qui vol passar aireabil vacanlies 0 reposar se devt: far un sejom in Albcrit.z. Illi va trocar ta Ii occc ion perfectionar se in .... Occidental.

Li diredor d l'i undo~hem es .enior Pasire Helm'.lt MILNER. n01 collaborator.

On save que r, Milner es Ii atdor ,del Cono sd lingu·e in·iemational Cosman. pri que! Cosmogiotta parlat plu.r vezes. Post hat stwl,~al Ii [aba,es de f. de Wahl, ST. MilneT abandonat us sterna. malgre Ii ell to i cTijicies fat pOT pTOpagar it, e in 1930 il adlt rei ('on eniu ia m a Orc.idenlal.

'oj' fa mernorar que li ebonnan es a Cosrnoglotta i'il 1'934. qui paya lor abonnarnent ant li 1 un j nuar, reeive gratuitmen unl tomes del oollectlon Ovre .. PIes indicar ur Ii m ndate Ii nm del tome seleetet secun Ii catalog del covnment de C05- rnoglctta.

16

You might also like