El tercer entrevistat és en Joan

Codina Cullell, va néixer l’any

1923; per tant, actualment té 87
anys.

• Quina ideologia tenien a

casa seva?

Bé, a casa érem

republicans, però és que la
veritat és que pràcticament tota aquesta zona ho era, molt poca gent era
nacionalista, i els que eren nacionalistes s’amagaven.

• Per què creu que va començar la Guerra Civil?

La Guerra Civil va començar perquè hi havia un seguit de gent que no

volien la República, que va ser proclamada a l’abril del 31. Llavors van
parlar amb Franco que estava a la guerra d’Àfrica, van entrar a la
península i va explotar l’any 36.

Quan els rojos van veure que venia una guerra, van començar a
demanar quintes de la gent que hi podia anar. Al principi hi havia molts
voluntaris i molta gent disposada a anar a lluitar, ja que pensaven que
aquesta guerra duraria molt poc temps, però la guerra duraria tres anys.
A mesura que passava el temps hi havia menys gent disposada d’anar-
hi i llavors ja els cridaven per edat i estaven obligats a anar-hi.

• Aquí a Llinars, es va construir alguna cosa per la guerra?

Sí. Es va construir un camp d’aviació que ara està anant cap Alfou,
actualment Can Llança. Després, també es van posar tres canons
d’artilleria a les afores i tres més on actualment hi ha les pistes de tennis.
 Però que jo recordi és l’única mesura o l’única cosa que van construir
per la guerra.

• Quan va començar la guerra, què li va passar a vostè tot va seguir

igual?

Jo com que no tenia l’edat per anar a combatre a la guerra, em van

agafar aquí a Llinars per fer de llister del camp d’aviació. Aquí a Llinars
es va construir un camp d’aviació, que actualment està anant cap Alfou,
més concretament a Can Morató. En aquest camp hi havia nois una
mica més grans que jo, però que tampoc tenien la suficient edat per anar
a la guerra. Jo com que era el més jovenet, un capità em va dir que jo
aniria apuntant la gent que hi anava.

• Estaven informats del què passava a la guerra?

Nosaltres escoltàvem la ràdio, en aquella època no n’hi havia gaires,

però qui més qui menys amb els veïns i això sempre escoltàvem què
passava. En concret escoltàvem unes emissores clandestines que en
deien. De tant en tant també hi havia algun diari, però la veritat és que
estàvem bastant desanimats, perquè veiem que cada vegada els
nacionals envaïen més. Sinó la majoria de vegades ens informàvem pel
què deia la gent gran.

• Recorda algun bombardeig aquí a Llinars?

I tant que me’n recordo, una nit van estar bombardejat per les afores de
Llinars. Van tirar unes 16 o 17 bombes per tots els voltants; per sort no
en van tirar cap a dintre el poble. Dues d’aquestes 16 les van tirar a les
Torres de Can Marcos, el que actualment és Can Llança. Segurament
creien que era una fàbrica, l’únic que allà hi havia la gent que treballava
al camp d’aviació, ja que dormien allà.
 Després també hi van haver uns camions i vagons plens de trilita. Hi
havia dos vagons plens de trilita a l’estació, un al pont i l’altre a la riera.
Per sort un matí dos homes van treure els vagons de trilita i els van
enviar cap a Girona. Perquè no es notés van posar dos vagons però que
estaven buits.

Dos setmanes després d’haver posat els camions van explotar, el primer
va ser el del pont a les nou del matí. Al cap d’una estona el de la riera,
van matar tota la gent que vivia pel voltant i tot aquest enrenou va durar
des de les nou del matí fins les sis o les set de la tarda. Molta gent va
haver que col·laborar a treure runa, perquè tot havia quedat destrossat.

• Sap per què van posar aquests camions de trilita aquí al poble?

Bé, segons estic informat aquests camions de trilita els posar el que era
l’alcalde o el que governava el poble. Aquest home era un milicià molt ric
que es va fer l’amo d’un dia per l’altre del poble. La gent nacional del
poble s’amagava o no deia res. Molts dels republicans sabien on
s’amagaven els nacionals però ningú deia res. Potser perquè eren
família o veïns, amics de tota la vida... L’ajuntament es va enfadar i va
dir que com que no li deien on era tota aquesta gent, que se’n
recordarien d’ell. I si, sense cap dubte que es van recordar perquè van
posar els dos vagons i els dos camions de trilita. Sort en vam tenir que
els vagons no fossin els de trilita sinó uns normals, perquè sinó tot el
poble hagués quedat destrossat.

• Hi va haver alguna desfilada dels nacionals pel poble?

Sí, just després que els camions de trilita explotessin, van entrar els
nacionals al poble. Anaven entrant per les cases per matar la gent,
metrallant tots els carrers amb fusells, pistoles i tot tipus d’armament.

Mentre que anaven fent això pels carrers, anaven desfilant set o vuit
tancs i s’anaven mostrant tots els nacionals com pràcticament
 guanyadors de la guerra, ja que els hi faltava realment poc per guanyar-
la.

• Per què creu que la guerra la van guanyar els nacionals?

Molt fàcil, Franco va rebre molta ajuda per part dels italians i dels
alemanys (Mussolini i Hitler), i els rojos només tenien el suport de la
Unió Soviètica i no estaven tan preparats per una guerra. Encara que
Franco no es va acabar de portar del tot malament, perquè segons deien
Hitler volia envair Espanya completament sense cap mena de guerra. I
per sort Franco no el va deixar.

• Creu que els republicans es van portar millor que els nacionals?

En la meva opinió era millor tenir la república, però tampoc eren santets,
ja que també van fer coses que no haurien d’haver fet. El problema és
que sempre hi ha quatre caps calents que sempre han de fer de les
seves. Per això, quan hi havia la República, alguns dels rojos van
cremar l’església; aquí la rectoria donava just a la carretera. Van posar
tot de gasolina per tota l’església i la van cremar de mala manera. Els
fets del 6 d’octubre també van jugar en contra de la República.

• Els hi va passar res a la seva família, un cop acabada la guerra?

Passar, el que es diu passar no, l’únic que un cop acabada la guerra van
entrar a casa i van agafar el meu pare i a trenta homes més. Els hi van
fer un judici i el van traslladar 20 dies a Granollers i després va estar dos
anys al Clot a la presó per haver sigut republicà. Però haig de dir que el
meu pare va tenir molta sort, ja que alguns dels seus amics eren qui
havien fet el judici al poble i llavors només el van posar a la presó. Molts
dels altres trenta homes els van matar sense pensar-s’ho dues vegades.
 Llavors a causa d’això em va fer de la Falange, per poder anar a visitar
el meu pare quan estava a la presó, ja que sinó no m’haguessin deixat
sortir de Llinars.

• Quan va acabar la guerra, què van fer els nacionals?

A nosaltres en particular ens van prendre uns camps que teníem des de
feia trenta anys i també uns altres camps de patates, ens vam quedar
sense res. Va ser molt difícil sobreviure perquè com que el meu pare
estava a la presó, ens ho havíem de fer com podíem amb la mare i els
germans.

Llavors els nacionals ens van enviar a fer la milícia, i els que havien anat
al front a favor de la república, per castigar-los els van enviar tres anys
de milícia; és a dir que van estar molts d’ells entre sis i cinc anys fora de
casa.

• Com aconseguien el menjar?

Nosaltres menjàvem del què collíem i gràcies a la cartilla de

racionament, que utilitzàvem després de la guerra. Els deu primers anys
de postguerra els vam passar molt malament, no hi havia menjar ni
diners, tot i que treballàvem molt. També teníem com una mena de vals
de compra que donava l’ajuntament, perquè de monedes ni havia molt
poques.

Molta gent també anava a buscar el greix dels xais per poder menjar
alguna cosa o anaven a buscar fulles de col i de bròquil a Argentona.

Sinó, utilitzàvem “l’estraperlo” què era una manera d’intercanviar el

menjar amb els veïns o els pobles de les rodalies. El problema, era que
com els nacionals veiessin que havíem intercanviat el menjar ens
empresonaven o directament ens mataven.
• Què ens podria dir de la milícia?

Jo vaig tenir molta sort amb la milícia ja que la vaig fer a Barcelona i
cada vuit o quinze dies anava a visitar la família. Per sort a la milícia em
va tocar a la cavallaria i feia de “maxarcant”. Havia de repartir el pa i
altres aliments per les cases dels capitans, generals. En el Quartell on
dormíem era un Quartell de 800 persones i allà hi dormíem 2000, ja et
pots imaginar que dormir molt bé no podíem.

Vaig estar fent la milícia durant dos anys quatre mesos i deu dies, i
menys mal que ja no hi vaig estar més, perquè hi va haver molta gent
que tres anys i més.

• Per acabar l’entrevista té alguna cosa per explica que el sobtés?

Una de les coses que em va sobtar més i que recordo perfectament, va

ser un cop acabada la guerra. A les tres de la matinada es presentaven
tres soldats dels nacionals, un amb una escopeta, l’altre amb una pistola
i l’altre amb un fusell i venien a buscar vi. Em va impressionar molt
perquè veure que cada setmana vinguessin a agafar-nos el vi, que era
una de les úniques coses que ens quedava, no ho trobava normal. Un
cop se’ns va acabar ja no van venir mai més.