Unitat 10.

Pronoms personals forts i febles

1. Pronoms personals forts

Els pronoms personals forts (s'anomenen així perquè són tònics) substitueixen la persona
gramatical del discurs: jo, tu, ell, nosaltres...

1.1 El tractament personal formal (vós/vosté)

El tractament personal formal es pot fer amb el pronom vós o amb el pronom vosté. El
tractament de vós es manté en contextos que demanen un matís de respecte o deferència, de
manera que s'usa preferentment en el llenguatge administratiu i comercial. A més, té
l'avantatge de recolzar en la tradició i és més clar, ja que comporta l'ús de les formes verbals,
dels pronoms febles i dels possessius de segona persona, propis de l'interlocutor, que així
queden clarament diferenciats dels de tercera persona, que s'usen per a referir-se a altres
éssers o objectes.

Us faig arribar la còpia de l'informe que em vau demanar.

El tractament de vós també evita de distingir entre homes i dones, cosa que comporta un gran
avantatge en el llenguatge administratiu, comercial i publicitari.

Aprofite per saludar-vos ben cordialment (i evitem doblets del tipus saludar-
lo/saludar-la)

1.2 Pronoms personals forts no referits a persones

El castellà fa un ús molt més ampli que no el català dels pronoms personals forts de tercera
persona no referits a persones, la qual cosa ha provocat un abús dels pronoms ell, ella, ells,
elles referits a éssers inanimats. Vegem-ne alguns exemples amb les possibles alternatives de
correcció.

a) En molts casos aquest pronom es pot suprimir o podem repetir el nom.

Cal exposar els avantatges de la situació, perquè *ells són la clau per aconseguir
els nostres objectius.

Cal exposar els avantatges de la situació, perquè són la clau per aconseguir els
nostres objectius.

93
94 Quadern de Valencià Superior

b) Si la preposició de precedeix els pronoms ell, ella, ells, elles no referits a persones, sovint
es poden evitar fent servir el pronom en.

Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui s'ocupa *d'elles.

Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui se n'ocupa.

c) Quan altres preposicions (a, en, amb...) precedeixen el pronom personal fort, es pot
recórrer al pronom hi.

Té molts diners i confia *en ells per viure de renda.

Té molts diners i hi confia per viure de renda.

Coneix bé l'argument i sempre recorre *a ell en cas de necessitat.

Coneix bé l'argument i sempre hi recorre en cas de necessitat.

d) En alguns casos es poden evitar els pronoms febles forts per mitjà d'un pronom relatiu
precedit d'una d'aquestes mateixes preposicions.

Han emmagatzemat tres tones més de blat. Si cal, podem recórrer *a elles.
Han emmagatzemat tres tones més de blat a què podem recórrer si cal.

1.3 El pronom si

Aquest pronom es pot referir tant a coses com a persones.

Joan només s'ocupa de si mateix (o també d'ell mateix, perquè es refereix a una
persona.)
La circumstància en si mateix no és roïna (millor que en ella mateixa, perquè es
refereix a una cosa.)

Quan l'antecedent del pronom és neutre s'ha d'usar si i no ell.

Res no passa per si mateix d'una manera aleatòria.

Quan el sentit no és pròpiament reflexiu, sinó recíproc, es recomana de fer servir ells, elles en
lloc de si.

Parlen entre ells (millor que entre si)

2. Pronoms febles

2.1 Ordre de col·locació dels pronoms en les combinacions de

Complement indirecte singular (li) + Complement directe
determinat (el, la els, les).

En gran part del domini lingüístic català, quan li es posa en contacte amb el, la, els, les (o
variants), adopta la forma hi, i es col·loca després d'aquells formant les combinacions l'hi, la
hi, els hi, les hi. Al País Valencià es conserven les formes pròpies del català antic, li'l, li la,
li'ls, li les.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 95

Valencià: Jo li'l done.

Jo li la done.
Jo li'ls done.
Jo li les done.

Català general: Jo l'hi dono.

Jo la hi dono.
Jo els hi dono.
Jo les hi dono.

2.2 El pronom se

Es manté en aquesta forma quan el verb comença per s o c davant de e, i.

No se sabia que havia desaparegut.

Demà se celebrarà la festivitat de Tots Sants.
Se situa sempre davant del semàfor.

2.3 Algunes remarques sobre la sintaxi dels pronoms febles

a) Si el CD és un infinitiu, el substituïm per en.

Encara no sap escriure.

Encara no en sap.

b) La combinació HO + HI > L'HI.

Has portat tot allò al rebost?

Sí, ja l'hi he portat.

c) Quan els pronoms LI, ELS es combinen amb els pronoms EM, ENS; ET, US, ES > HI.

Us ha presentat a l'amic / als amics.

Us hi ha presentat.

2.4 Omissió o substitució indeguda del pronom adverbial hi

a) Ús d'un pronom personal fort en comptes de hi. Cal evitar l'ús abusiu dels pronoms
personals forts, encara que es referisquen a persones, quan ocupen el lloc dels pronoms
febles.

Lluïsa festeja amb Pau i prompte es casarà amb ell (menys recomanable)
Lluïsa festeja amb Pau i prompte s'hi casarà (més recomanable)

b) Quan els pronoms personals forts no es refereixen a persones solen ser incorrectes, i cal
substituir-los per hi si és possible, tal com ja hem vist.

Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar *en ell.

Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar-hi
96 Quadern de Valencià Superior

c) Ús incorrecte de li en comptes de hi en algunes expressions. Cal tenir en compte que el

pronom li només pot reemplaçar persones.

Aquest pis et convé. No *li dónes més voltes i compra'l.

Aquest pis et convé. No hi dónes més voltes i compra'l.

Què *li farem!

Què hi farem!

I quan el caldo haja bullit vint minuts, se *li afegeix el peix.

I quan el caldo haja bullit vint minuts, s'hi afegeix el peix.

d) Omissió del pronom hi quan substitueix complements preposicionals o circumstancials

introduïts per les preposicions a, en amb, per, sense, etc. Els complements preposicionals
completen el sentit de verbs com ara negar-se a, renunciar a, participar en, etc., i han
d'acompanyar necessàriament aquesta mena de verbs, bé explícitament, bé substituïts pel
pronom hi. Els complements circumstancials, si s'ometen, s'han de representar pel
pronom corresponent.

Em negue a seguir les seues ordres: sempre *em negaré.

Em negue a seguir les seues ordres: sempre m'hi negaré. (hi = a seguir les seues
ordres)

Podeu anar al convit. *Pot assistir tothom; us *esperem.

Podeu anar al convit. Hi pot assistir tothom; us hi esperem.( hi = al convit)

e) Omissió de hi en el verb haver-hi, en els verbs de percepció (veure, sentir, etc.) i en altres
verbs que van amb aquest pronom.

L'any passat *va haver un gran terratrèmol.

L'any passat hi va haver un gran terratrèmol.

Amb les noves ulleres *veig molt pitjor.

Amb les noves ulleres hi veig molt pitjor.
Parla més alt perquè no *sent res.
Parla més alt perquè no hi sent res.

f) El pronom hi apareix amb alguns verbs formant part de determinades locucions.

¡No hay derecho a que me he hagan eso!

No s'hi val, que em facen això!

No le gusta dar su parecer delante de todos.

No li agrada dir-hi la seua davant de tots.

Ahora no caigo en lo que me dices.

Ara no hi caic, en el que em dius.

Venga! Espabilad!
Som-hi! Espavileu!

Atentos con el trabajo, porque nos jugamos el cuello.

Alerta amb el treball, perquè ens hi va el cap.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 97

He suspendido esta vez, pero no importa, lo volveré a intentar.

He suspés aquesta vegada, però no hi fa res, ho tornaré a intentar.

De este asunto, ni hablar del peluquín.

D'aquest assumpte, ni pensar-hi.

En este tema está dispuesto a dejar el pellejo.

En aquest tema està disposat a deixar-hi la pell.

2.5 Omissió o substitució indeguda de en per un altre pronom

a) Ús d'un pronom personal fort en comptes de en, com també ja hem vist.

Mon pare estava molt malalt i ningú no es podia fer càrrec *d'ell.
Mon pare estava molt malalt i ningú no se'n podia fer càrrec.

b) Li en comptes de en (amb el verb dir).

Aquest director, cap, capatàs o com *li vulgueu dir.

Aquest director, cap, capatàs o com en vulgueu dir.

c) Omissió de en quan substitueix el CD indeterminat.

Abans tenia molts amics, però ara *tinc més.

Abans tenia mols amics, però ara en tinc més. (en = amics)

d) Omissió de en quan substitueix complements preposicionals o circumstancials introduïts

per la preposició de.

Us podeu burlar de Pere, però *burleu-vos amb gràcia.

Us podeu burlar de Pere, però burleu-vos-en amb gràcia. (en = de Pere)

Estic fart d'aquests polítics. —Paciència, que tots *estem farts.

· Estic fart d'aquests polítics. —Paciència, que tots n'estem farts (en = d'aquests
polítics).

Ha anat a Barcelona i no *torna fins la setmana que ve.

Ha anat a Barcelona i no en torna fins la setmana que ve. (en = de Barcelona)

e) Omissió de en amb els verb anar-se'n i amb altres verbs que van amb aquests pronoms.1

Quin dia *us vau anar?

Quin dia us en vau anar?

1
Hi ha verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor sintàctic, sinó que
s'integren en el verb que acompanyen modificant-ne o matisant-ne el sentit. Es tracta dels anomenats
verbs pronominals, que poden construir-se amb es ( com abstenir-se), amb en (com saber-ne), amb hi
(com veure-hi), o amb més d'un pronom (com anar-se'n, eixir-se'n o tornar-s'hi). Ja els estudiarem en
la unitat corresponent.
98 Quadern de Valencià Superior

f) Podem, per últim, assenyalar una sèrie de casos en què el pronom en apareix formant part
de determinades locucions.

Aunque tenía razón, se pasó de rosca.

Encara que tenia raó, en va fer un gra massa.

De esto mi primo sabe la tira.

D'això, el meu cosí en sap un niu.

Estoy hasta la coronilla de mi jefe.

N'estic fins al capdamunt, del meu cap.

Estoy hasta las narices de su actitud.

N'estic fins al coll, de la seua actitud.

2.6 Presència indeguda de en i hi

Si els complements que poden representar en i hi ha estan expressats explícitament en la frase,

aquests pronoms hi són sobrers. Aquest error, que s'anomena pleonasme, és particularment
molt freqüent amb el verb haver-hi.

*N'hi ha molta gent a l'estadi.

Hi ha molta gent a l'estadi.
*No vull anar-hi a ta casa (hi = a ta casa)

Sovint podem solucionar aquest pleonasme inserint una coma entre el verb i el complement.

No vull anar-hi, a ta casa.

En les frases de relatiu aquesta repetició tampoc no és correcta. La forma de relatiu compost
(el qual, etc.), precedida per la preposició de, ja representa el mateix que el pronom en.

És un tema del qual *n'haurem de tornar a parlar.

És un tema del qual haurem de tornar a parlar.

Igualment passa amb el pronom hi quan la forma de relatiu compost va precedida per altres
preposicions (a, en, amb, etc.)

És un tema al qual ens *hi tornarem a referir.

És un tema al qual ens tornarem a referir.

Amb el relatiu on tampoc no es repeteix el pronom hi, si no és que d'alguna manera haja
perdut el valor sintàctic i estiga fortament travat amb el verb.

Era un lloc on *hi anaven molts visitants.

Era un lloc on anaven molts visitants.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 99

2.7 Repetició de pronoms

És molt freqüent que, en una mateixa oració, aparega dues vegades el mateix element, una
vegada en la seua forma completa i una altra representat per un pronom feble, o viceversa.
Aquest fenomen ja hem vist que s'anomena pleonasme. Vegem-ne ara alguns casos i quan són
correctes i incorrectes.

a) Si el complement inicia l'oració, és a dir, si és a l'esquerra del verb, quasi sempre cal
referir-s'hi una altra vegada amb un pronom feble.

A Joan li han comprat una moto.

En aquest cas el pleonasme és correcte.

Quan després de l'element anticipat no ve el verb, sinó el subjecte o un incís, cal fer-hi una
pausa i escriure-hi una coma.

El meu bolígraf, ningú no l'ha vist.

Aquells discos, tampoc no els tinc.

b) Si el complement (siga en forma de pronom personal fort o no ho siga) no inicia l'oració,

s'han de distingir dos casos:

Amb el pronom feble de 1a o 2a persona, es pot fer la repetició pronominal

Ens diuen a nosaltres que hi anem.

Amb el pronom feble de 3a persona, en general, la repetició pronominal no és

genuïna i sovint és incorrecta.

*Li vaig dir a Anna que era molt llesta (ací estem repetint dues vegades el
complement indirecte: li i a Anna)
Vaig dir a Anna que era molt llesta.

*Li ho direm al teu pare (li = al teu pare)

Ho direm al teu pare.

L'experiència *li ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home. (li = a la

dona)
L'experiència ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home.

Malgrat això, hi ha alguns verbs que admeten (o demanen) aquesta repetició del pronom de
complement indirecte (li, els).

Li ha passat a Ferran quan venia cap ací.

c) Ja hem vist també que en les frases de relatiu es tendeix a fer un pleonasme incorrecte
amb la inserció d'un pronom feble que representa per segona vegada l'antecedent del
pronom relatiu (2.6).

Unes coses de les quals ja *en discutien els grecs, torna a ser tema de debat.
Unes coses de les quals ja discutien els grecs, tornar a ser tema de debat.
100 Quadern de Valencià Superior

Exercicis unitat 10

1. Corregiu les errades que trobeu en les frases següents:

a) Enguany no es sabrà el resultat de les votacions fins a les dotze de la matinada.

b) Si no et vénen bones aquestes sabates tria unes altres.

c) Li vaig dir a Jordi que no m'esperara.

d) No m'agrada aquest programa televisiu, no vull concursar en ell.

e) Ma mare no es veu bé. Ha de visitar l'oculista.

f) Quan tu vas arribar a l'estadi, ells ja eren.

g) Estic fins al capdamunt d'estudiar llatí.

h) N'hi ha molts esquiadors a Andorra a l'hivern.

i) No em pose tanta cervesa. Tinc massa.

j) Has d'anar-te immediatament d'ací.

k) La situació en ella mateixa no és gens favorable.

l) Ara vaig a Elx dues vegades al mes. Abans anava totes les setmanes.

m) Cal que no li dónes més voltes al problema. Oblida't.

n) El xiquet estava plorant i ningú no es podia ocupar d'ell.

o) Has guardat el que et vam comprar a l'armari? — Sí, ja ho hi he guardat.

p) De fruita, mai no mengen prou.

q) No parles més de futbol, per favor, no parles més.

r) Estiuege en un poble on hi van molts turistes alemanys.

s) S'ha tornat vermell com una tomaca quan han pronunciat el seu nom. Sempre es torna.

t) Volem parlar només d'un parell de temes, o d'un nombre limitat d'ells.

u) Aquesta desídia o, com li vulguem dir, ha provocat el desastre.

Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 101

2. Traduïu les frases següents:

a) ¿Te queda azúcar? —No me queda ni pizca.

____________________________________________________________________
b) Si has conseguido el premio, me alegro mucho.
____________________________________________________________________
c) Si vas a la biblioteca, encontrarás a Juan.
____________________________________________________________________
d) Este trabajo es muy pesado para él, pero ya se acostumbrará.
____________________________________________________________________
e) ¿Quéreis entradas para el circo? —Sí, compra cuatro.
____________________________________________________________________
f) Le dije a Pedro que nos esperara en la estación.
____________________________________________________________________
g) Han intervenido: el rector, el vicerector y el gerente.
____________________________________________________________________
h) Había gente de todos los paises en la recepción del embajador.
____________________________________________________________________
i) Todos mis amigos tienen trabajo y yo no encuentro.
____________________________________________________________________
j) Tenía tres coches. Uno de ellos se lo regaló a su hermano.
____________________________________________________________________

3. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:

a) Des de fa molts anys es parla de l'ús d'energies alternatives al petroli —com ara l'energia
eòlica o l'energia solar—, més netes i, en principi, a l'abast de tothom. Penseu que són,
realment, una alternativa al petroli i a l'energia nuclear? Es fan suficients investigacions en el
camp de les energies alternatives?

b) Fins a quin punt les despeses que qualsevol govern inverteix en investigació garanteixen la
sobirania i la prosperitat d'una societat? Quines mesures penseu que hauria de prendre el
govern per estimular la investigació a Espanya?