Número 90 (segona època) ········· gener de 2010

L’ESGLÉSIA DE JESÚS

Actualment, no és fàcil d'orientar-nos en l'entrellatreligiós que tenim a Catalunya. A la realitat de lesreligions orientals, que s'han fet presents a casanostra, s'hi afegeix el pluralisme cristià, que s'haagreujat amb l'arribada d'immigrants dels païsosamericans de parla castellana i d'esglésies i grupssectaris que ens venen dels EUA. El fet que aquestsnou vinguts siguin molt nombrosos està donant unnou rostre al protestantisme català, que ens obliga aautodefinir-nos. No tots els que es diuen protestantstenen denominació d'origen i és preocupant que, demica en mica, i pel seu pes demogràfic i “evangelisme”agressiu, vagin ocupant el lloc de les esglésiestradicionals. Manifestacions que s'han produït a favor de la família i concentracions per pregar per Espanya,

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat

RESSÒ DE “PEDRES VIVENTS”

Edita:

Parròquia de Sant Medir

Tirada:

500 exemplars

Consell de redacció:

Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.

Maquetació:

Ramon Marin

Disseny:

Oleguer ForcadesSegons els mesuradors de la web de la nostrarevista ens informem que hem superat les 5000lectures només per Internet i que, d’algunsnúmeros, l’han descarregat més de 300 persones per la xarxa. És una bona notícia. Satisfactòria però, a la vegada, inquietant per la responsabilitatque, per la nostra part, això implica davantl’anonimat de les persones interessades per lanostra publicació, amb les quals ens agradariasaber què és el que esperen de la nostra publicació,i, especialment, sobre les seves discrepàncies quemolt ens plauria que ens les féssiu arribar pel mitjàque sigui.Creiem, doncs, que davant d’aquesta notícia calfer algunes precisions sobre les intencionsassumides, des del dia de la represa de la segonaèpoca, pel nostre mitjà informatiu de la nostracomunitat, no tant sols com un comunicat internsinó com una informació de cara a l’exterior comun indicatiu que Sant Medir és una comunitat queintenta viure amb tensió evangèlica la “bonanotícia” que fem extensiva a totes les personesque formen el teixit humà del nostre barri.Per sobre de tot insistim, una vegada més, queestem al servei de les persones valorades des del’Evangeli, tal com té establert l’ideari de la nostracomunitat. Per tant, ens farem ressò recusant totallò que menyspreï el valor i la dignitat dequalsevol ser humà, sigui quin sigui el seu sexe ola seva raça. Mai, però, serà intenció nostra fer atacs personals, però sí denunciar lesconseqüències que se’n derivin de les conductes iopinions siguin els responsables que siguin de lesmateixes i contradiguin el nostre Ideari.Per tant, considerem que és responsabilitat de lanostra publicació assumir les veus dels qui sónsilenciats siguin quins siguin els mitjans per fer-ho. Les veus d’aquells que no tenen els mitjansoportuns per proclamar la seva humanitatultratjada. Proclamar tota situació d’injustícia quevagi en contra dels éssers més dèbils idesprotegits. En resum, estarem en contra delsimpediments a la instauració del Regne de Déu, proclamat des de l’Evangeli.Malgrat tot som humils i entenem que, tal vegada,la nostra manera d’expressar-nos, en algunaocasió, no sigui prou intel·ligible i que algú el pugui contradir la seva respectable opinió. Si hasigut així, demanem disculpes, però sapigueu quela nostra tasca estarà sempre al servei dels mésdèbils i indefensos i, en definitiva, a la recercad’una societat més humana i més justa tal comJesús va proclamar insistentment tant de paraulacom amb les seves obres .A la nostra revista hi tenen cabuda també -comhaureu pogut comprovar en cada número- notíciesde tots els grups que integren la nostra comunitat itambé de les que afecten el nostre barri del queformem part indissolublement integrada,reivindicant, per tant, el dret a una laïcitat en laque, agermanadament, convisquin expressions dellibertat humana.I, finalment, volem proclamar la nostra fidelitat ala llum d’esperança que, aquest farà cinquantaanys, va irradiar el Concili Vaticà II que, per nosaltres i malgrat els continuats intentsd’esborrar-lo, continua essent orientació permanent de la nostra comunitat i del contingutde la nostra revista.Ramon Freixas

han tingut el seu origen en aquests grups d'esglésies,més o menys recolzades o tolerades, per les esglésies iinstitucions de sempre, algunes de les quals tambéhan sofert un procés de canvi cap el fonamentalismereligiós, influïdes per la dreta religiosa nord-americana. La FEREDE no ens és en aquest casd'ajuda, ja que ens agrupa a tots i, per la seva pròpianormativa, està limitada al manteniment de lesrelacions amb l'Estat i la promoció de la llibertatreligiosa.Enmig d'aquest batibull ens cal situar l'EsglésiaEvangèlica de Catalunya, la nostra església. Es tractad'un petit grup de comunitats, situades especialment aBarcelona i rodalia, que representen el protestantismehistòric, essent hereves de les tradicions luterana, presbiteriana i metodista. És l'Església protestant mésantiga de Barcelona. La seva primera comunitat (laque es reuneix al carrer Aragó, 51) va celebrar el primer culte a la ciutat comtal el 1r de gener de 1869.La comunitat del carrer Tallers es va constituir el 1r desetembre de 1871. I així les del Clot, Poble Nou, Rubí,etc.Aquestes comunitats es van mantenir tot al llarg demés de 130 anys suportant tota mena de situacionsadverses, assetjades per una església catòlicareaccionària i polititzada que volia mantenir, per damunt de tot, la unitat religiosa d'Espanya. Ambl'excepció de curts espais de temps -les duesrepúbliques- va viure en la clandestinitat i va sofrir larepresàlia de les dretes religioses en el poder. Elfranquisme va ser una època nefasta en la que ens vatocar tenir els temples tancats, els cultes prohibits i ser vilipendiats per les institucions estatals.Tot això forma part de la nostra tradició i és unfonament històric a partir del qual ens cal anar endavant i evolucionar vers formes de vida iconvivència d'acord amb el temps actual. Si en els primers decennis vam viure en la resistència i lacontrovèrsia amb el catolicisme, posant en evidènciales diferències doctrinals, en el curs dels anys hemaprès a conviure i trobar camins d'apropament, ques'avé molt poc amb actituds sectàries que es donensovint a casa nostra.L'Església Evangèlica de Catalunya és una esglésiaoberta i liberal, en la que tots hi són benvinguts.Mantenim les doctrines fonamentals del protestantisme, però sempre en contínua revisió. Nofem cap mena de discriminació envers les persones.Cadascú és personalment responsable davant Déu i ésa Ell a qui tots haurem de donar comptes. No tenimdogmes inamovibles ni participem d'un pensamentúnic. Tal com deia John Wesley, el fundador delmetodisme: “Pensem i deixem pensar”.Som seguidors de Jesús de Natzaret i la nostra únicaautoritat és Ell, Jesús, tal i com el podem entendre a partir de les Escriptures. Això fa que tinguem unamentalitat ecumènica. Ningú no té la veritat absoluta. Només Ell. Tots nosaltres som aprenents, homes idones a la recerca de la veritat del món i de la vida, i enels resultats d'aquesta recerca ens respectem els unsals altres. A ningú no volem jutjar, ni a ningú no tenim per enemic. Si diferim dels conservadors i elsfonamentalistes, això no vol dir que no els respectem.Són camins diferents, però hauríem de coincidir enl'amor que ens hem de tenir els uns als altres.El sectarisme i les actituds sectàries que es donen acasa nostra tenen els dies comptats. Poden sobreviureen un temps en el que la raó queda ofuscada pelfanatisme. Però a la llarga, no tenen futur. Finalment,triomfarà la llum i , amb ella, la Veritat.Enric Capó pastor protestant

(Ve de la pàgina 1)

L’ESGLÉSIA DE JESÚS

Finalment, triomfaràla llum i, amb ella,la Veritat”