Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
3Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
14-Superior-Usos dels temps-concordança-ser i estar

14-Superior-Usos dels temps-concordança-ser i estar

Ratings: (0)|Views: 167|Likes:
Published by Toni de la Torre

More info:

Categories:Types, Research
Published by: Toni de la Torre on Jan 16, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

11/21/2012

pdf

text

original

 
135
Unitat 14. Usos dels temps verbals.Concordança.
Ser 
i
estar 
1. Usos dels temps verbals
L'ús dels diferents temps verbals és pràcticament idèntic en català i en castellà. De totamanera, hi ha alguns casos en què no hi coincideixen. Vegem-ne alguns exemples.
1.1 Oracions temporals
El verb de les oracions temporals referides al futur que van introduïdes amb
quan, així que, a penes
o altres locucions temporals semblants, pot anar en català en futur o en present desubjuntiu, a diferència del castellà, que només admet l'ús del present de subjuntiu.
Quan acabe (o acabaré) aquesta lliçó, descansaré.Cuando termine esta lección, descansaré.
1.2 Oracions condicionals
En català, l'oració subordinada introduïda per la conjunció
 si
s'expressa amb el pretèritimperfet de subjuntiu. La segona part usa el condicional.
Si vingueres prompte, aniríem al teatre.
Si l'oració introduïda per 
 si
es conjuga en present d'indicatiu (perquè la condició establida presenta un major grau de probabilitat), la segona part ho ha de fer en futur. El que no podemfer és barrejar entre la primera i la segona part de l'oració els temps verbal de la correlació queacabem de comentar.
Si el candidat guanya les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida.Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguiria el somni de la seua vida.*Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida
(frase incorrecta, perquè barreja un pretèrit imperfet de subjuntiu en la primera part del'oració amb un futur en la segona part).
 
136
Quadern de Valencià Superior 
1.3 Oracions de dubte
Amb adverbis de dubte, el català construeix les oracions amb el mode indicatiu, enfront delcastellà, que usa el verb en mode subjuntiu.
 Potser arribarà a mitjanit 
(verb en indicatiu)
Quizás llegue a medianoche
(verb en subjuntiu)
Tal vegada no sóc jo el teu soci ideal 
(verb en indicatiu)Però
: Pot ser que siga
(en subjuntiu)
 jo el teu soci ideal.Tal vez no sea yo tu socio ideal 
(verb en subjuntiu)
1.4 Oracions de confiança
Alguns verbs com ara
confiar 
o
esperar 
, en el sentit de 'tenir esperança', exigeixen en catalàl'ús de temps verbals del mode indicatiu (futur o condicional). En castellà, per contra, és possible utilitzar l'indicatiu o el subjuntiu, segons el major o menor grau de certesa que el parlant tinga respecte a la realització de l'acció enunciada.
 Espere que guanyarà les oposicions. Espero que gane les oposicions.Confie que em concediran el permís.Confío en que me concedan el permiso.
1.5 Oracions de temor 
En les oracions afirmatives depenents de verbs de temor podem usar el futur i el pretèritimperfet de subjuntiu (en aquest cas, però, introduït amb la negació
no
). En castellà solamentutilitzem el verb en pretèrit imperfet de subjuntiu.
Tem que li passarà alguna cosa.Tem que no li passe alguna cosa.Temo que le pase alguna cosa.
Si les oracions subordinades són negatives, solament s'accepta l'ús del futur.
Tinc por que no aprovaré l'examen.Tengo miedo de que no apruebe el examen.
Si l'acció expressada pel verb principal està referida al passat, el verb de l'oració subordinada pot anar en condicional o en pretèrit imperfet de subjuntiu (també introduït amb la partícula
no
).
Tenia por que arribaria tard.Tenia por que no arribara tard.Tenía miedo de que llegase tarde.
 
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar13
2. Concordança entre el subjecte i el verb
2.1 El subjecte és un nom col·lectiu no determinat
Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (
 gent, equip, colla
, etc.) concorda amb el verbtambé en singular.
 La gent ha de ser més responsable. La colla s'ha desfet. Quina llàstima! L'equip ha perdut una vegada més.
 No obstant això, si el text continua i en la frase següent s'omet el subjecte, la concordançatendeix a fer-se en plural.
 L'equip es desplaçarà demà a València, on jugaran un partit decisori.
2.2 El subjecte és un nom col·lectiu determinat
Quan el subjecte és un nom col·lectiu (
un sector de, una part de, un cert nombre de
, etc.)determinat per un complement en plural és preferible que el verb siga en singular, però també pot anar en plural.
Un sector dels delegats sindicals ha abandonat l'assemblea
(més recomanable).
Un sector dels delegats sindicals han abandonat l'assemblea
(menys recomanable).
 La majoria dels meus alumnes estudia molt 
(més recomanable).
 La majoria dels meus alumnes estudien molt 
(menys recomanable).
2.3 Altres casos
a)Recordeu que el verb
haver-hi
és invariable: ha d'anar sempre en singular, encara que elseu complement vaja en plural.
 Hi ha molts xiquets a l'escola.*Hi han molts xiquets a l'escola.
 b)Si hi ha dos o més subjectes en singular coordinats amb la conjunció
o
, el verb pot anar en singular, sempre que els precedisca.
Vindrà a veure'm el meu cosí o la meua cosina, encara no ho sé.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->