89

I C
g en er

L
20 11

L’ H I P E R B Ò
WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A

LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS

16
Tema del mes - pàg.
WikiLeaks,
ge?
periodisme o espionat

12
Especial neu- pàg.
Barcelona aposta pels
n
Jocs Olímpics d’Hiver

Berto Romero,
«Quan riuen em sento especial»
ENTREVISTA - pàg. 14
Pol Carreras,
«L'esquí a la sang»
 OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/89
2 GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

Sumari Editorial
N89 - gener2011
02 - EDITORIAL
WikiLeaks i les filtracions WikiLeaks i Troba’ns!!!
les filtracions
03 - LA IMATGE
maría eugenia muñiz torres Ara ja ens pots trobar al
04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB
Alta tecnologia per i com sempre a DERIA.CAT
millorar el rescat de
Es podria dir que una de les notícies del passat 2010 ha estat el terratrèmol
persones
05 - DIUE que han causat les filtracions al web de l’organització WikiLeaks en les relaci-
«I’d like to learn catalan» ons internacionals. Filtració rere filtració, gota a gota, el web ha mostrat al món
06 - EL CONVIDAT el que s’amaga darrere les decisions dels governs. En aquest primer número
BERTO ROMERO volem apropar-vos una iniciativa duta a terme per un jove valencià per defen-
08 - ALTAVEU sar al creador del web de filtracions.
El Petit de Ca l'Eril
Per començar, també, amb una mica d'ironia, entrevistem Berto Romero, un
humorista amb una trajectòria sòlida que va més enllà de la seva feina a la
televisió. El còmic ens dóna les claus no només del que és un bon humorista
sinó, també, una manera d’entendre la vida: «Enfrontar-se al públic i llegir la
seva resposta, aprendre dels errors i estar atents als encerts per potenciar-los.
Trepitjar escenaris fins que se't faci un “callo” i no desanimar-se». Així, doncs,
encetem l’any amb el desig que tothom sigui capaç de fer de la seva vida un
09 - FOTOREPORTATGE
Estàtues humanes escenari on pugui enfrontar-s'hi amb èxit.
10 - TENDÈRIES
cosmètica d’hivern
11 - ESPECIAL NEU
Catalunya, país de neu
Flaixos

12 - ESPECIAL NEU
La FCEH amb la candidatura
als JJOO
14 - ENTREVISTA
Pol Carreras
15- PUBLIREPORTATGE
bRUC

Nom: Messi Lloc: Suècia Data: 10/01/2011

El blaugrana ha aconseguit, per segon El país d’Europa del nord, famós per la Aquest és el dia en què la banda terro-
any consecutiu, la pilota d’or que l’acredi- seva civilitzada societat, és al centre de rista ETA va anunciar un alto el foc que
ta com a millor jugador del món. Passant totes les mirades pel procés d’extradició sembla definitiu. La majoria de partits ca-
per sobre dels seus companys d’equip, que podria portar al creador de Wiki- talans demanen prudència i esperen que
16- TEMA DEL MES Xavi i Iniesta, l’argentí s’ha consagrat un Leaks, Julian Assange, als tribunals acu- finalment es pugui assolir la pau després
WikiLeaks cop més com el «messies» del futbol. sat de violació. d’anys d’activitat terrorista.
18 - PETITS ANUNCIS
GUIA JOVE
19 - CALAIX DE SASTRE
La il.lustració

PASSATEMPS
20 - SEXE
L’erotisme del pentinat

22 - CULTURA
RECOMANEM I AGENDA
23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA
Fer net

Edita: Grup Nació Digital

President del Consell editorial: Josep Ritort.
Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.
Redacció i edició: Diego Giménez i Susana
Perdomo.
Assessorament lingüístic: Xavier Borràs
Assessorament editorial: Antoni González.
Impressió : CREA SL
Dipòsit legal: B-48091-2007.

SCG Aquitània SL
C/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona.
Redacció: 93 433 52 96. revista@edicat.net.
Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat.
Web: www.deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (administracio@edicat.cat)
 L’HIPERBÒLIC/89 LA IMATGE
_________________________________________________________________________________________________ GENER 2011
3

maría eugenia muñiz torres, alumna de MAXSTUDIO, centre fotogràfic a Barcelona

Valldonzella 25. 08001 Barcelona I 933041393 I info@maxstudio.es I www.maxstudioformacion.es
 MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/89
4 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA
UPC ( ) www.upc.edu
Alta tecnologia per millorar
el rescat de persones
L’Institut de Geomàtica, integrat per la UPC i la Generalitat
de Catalunya, lidera un projecte europeu per impulsar l’ús
de vehicles aeris sense tripulants en missions de recerca i
rescat de persones. El sistema combina, per primer cop, la
tecnologia millorada GPS-EGNOS i uns sensors anomenats
unitats de mesura inercial redundants (RIMU, en les seves
sigles en anglès).
El nou concepte de navegació, desenvolupat per l’Institut de Ge-
omàtica en el marc del projecte Close-Search, es basa en l’ús
de GPS millorat gràcies a l’aprofitament del sistema europeu
d’augmentació per satèl•lit EGNOS, que dóna major precisió i
seguretat als senyals.
Les unitats de mesura inercial redundants (RIMU) afegeixen, a
la informació de posició subministrada pel GPS, dades fiables
sobre la velocitat del vehicle i la seva orientació o altitud. Aquest
tipus de sensors, junt amb un magnetòmetre i un baròmetre,
completen aquest concepte de navegació únic, que també utilit-
zarà la informació generada pel sistema europeu de navegació
global per satèl•lit Galileu, de propera implantació.
A finals de novembre es va completar la primera fase de proves
del prototip de vehicle aeri no tripulat, dins del projecte europeu
Close-Search, amb la realització de diverses missions simula-
des de cerca a la localitat de Copons (Anoia).
Es tracta de la implementació d’un equip format per una càmera
tèrmica de vídeo, en un helicòpter d’uns 75 kg, la qual detecta
persones en llocs de difícil accés per als equips de recerca i
rescat (SAR). El sistema es completa amb una estació terrestre,
on dos operaris controlen la missió (paràmetres de vol i imatge
tèrmica) i actuen, en cas necessari, com a enllaç amb els equips
de recerca i rescat per posar en marxa el procediment SAR.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
* matrícula d’aquest curs acadèmic. Del Arco va explicar que les empre-
UB ( ) www.ub.edu
Barcelona Movie
Barcelona Movie és la culminació d’un projecte ambiciós i capdavanter
sobre turisme i cinema que es va iniciar l’any 2006 a l’Escola Univer-
sitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB gràcies al Tourism Destination
Placement (TDP), un treball de recerca desenvolupat per un equip de
l’Escola i destinat a dotar les destinacions turístiques d’eines de màr-
queting vinculades al cinema per fer-ne un ús estratègic i operatiu. Els
resultats satisfactoris de la recerca, així com la voluntat expressada des
de l’inici d’aconseguir la transferència de coneixement al sector turístic
aportant valor al mercat, van motivar l’acord de col•laboració amb Tu-
risme de Barcelona a començament de 2007.
UdL ( ) www.udl.es
La UdL estudia impartir una
doble titulació en enginyeria i
empresarials
A més de recuperar la doble titulació en Dret i Administració d’Empre-
ses (ADE), la UdL estudia la possibilitat d’impartir-ne una altra en En-
ginyeria i Empresarials. Així ho va afirmar la vicerectora de Docència,
Isabel del Arco, en la roda de premsa de presentació de les dades de
ses del ram de l’enginyeria han manifestat a la UdL que seria bo que els
graduats i graduades en industrials, informàtica i, fins i tot agronomia,
tinguessin un coneixement més ampli del sector empresarial.
 L’HIPERBÒLIC/89 DIUE
_________________________________________________________________________________________________ GENER 2011
5

«I’d like to
learn catalan»
El nombre d’Erasmus i altres universitaris estrangers que fan classes de català
augmenta un 52% en cinc anys
Els estudiants estrangers que vé- Testimonis
nen a Catalunya cada cop mostren
més interès per la llengua catalana. Aquestes són les opinions d’alguns dels estudiants de
Així ho demostren les dades del mobilitat de les nostres universitats que han fet cursos
programa NORMA, uns ajuts que de català:
concedeix la Generalitat per norma-
litzar l’ús del català a la universitat. Margori Amaro (Veneçuela)
Aquestes dades diuen que 4.844 «M’agrada moltíssim aprendre català per poder inte-
Erasmus i estudiants d’altres pro- grar-me a la societat de Catalunya, i a més em facilita
grames de mobilitat internacional poder parlar amb els meus veïns i amics. Faig un màster
han fet cursos de català aquest any en Telecomunicació i m’agradaria molt defensar el pro-
passat en alguna de les nostres jecte final en català.»
universitats. Això vol dir un 52%
més que fa cinc anys. Maria Raquel Lopes Ramos (Portugal)
«Catalunya dóna la benvinguda a les persones de l’estran-
Fa cinc anys, 3.193 estudiants de mobilitat in- ger. És una manera de donar-li les gràcies. També m’agra-
ternacional (és a dir, ERASMUS i similars) es «Crec que és da perquè és una llengua fonèticament molt divertida.»
van matricular en algun dels cursos de català
que organitzen les universitats de Catalunya i important conèixer Kate Cusack (Anglaterra)
que reben els ajuts NORMA. Aquest any pas- serveis i administració, traducció al català de «Volia aprendre la llengua de Catalunya. Això em per-
sat han estat 4.844 els universitaris estran-
la llengua i la material docent, etc.) i al manteniment dels metrà fer un curs de català quan tornaré a Anglaterra, en
gers que han assistit a les classes de català. espais d’autoaprenentatge. el meu darrer any de carrera, i volia saber-ne una mica
cultura del lloc on
abans de començar-lo.»
Des de 2006, la Direcció General de Política un s’està» Fora de NORMA, els interessats a apren-
Lingüística i el Comissionat per a Universi- dre català, castellà o altres idiomes també Piotr Golec (Polònia)
tats i Recerca han invertit 1.369.946 euros malització lingüística en l’àmbit universitari poden participar en el programa de pare- «Entenc perfectament que estic en un lloc on la gent
per formar 20.382 estudiants estrangers de (per exemple, activitats de foment de l’ús del lles lingüístiques per fer un intercanvi de parla català i no només castellà. I em fa il·lusió sorpren-
mobilitat en llengua catalana. Els ajuts es català, activitats d’acollida sociolingüística i llengües amb estudiants d’aquí. Totes les dre la gent pel fet que, tot i ser estranger, parlo la seva
van incrementar en 40.000 euros fa tres anys cultural per als estudiants estrangers, cur- eines i recursos lingüístics es poden con- llengua i vull conèixer la seva cultura.»
i s’ha passat dels 250.000 als 290.000 euros sos de català per a professors i personal de sultar a www.intercat.cat.
anuals per atendre aquest increment sostin- Ana Luisa Rivera (Brasil)
gut de la demanda. Nombre d’estudiants que ha assistit a classes de «Crec que és important conèixer la llengua i la cultura
català a cada universitat: del lloc on un s’està. Només així no ens hi sentim tu-
El nombre d’universitaris que assisteix a ristes.»
aquestes classes pràcticament s’ha doblat   2006 2007 2008 2009 2010
a la Universitat de Barcelona (UB), a la Uni- UB 1.109 1.770 2.015 2.041 2.039 Elvira (Saragossa)
versitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la UAB 960 960 640 798 823 «Aprenc el català per obrir la meva oïda i el meu sen-
Universitat Internacional de Catalunya (UIC), UPC 309 329 479 425 676 timent més enllà de les paraules, per entendre què
mentre que a la Universitat de Lleida (UdL) UPF 238 320 253 239 313 és i què no és un país o una llengua o una frontera. I
s’ha triplicat amb escreix. UDG 130 120 100 120 125 sobretot, per gaudir.»
UDL 104 105 184 274 342
URV 143 168 108 260 259
Els cursos de català són de diferents nivells,
URL 15 15 15 18 17
hores i tipologia, en funció de les necessi-
UVic 123 123 119 137 138
tats de cada universitat. Els ajuts NORMA, UIC 50 35 50 86 100
que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts UAO 12 12 15 12 12
Universitaris i de Recerca (AGAUR), també TOTAL 3.193 3.957 3.978 4.410 4.844
van destinats a altres actuacions de nor-

www.gencat.cat/diue
 CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/89
6 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
BERTO ROMERO, HUMORISTA
«Sempre m’ha produït
més entusiasme
fer riure»
Berto Romero és un humorista
amb una trajectòria solida que
va més enllà de la seva feina a la
televisió. Membre fundador de la
Cia. El Cansament, el 2003 treballà
a la ràdio a RNE, amb diferents
programes d’humor. Juntament
amb El Cansament ha participat
en programes a Cadena SER,
RAC1, Catalunya Ràdio, Rock &
Gol i Ràdio Flaixbac. En premsa,
escriu una columna setmanal al
diari Públic. En televisió, Berto ha
realitzat contribucions a TVE i 8TV
i ha presentat programes propis a
TV3 i La Sexta. Actualment fa
de nebot del cap a «Buenafuente»,
a La Sexta.
Tens present el dia que vas saber que et
volies dedicar al món de l’humor? Ens en
podries fer 5 cèntims?
No es va produir un moment de revelació.
Va ser progressiu. Sempre m’ha produït més
entusiasme fer riure a la gent que cap altra
cosa. Suposo que va començar de petit,
quan dibuixava còmics. M’agradava veure la
reacció de la gent quan els els deixava llegir,
i quan reien, em sentia especial. Aquells mo-
ments compensaven tota l’estona que m’ha-
via passat dibuixant i pensant les històries.
Com van ser els començaments?
Durs i il•lusionants alhora. Durs perquè com
tothom s’imagina és difícil obrir-te pas, que
la gent et conegui, trobar bones oportunitats.
Il•lusionants perquè és l’època on aprens i
on et comences a creure que potser podràs
treballar en aquest món. I fer comèdia és una
feina fabulosa, que t’omple d’orgull.
Vas tenir el suport dels de casa?
Sí, sempre. Tampoc no els vaig posar en
cap compromís. Jo treballava en una oficina
I dedicava el meu temps lliure a fer teatre i
ràdio. No em vaig professionalitzar fins que
vaig poder permetre-m’ho. A casa n'estan
contents i orgullosos.
Què és el millor i el pitjor de la teva pro-
fessió?
Tot són coses bones. La professió de còmic
és molt bonica i la gent et torna molt de "cari-
nyo". La televisió, en concret, sí que té coses
menys maques, com la pèrdua de privacitat
i que la gent confon de vegades quina és la
teva feina i t’atribueix actituds que no et cor-
responen. Tot i així, no tinc cap queixa.
Fent memòria, com descriuries la trajec-
tòria al programa de Buenafuente?
Molt positiva. He après tot el que sé d’aques-
ta feina, i encara estic en aquest procés. Pro-
fundament enriquidora.
Cada humorista
ha de descobrir
els seus punts
forts i les seves
limitacions.
Tal com raja
Lloc i data de naixement: Cardona, novembre de 1974
Un grup de música: Frank Sinatra amb Count Basie i la
seva orquestra.
Una pel·lícula: Impossible dir-ne una. Avui és Regreso al
futuro, de Robert Zemeckis..
Un llibre: També dificil. Avui, Sin noticias de Gurb, d’Edu-
ardo Mendoza
Plat que cuines millor: Salsa de tomàquet i/o truita de
patates.
Una mania: Dur unes ulleres sense vidre per fer comèdia.
Una qualitat: M’agrada treballar en equip.
Un somni: Poder fer la meva feina tota la vida.
Un viatge: Nova York, les vegades que faci falta.
Tens fama de ser molt: Intransigent amb les preguntes-
qüestionari. Avui he fet una excepció.

Com és un dia de gravació?
Molt intens. Hi ha molta preparació i assaig
per al programa diari. Hi ha feina per a mol-
ta gent durant moltes hores. Però, també,
es riu molt, això sí que no ho trobes a qual-
sevol altra feina.
Com ho feu per preparar els personatges?
No tenim tot el temps que necessitaríem,
però hi posem tot l’esforç. Allà on no ar-
ribem ho compensem amb improvisació i
bon humor.
Ens podeu avançar alguna novetat per
després de festes?
Torna la sèrie «Zombis», que va comen-
çar per internet i ara té una segona vida
al canal TNT. Aviat començarem a rodar
la segona temporada. Tornaré al teatre a
La professió de
còmic és molt
bonica I la gent
et torna molt de
"carinyo".
Barcelona amb l’Apoteosis Necia i abans
que acabi l’any estrenarem un nou monò-
leg amb la meva companyia, El Cansancio.
Quins són els elements que ha de tenir un
bon monòleg?
Ha de fer riure. No fa falta cap més element,
tot i que en pot tenir centenars. Jo acostu-
mo, també, a cantar en els meus monòlegs.
M’agrada.
L’HIPERBÒLIC/89 CONVIDAT
7
Acaba la frase:
El millor d’aquesta vida és…, viure-la.
No aguanto la gent que..., diu «no aguanto la gent que…»
Si no fos Berto m’agradaria ser..., qualsevol altre, que sigui bona persona.
Li diria quatre coses ben dites a..., ningú en especial, però a tothom que
cregui que mereixi escoltar-les.
No m’agradaria morir sense..., tenir la consciència tranquil•la.
El gag perfecte és aquell en què..., el públic riu fins a
perdre el coneixement.
Hi ha alguna mena de decàleg de l’hu-
morista?
Si existeix jo no el conec. Tant de bo existís
una guia a prova d’errors. Cada humorista
ha de descobrir els seus punts forts i les
seves limitacions.
Si hi ha algú que es volgués dedicar al
món de l’humor, quins passos són els que
hauria de seguir?
Enfrontar-se al públic i llegir la seva res-
posta, aprendre dels errors i estar atent als
encerts per potenciar-los. Trepitjar escenaris
fins que es faci un callo i no desanimar-se.
Textos: Redacció
(redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
*
deria.cat
 ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/89
8 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
El Petit de Ca l'Eril
La fi del cagadubtes
La mort i les decapitacions són les protago-
nistes del disc Vol i dol (Bankrobber, 2010),
el segon treball de Joan Pons, un bandautor
folk nascut a Guissona i instal•lat a Massote-
res, a la comarca de la Segarra. Després de
fer-se a conèixer amb la maqueta Per què
es grillen les patates? (2008), va esclatar
amb el disc i la gira ...i les sargantanes al sol
(Bankrobber, 2009), on parlava de la seva
adolescència. Amb Vol i dol anuncia que vol
fer un passa cap a la maduresa, i tot i que dol
la seva aparença fosca i tenebrosa, El Petit
de Ca l'Eril creu que la balança es decanta
cap a l’optimisme.
T’ha sortit un disc fosc, menys juganer i
una mica tenebrós?
No penso que sigui ni tan fosc, ni tan poc
juganer. En el fons, crec que és bastant
juganer, però juga a un altre joc. Vol i dol és
un disc diferent i amb un altre to. L’anterior
parlava d’una cosa molt concreta, de la meva
etapa de creixement: des que tinc memòria
fins que devia començar a madurar, als 17 o
19 anys. Jugava en aquest terreny i per això
hi havia les veus de nens que, per temàtica, hi
encaixaven i les cançons eren més fresques.
El nou disc parla d’una altra cosa.
EDR: Què és el que «vols i dols»?
J.P.: És una expressió que té diversos
significats alhora, però n’hi ha un que me’l
diuen molt, que és cagadubtes. Em permet
jugar amb la dualitat dels dos significats: el
que formen les paraules vol i dol, i el mateix
significat de l’expressió. És un disc ple de
preguntes, sobre què passarà quan ens
morim. Va sobre la mort i preguntes que o no
tenen resposta o fa por saber-les...
EDR: I per què ara t’ha arribat el moment
de fer un disc sobre la mort?
J.P.: Ho desconec totalment. Casualitats. Bé,
tot sempre té un perquè... El meu pare va
morir fa uns quants anys, abans de l’altre disc.
La cançó «Ton pare» ja parlava del pare que
es mor i la mare que plora. Aquest disc potser,
també, hi té alguna cosa a veure, però no ha
estat una cosa conscient. Em vaig adonar que
tot el que anava escrivint partia de l’existència
de l’ésser humà, i el títol també té molt d’això.
EDR: I vas més enllà! En una frase de
«Cendres» parles dels polítics i els dius:
«Que cremin les vostres ànimes/ a l’infern./
Cremin com les fulles/ dels nostres arbres».
J.P.: És la primera cançó reivindicativa que he
fet! Em costa fer cançons que siguin evidents
i dir coses tan clares, però en aquesta cançó
em va sortir molt natural. S’havien provocat
els incendis, els bombers que van morir..., i
estava emprenyat. Els polítics moltes vegades
són un exemple per a la gent, i s’ho creuen
tant que es pensen que són éssers suprems,
superiors. La cançó és un exercici per fer-
los tornar a baixar: tots morirem i serem
cendres..., o cuquets que se’ns mengen.
Textos: Elisenda Soriguera
Fotos: Enderrock
deria.cat
* vida (Benimeli, 2007) barrejant ska, rumba, rock i folk, però en
www.enderrock.cat
Aias
A la piscina
(El Genio Equivocado)
Pop
Aquest trio barceloní ha cai-
gut en gràcia a un cert sec-
tor de l’indie tant català com
internacional –recordem que
van fitxar pel segell nord-
americà Captured Tracks, i al nostre país l’edita El Genio Equi-
vocado. Aias han construït el seu propi wall of sound, que ja va
idear i patentar als seixanta Phil Spector amb grups femenins
com The Ronettes; un mur de so basat en la melodia, la distorsió
i les veus angelicals de les components sobreposades per da-
vant de la música i creant un efecte impactant, sobretot perquè
aquest so és gairebé inèdit a Catalunya. LAURA TORRENT
Naraina
Nina
(Kasba Music)
Rumba-pop
Qui ho diu que la música
festiva no pot ser sinònim de
qualitat i contingut? Naraina
ho desmenteix amb el seu
segon disc, Nina, produït per
un tòtem del mestissatge, Tomás Arroyos (Mano Negra). Tot i
això, el disc s’acosta molt més al pop que el seu anterior, Nano
(Capullo Records, 2008), que van gravar després d’haver que-
dat finalistes del Sona 9. Els targarins facturen cançons valentes
que apunten el millor de Gato Pérez o de l’Orquestra Plateria,
que tant tiren cap al rock o la rumba més calorra com al hip-hop
i les sonoritats més urbanes. ROGER PALÀ
Aspencat
Obri la llauna
(Ramonet Records)
Fusió
L’èxit d’Obrint Pas va ser el
tret de sortida per a l’eclosió
de multitud de propostes de
fusió entre el rock, l’ska i les
sonoritats tradicionals que
han trobat un epicentre al País Valencià. Prova d’aquest feno-
men és el segon disc d’Aspencat, on escoltem una amalgama
d’estils on predominen el reggae i les sonoritats electròniques,
amb una base d’arrel a base de llaüts i cordes mediterrànies.
Aquest grup de la Marina Alta va debutar amb La festa està ser-
aquest nou treball fa un pas més i, sense por, s’atreveix a intro-
duir nous ritmes com el jungle i el funk. R.P.
 L’HIPERBÒLIC/89 FOTOREPORTATGE
_________________________________________________________________________________________________ GENER 2011
9

Estàtues
humanes
Passejant per
la Rambla hi trobes
les estàtues humanes.
Aquest fotoreportatge
n'és una petita mostra.

Aquest fotoreportatge és de Albert Jódar,

guanyador de la Beca Fotoreportatge de Carnet Jove
 TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/89
10 gener 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
Protegeix-te la pell
cosmètica
d’hivern
La funció de la pell és crear una barrera i protegir
el nostre organisme de possibles infeccions
Fred glacial i calor tropical: a
aquestes condicions tan extremes ha
de fer front la pell del nostre rostre i
cos en ple hivern. Dóna-li la cura que
necessita i t’asseguraràs que un dels
òrgans més importants del teu cos et
protegeixi adequadament.
Ja hem après que hem de protegir la
nostra pell dels raigs de sol a l’estiu, però
també hauríem de saber que a l’hivern
també n'hem de tenir cura. El vent i el
fred l’agredeixen a l’exterior, i les tem-
peratures tropicals de les nostres llars,
comerços i despatxos ho fan a l’interior.
No podem oblidar que la missió de la pell
és crear una barrera i protegir el nostre
organisme de possibles infeccions, així
que, qüestions estètiques al marge, no
podem regatejar unes cures adequades
a la nostra pell, que tant fa per nosaltres.
La deshidratació,
la principal preocupació
El principal problema de la pell a l’hivern
és la deshidratació. L’equilibri hídric del
nostre organisme es manté gràcies a la
pel•lícula hidrolipídica (d’aigua i greix) que
actua com una barrera que frena la seva
evaporació. Perquè aquest equilibri es
mantingui és necessari que la humitat si-
gui restituïda en la mateixa proporció amb
què s’ha eliminat.
del fred:
L’aplicació dels productes denominats
hidratants aconsegueix donar suport a
aquesta pel•lícula i contribueix a mantenir
les seves reserves d’aigua. Això és pos-
sible gràcies al fet que els productes hi-
dratants afavoreixen l’activitat enzimàtica
encarregada de distribuir i conservar l’ai-
gua a l’interior i exterior de les cèl•lules.
El resultat és un alleujament immediat de
la pell, fins i tot de les més seques, sem-
pre que el producte contingui els actius
especials per fer-ho possible.
Tanmateix, el problema no se soluciona
únicament amb l’aplicació d’un hidratant
facial i un altre de corporal, has de pre-
parar perfectament la teva pell amb algun
suport de més que no la simple hidratació.
Cos perfectament protegit
Per deixar via lliure a la hidratació, el pri-
mer pas és l’exfoliació suau de la pell. Si
es porta a terme de forma regular, la pell
adquireix una tonalitat llisa i s’aconsegueix
una major penetració de les substàncies
nutritives, tonificants i hidratants dels cos-
mètics. És important insistir en colzes, ge-
nolls i talons, on la formació de callositats
és més gran. També en les cames, on la
manca d’hidratació comporta molestes es-
cates que poden arribar a picar molt.
Les cremes hidratants corporals han
d’aplicar-se una o dues vegades diàries
sobre la pell neta i seca amb massatges
circulars des dels peus i en direcció as-
cendent. Els productes s’han d’elegir en
funció del tipus i necessitats de la pell. Les
llets o emulsions són ideals per a nodrir
les pells seques. Els gels i olis lleugers,
frescos i no untuosos, són ideals per a
una pell mixta o greixosa. Les pells sensi-
bles agraeixen l’aplicació de cremes més
emol•lients. Els olis després de la dutxa,
sobre la pell humida, són un veritable pla-
er a més de ser productes molt efectius.
A la neu
El reflex dels raigs de sol sobre la neu fan
que es facin cremades més importants
que les que poden produir-se a la platja.
Cal escollir protectors específics per a la
neu o, si no, utilitzar-ne un de normal però
amb un índex superior que el que utilitzarí-
em a la platja, fins i tot quan estigui núvol,
perquè els núvols no filtren els raigs ultra-
violats. El vent i el fred també tallen la pell
i els llavis.
Els dos punts més delicats de la vostra
presència són el nas i els llavis. No n'es-
catimeu protecció.
Després d’un dia a l’aire lliure, s’aplica a
la pell un after sun ric i emol•lient per res-
taurar el nivell hidrolipídic del rostre i evitar
l’envelliment, amb què s'assegura així un
bronzejat llarg i permanent.
Textos: Àngels Marín i Elisabet Parra
(http://bellezaactiva.com) / ACPG)
Fotos: ACI Creativo
* Coneixes algun web de referència, bar, botiga,
deria.cat
Tendèries de
bookshop
Laie
http://www.laie.es
Pau Claris 85
08010 Barcelona
93 318 17 39
«Situada en ple centre de Barcelona, les seves dues plantes allot-
gen una llibreria de 300 m² (planta baixa) i un cafè amb terrassa
coberta (planta superior). La llibreria ofereix una acurada selecció
de novetats i fons, nacionals i estrangers, sobre: literatura, filosofia,
ciències socials, art, arquitectura, cinema, música, llibre infantil i
juvenil...»
Lacentral
http://www.lacentral.com
Carrer Mallorca, 237
08008 Barcelona
902 884 990
«Llibreria especialitzada en Filosofia, Història, Ciències Socials, An-
tropologia, Estudis Clàssics i Art, dotada d’un important fons dedicat
al pensament contemporani. En un espai de 500 m², acull un fons
bibliogràfic que supera actualment els 85.000 volums.»
Bertrand
http://www.libreriasbertrand.es
Travessera de Gràcia, 47–49
08021 Barcelona
902 006 101
«Les nostres llibreries són generalistes i de fons amb especial
atenció a la literatura, l’assaig, la poesia, els llibres il•lustrats, llibres
pràctics, llibres tècnics i la literatura infantil i juvenil. Oferim espais
amplis i còmodes gestionats per llibreters i experts en literatura. Do-
nem als nostres clients suggeriments i recomanacions a través dels
quals poden descobrir nous llibres.»
Negra y Criminal
http://www.negraycriminal.com
Carrer de la Sal, 5
08003 Barcelona
932 955 922
«A la llibreria Negra i Criminal (real) podràs trobar els teus llibres cri-
minals preferits, i també un llibreter, una espècie en vies d’extinció.
Hem volgut proporcionar als aficionats al gènere un lloc on pugueu
trobar aquells llibres sense els quals no val la pena continuar vivint.
Molts d’ells, difícils d’aconseguir en altres llibreries que no es per-
meten l’especialització: llibreries inundades de novetats de ràpida
circulació.»
discoteca que vulguis destacar? Fes una breu
ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a
redaccio@edicat.cat i la publicarem!
* ES
PE
l'hiperbòlic89/gener2011

CIAL
La candidatura de Barcelona Pirineu als Jocs d’Hi-
vern de 2022 també representa una gran oportunitat
per al Pirineu català i per a Catalunya de conso-
lidar-se definitivament en una posició de privilegi
dintre el mapa del món de l’esquí de competició i
projectar internacionalment la seva imatge com un
destí turístic i d’oci de primer ordre. En aquest núme-
ro us presentem un article especial de la Federació
Catalana d’Esports d’Hivern que fa un resum de
la candidatura. Enguany, els campionats del món
d’Snowboard 2011 de La Molina seran el millor test
per demostrar al COI la capacitat organitzativa de les
estacions catalanes i del Pirineu en general.

Catalunya,
país de neu
 REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/89
12 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
La FCEH amb la candidatura als
JJOO Barcelona-
Pirineu 2022
Des que l’alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu, va anunciar l’interès
de presentar la candidatura per als
Jocs Olímpics d’Hivern 2022 el 13
de gener de 2010, s’ha constituït
l’Oficina Tècnica, dirigida per
Òscar Grau, i s’ha presentat el Pla
Director del projecte. La FCEH està
totalment implicada en el projecte
olímpic i aporta informació sobre
les infraestructures necessàries
i els plans de millora dels
esportistes d’hivern.
Ramón Carreras, president de la FCEH,
va assistir a la presentació del Pla Direc-
tor de la candidatura Barcelona-Pirineu
2022 que va tenir lloc el passat 19 d’oc-
tubre i on va remarcar la implicació amb
l’Oficina Tècnica JJOO d’hivern 2022 així
com també la importància de les aporta-
cions de noves propostes de persones
vinculades a la neu. Aquest és el cas dels
exolímpics Mònica Bosch, Jordi Ribó i
Eric Villalon, i també de la representant
dels esports per a discapacitats, Sylvana
Mestre, que han entrat a la comissió di-
rectiva com a nous membres. Així mateix,
Carreras va fer èmfasi en l’aportació d’in-
formació tècnica des de la FCEH sobre
els esports de neu i gel i del treball per
identificar les instal•lacions esportives
necessàries. A més, la FCEH proposa un
pla estratègic per a la millora del rendi-
ment dels esportistes d’hivern.
www.twitter.com/fceh
www.facebook.com/fceh.cat
www.fceh.cat
La FCEH implicada en l’Oficina
Tècnica de la candidatura i en
l’elaboració del Pla Director
El 10 de novembre l’equip que forma
l’Oficina Tècnica de Barcelona-Pirineu
2022 va celebrar la segona sessió del
Consell Territorial de la candidatura, pre-
sidida per Jordi Hereu, per iniciar el tre-
ball de recerca sobre el territori per definir
el projecte tècnic.
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va
destacar que el consens expressat pels
representants del territori de l’àmbit del Pi-
rineu català a l’entorn del Pla Director de la
candidatura dels Jocs d’Hivern Barcelona-
Pirineu 2022 demostra que «aquest és un
projecte de país que necessita tot el suport
del Pirineu». I és que en aquest Consell hi
són presents una cinquantena de represen-
tants locals del Pirineu català, dels consells
comarcals del Berguedà, de l’Alta Ribagor-
ça, de la Cerdanya i de l’Alt Urgell, de les
diputacions de Lleida, Barcelona i Girona, i
de la Generalitat.
Durant aquesta reunió, el comissionat de
la candidatura Barcelona-Pirineu 2022,
Enric Truñó, va exposar el contingut del
Pla Director de la candidatura. Aquest
document estableix les pautes de treball
de l’Oficina Tècnica de la candidatura
per definir el projecte tècnic, que es farà
públic el juliol de 2011 i que haurà de sot-
metre’s a la valoració del Comitè Olímpic
 L’HIPERBÒLIC/89 REPORTATGE
13

www.barcelonapirineu2022.org

Lloc web oficial Els Mundials d'snowboard FIS

Jocs Espanyol al gener de 2013, data en què
olímpics està previst que es pronunciï sobre la
candidata espanyola a competir en l’àm-
Bob
bit internacional per acollir els Jocs Olím-
pics d’Hivern de 2022.
Cúrling Ramon Carreras també va participar en
la reunió celebrada el 18 de novembre
entre l’Oficina Tècnica de la candidatu-
Hoquei ra Barcelona-Pirineu 2022 i l’Associació
sobre gel
Catalana d’Estacions d’Esquí (ACEM).
Durant la reunió es va acordar treballar
Patinatge conjuntament en aquells aspectes tèc-
nics que seran fonamentals per elaborar
el projecte tècnic de la candidatura, així
com el manteniment d’un diàleg fluid en-
tre les estacions i l’Oficina Tècnica del
Luge
projecte olímpic.
La Categoria Esquí inclou:
Biatló
- Esquí de Fons
- Combinada Nòrdica
En aquest sentit, l’ACEM va lliurar als
membres de l’Oficina Tècnica un informe
sobre les característiques de totes les
estacions d’esquí de Catalunya, perquè
serveixi de base per a la tasca de la can-
didatura, que ja està treballant sobre el
terreny per elaborar el projecte tècnic de
Barcelona-Pirineu 2022, que es farà pú-
blic el mes de juliol de 2011.
www.barcelonapirineu2022.org
El lloc web oficial de la candidatura Bar-
celona-Pirineu 2022, www.barcelonapiri-
neu2022.org, ja està en funcionament. La
pàgina, en què es podrà consultar tota la
informació que generi el projecte olímpic,
les fites més importants del seu calenda-
ri i d’altres aspectes relacionats amb els
esports d’hivern a Catalunya, estarà ges-
tionada directament per l’Oficina Tècnica
i s’anirà actualitzant permanentment amb
l’aportació de notícies, imatges i vídeos.
Jocs paraolímpics
Biatló Cúrling
Esquí alpí Esquí
de fons
Hoquei
sobre
gel
a La Molina
La FCEH a més també té una cita impor-
tant amb l’esport català ja que els Mundi-
als d'snowboard FIS es portaran a terme
del 14 al 22 de gener entre Barcelona i
La Molina i permetran gaudir de fins a sis
disciplines d’aquest esport. Està previst
que hi participin més de 400 snowboarders
de 40 països en l’esdeveniment d’esports
d’hivern més important que mai s’hagi fet
al Pirineu.
A més, per a aquest esdeveniment se suma
la inestimable col•laboració de l’Ajuntament
de Barcelona, que ja va ser a la passada
copa del món de Big Air de 2009 i que ha
reforçat la seva implicació per als Campio-
nats del Món 2011, acollint la inauguració i
l’esmentada prova de freestyle.
Per últim, tant Televisió de Catalunya (TVC)
com Radio Televisión Española (RTVE) se-
ran en els Mundials formant una unió com
a televisions que produiran el senyal inter-
nacional. Ambues entitats tenen un llarg
historial com a «host broadcasters» i ga-
ranteixen l’èxit de difusió per a tot el món.

*
- Freestyle
Esquí Textos: Fceh
- Snowboard
Fotos: FCEH- Oriol Molas
- Salts d'Esquí
deria.cat
 ENTREVISTA L’HIPERBÒLIC/89
14 GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

Pol Carreras, esquiador professional

«Em veig lluitant a

la copa del món»
Va aprendre a caminar sobre la neu amb aigua. És a dir, són persones nor-
a les festes familiars de Nadal. Un mals, com nosaltres. Però també tinc una
1 de gener, amb un any i uns dies, «Vaig veure que cosa molt clara: no esperaré fins als 30 per
va guanyar la primera competició prendre una decisió, de seguida que vegi
a La Molina, la clàssica cursa per portava l’esquí a que la meva progressió esportiva no avan-
a mini alevins. Des de llavors la ça, em plantejaré una nova vida. N’estic
progressió ha estat contínua. El la sang» segur. Ja he explicat quins són els objec-
sacrifici, l’esforç, la competició o També tinc com a objectiu participar i tius per als propers tres anys, si tot surt bé
les ganes de superar-se només són classificar-me per a la segona mànega l’objectiu final és Sochi, on se celebraran
alguns dels molts valors que els en alguna copa d’Europa, bàsicament els Jocs Olímpics d’Hivern, i aleshores
esportistes ens transmeten. Quan per agafar experiència, si això surt bé serà el moment de fer valoracions.
aquests valors vénen d’un jove la copa d’Europa seria l’objectiu per al
són doblement benvinguts, perquè pròxim hivern, buscant regularitat i si pot
inspiren per una banda i, per l’altra, ser estrenar la meva presència en alguna «Sóc jove, però
desmunten el tòpic dels ni-ni. carrera de copa del món.
no vull esperar a
Com afrontes la temporada? Fes memòria: quan vas començar
Estic en un moment màgic, he començat a esquiar? ser gran per fer
un nou projecte amb un equip privat en Vaig començar a esquiar amb dos anys al
què tinc confiança plena per la feina que Pas de la Casa. Jo no me’n recordo, però valoracions»
estem fent i l’estructura que tenim. Hem segons m’han dit, quan la meva germa-
tingut una pretemporada llarga, com- na descansava em posava les seves I com t’ho fas amb els estudis?
plerta en tots els sentits però de manera botes, que m’anaven grans, i els seus Des de primer de batxillerat que he estu-
relaxada. Sé que hem treballat be. Òbvi- esquís. Els corredors dels meus pa- diat a distància, vaig iniciar-me en l’estudi
ament sé que el meu 100% el trobaré a res em portaven amunt i avall. Però a distància gràcies al CAR de Sant Cugat,
finals de gener. no va ser fins als tres anys que vaig on em van aconsellar que fes el batxillerat
tenir els meus primers esquís. De amb la IOC, en aquell moment era una
Quins serien els teus reptes per a fet, vaig córrer la mítica carrera de prova pilot i ha estat molt positiu per a mi.
aquesta temporada? l’1 de gener a la Molina. És una cur- Ara estic estudiant Dret a la Universitat
Com a objectiu principal he de millorar el sa de nens molt petits que baixen Oberta de Catalunya (UOC) i ho faig tot
rànquing en les disciplines tècniques i as- acompanyats pels seus pares. per Internet, menys els exàmens. La ve-
solir els 15 punts FIS perquè em posicio- ritat, sort que vaig tenir aquesta opció, si
narien en una bona classificació mundial. Una cosa és esquiar per plaer i l’altra no, o no podria estudiar o no esquiaria. En
Si aconsegueixo aquest objectiu podré dedicar-se a la competició. Quan et canvi ara ho puc fer tot. Òbviament no tinc
participar al campionat del món absolut vas adonar que t’hi volies dedicar? gaire temps, però de moment és suficient
a Garmisch (Alemanya) que es disputa Jo sempre he gaudit esquiant. Fins als per anar fent algunes assignatures.
al febrer. catorze o quinze anys combinava el
tennis i l’esquí. Em dedicava als dos I quin consell donaries als nois i noies
Fitxa esports igualment. Però vaig veure que que vulguin seguir el teu camí?
portava l’esquí a la sang. I encara que Que gaudeixin cada cosa que facin relaci-
Nom i cognoms: Pol Carreras Torras la competició és molt dura, per a mi ara onada amb l’esquí. Des de les esquiades
Edat: 20 mateix continua sent un plaer esquiar i amb els amics als entrenaments amb mal
Data de naixement: en gaudeixo igual o més. temps, al físic, a les esbroncades dels en-
17/01/1990 trenadors. Que sempre en treguin les co-
Club: May Luengo Racing Ski Team Ets jove, però com et veus el dia ses positives. Quan una persona deixa de
Participacions als Campionats del de demà? gaudir amb allò que fa val més que pensi
món: 3 Sóc jove, però no vull esperar a ser gran si realment li convé. I el més important,
Participació a la Copa d’Europa: 1 per fer valoracions. Em veig lluitant a la que s’esforcin al màxim perquè és un món
Material d’esquí: ATOMIC – PHENIX copa del món en un termini de tres o molt dur però a la vegada gratificant.
– POC quatre anys. Crec que pel fet de ser
Què no falta mai a la teva bossa de
viatge? El portàtil i la càmera de fotos.
espanyols no hem de pensar que no
podem. Com diu el meu entrenador,
els cracks de l’esquí també cuinen
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: ©TONI GRASES - PHOTOSET.ES
deria.cat
*
Bruc La llegenda
El 22 de desembre Catalunya va
viure una estrena històrica amb Bruc.
La Llegenda. Aquesta pel·lícula,
dirigida pel jove realitzador català
Daniel Benmayor, està inspirada
en la llegenda del carboner que
va aconseguir vèncer l’exèrcit de
Napoleó a la muntanya de Montserrat.
Universal Pictures ha apostat per una
producció catalana com a plat fort de
la seva programació nadalenca.
El guió de Bruc. La llegenda el firmen Jordi
Gasull i Patxi Amézcua. La pel•lícula està
protagonitzada per Juan José Ballesta (La-
drones, El Bola). L’actor, per preparar el per-
sonatge de Bruc, va estar durant quatre me-
sos fent classes de català i entrenant-se per
a les escenes més complicades d’acció que
li havien de permetre saltar per penya-segats,
córrer per la muntanya i participar en caceres
ferotges enmig de Montserrat.
Altres actors i actrius del repartiment han es-
tat Vincent Perez (Cyrano de Bergerac), Santi
Millán (Va a ser que nadie es perfecto) i Astrid
Bergès-Frisbey (a qui veurem properament a
Pirates del Carib 4), entre d’altres.
El llargmetratge és un drama d’acció on el
misteri de la causa exerceix de motor prin-
cipal. La incomprensió s’apodera del prota-
gonista. El dubte creix en els mercenaris.
La brutalitat contra la incertesa.
La pel•lícula es va rodar íntegrament durant
vuit setmanes en terres catalanes, en lo-
calitzacions al voltant de Montserrat, Mura,
Collserola, Arnes, Santes Creus, el Bruc, Coll-
bató i Castellterçol, amb la utilització de molta
gent local fent d’extres. Acabada la fotografia
principal, una segona unitat capitanejada per
Dani Vilar va continuar filmant durant més
Sinopsis
Quan l’exèrcit de Napoleó descobreix que la seva primera derrota es deu a un carboner que, amb el
seu redoble de tambor, va sembrar el pànic entre les tropes, Napoleó envia a sis mercenaris curtits en
mil batalles amb una sola missió: tallar-li el cap.
Després d’assassinar als seus éssers estimats, el grup de mercenaris es llança a la seva cerca en tots
els llocs recòndits i màgics de la sagrada muntanya de Montserrat. El jove, anomenat Bruc (Juan José
Ballesta) pel lloc de la batalla, haurà de lluitar sol per sobreviure i venjar a la seva família.
de quatre setmanes la grandiosa geografia
de Montserrat, buscant la lluminositat exacta
per a poder retratar les seves majestuoses
agulles i aconseguir el que es volia dels seus
paisatges. Es va sobrevolar en helicòpter la
serralada, es van obtenir espectaculars pre-
ses aèries, i es van filmar les escenes amb
els llops i el senglar en remotes reserves na-
turals.
Un cop tot enllestit, es va haver de retocar di-
gitalment totes i cada una de les localitzacions
i paisatges per retornar-les a tal com eren a
principis del segle xix, esborrant les antenes,
repetidors i tot l’impacte de l’home dels últims
dos-cents anys. La popular cantant catalana
Beth (d’Operación Triunfo) s'hi va afegir, tam-
bé, per cantar la preciosa cançó dels títols de
crèdit finals de la cinta.
Repartiment
Formen part del repartiment de la pel•lícula El
Bruc. La Llegenda, actors com Juan José Ba-
llesta (que interpreta al protagonista de, Bruc),
Vincent Pérez (és Maraval), Santi Millán (és
De la Mata) i Astrid Bergès-Frisbey (és Glòria).
Juan José Ballesta és un intèrpret madrileny
que va començar la seva carrera molt jove en
el món de la televisió. És l’actor més jove que
ha aconseguit el Premi Goya al millor actor
revelació i la Concha de Plata al millor actor
en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.
Actualment, protagonitza la sèrie «Hispania»,
d'Antena 3.
FITXA
Bruc. La llegenda
93 minuts
Direcció: Daniel Benmayor
Guió: Jordi Gasull i Patxi Amézcua
Producció: Antxón Gómez
Productora: Ikiru Films
Amb la participació de Televisió de Catalu-
nya, Mesfilms, Telefónica, El Toro Pictures,
Laurion AIE
Repartiment: Juan José Ballesta, Vincent
Perez, Santi Millán, Astrid Bergès-Frisbey...
ben aviat es va convertir en un actor reputat i
sex symbol en treballar amb Jacqueline Bisset
a La casa de Jade i amb Catherine Deneuve a
Indochina. A part de la seva carrera a Europa
també ha protagonitzat superproduccions nord-
americanes i ha debutat amb èxit com a director.
Santi Millán és un actor català que va començar
la seva carrera amb la Companyia Teatral La
Cubana, on va estar deu anys amb espectacles
com «Cómeme el coco, negra» o «Cegada de
Amor». El 1999 deixa La Cubana per incorpo-
rar-se al show de Buenafuente «La cosa nostra»
com el reporter Paco Monteagudo. Va treballar a
«Periodistas» i a «7 vidas» on encarnà a Sergio
Antúnez, el xicot de Vero (Eva Santolaria).
Astrid Bergès-Frisbey és filla de pare català i
mare francoamericana. Es va començar a de-
dicar al món del cinema després de la mort del
seu pare, abandonant la seva primera passió,
l’osteopatia. En el seu primer paper a la TV-
movie «Elles i jo» interpreta conjuntament amb
Daniell Darrieux, amb qui es porta 70 anys, a la
filla del personatge d’Ariadna Gil. Poc després
roda a Cambodja durant 4 mesos Un barrage
contre le Pacifique, amb Isabelle Huppert. Actu-
alment, està finalitzant el rodatge de la 4a part
de Pirates del Caribe on interpreta a la Sirena.

Es converteix així en un símbol de llibertat i esperança pel seu país, que distingeix en ell un heroi Vincent Pérez és un actor i director suís de Textos:Redacció ACPG (redaccio@acpg.cat)
que aconseguí el que ningú havia aconseguit mai: derrotar l’exèrcit invencible de Napoleó Bonaparte. procedència espanyola i alemanya. Es va Fotos: Cedides per Ikiru Films i
formar a l’escena teatral de Ginebra i París, i Universal Pictures
 tema del mes L’HIPERBÒLIC/89
16 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________

WikiLeaks,
tema de l’any
El lloc web, famós per les seves filtracions, ha estat capaç de
radiografiar la política internacional
Es podria dir que una de les notícies del
passat 2010 ha estat el terratrèmol que
han causat les filtracions al web de l’or-
ganització WikiLeaks en les relacions
internacionals. Filtració rere filtració, gota
a gota, el web ha mostrat al món el que
s’amaga darrere les decisions dels go-
verns. Per una banda hi ha qui assegura
que el que ha fet el web es podria consi-
derar com a terrorisme d’Estat, perquè no
es pot filtrar informació confidencial dels
governs; per una altra, hi ha qui assegura
que el dret a la informació dels ciutadans,
que trien els governs, està per sobre del
dret a la confidencialitat. El debat és molt
interessant i hi han en joc molts dels drets
i deures de les persones.

Com dèiem, WikiLeaks ha esta acusat de

tot. De terrorisme d’Estat, d’espionatge,
de ser un lloc que ataca altres webs, de
ser un grup de hackers, etc.

En un article publicat al portal Redusers

Periodisme o espionatge?
Al seu web Wikileaks afirma, sobre la
seva tasca, que «és la d’un mitjà de co-
municació sense ànim de lucre, dedicat
a oferir notícies i informació al públic.
Tenim una manera innovadora, segura i
anònima per a les fonts independents de
tot el món per filtrar informació als nostres
periodistes. Publiquem material de signi-
ficat ètic, polític i històric, tot mantenint la
identitat de les nostres fonts anònimes,
i proporcionem així una forma universal
per a la revelació de les injustícies ama-
gades o censurades».
L’organització ha declarat que va ser fun-
dada per dissidents xinesos, així com pe-
riodistes, matemàtics i tecnòlegs de nova
empresa dels EUA, Taiwan, Europa, Aus-
tràlia i Sud-àfrica. Un any després del seu
llançament, des del lloc web van manifes-
tar que la seva base de dades havia cres-
cut en més d’1,2 milions de documents;
el «vídeo de la matança col•lateral» és
un dels seus llançaments més notables.
De fet, ha guanyat una sèrie de premis
a nous mitjans de comunicació pels seus
informes.
(www.redusers.com) l’articulista Federico
Pacheco planteja el debat en aquests
termes: ens demana que imaginem un
govern del primer món que du a terme
atacs contra persones d’un altre país i
que aquests fets es fan públics. Atenent
al cas de WikiLeaks es creen dues postu-
res diferenciades: l’una, que denunciaria
que es violen els drets a la confidenciali-
tat i privacitat d’un Estat, fet que atempta
contra la seguretat nacional; l’altra, una
postura que denunciaria que es violen
els drets humans en primera instància.
Hi ha moltes opinions en l’un sentit i en
l’altre, amb què sembla que el debat és
molt profund perquè, si no, no hi hauria
dubtes. Fotografia de Laura Pous - ACN
 L’HIPERBÒLIC/89 tema del mes
17

Free WikiLeaks
eu
http://freewikileaks.
del
car Marín és la cara visible
Amb tan sols 18 anys, Isa de Val ènc ia,
a WikiLeaks . Des
moviment contra el setge pan ya glo bal
impulsat una cam
a través de la Xarxa, ha e.
ram ent del seu fundador, Julian Assang
per exigir l’allibe diss abt e 10 de
secundada el
La seva convocatòria va ser
0 am b con cen tracions en 14 ciutats. Des
desembre de 201
a Sao Paulo o Madrid.
d’Amsterdam i Barcelona fins
iLeaks
Manifest de Free Wik As-
s presenciats contra Julian ig que cessin les accions orq
ues-
Després dels esdeveniment que aqu est a ha 5. Expressem el nostre des
aks i els cab les am ent als
sange, l’organització WikiLe a acc ió en con - trades per part de tots aqu
ells pod ers gov ern
oportuna aqu est un con flict e
fet conèixer, creiem que és llibe rtat . que mitjançant coaccions i
atacs est an lliur ant
enemics de la que ciut a-
tra del terrorisme d’estat i els contra aquesta organització,
temoro sos de l’ús
s fan del seu leg ítim dret a la llibertat d’ex-
dans anònim
sió de la veritat.
s a aqu est tex t MANIFESTEM: pressió i l’esclariment i difu
Els ciutada ns adh erit a
rència és un bé fonamental
ada en llibe rtat de Juli an Assange en el 6. Considerem que la transpa me nar a si
1. Reclamem la pos ietat que es faci ano
preservar en qualsevol soc en-
territori del Regne Unit. i per això estem disposats a def
rg) el mateixa democràtica una fine stra
de WikiLeaks (wikileaks.o iLeaks suposen
2. El restabliment del domini sar iniciatives que com Wik
: 213 .25 1.1 45. 96. ció.
qual apuntava a la IP número oberta a la lliure informa
que
pte a l’entita t fina nce ra Pos tFi- l sobre aquells responsables,
3. Que sigui restablert el com par a una 7. L’inici d’un procés judicia com etre crim s
ang e l’em s fets , van
nance a Suïssa, atès que
a Ass si es demostrés la veracitat del i-
país i la presumpció d’innoc
èn- filtracions publicades a Wik
sol•licitud d’asil en aquest o greus delictes revelats per t
rupció i que continuïn exercin
cia que tot ciutadà té. Leaks, per tal d’evitar la cor
nostres llibertats.
gú no ha dem ostrat la culpabilitat d’Assa
nge el poder en detriment de les
4. A tès que nin gents
n, ni l’organització WikiLe
aks part de tots els nostres diri
pels delictes que li impute ser vei en 8. La petició de rebuig per iLe aks ha des-
els sigui restituït el stat que Wik
està imputada en cap d’ells, din ers pels actes de terrorisme d’E
rd per al moviment de
les xarxes de VISA i Masterca cobert.
rea litza r lliurement.
que creguin oportú de

Fotografia de Reuters - ACN

Per a Pacheco el mèrit de WikiLeaks no

Fotografia de Laura Pous - ACN
Qüestió de principis
«¿Quina és la postura més ética?» —es
qüestiona Pacheco—, i continua pregun-
tant-se si n’hi ha una de més ètica que
l’altra. Sembla evident apuntar que els
drets humans estan per sobre de qualse-
vol altre tipus de consideració. En qualse-
vol cas, el punt cabdal en tota l’argumen-
tació rau en el conflicte sobre la privacitat
dels estats i dels drets humans. Pacheco
formula, així, una sèrie de preguntes inte-
ressants: Com pot ser que algú que està
atemptant contra els drets humans pro-
testi contra la falta de privacitat? S’hau-
ria, doncs, de garantir als assassins, als
violadors i als delinqüents el dret a la
privacitat? (No són, potser, també éssers
humans amb drets?)
ha estat tant la filtració dels secrets d’Es-
tat sinó els interrogants que causa en
aquelles persones que coneixen el cas
i que, a partir d’ara, no poden evitar fer-
se preguntes i replantejar la seva pròpia
escala de valors. Acaba l’article amb una
cita excel•·lent del filòsof danès del segle
xix Søren Kierkegaard, que afirmava que
«moltes persones exigeixen llibertat d’ex-
pressió en compensació per la llibertat de
pensament que quasi mai no fan servir»,
és a dir, que no és que no sigui bo expres-
sar-se lliurement, sinó que la vida necessi-
ta ser pensada amb major profunditat.
Federico G. Pacheco és gerent d’Educa-
ció i Investigació d’ESET Llatinoamèrica.
Actualment, integra la càtedra de Segure-
tat Informàtica de la carrera d’Enginyeria
en Sistemes de la Universidad Tecnológi-
ca Nacional (UTN) a l’Argentina.
Textos: Diego Giménez
(diego@edicat.cat)
Fotos: ACN
*
deria.cat
 PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/89
18 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 93 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món El centre de formació dels

· Hostessa de Relacions Públiques professionals financers
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys,
· Hostessa i Auxiliar de vol com la institució de referència en formació
· Relacions Públiques i Màrqueting bancària i financera. Fundat per les principals
· Secretariat Internacional d’alta direcció entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de
· Agent de viatges programes de postgrau i de preparació per a
les principals certificacions professionals fins
a seminaris i cursos d’especialització en les
últimes innovacions financeres.
Institut d’Estudis Financers
Gran Via 670, 08010 Barcelona
Telf: 93 412 44 31
Fax: 93 412 10 15
infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

Escola Universitària de Turisme,

T’agrada el Turisme? Oci i Gestió Hotelera
Adscrits a la primera Universitat en recer-
ca turística del país, amb nosaltres podràs
cursar des de Cicles Formatius de Gestió
d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges
GRAU EN TURISME
o Informació i Comercialització Turística fins Centre adscrit a:
al nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclo-
sos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofertes MÀSTERS EN TURISME
de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, - Organització de Congressos Centre adscrit a:

codi D81038. Descobreix per què som líders - Promoció i Publicitat Turística
en Turisme a Barcelona. - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. c/ Aragó, 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es
www.mediterrani.com
www.ceta.edu.es
 L’HIPERBÒLIC/89 CALAIX DE SASTRE
______________________________________________________________________________________________ GENER 2011
19

MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

ÀRIES: inicieu un període en què us queixeu sovint i per motius poc com-
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
prensibles per als altres (és com el cas dels controladors aeris: per a mi,
1 HORITZONTALS: 1. Avís públic per dir que el telèfon ha estat tot el dia ocupat. Tu, que que tots són àries!). A més a més, no us feu càrrec de com arribeu a tocar
caus de l’estrep! / 2. Faig caure. Ho provi qui ho provi, és un deshonor / 3. Poca cosa.
Sant patró del borratxó (d’abans). Nou buida / 4. Faig rodar el cap, jugant a fer el tabalot. els piii. -censured. Bé, tot passa i res no dura cent anys (esperem-ho per
2
Fragment que genera el naixement / 5. Dur de qualsevol manera. Nissaga igual de al bé de tothom!).
3 televisiva però més exòtica / 6. Vehicle d’alta ocupació que es fot uns pinyacs que déu
n’hi do. Al mocador d’en Jaume Boix Trangulats / 7. Agarri de mala manera el del camp. TAURE: tot el contrari que el signe precedent, passeu per un període de
4 O serps o butlletins / 8. Rebaix a la vorera pels garatges d’Igualada. Tu, ves que amb positivisme i alegria encomanables, tot i així les finances no us van fines...,
aquest avalot t’enduràs multa! / 9. Enganxades en ple. Vi per en Serrahima. L’Africa vaja en la línia del país i de la UE. Des del món astrològic i el dels humans,
5 pobra / 10. Ben plena de sang cap a l’esquena. Parlant de sang: aquesta l’endolceix s’agraeix que, en moments tan remoguts algú ens encomani alegria.
però l’estova / 11. Continua buida. Netejar d’una sacsejada antiàcars. Quart de gram /
6 12. No és pas meu, un sacseig patològic com aquest. Gitano que sempre té calor / 13. BESSONS: to anímic similar al dels àries però menys acusat... Això us
Cargolí no comestible. Inclòs en un món hemoglobínic.
7 permet incordiar menys els altres i posar-hi fre (si voleu, és clar. It’s up to
8 VERTICALS: 1. El mico el reclama i el porter el tem. Dispensador de llaminadures you!). Possibilitat de viatjar de manera no habitual: qui sap si virtual, quími-
pels porcs / 2. Obertura d’obertura. Unitat de súplica de l’esmentat borratxó. Sempre ca o psicotròpica, imaginativa o amb un sac de plàstic sota el cul baixant
9 posant condicions / 3. Nafra causada per un arbust molt rígid. Si no ets un bon pres reps pendents nevades.
bastonada / 4. Butà tan xarbotat que ha malmès la tuba. En matèria de talc generosa
10 / 5. No és que tingui notícies, el que té són novetats. Temps necessari per posar fi al CRANC: aprofiteu el període de rebaixes i com que vosaltres sí que ho
col·lapse / 6. Fi sense principi. Escolàsticament més que lícita: voluntària. Un món ben feu amb seny, per què no aprofitar l’ocasió i comprar regals previsibles?
11 estrany... / 7. Una moneda txeca per comprar tots els borbons. Metge de capçalera de
les coses de pixera / 8. Remenat de nap. Perfumistes montserratins. La fi del fil / 9. Si
(Aquari i Peixos a la vista!) Pel que fa a l’amor, possibilitats de sorpreses
12 agradables. També possibilitat d’ajudar a pacificar tossuts d’alt nivell que
fos prest no es veurien els trencs. Prou petitó per encabir-hi el mocador / 10. Aquell
13 ventet que vol i dol. Un moro en plena sarabanda / 11. De sota es veu bé. Guarnit amb discuteixen per qui ha estat el primer de trobar aquella samarreta tant guai!
vora. Com a doble inicial és confidencial / 12. Maquillats com papers de paret. Mentre
els altres fan música ell elabora un vas. LLEÓ: no toleres bé l’alegria i el positivisme que desprenen al teu voltant
perquè trobes que, amb el que cau, no n’hi ha motius. De fet, quan algú no
ho està passant bé carrega contra els altres... En essència, el problema
només és teu. De diners aneu bé (apa, ja teniu un motiu d’alegria!), però no
els malgasteu ni en presteu: no és bon moment.
Els altres / RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal VERGE: en general no aneu gaire ni de rebaixes ni de compres. Tanma-
teix, ara esteu especialment capritxosos i com que no hi esteu acostumats,
POSI: Posi el seu vot a la paperera, que tant per tant és el ma- partícula sintètica per fabricar roba refractària? No: Escons en coreu el risc de: 1. escalfar molt la Visa 2. tenir una enganxada amb un Ca-
pricorn histèric comprant esbojarradament. Ui, quin parell i perill de tossuts
teix? Posicioni’s al segle xix? No, Partido Obrero Socialista blanc-Ciudadanos en blanco.
us heu ajuntat!
Internacionalista. Pirata.Cat: El partit dels pirates? Lobby d’emissores sense llicèn-
BALANÇA: la teva habitual indecisió es veu agreujada per una quadratu-
PUM+J: Alerta que trec la pistola i riurem? Pim, pam, pum, més cia? Vés a saber: Pirates de Catalunya.
ra amb Júpiter i Urà que provoca una forta inestabilitat. No seria d’estranyar
jota de Jaumet? No, Por Un Mundo Más Justo. CORI: La meva veïna, la Maria del Corazón partío? Complicats que aconseguíssiu desesperar la dependenta Premi a la Paciència. Si us
PFiV: Pau Fernandes i Vidal? Pffff, i visca!? Per favor i Vesasa- i Ridículs? Coi de Rimaires? Congregació d’Orfes Reunits a la plau, no vagis de rebaixes! I si ho has de fer, no demanis que us acompa-
ber? No: Família i Vida. Intempèrie? No: Coordinadora Reusenca Independent. nyem. Sabem que ets bona persona i et sabria greu, després, descobrir la
tortura instigada!
MSR: Miserables, Subnormals i Retardats? Bé, en certa manera PCAS: Pocas i faltades d’oxigen? Per Si de Cas? Partit Contra
sí: Movimiento Social Republicano. Anti Sistema? No: Partido Castellano. ESCORPÍ: el sector més introvertit està una mica irritable i tolereu mala-
ment els típics defectes de la gent: que si l'un és cridaner, que si l’altra és
Alternativa de Govern (Alternativa de Govern): Alternativa de PCPC: Ordinadors per a tothom? Partit dels tartamuts? Pocs Con-
una còmoda... Necessiteu expressar-vos i treure enfora allò que us moles-
Govern? Doncs sí: Alternativa de Govern. tra Pocs, Carai!? No: Partit Comunista del Poble de Catalunya. ta. Verbalitzeu-ho! El sector més extravertit pequeu de sentir-vos superiors
PRE-IR: Abans d’anar, però d’anar-hi en castellà? Preferiríem Irlan- Des de Baix: doncs això, Des De Baix. Des de baix però des tot despertant irritació sobre el sector introvertit. Afluixeu!
da? Partit Referencial Esquerranós-Implacablament Revoluciona- d’on, exactament? SAGITARI: darrerament esteu contents i no us importen gaire ni els mals
ri? No, Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana. rotllos ni el safareig. Els diners van en la tònica habitual, és a dir, en la tòni-
PH: El partit del sabó altrament dit partit neutre? En certa manera Encara que sembli un acudit, tots aquests partits existeixen. I, ca habitual de cadascú: bé a qui acostuma a anar bé, i malament a qui ja
li va malament. Tanmateix, no us importarà gaire, si més no, durant aquest
sí: Partit Humanista. el que és més bo, s’han presentat a les eleccions amb aquestes
mes. Gaudiu de la protecció del Sol (que no solar!), que porta bons auguris.
PDLPEA: Pedelpaiquemofego? Podríem Directament Localitzar sigles (sí, inclosos els del PCAS: al món hi ha d’haver de tot).
Posicions Especialment Afortunades? No teníem ni cinc per con- I no us penseu, que us he estalviat els diplodocus de la UCE CAPRICORN: bojos tots i totes per les compres, us llanceu a l’aventura de
trobar la millor ganga (útil o no, això no us importa gaire, tot i que els nois,
tractar una agència de publicitat i ens hem empescat aquesta si- (Unificación Comunista de España) i els malalts perillosos de la en això, sou més assenyats).
gla il·legible? No: Partido de los Pensionistas en Acción. Fe de las Jons (Falange Española de las JONS), que no m’he
SudokusWeb.com SudokusWeb.com
L’objectiu: maximitzar el nombre d’articles comprats i minimitzar el cost
GN: Filial de General Motors? Ggnnnn, quina por i quin fred? Una atrevit a fer-hi broma per si de cas. Els altres, confio en el sentit d’adquisició, sota un nombre variable de restriccions. Res, un senzill cas
marca de detergent? No: Gent Nostra. de l’humor que han demostrat perquè em perdonin l’atreviment. de PL.
Sudokus
Eb-CenB: Vitamina diarios
per ajudar gratis
a tractar lapara imprimir
càries dental? Nova UnaSudokus
abraçada a quasi diarios
tots. gratis para imprimirAQUARI: et poses les piles i comences a tirar endavant projectes i de-
cisions; alhora, ignores aspectes mundans tipus rebaixes i concentres les
© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com © 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

energies en la persecució dels nous i renovats objectius. En temes d’amor

Página 2/2 Página 2/2

sembla veure’s una llum que indicaria possibles novetats. Quant a diners,
sense canvis a la vista.
SUDOKU
Sudoku de/ per
nivelsudokumania.com
Medio del día 05/11/2010 Sudoku de nivel Experto del día 05/11/2010 PEIXOS: t’agraden les comoditats i ets un còmode. Recomano que pen-
seu també en els altres, si no podríeu irritar algun Escorpí o Lleó i això sí
fàcil

difícil

6 8 9 1 5 7 2 que serà dur de suportar per a tothom! El tema estudis el porteu fluixet i
caldrà fer un esforç, i d’amor, no cal parlar-ne perquè no n’hi ha. Vindran
8 4 3 1 9 8 7 temps millors.

1 4 8 7 6 1 5
5 2 8 9 3 8 6
9 3 5 1 4 7 1
SOLUCIONS SDK FÀCIL SDK DIFÍCIL
4 8 6 7 2 2 9 A T
L O
B
A
O
C
L
 
G
E
N
M
E
S
 
A
S
P S
I R
E
13
12
7 9 5 8 4 1 2 3 6 8 7 4 5 9 2 3 1 6

G R A S L O P S E   N 11
1 8 3 5 6 2 9 4 7 3 9 2 6 1 8 5 7 4

1 5 9 4 9 4
T A A X R O   A O R T A 10 6 4 2 7 3 9 8 5 1 1 5 6 3 7 4 2 8 9
A F   T E R A L C   E L 9
T   L U M U T   L A U G 8 2 5 1 9 7 3 6 8 4 4 3 7 9 6 1 8 5 2
E S O B O   I R A R G A

6 7 5 6
7
4 6 7 1 8 5 3 2 9 9 2 1 8 4 5 7 6 3
B T J   R A X O T U A   6
I A T S A N I D   D R U 5 8 3 9 6 2 4 1 7 5 6 8 5 2 3 7 4 9 1
R T A P   O L A B A T A 4
3 7 8 4 1 6 5 9 2 5 4 3 1 8 6 9 2 7

9 1 3 5 4
  N R E N R E V A T   C 3
B I O R P O   O T A B A 2 9 2 6 3 5 7 4 1 8 7 6 8 4 2 9 1 3 5
E P   T A C I N U M O C 1
5 1 4 2 9 8 7 6 3 2 1 9 7 5 3 6 4 8
10 11 12 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Solución
Solución al Sudoku de nivel Experto del día al Sudoku de nivel Medio del día 05/11/2010
05/11/2010

Sudokus diarios gratis para imprimir

Sudokus diarios gratis para imprimir
SudokusWeb.com SudokusWeb.com
 REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/89
20 GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

L’erotisme del
pentinat
Amb aquest i posteriors articles
volem relacionar directament el
pentinat que llueixen les víctimes
sexuals (tant masculines com
femenines) amb l’erotisme, fortor i
agilitat sexual. Creiem que sí, que
hi ha una relació directa entre el
pentinat de qui ens acompanya
sexualment i l’estilisme capil·lar.

Fem compte enrere… Algú ha pensat alguna

vegada en els baixos instints animals que
provocaven els nostres avantpassats? Heu
reflexionat sobre els pensaments impúdics i
bàsics que li floreixen a un ésser humà amb
l’olor, el gust i el tacte dels cabells?

Repassem la història
Això era i no era un lloc on habitaven i co-
pulaven els nostres cosins de l’edat de pedra
(es deu dir edat de pedra perquè tot era fred
i fort?). Aquests personatges són els nostres
amics Homo erectus… Viure a la intempèrie,
sense estufes, sense coneixements de l'es-
calfor humana els feia víctimes de la seva for-
tor mal duta. Només pensaven a escalfar-se!
I el temps passa, i aquella dona cavernícola
I, parlant d’escalfar… La femella de pedra de evoluciona, es modernitza. Enrere deixa el
l'època de l’Homo erectus, sentia una fasci- mascle de l’Homo erectus, aquell exemplar
nació salvatge (coses del fred), notava com que no es pentina, sense arreglar, amb les
la libido li pujava i pujava cada vegada que seves dureses i les seves pedres.
se li acostava el mascle, amb aquells cabells
bruts, plens de vida, de sensualitat, de fero- Passem a una nova etapa on tot el sexe és
mones en estat pur... Ella li tocava els cabells lliure, però tot el que és sexual està prohibit
i l’escalfor pujava graus i graus... No sabia (en certa manera, tornem a les cavernes)...
on ficar-se... Li feia venirmoltes més ga- La nostra incògnita és: què sent un home ac-
nes que el mascle li fiqués qualse- tualment quan veu una dona ben pentinada?
vol cosa... Agafava, en aquest
estat de revolució sexual, els Amb aquests dubtes capil•lars-eròtics-sexuals,
cabells del mascle Homo ens centrarem en successius articles en els
erectus i l’excitava tant la cabellera, sense perdre de vista la seva pentinats a través del temps i en la seva rela-
com sabia estirant-li «pedra», que creixia i creixia al mateix ritme ció directa amb aquestes brillantors que tan bé
que avançava metres mentre era arrossegat ens cauen després de fotre un bon clau.
per la femella. D’aquesta manera, satisfeien
el seu desequilibri sexual i la necessitat espi- Aprofitant les properes festes nadalenques,
ritual de sexe els nostres ancestres de pedra. prometem fer un exhaustiu estudi de camp.
El mascle Homo erectus també patia gatillazo Per festes, a perruqueries, esglésies… Això
(pixa-vaga). Una vegada finalitzat l’acte, amb- promet perquè: qui no coneix el tòpic de la
dós sospiraven tots despentinats, una mica potència sexual del calb?
grunge ells... Aquest estil més endavant es
denominaria estilisme agropunk. La dona de
pedra reflexionava i no estava convençuda
que la seva parella de coit fos la pedra que
havia somiat. Potser una mica més arreglat...
Textos: Atòmics Girls & Jota Machado
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
*
 CULTURA L’HIPERBÒLIC/89
22 GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM AGENDA GENER11

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES
Jane Eyre Un món feliç
Charlotte Brönte Aldous Huxley
La Butxaca La Butxaca
11’95 € 7’95 €
504 pàgines 256 pàgines

Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afron- Un món feliç (1932) és una de les novel•les de ci-
tar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota ència ficció més celebrades del segle xx. Publicada
la tutela de la seva rica i malèvola tieta Reed, i anys en una època en què ja emergien els grans règims
després sota el règim opressiu de l’orfenat Lowood, totalitaris que havien de desembocar en la Segona
on passarà de ser una nena estoica, maltractada i Guerra Mundial, la història d’Huxley ens convida a
abnegada a una dona intel•lectual i apassionada imaginar una societat futura en què un estat pater-
amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Esca- nalista manté els seus súbdits sota els efectes de la
pa del seu destí quan se li presenta l’oportunitat de droga del règim, un narcòtic anomenat «soma». Per
fer d’institutriu a casa de Lord Rochester. Però, les aconseguir blocs de ciutadans genèticament unifi-
coses no seran tan fàcils com semblen. cats l’Estat endega un projecte de clonació.
µµDies: A partir del 13-01-2011 µµDies: 17-01-2011
«El bosc», Nouvelle Vague
PEL.LÍCULES de Daniela Feixas Concert
Teatre Palau de la Musica Catalana
BloG Hereafter Sala Beckett Sant Pere Mas Alt s/n
Elena Trapé Clint Eastwood Alegre de Dalt, 55 bis 08003 Barcelona
Oriol Puig, Martí Matt Damon, 08025 Barcelona www.palaumusica.org
Alonso, Xavier Cécile de 902 10 12 12
Ruano, Sara France, Lyndsey
Gómez, Candela Marshall, Bryce µµDies: 20-01-2011
Antón. Dallas Howard, Joanna Newson
120 minuts Jay Mohr. Concert
129 minuts Palau de la Musica Catalana
hereafter.war- Sant Pere Mas Alt s/n
nerbros.com 08003 Barcelona
www.palaumusica.org
Blog explica la història d’un grup de noies de 15 Hereafter narra la història de tres personatges que
anys, de classe mitjana-alta, amb un pla secret i un d’alguna manera han tingut contacte amb la mort.
objectiu comú: la necessitat de viure emocions fortes La cinta conta tres històries paral•leles que final-
que les distingeixi de la resta. Per a aquest treball ci- ment s’encreuen. La primera està protagonitzada µµDies: A partir del 13-01-2011
nematogràfic, Trapé es va inspirar en la notícia sobre per una periodista de la televisió francesa (Cécile de «Celebració», de Pinter
l’embaràs simultani de 17 noies menors de 16 anys France), la segona interpretada per Lyndsey Mars- Teatre
en un institut dels Estats Units l’estiu de 2008. I per hall —mare soltera que perd un dels seus dos fills Teatre Lliure
fer-ho va utilitzar material real que un grup de joves bessons—, i la tercera història, que enllaçarà les Montseny, 47 – Barcelona
catalanes ha deixat enregistrat i escrit a Internet. altres dues, la protagonitza Matt Damon. 932 18 92 51

VIDEOJOCS
µµDies: 14-01-2011
Beth
Concert
Palau de la Musica Catalana
Sant Pere Mas Alt s/n
08003 Barcelona
www.palaumusica.org

Little Big Planet 2 Deus Ex: Human Revolution µµDies: A partir del 25-01-2011
www.littlebigplanet.com/es www.deusex.com «Quadern gris»,
A través d’un conegut però renovat Popit, pots do- Juga com Adam Jensen, un especialista en segu- de Joan Ollé
nar vida als teus personatges, dirigir obres mestres retat privada que ha estat contractat per protegir Teatre
cinematogràfiques, posar controladors directament els interessos d’una de les majors corporacions Teatre Romea
als teus artefactes, connectar interruptors, microxips biotecnològiques dels Estats Units. El teu treball Hospital, 51 – Barcelona
i targetes de circuits senzills per construir caps, ve- consistirà a mantenir fora de perill els secrets de la 93 301 55 04
hicles, màquines i trencaclosques èpics. companyia.

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
µµDies: 26-01-2011
Taller sobre sexualitat
emocional i afectiva.
Trencant mites, joguines,
recursos...
Exposició
Organitza: Consell de la Joventut
de Barcelona (CJB), amb la
col·laboració de Casals de Joves de
Catalunya
Espai Jove La Fontana. Gran de
Gràcia, 190-192. Metro-L3- Fontana
HORA:19.00
Gratuït. Places limitades.Inscripcions
a www.cjb.cat/sexualitat o al 93 265
47 36, abans del 25 de gener
µµDia: 04-02-2011
Bob Marley day
Concert
Amb motiu de l’aniversari del
naixement de Bob Marley se
celebren a tot el món una sèrie de
festes.
Bikini
Diagonal,547 - Barcelona
Hora: 20.30
www.bikinibcn.com
L’HIPERBÒLIC CULTURA
µµDies: fins al 27-02-2011
Prototips de treball.
Dissenya, fabrica, prova.
Exposició
Museu Disseny Hub Barcelona
C Montcada, 12
Barcelona
932 56 23 00
µµDies: fins al 27-03-2011
Salvat-Papasseit
Exposició
Arts Santa Mònica
La Rambla, 7 - Barcelona
935 67 11 10
µµDies: 04-02-2011
Delafé y las flores azules
Concert
Palau de la Musica Catalana
Sant Pere Mas Alt s/n
08003 Barcelona
www.palaumusica.org
L’HIPERBÒLIC/89 A...Z
__________________________________ GENER 2011
23
ESCOLA
D’ESCRIPTURA
Fer net
A reveure, passi-ho bé i fins demà, si Déu vol. Si Déu vol,
corrua de lloques, perquè si fos per mi ja ens hauríem vist prou
—va mastegar entre dents, mentre desgranava un rosari de
formes millors de passar-ho bé, l’endemà. De cua d’ull i sense
deixar de fregar, les va mirar allunyar-se ben estarrufades,
revingudes de tant remullar les intimitats del barri al safareig.
Va agafar el picador i va descarregar-lo amb ràbia contra el
manyoc de roba que tenia entre mans. Mentre l’estovava de
valent, l’espinada li cruixia amb l’empremta d’uns altres cops.
Amb un gest rutinari, es va eixugar l’ombra del rostre i va
arromangar-se decidida a fer net.
La Conxa odiava el ritual de la bugada. Les devotes del Sant
Murmuri, però, se’n sabien tota la litúrgia i l’oficiaven amb delec-
tança cada matí: traginar el cove de roba bruta carrer Cadena
amunt fent prou enrenou; remoure l’aigua del safareig fins a fer-
la bullir; destriar els draps amb lleugeresa: els que volien una
ensabonada i una bona raspallada, a una pila; els que se n’ana-
ven de dret al picador, a una altra, i, finalment, estendre’ls tots
plegats al sol. Quan va arribar aquell matí al rentador, eren les
seves interioritats les que estaven exposades a la llum pública.
Amanda Bassa Gonzàlez
Primer premi del certamen literari DISTRICTE V
- 2010 (6a edició) en la categoria de Microrelats.
Amanda Bassa Gonzàlez (Mataró, 1979) és lli-
cenciada en Periodisme a la Universitat Autòno-
ma de Barcelona i, des de 2004, coordina el pro-
grama “Infos Idiomes” de Barcelona Televisió.
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08
www.campusdescriptura.com