Thais CIRURGIA

16.12.04 Dr. Alastrue

Que tal todos!! Os tengo que explicar que de esta clase tengo mucha información, demasiada!!
Es decir, el profe comentó que la comi del año pasado estaba corregida por él y que ya
bastaba, pero al verla he visto que faltaba bastante información que el en clase había dado y
que no aparecía!! Así que al copiar-pegar (en catalán) he añadido comentarios de
transparencias que están en castellano. Estéticamente quizás quedi lleig, pero al fin y al cabo
es lo mismo una lengua que la otra mientras se entienda.
Ah! Otra cosa, la última parte de clase de mal de muntanya etc... no la explicó pero dijo que si
entraba, así que he puesto lo del año pasado. En el power point tb incluyó una parte sobre
trekking para los amantes de montanya que puede ser interesante pero que no entra para
examen. Así que dejaré un disket con esa parte en clase para que quien lo quiera se lo pueda
imprimir, después de todo esto, empezamos...

Barotrauma

Les lesions per barotrauma han presentat un gran auge en les últimes dècades,
com a conseqüència de l'increment d'atemptats terroristes en què s'empra la
detonació d'una bomba per cometre l'acte terrorista.
Lesions produïdes per EFECTE EXPLOSIU:
BLAST Injury = LESIÓ per bufat
DEF: són els canvis traumàtics produïts pels canvis bruscos de pressió derivats
d'una explosió.
Explosió: és un alliberament d'energia de forma sobtada que dóna lloc a una
esfera expansiva d'alta pressió amb característiques diferents segons el mitjà
pel qual es difon:
- Sòlid
- Líquid
- Gasós

MECANISME DE LA LESIÓ
- Les lesions per barotrauma corresponen a les lesions sofertes per l'ona
expansiva procedent d'una detonació. L'ona expansiva és una elevació brusca
de la pressió atmosfèrica. En una explosió una gran quantitat de material sòlid
és transformat en gas, desenvolupant una ona de xoc mecànica, amb tres
components ben diferenciats:
- Elevació brusca (1)
- Petit descens (2)
- Moviment massiu d'aire (3)
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

EL FRONT D'ONA es redueix de forma proporcional al cub de la distància des

de l'origen
LA FONT EXPLOSIVA pot ser:
1 - mecànica
2 - elèctrica
3 - química ....

GRAVETAT DE LES LESIONS

La gravetat de les lesions depèn de diversos factors:
- La intensitat
- La durada de l'ona
- El lloc on es produeix:
- Medi: aire o aigua: A l'aigua són més greus a més distància. Es transmet
millor la pressió.
- Llocs oberts o tancats. En llocs tancats es multipliquen els efectes
pel "rebot":

Les lesions primàries per barotrauma són més freqüents, amb major incidència
de barotrauma respiratori.
- Les cremades són més extenses.

LESIONS PRODUÏDES
Clàssicament, les lesions es classifiquen en primàries, secundàries i terciàries

LESIONS PRIMÀRIES
Les lesions primàries es produeixen com a resultat de l'ona de pressió
mitjançant tres mecanismes físics:
• La desfragmentació tissular ("spalling"), que succeeix quan l'ona explosiva
es troba amb un mitjà de densitats heterogènies, creant turbulències, de
manera que el mitjà més dens és dirigit contra el medi menys dens. Produeix la
destrucció física de la superfície d'un material dens (paret alveolar, paret
gastrointestinal) quan les ones de pressió es transformen en ones de tensió en
passar a un medi menys dens. Aquest efecte és responsable del trencament i
esquinçament de les parets dels alvèols i de l'aparell gastrointestinal,
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

ocasionant hemorràgia i edema.

• La Implosió ("implosion") que succeeix quan l'ona de pressió travessa òrgans
que contenen aire, produint fenòmens de compressió i descompressió
ràpides. Immediatament, l'expansió del gas desencadena petites explosions
secundàries, com un fenomen de rebot després del pas de l'ona expansiva.
• * La Inèrcia ("Inertia") es produeix per l'esquinç com a conseqüència del
moviment de teixits de diferent densitat a diferents velocitats. En el pulmó
succeeix amb les diferents acceleracions que pateix el teixit alveolar de baixa
densitat i les estructures hilars més denses.

Per tant, les lesions primàries les pateixen, fonamentalment, els òrgans que
contenen aire:

- Timpà
- Pulmó
- Aparell gastrointestinal
- Trauma múscul-esquelètic i del SNC

LESIONS SECUNDÀRIES
Són les lesions produïdes pel llançament de metralla i
projectils. Consisteixen fonamentalment en traumatismes tancats i oberts.

LESIONS TERCIÀRIES
Pel moviment del cos a l’impactar contra el terra, parets, vehicles ..., quan
és desplaçat per l'ona expansiva.

FISIOPATOLOGIA
Depèn del mitjà de conducció:
• ÀREA
• AIGUA
• SÒLID

Blust injury: lesió per buf

Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

1. Aire
Situeu-vos...aneu pel carrer i teniu la desafortunada experiència d’estar en
l’escena d’un atemptat terrorista...
Una bomba provoca primer una ona expansiva, hi ha un moviment d’una
massa d’aire en totes les direccions.
L’epicentre (punt de màxima intensitat, màxima capacitat de lesió de l’aire) està
a 6 m de radi del punt de detonació (pregunta d’examen!), i la ona de pressió
avança a la velocitat del so.
Sempre després de l’ona expansiva ve una ona de pressió negativa que
provocarà un moviment de succió.

 Tot això provoca lesions òssies, vasculars i de vísceres massisses.

 Què heu de fer? : tirar-vos al terra de boca terrosa i no us mogueu!!

2. Aigua
Si per una desafortunada casualitat de la vida estiguéssiu nedant a la platja i a
prop hi hagués un submarí que llença una bomba... què passarà?

A l’aigua passa el mateix però hi ha un menor moviment de massa d’aire,

perquè al fons marí hi ha una major inèrcia i l’ona de pressió cau més
lentament però, compte!! Progressarà a més distància, ara l’epicentre és de
24m!!.
Tot i això no es transmetrà a l’aire a l’arribar a la superfície, sinó que es
reflecteix, però qualsevol objecte que estigui a la superfície serà projectat.

 Què fer? Si tens la inquietant sensació de què alguna cosa s’acosta mentre
estàs nedant , fes el mort cap amunt o posa’t a nedar d’esquena (si pots arribar
a sortir de l’aigua millor ;)). Per què? Perquè si nedeu de boca terrosa l’ona de
P pot fer explotar els budells i les vísceres buides. S’ha d’encarar a l’ona
expansiva la part més dura del nostre cos que és l’esquena. Acabareu amb
fractures i blaus, però sempre serà millor que una explosió de vísceres, no?
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Factors determinants de les lesions en el blust injury (exàmen!!)

 Potència de l’explosió
 Distància 6m aire / 24m aigua
 Postura i exposició (precaucions)
 Components sòlids del blust sòlid1

Tipus de blust:

Generalitzat
Provoca la mort, a vegades sense lesió externa. Hi ha hemorràgies
capil·lars, esclat dels alvèols, queden dilatats amb sang. A això se li afegeix
que hi ha inhalació de CO2, pols, etc.

Pulmonar
Constant en supervivents. Les costelles es claven als lòbuls inferiors
pulmonars i produeix hemorràgies. Augmenta la P intrapulmonar amb la
glotis tancada per reflexe, produeix lesió de membranes (distress). El
tractament és ventilar, O2, corticoides...

Abdominal
Dolor, defensa, sagnat HDA, HDB2, hemorràgies capil·lars difuses,
perforacions, pneumoperitoneu.

Cerebral
Pèrdua momentània del coneixement. Després cefalea, ansietat, no hi ha
focus o pot haver hematoma subdural.

Auditiu

1
es refereix a la metralla o allò que et pugui impactar...

2
HDA: hemorragia digestiva alta; HDB: hemorragia digestiva baixa.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Trencament del timpà. Si hi ha dubtes explorar si hi ha dolor i acúfens.

RESPUESTA DE L’ORGANISME AL BAROTRAUMA.

RESPOSTA CARDIOVASCULAR
Presenta dues fases
1 º: en qüestió de segons
Shock cardiogènic amb hipotensió severa amb bradicàrdia amb pressió venosa
i resistències sistèmiques mantingudes.
Es postula la participació d'una hiperactivitat parasimpàtica.
2 º: en 2 o 3 hores
Hipotensió, baixa despesa i descens de la fracció d'ejecció, però mantenint
freqüència cardíaca i resistències sistèmiques. Intervenen hipovolèmia,
isquèmia miocàrdica per hipòxia (lesió pulmonar), cor pulmonale agut ...

RESPOSTA METABÒLICA
Activació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal amb alliberament de citocines.
- Catabolisme proteic accelerat.
- Participació de citocines, tromboxans i leucotriens.

ÒRGANS AFECTATS:

OÏDA
L'òrgan més freqüentment lesionat i s’ha d’explorar de forma rutinària.
Consisteix en la perforació del timpà. Curen espontàniament, la majoria.

PULMÓ
Hi ha diverses lesions que afecten els pulmons:
- Esquinços (desgarraments) mecànics dels teixits: espais alveolars
enfisematosa i hemorràgics, embòlies gasoses sistèmiques (fístules
alveolopulmonares).
- Laceració pulmonar per desplaçament.
- Esquinços del parènquima per inèrcia.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

- Sagnat, broncoespasme, disminució del surfactant, etc.

- En el parènquima pulmonar succeeixen canvis com a conseqüència del
traumatisme de l'ona expansiva. Es presenta una hemorràgia intersticial que
desencadena un edema i reacció inflamatòria. Posteriorment es diposita la
fibrina. Abans es coneixia aquest fenomen com la hepatizació pulmonar.

CLÍNICA
- Hipoxèmia i hipercàpnia.
- A l'exploració es pot trobar taquipnea, roncus i sibilàncies, hemoptisi, etc.
- Pot manifestar-se fins 24-48 hores post-explosió.

DIAGNÒSTIC
- A la TAC i radiografies de tòrax es poden observar imatges de consolidacions
i infiltrats en ales de papallona.

EVOLUCIÓ
- Els que sobreviuen queden amb un patró residual del que es recuperen
completament al cap d’un any.

GASTROINTESTINAL
A la paret intestinal es produeixen progressivament l'edema, l'hemorràgia i la
perforació, depenent de la intensitat.
Està descrit l'aparició de neumoperitoneu procedent de la perforació d'una
víscera buida de l'abdomen o d'una lesió toràcica.
Poden produir un quadre d'abdomen agut retardat, perquè les lesions
evolucionen en diverses hores o dies fins que s'acaben perforant.

AMPUTACIÓ TRAUMÀTICA DE MEMBRES

- Es produeixen com a conseqüència de lesions primàries o secundàries
LESIONS DEL SNC
- Estan descrites l'apatia, la letargia, la distonia psicomotora, les convulsions i
les paràlisi.

Tractament del blust injury

Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

ATENCIÓ INICIAL AL LLOC DEL SINISTRE

- Les víctimes que pateixin amputacions i no presentin signes vitals s'han de
considerar inicialment com morts, a menys que mostrin algun tipus de
moviment.
- Les víctimes que no respiren obertament, sense polsos palpables i pupil·les
midriàtiques s’han de considerar mortes.
- El control de la via aèria i de la columna cervical són els dos pilars
fonamentals per salvar el major nombre de víctimes.
Classificarem als pacients per colors segons la urgència de les lesions.

ORGANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ
Fase caòtica:
- Són els primers 15-25 minuts fins que algú dirigeix l'atenció a les víctimes.
- Els menys afectats arriben a l'hospital i poden sobresaturats. Els més lleus
són els que arriben abans als hospitals.

Fase de reorganització
- Dura uns 60 minuts i és la fase més important.
- Ha de ser dirigida per una persona que s'encarregarà de l'enviament de
pacients a centres hospitalaris.
- Especial vigilància mereixen els pacients considerats inicialment lleus que
poden presentar deteriorament progressiu de la funció respiratòria.

Fase de supervisió
- Dura aproximadament tres hores i consisteix en el rastreig suficient de la zona
afectada.

Fase tardana
- Dura 1 o 2 dies, i sempre s'ha de tenir en compte la possibilitat de nova
explosió

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA
- S'ha de classificar les lesions en no urgents i urgents.
No urgent
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

- Trencament timpànica i cossos estranys oculars.

- Es poden ingressar i diagnosticar tardanament si hi ha col.lapse en la
urgència.
Urgent
- Suport vital avançat.
- Els pacients que no s'estabilitzen necessiten cirurgia, tot i que no sol tenir
sentit practicar una toracotomia en la sala d'urgència.
- En pacients estables, s'han d’esgotar abans totes les mesures diagnòstiques:
ecografia, TAC.
- No s'han d'oblidar les lesions tardanes pulmonars i abdominals.

Blust nuclear

Blust produït per bombes nuclears. Respecte el blust aeri i aquàtic hi ha

diferències qualitatives i quantitatives!!. Comencem...

Una bomba nuclear produeix una sèrie d’efectes:

 Efecte luminós i tèrmic

 Efecte electromagnètic i radioactiu
 Hivern nuclear
Diferències quantitatives:
Concepte de Megaton (Mt): 1 Mt és (atenció!) l’equivalent a 70 bombes
d’Hiroshima!!. Per que us feu una petita idea, existeixen bombes de 100 a 170
megatons!!!!!

Diferències qualitatives:
Explosió nuclear
Anant per parts... recordeu la forma de la bomba nuclear, com un bolet.

1- Primer, té lloc l’ona luminosa / tèrmica: està formada per radiacions

ultraviolada i infraroja. Aquesta ona vaporitza, fon i crema tot el que es
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

troba al seu voltant a un radi de 10 Km. Ja seria suficient per matar-te.

Si veus la llum, et quedes cec.

2- Després ve la ona expansiva: produeix blust injury, mata tot el que es

troba als 5 Km de radi. Produeix blust sòlid (mobilitza objectes).

3- Seguidament, ve la fase d’efecte elèctric progressiu intens: produeix una

sobretensió, interomp la corrent elèctrica: tot deixa de funcionar: la llum,
els electrodomèstics, el telèfon, el mòbil... Tot en un radi de 10 Km. (no
pots demanar ajuda :’( ).

4- Després ve una dosi de radiació de neutrons i raigs gamma que

comença a actuar sobre l’individu: lesiona les membranes, cervell i el
pulmó i actua sobre la capacitatreproductora cel·lular de la medul·la
òssia (leucèmia), la pell i les gònades (teixits proliferatius).

5- El bolet es dirigeix cap a l’atmosfera, arribant fins a l’estratosfera,

troposfera i d’aquí retorna a l’escorça terrestre en forma de pluja
radioactiva que cau lentament amb pols nuclear (1 megaton aixecaria
50000 tones de pols nuclear!). O sigui, que quan et penses que has sobreviscut
a la detonació, efectes luminosos, elèctrics, etc (impossible!!!)... tens una “dutxa”
d’electrons actuant a 80 Km de radi.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

1 Megaton..............dosis letales en un área de 2000 km2

Letales varias semanas, nocivo durante años
LLUVIA RADIACTIVA : 80 KM semanas dura meses
600 Rads .............vómitos, diarreas, anorexia, fiebre
mueren la mayoría en días
600-400 Rads...... 72 h pero inmunodeficiencias
gastrointestinales / infección quemaduras
90% mueren
Menos 400 Rads..............50% altera
hematopoyesis, cancer. Gametos, ....

Si després de tot això encara quedés algú que és “l’escollit” per sobreviure a tot això, es trobarà
amb la següent fase que és l’hivern nuclear

Hivern nuclear
És la destrucció de la capa d’ozó de l’estratosfera. La temperatura del planeta
comença a baixar. El primer dia estaríem a 0ºC, el 2on a –3ºC... les plantes no
sobreviuen a la congelació del planeta, disminueix la fotosíntesi, per tant la
terra perd els seus “pulmons”, cau l’O2 en picat.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Temperatura global actualment

Temperatura global 2 dies després de començar la guerra

Temperatura global 10 dies després de començar la guerra

Si no t’ha matat ni l’efecte luminós, ni el tèrmic, ni l’esclat, ni la leucèmia... es trobes en un món

congelat on no existeix cap tipus de refugi per guarir-se, cap congènere a qui demanar ajuda ni
cap forma de vida per poder alimentar-te, és a dir, et mors de gana i congelat. FIN DEL
MUNDO.

HIPERBARISMES / HIPOBARISMES3

3
d’aquest tema en podeu trobar a partir de la pàg. 3025 del Farreras, 14ª edició
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

L’home necessita un entorn estable, unes condicions idònies perquè la seva

activitat fisiològica es dugui a terme de manera equilibrada. Entre d’altres

coses, necessita moure’s en un medi on la pressió atmosfèrica sigui idònia, i

aquest és al nivell del mar.

Tot i això, es poden tolerar fins a 2000 – 2500 m d’alçada i 570 mmHg de P

A partir de 50m d’alçada ja es nota el canvi de P, (es tapen les oïdes), però hi

ha una adaptació progressiva. Un canvi brusc de medi pot provocar trastorns

orgànics que moltes vegades poden ser locals (com ruptures timpàniques, etc),

lleus (mal de muntanya), o letals

Hipobarismes

L’habitabilitat normal de l’home és entre 760 – 570 mmHg de P. Quan

descendeixen les pressions l’aclimatació permet superar els canvis, però

sempre ha de ser de forma progressiva!!.

Quan parlem d’hipobarismes ens estem referint a una situació de poca P

atmosfèrica, i això afecta sobretot als excursionistes i col·lectius que viuen a

grans altituds.

Mal de muntanya

No és una malaltia, sinó una hipòxia!! (pregunta d’examen!!). Quan es puja a

grans alçades l’individu nota cansament, i malgrat l’adaptació, es va produint

hipoxèmia.

L’explicació és que a determinades alçades, la P atmosfèrica va caient i també

ho fa l’O2. El cos humà s’adapta a aquesta nova situació, però és

imprescindible donar – li un temps (o sigui, fer l’escalada en uns quants dies,

Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

no en un de sol). Si es fa un gran ascens en poc temps, no es dóna temps a

que el cos s’adapti, l’individu intenta hiperventilar perquè li falta aire ( O2)

augmenta la incursió d’O2 però no arriba als músculs, per tant disminueix la

capacitat de treball muscular, que produeix una disminució de l’exhalació de

CO2 i per tant produeix una alcalosi respiratòria.

El cos intenta compensar l’equilibri àcid – base fabricant més bicarbonat, però

el ronyó és molt lent eliminant-lo, triga molt en aclimatar-se. Seria útil

administrar un fàrmac inductor de l’excreció de bicarbonat tipus

acetazolamina, ajuda a l’adaptació.

El cor disminueix la despesa cardíaca i la FC també disminueix.

Si falta O2 el cos busca reserves augmentant la massa eritrocitària: la gent

que viu a la muntanya tenen fins a 7 milions d’eritròcits. No és bo, ja que la

sang es torna més densa i augmenta el risc de formar trombos 8el normal són

4 – 5 milions).

En l’eritròcit, a més, l’afinitat HB – O2 disminueix, de manera que cedeix més

fàcilment a l’hora d’alliberar- lo als teixits.

El cos intenta adaptar-se posant reserves enzimàtiques i metabòliques, però

l’individu no li dóna temps.

Tot i els canvis fisiològics que es produeixen per aclimatar-se, es pot produir
hipobarisme.

Mal de muntanya agut (PUNA)

Es definiria com la sensació de malestar que ocorre 48 h després d’ascendir.

La causa és la falta d’aclimatació, el fet de no estar entrenat per fer un ascens.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Manifesta amb un individu malhumorat, amb cefalees, nàusees, inapetència,

insomni, sensació de dormir malament, alteració de la conducta, ideació,
eufòria, depressió, cansament i excreció de bicarbonat a les 48 h.

El que ocorre és que s’està donant una hipòxia cerebral amb un posterior
edema que manifesta amb parestèsies i alteració de la conducta. L’individu
hiperventila i això es manifesta amb hipocapnia. Hi haurà, per tant, una
alcalosi respiratòria.

Si la situació segueix sent la mateixa (augment de la massa eritrocitària /

hipòxia) evoluciona cap a una fase maligna : edema pulmonar de les alçades.

Això manifesta amb tos, esput ferrumbós4, díspnea, estertors, febrícula, no

ingurgitació jugular, i presenta infiltrats pulmonars.

El tractament seria tornar a l’individu al campament de base, administrar O 2 i

deixar-lo en repòs. Ventilació amb hiperpressió i administració de corticoides.

Quan l’individu millora, es pot donar el que es coneix com la “síndrome de

retorn” cada cop que abandona el campament de base per tornar a fer unn
ascens pot tornar a donar la simptomatologia que l’obliga a tornar un altre cop.
El quadre clínic són: trombosis, hemorràgies retinianes, flats. El que ve a ser és
que l’individu creu haver-se recuperat però no és així, ja que si torna a abndonar el campament

tornarà a passar. S’ha d’entrenar més.

Mal de muntanya crònic: Mal de Monge

És una afecció típica de la gent que viu a grans alçades (natius com les ètnies
andines). Semblen estar aclimatats, però en realitat tenen un hipòxia cerebral
crònica, consecutiva a una baixa saturació d’oxigen i increment de la viscositat
sanguínia per poliglobúlia: tenen un hematòcrit de 60!.

4
Suposo que és així en català (herrumboso), vol dir que s’assembla a l’òxid del ferro.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

El quadre clínic correspon a cefalees, letàrgies, hipoventilació sobretot nocturna

(claudiquen, caminen poc)... arriben a 7 milions d’hematíes, pel que augmenta
el risc d’embòlia.

Hiperbarismes
Malaltia o estat fisiològic anormal atribuït a un augment de la pressió

atmosfèrica.

Qualsevol canvi de P per sobre de la P atmosfèrica normal és generalment ben

tolerada per l’individu normal. Però si l’individu no està en condicions

fisiològiques normals, pot suportar-ho malament. La descompressió ha de ser

progressiva.

L’important és que els canvis de P siguin paulatins, no bruscos, xq aquests

seràn sempre mal tolerats. A 10 m de profunditat, x ex, l’individu pot començar

a tenir dolor timpànic.

No està permès fer cap tipus d’immersió a aquelles persones que no tinguin els

sins paranassals i els timpans en bones condicions!. (ex: una persona amb

sinusitis no li està permès fer-ho)

Fer una immersió d’uns 10 m de profunditat exigeix tapar-se el nas i fer una

maniobra de Valsalva per augmentar les pressions a l’interior del timpà.

Es parla d’hiperbarismes en el context d’esportistes (submarinisme, bussos),

militars i món laboral (miners, construcció de ponts subterranis, etc).

El problema que hi ha és que estan exposats a un augment de pressió que

provoquen malalties com:
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Esclat pulmonar
Típic signe dels bussos. Aquests es submergeixen i sota l’aigua (a molta
profunditat) agafant la respiració a una pressió determinada que és la de la
superfície. (En realitat s’ha de mantenir un equilibri entre la P inspiratòria i la del
nivell on es trobin). Pot passar que a una determinada profunditat
accidentalment caigui l’O2 que estan respirant i el tornen a agafar però ara
respiren a una nova pressió, que és la de la zona on es troben submergits. Si
aquesta inspiració que han agafat la retenen i van pujant la pressió del seu
entorn canviarà, però la que porten a l’interior dels pulmons no (és més alta!) 5.
Aquesta sobrepressió fa esclatar l’alvèol, produint un alliberament d’aire que
pot produir un pneumomediastí, pneumotòrax i pas d’aire a la circulació amb
risc de produir una embòlia cerebral. Es ascensos han de ser progressius.

La clínica que dóna és un pacient confús, amb parestèsies, pot perdre la

consciència i entrar en coma.

Malaltia descompressiva
Consisteix en la formació de bombolles de N2 a l’interior de l’organisme com a
resultat d’ascensos massa ràpids a la superfície o d’immersions excessivament
perllongades. (L’aire que respirem està format d’un 20% d’O2 i 80% de N2,
aproximadament. En un bus és el mateix però comprimit). A nivell del mar el N2
de la bombona entra i surt dels pulmons sense passar pràcticament als teixits.
A mesura que va descendint, la P ambiental es fa més gran, de manera que el
N2 comença a introduir-se als teixits i es queda allà fins que la pressió
disminueix, que és quan s’inicia l’ascens. En aquestes condicions comencen a
formar-se bombolles microscòpiques que s’eliminen en l’espiració. Algunes es
queden sota la pell i produeixen petites lesions eritematoses molt pruriginoses.

Si es respecta una velocitat d’ascens l’eliminació de les bombolles és

inofensiva, però si es fa massa ràpid aquest nitrós s’expandirà, formarà una
bombolla signficativa produint una embòlia gasosa.

5
Penseu que per què es produeixi l’intercanvi gasós la P de dinre dels pulmons ha de ser
inferior a la de l’experior, no a l’inrevès.
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

Els teixits més afectats per l’èmbol són:

- Aquells que presenten una major avidesa pel nitrògen: greix, ós,
subcutani, nervis
- Ben irrigats: músculs. Produeix dolor i claudicació.

Distingim 2 tipus:
Tipus I o enf embòlica: afecta a la pell i músculs: taques a la pell i dolor muscular. En els
submarinistes afecta els braços i en els treballadors st a les cames.
Tipus II o neurològica/pulmonar: produeix sdre. Vestibular, vertigen, vòmit i paraplègia
inferior a D10.

Això no ho va explicar. Us ho poso xq ho tingueu. Si un interessa molt, doncs ja sabeu.

El tractament es basa en la recompressió del malalt, introduint-lo a la cambra

hiperbàrica, amb el cap en posició decliu per assegurar-nos que hi ha un menor
territori isquèmic i rehidratar amb aigua o sèrums.
Després s’administren antiagregants plaquetars (2 aspirines) i corticoides.

Barotrauma (lesions per canvi de presions)

Són accidents produïts per variacions de la P ambiental en aquelles cavitats del

cos humà de contingut aeri i parets poc deformables. Aquestes cavitats han de
tenir comunicació amb l’exterior per permetre l’intercanvi aeri i per tant equilibri
de pressions. Si la comunicació es tanca, durant la immersió (ja sigui ascens o
descens) hi ha un desequilibri de P entre l’interior i l’exterior de la cavitat.

Algunes de les patologies més freqüents són:

 Osteoartrosis traumàtica: el N2 es va pels líquids medul·lars. És difícil de
diferenciar de l’osteocondritis dissecant de coll (malaltia articular) o malaltia
de Koning. S’ha de fer el diagnòstic diferencial.

 Otitis per barotrauma: és important i molt freqüent, (la cavitat correspon a

l’oïda mitja, una cambra formada per parets òssies, una membrana: timpà i un orifici:
Thais CIRURGIA
16.12.04 Dr. Alastrue

trompa d’Eustaqui). Si no s’equilibra l’oïda mitja amb l’OE durant el descens

(maniobra de Valsalva), la diferència de P pot provocar la ruptura
timpànica. Durant l’ascens és a l’inrevès!! No sha de fer M de V!. Sha de
deixar que la trompa iguali les P.

A més de 150 milibars perfora la membrana timpànica, provocant dolor,

acúfens, sagnat i hipoacúsia.
El tractament: la perforació de la membrana timpànica cura en 3 setmanes. Cal
administrar antibiòtics perquè no s’infecti.

 Aerosinusitis: la mucosa que tapissa els sins està molt vascularitzada

sofreix una succió per depressió, crea un buit similar a crear un buit dintre
del si produint imflamació, edema o hemorràgia. Manifesta amb un dolor
molt intens.

 Odontàlgia: si hi ha alguna peça dental amb càries o empastes mal

obturats, pot formar-se una cavitat aèria on queda retingut i el canvi de P
produeix dolor.