Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
See Premium Plans
 
p.
2
C
om satisem les nostresnecessitats?
p.
4
 
Crisi: una cosa nova?
p.
5
 
Sembra vents…
p.
11
 
… recull tempestats
p.
14
 
¿Què hi podem er?
p.
16
 
Per saber-ne més…
DOSSIER
GUIA DIDÀCTICAACTIVITATS
Castells de sorra
El sistema econòmic capitalista,en la seva recerca permanentdel beneci i en la seva dinàmicad’acumulació, en els darrers tempsha construït castells de sorra:l’expansió del sistema nancer,l’endeutament, la sobreproducció…en un context neoliberal deprivatització, liberalització idesregulació. Aquests castells hanacabat ensorrant-se al pas d’unaonada anomenada crisi.La resposta des dels estats estàsent intentar reconstruir un castellsemblant, un nou model, a imatge isemblança de l’actual, tot i sabentque si no es toquen les estructuresde ons, el tornarà a ensorrar unaaltra onada.
En aquest Global expresss’oereixen elements perabordar el treball sobre la crisieconòmica global, reexionantsobre les causes que ens handut a aquesta situació i sobreles seves conseqüències. Alhora,planteja la situació de crisi comuna oportunitat per al canvi iens repta a reexionar sobre elsistema actual i a plantejar-nosestratègies alternatives.Setembre 2010 |Núm. 17L’ACTUALITAT A L’AULA
sumari
 
Castells de sorra
DOSSIER
 global
express
 
•
 
2
Com satisem les nostres necessitats?
El
sistema d’organització sociali econòmica
actual de la majoriadels països és el
capitalisme.
Elsistema capitalista es basa en lasatisacció de necessitats dels in-dividus mitjançant el mecanismedel
mercat,
en el qual les personesintercanvien mercaderies, produc-tes, recursos… generalment per di-ners. El conjunt d’agents que venenbéns, serveis o altres recursos enels mercats conormen típicamentl’oerta. Anàlogament, aquells queles adquireixen mitjançant dinersormen la demanda. En el sistemacapitalista hi ha molts mercats queuncionen simultàniament i s’inter-relacionen, i els dierents individuspoden tenir-hi diversos rols. Perexemple, una persona sol ser alhoraproductora d’un bé i consumidorade molts altres, igual que pot rebreun salari i alhora invertir en borsa oen ons d’inversió.Per aconseguir la producció d’a-questes mercaderies, serveis oproductes que s’intercanviaran enels mercats, se solen combinar lesmatèries primeres amb els
actorsproductius,
que són terra, capital itreball.Tot i que les persones poden exer-cir dierents rols en l’economia, hiha una distinció general. Per acce-dir a l’intercanvi en el mercat, granpart de la població oereix la sevacapacitat o
orça de treball
a canvid’un salari, que després és el que lipermetrà consumir aquells béns iserveis que necessita per cobrir lesseves necessitats. Una altra part dela població, però, disposa de
capitalo terres.
Aquesta condició es jus-tica comunament com a resultatde la posició socioeconòmica de laamília i de la comunitat en la qualviuen els individus. Un cas orça clarés el de les herències.Aquesta divergència en els puntsde partida dels individus per acce-dir als mercats i les dierències enla via per satiser les seves neces-sitats condicionen les possibilitatsdels individus a l’hora de poder acu-mular riquesa personal. Com méselevats siguin els nivells de desi-gualtat i més baixos els de redistri-bució en la societat, més accentua-des es veuran les dierències entreels punts de partida i, consegüent-ment, les possibilitats de mobilitatsocial, és a dir, passar d’un nivell aun altre de renda o de riquesa.D’altra banda, els membres d’unasocietat que no disposin dels ele-ments per accedir al mercat seranles persones que no tinguin capital ique no puguin aportar la seva orçade treball, per causes tan diversescom problemes de salut, mancade ormació o la impossibilitat detrobar eina per nivells alts d’atur.Aquesta part de la societat podràaccedir al consum i a la satisaccióde necessitats mitjançant instituci-ons com
l’Estat
(per mitjà de subsi-dis de desocupació, pensions d’in-validesa…) o
altres organitzacionsi associacions
(ONG i altres).Per dur a terme el
procés de pro-ducció,
una empresa (o persona)haurà de tenir cert capital productiu(per exemple, una nau industrial, unseguit d’equipaments i maquinària,eines…), així com un cert nombre detreballadors i alguna mena de ma-tèries primeres.Tots aquests elements que, com-binats, permetran elaborar un pro-ducte o servei, costaran uns dinersa l’empresa o persona. Un cop s’hagiet la producció i s’hagi obtingut elproducte, aquest producte es ven-drà en el mercat corresponent il’empresa n’obtindrà uns ingressos,uns diners.Un punt important és que els dinersque han de resultar del procés hande ser superiors als diners invertitsinicialment, atès que precisamentaquest és l’objectiu: incremen-tar la quantitat inicial i obtenir un
benefci.
Aquest procés és el que explica el
creixement
permanent de les eco-nomies capitalistes i és una carac-terística inherent al sistema. De et,quan no té lloc aquest procés en lescondicions descrites i d’una mane-ra generalitzada en l’economia, esprodueix un conficte en el desen-volupament del sistema i una crisien últim terme.
    ©     R    i   c    h   a   r    d    N   a   r   c    i   s   s   e
 
Castells de sorra
DOSSIER
 global
express
 
•
 
3
És important assenyalar que aquestpretès creixement constant se soldesenvolupar sense considerar laseva pròpia sostenibilitat a llarg ter-mini o les conseqüències que se’nderiven, com ara els límits dels re-cursos naturals, l’adequació en l’úsde l’entorn, el ritme de regeneracióambiental o les problemàtiques as-sociades a un model de produccióbasat en el consum d’energies òs-sils. Totes aquestes consideracionshaurien d’estar incloses en un mo-del de creixement que pretengui sersostenible al llarg del temps. Així,el model actual de capitalisme hamantingut al marge del seu ocusd’interès actors dierents del crei-xement, i d’aquesta manera ha ge-nerat crisis com l’energètica o l’eco-lògica, que, sense ser estrictamenteconòmiques, es deriven, en últimterme, del mateix sistema i model.Un altre punt que cal destacar ésque és en aquest procés on es re-fecteix una asimetria entre capitali treball. En el procés de producció,en el qual intervenen els actorscapital i treball, es genera un valor.Aquest valor, però, no es reparteixentre tots dos, sinó que és propie-tat del capital. Quan es produeix, eltreball obté una remuneració xaper la seva participació, és a dir, elsalari. El capital, per la seva banda,disposarà d’una remuneració “vari-able”, això és, tindrà tota la resta delvalor creat, tot l’excedent restantderivat de la producció.En la mateixa direcció, trobem ladependència del treball respec-te del capital, en la mesura que ésaquest darrer el que té més poderen la presa de decisions, el que téuna posició negociadora més ortaen la relació bàsica de produccióentre capital i treball. Per aquests ialtres actors, el capital té una po-sició de dominància respecte al tre-ball en les societats capitalistes.Una característica comuna d’a-quests períodes és que cadascuns’acaba amb una
crisi econòmica
 prounda de la qual se surt ideantun nou model productiu, una novaetapa, que se sostindrà ns que elmodel es torni a esgotar i torni a en-trar en crisi.Conèixer les etapes del sistema ca-pitalista permet veure que es trac-ta d’un
sistema dinàmic.
Ha estatcapaç de superar crisis proundesvariant els models de producció ide distribució, desenvolupant noussectors i models empresarials i ac-ceptant dierents graus d’interven-ció estatal en cadascuna, però sen-se variar, en el ons, els onamentsbàsics.Durant les dierents etapes tambéhan tingut lloc crisis més localit-zades i de menys intensitat a nivellinternacional.
El sistema capitalista ha anat evolucionant al llarg del temps, i en la seva història es poden distingir dierentsetapes, des del sorgiment durant el segle XVIII i la consolidació en el XIX.PRIMERA ETAPASEGONA ETAPATERCERA ETAPAQUARTA ETAPA
•
Mercats nacionals
•
Petites empreses
•
Imperialisme
•
Colonialisme
•
Potències europees
•
Grans empreses
•
Internacionalització
•
Keynesianisme
•
Estat del benestar
•
Multinacionals itransnacionals
•
Globalització
•
Fragmentacióproductiva
•
Deslocalitzacióempresarial
•
Neoliberalisme
Primera GranDepressió
(1873-1896)
Segona GranDepressió
(1929-1939)
Crisi delsanys 70
•
Crisi del deute
(1982)
•
Crisi del Tequila
(Mèxic, el Brasil i l’Argentina) (1994-1995)
•
Crisi del sud-est asiàtic
(1997-1998)
•
Crisi de Rússia
(1998)
•
Crisi del Brasil
(1999)
•
Crisi de Turquia
(2001)
•
Crisi actual Europa i EUA
(2008-2010)
Search
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
    • Notes
    Load more