Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
L_HUMANISME_RELIGIOS

L_HUMANISME_RELIGIOS

Ratings: (0)|Views: 290|Likes:
Article publicat a Dialogal (N. 32, 2009) sobre l'humanisme religiós
Article publicat a Dialogal (N. 32, 2009) sobre l'humanisme religiós

More info:

Categories:Types, Research, History
Published by: Jaume De Marcos Andreu on Jan 22, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/22/2011

pdf

text

original

 
L'HUMANISME RELIGIÓS,una religió per als que no creuen
Per Jaume de MarcosQuan alguns autobusos de la ciutat de Barcelona van mostrar un anunci amb aquest text:
"Déu noexisteix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida" 
, va ressorgir la vella polèmica: "ateus" contra"creients". L'enfrontament, un cop més, semblava clar, els bàndols estaven ben definits, i cadascúsabia on situar-se. Però gairebé mai les coses són tan simples com poden semblar a primera vista.La cultura catalana, fortament influïda per la tradició francesa de la
laïcité
, ha identificatgeneralment l'ateisme amb el rebuig de tot sentiment i pràctica religiosos, com si fossin dos àmbitsoposats i fins i tot incompatibles. Davant la religió, principalment la cristiana, que és percebudacom a font de superstició, ignorància i repressió ideològica i moral, la raó i la ciència es presentencom a referències fiables de coneixement, que garanteixen el desenvolupament i el progrés humà,així com l'alliberament individual i social. La desaparició de la religió, o com a mínim la sevareducció a la irrellevància, es considera part integrant i necessària d'aquest procés alliberador.En canvi, dintre de l'àmbit cultural d'Occident, l'ateisme o l'agnosticisme i la religió no sempre hanestat separats i oposats. En el món anglosaxó i, en una escala menor, també en el germànic i nòrdic,s'han desenvolupat expressions de tipus religiós que no inclouen, entre les seves creences i principisfonamentals, cap idea d'un déu creador ni tanmateix cap entitat o categoria sobrenatural, sinó ques'han centrat en la vida i, particularment, l'experiència humana, com a font d'inspiració i reverència.Aquestes expressions occidentals no teistes són conegudes, especialment a Estats Units i altres països de cultura anglosaxona, com a Humanisme o, més concretament, Humanisme religiós.Parlant d'Humanisme religiós cal, per una banda, distingir-lo de l'"humanisme cristià" que va tenir rellevància a nivell filosòfic i teològic a mitjans del segle XX. Tampoc no parlem de l’humanismeclàssic, identificat amb el Renaixement, i que va tenir figures tan destacades com Erasme deRotterdam i Thomas More, entre d'altres: tot i que els humanistes religiosos moderns se sentirien ben representats per alguns dels humanistes clàssics, el seu enfocament del fenomen religiós i laseva interpretació del valor de la ciència i el coneixement són força diferents. Finalment, i gairebéde forma anecdòtica, cal aclarir que l'Humanisme religiós tampoc no té gairebé res a veure amb elsmal anomenats "humanistes" seguidors del profeta argentí Silo, un grup proper als postulats de la
 New Age
que sovint ha manllevat paraules d'altres corrents de pensament per donar nom a les sevesassociacions per tal d’amagar la veritable identitat del grup, com ara el "Partit Humanista" (que s’ha presentat a nombrosos processos electorals a Catalunya sense cap èxit) o "els Verds Ecologistes".
 Antecedents històrics
Els antecedents dels humanistes religiosos moderns són el corrent teològic anomenat "deisme". Elsdeistes, que estaven fortament influenciats pel racionalisme de la Il·lustració i van tenir un paper molt destacat a les revolucions francesa i nord-americana de finals del segle XVIII, pensaven que potser hi havia un Déu que havia creat el món, però després se'n va desentendre (convertint-se en un
deus otiosus
, un déu passiu i indiferent), i ara el món i la societat funcionen segons les seves pròpies
 
dinàmiques i regles internes. Òbviament, un déu així desperta molt poc interès i cap afecte, igeneracions posteriors ja en van prescindir definitivament.L'esperit expansiu i optimista del segle XIX, quan les potències europees van estendre el seucolonialisme per tot el món i la Revolució Industrial generava una allau de nous avanços idescobriments tècnics i científics, van esperonar els corrents de pensament que volien untrencament definitiu amb la tradició religiosa i amb la influència de l'Església a la societat i lamoral. La publicació del llibre
 L'origen de les espècies
, de Charles Darwin, va representar un factor crucial en aquesta lluita entre el racionalisme il·lustrat i modernitzador enfront d'unes institucionsreligioses que molts veien com a caduques. Tanmateix, el caràcter revolucionari de lesinvestigacions de Darwin, que posaven en qüestió l'origen de la vida i de l'ésser humà defensat a laBíblia proclamat des dels púlpits, no només va promoure el desenvolupament de l'ateisme il'agnosticisme moderns, sinó que va portar moltes persones de fe a qüestionar les bases de les sevescreences i a cercar noves respostes que, essent fidels a l'esperit de la seva tradició religiosa, haviende reformular-la i reinterpretar-la segons els més recents descobriments científics i un creixent desigde fer una religió d'aquest món i per a aquest món.Així fou com, a la segona meitat del segle XIX i al començament del XX, van aparèixer algunsmoviments de reforma dintre del cristianisme i del judaisme, que volien posar l’èmfasi en l’ètica il'acció humanitària, sovint amb un tarannà reformador i progressista, i si no rebutjant totalment, sideixant cada cop més al marge les doctrines i els dogmes heretats del passat. Un dels primersexemples d'aquests moviments renovadors va ser el que va impulsar el Felix Adler (1851-1933),descendent d'una família de rabins alemanys que havien emigrat als Estats Units, fundant la
Societat per a una Cultura Ètica
el 1876 a Nova York. Aquesta va ser la comunitat inicial d'unmoviment que aviat s'estendria per bona part d'Estats Units. Els seus principis es basaven en una preocupació per l'home i el seu desenvolupament ètic i moral, on la religió tenia cada cop menysrellevància. Tot i que la majoria dels seus membres eren jueus al principi, aviat va atreure gentd'altres religions, i també lliurepensadors i ateus. La Societat combinava l'acció benèfica ambtrobades setmanals semblants a les celebracions religioses, però on la lloança a Déu era substituïda per qüestions de tipus moral i humanitari. Amb el pas del temps, també van incloure casaments,funerals, i altres rituals a les seves celebracions. Avui dia, la Societat per a una Cultura Èticacontinua la seva existència, amb més de 4.000 membres actius, principalment a Estats Units peròtambé a Canadà i altres països. El seu lema és:
"El lloc on la gent es reuneix per cercar el més Elevat és sòl sagrat." 
Tanmateix, els primers "humanistes religiosos" (encara no eren coneguts amb aquest nom) nonomés van formar societats específiques per promoure el seu pensament i la seva acció social, sinóque també van tenir una presència cada cop més rellevant a institucions religioses ja existents.D'acord al tarannà renovador i progressista de molts d'aquells lliurepensadors religiosos, on vantrobar una millor acollida va ser a les esglésies protestants més liberals i pluralistes. Va ser enalgunes d'aquestes denominacions, i particularment entre els unitaris (partidaris d'una interpretacióracionalista i modernista de la Bíblia, que els portava a rebutjar la Trinitat i altres dogmes), i enmenor proporció també entre els quàquers i els universalistes, on els humanistes religiosos vantrobar un espai adient per a promoure els seus postulats.
 
El Manifest Humanista
El moviment, doncs, anava avançant i difonent-se, tant aassociacions "ètiques" que en la pràctica vorejavenl'aspecte religiós, com a esglésies de caire liberal on elsseus principis reformadors eren benvinguts per unafeligresia oberta a les noves idees i a l'avanç científic iracional. De tota manera, els mancava un text, unareferència comuna pública que poguessin fer servir coma base pel desenvolupament de les seves ideesfilosòfiques i religioses i que els donés una identitatespecífica. Així va ser com un grup de lliurepensadors iracionalistes ètics, alguns dels quals eren ministresreligiosos (en la seva majoria, de l'Església unitària nord-americana), mentre que la resta eren professorsuniversitaris i intel·lectuals (el més conegutmundialment era possiblement el filòsof i educador JohnDewey), van elaborar un document amb una llista dequinze punts que consideraven com a elements bàsics icomuns del seu pensament. Així va aparèixer el que vananomenar 
"Manifest Humanista" 
, publicat l'any 1933 ique des d'aleshores va assolir una àmplia difusió, principalment als països de parla anglesa. Una de lesconseqüències a llarg termini va ser l’articulació d’unmoviment humanista internacional plural però coherent,que culminà amb la creació de la Unió Humanista i ÈticaInternacional (
 International Humanist and Ethical Union
, o IHEU), fundada a Amsterdam el 1952.Els principis de reforma de la religió presents als inicisdel moviment apareixien reflectits a la introducció delManifest:
“Ha arribat el moment de reconèixer els canvisradicals a les creences religioses que hi ha hagut al món modern. Ha passat el temps de fer  simples revisions d'actituds tradicionals. Laciència i el canvi econòmic han trencat les vellescreences. Les religions de tot el món tenen ara lanecessitat d'afrontar les noves condicionscreades per l'enorme creixement del coneixement i l'experiència. A tots els àmbits de l'activitat humana, el moviment vital avança en la direcciód'un humanisme franc i explícit.”
Aquesta declaració va ser actualitzada posteriorment en duesocasions: al 1973, és a dir, 40 anys després de la publicació del primer manifest, i un altre cop al 2003. En aquests documentsmés recents hi ha una sensibilitat més gran que al documentoriginal sobre les dones, així com una presència més importantdel pensament ecologista. El contingut de tipus explícitamentreligiós, en canvi, ha anat minvant.El
Manifest Humanista
de 1933enumerava els punts fonamentals delmoviment humanista. Aquests sónels més importants:
L’univers és autosubsistent ino creat, i tot evoluciona enun procés continu
Cal rebutjar tot dualismeentre cos i ment
La religió consisteix en lesaccions, propòsits iexperiències significatives per a l’ésser humà. Inclou eltreball, l’art, la ciència, lafilosofia, l’amor, l’amistat il’oci
 No es pot, per tant, mantenir la distinció entre sagrat isecular 
L’objectiu de l’humanismeés una societat lliure iuniversal on la gent cooperide forma voluntària iintel·ligent per al bé comú.

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->