Unitat 4:

ANIMALS INVERTEBRATS

Nom: Ariadna Maldonado Morenilla

Grup:1r A
Professora: Gemma Montanyà
Data: 24-11-10 (2n trimestre)
 Què és un animal?
• Són ésser vius pluricel·lulars.
• Tenen nutrició heteròtrofa.
• Tenen una capacitat extraordinària per detectar
canvis en el medi en què viuen (sensibilitat).
• Tenen capacitat per desplaçar-se.
• Estan formats per cèl·lules eucariotes
organitzades en teixits.
 CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS
• Segons l’ALIMENTACIÓ:
1) Omnívors
2) Herbívors
3) Carnívors.
• Segons el DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI:
Els ovípars es desenvolupen en ous.
Els vivípars es desenvolupen a l'úter matern.
• Segons el MEDI ON VIUEN:
Aquàtics o terrestres.
• Segons el tipus d’ESQUELET:
Invertebrats o vertebrats
• Segons la FORMA dels animals:
Sistema bilateral, simetria radial i asimètrics.
 CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL DELS ANIMALS

INVERTEBRATS VERTEBRATS

No tenen esquelet Són les que tenen

intern format per esquelet de naturalesa
peces òssies que òssia o cartiloginosa
sostinguin l'estructura amb columna
de l'animal. vertebral.
INFORMACIÓ
 PORÍFERS (ESPONGES)
• Són aquàtics, fonamentalment marins.
• Els adults viuen adherits a les roques o als coralls.
• Gran part del seu cos és buit o constituït per porus i
canals interns.
• Tenen reproducció
asexual o sexual.
 CNIDARIS-1 PÒLIPS
Hidres, anemones i coralls
• Hi ha tres tipus: hidres, anemones i coralls.
• Viuen fixats al fons.
•Tenen aspecte de sac amb la boca i els tentacles cap
amunt.
• Alguns, els coralls, formen colònies i tenen esquelet
calcari que pot arribar a formar esculls i illes.
 CNIDARIS-2 MEDUSES
• Es mouen lliurement per l'aigua.
• Tenen forma d'ombrel·la, amb la boca i els
tentacles cap avall.
 CUCS-1 PLAITHELMINTS
• Tenen el cos tou i pla.
• Poden ser de vida lliure com la planaria que viu en
aigües tranquil·les o en sòls molt humits i s'alimenten
d'altres invertebrats.
• Poden ser paràsits com la tènia que viu en el cos dels
animals vertebrats els quals roben l'aliment i els causen
una malaltia.
 CUCS-2 NEMATODES

• Exemples: cucs intestinals i triquina.

• Tenen el cos tou, allargat i cilíndric.
• El seu cos no està segmentat.
 CUCS-3 ANÈL·LIDS

• Exemples: cucs de terra marins, sangoneres, cucs de

terra.
• Tenen el cos dividit en anells anomenats metàmers.
• Es desplacen mitjançant contraccions del cos (tenen
ventoses o pels curts que s'anomenen quetes).
MOL·LUSCS
 MOL·LUSCS-1 GASTERÒPODES
•És el grup de mol·luscos més nombrós.
•Poden ser terrestres, com els cargols o els llimacs,
o aquàtics (pegellides, cargols punxencs).
• La majoria tenen la closca d'una sola peça,
cargolada en forma d'hèlix.
• Solen desplaçar-se per mitjà d'un peu reptador.
• Els gasteròpodes terrestres i d'aigua dolça respiren
mitjançant un pulmó.
• Els marins respiren a través de brànquies.
Cargols punxencs

Pallegides
 MOL·LUSCS-2 BIVALVES
• Tenen la conquilla formada per dues peces
anomenades valves, unides per uns músculs que es
mouen.
• No tenen un cap ben diferenciat.
• Generalment tenen un peu en forma de destral, que
fan servir com a pala excavadora per amagar-se a al
sorra.
• La majoria són marins.
• Respiren per brànquies.
• S'alimenten filtrant les partícules d'aliment que hi ha
l'aigua.
Petxines
 MOL·LUSCS-3 CEFALÒPODES
• Tenen el peu modifica en forma de tentacles (8 o
10).
• Els tentacles es disposen al voltant de la boca i
estan provistos de ventoses.
• Els tentacles serveixen per a la locomoció i per
capturar l'aliment.
• El cap està ben diferenciat i presenta dos ulls amb
una visió molt perfeccionada.
• Tenen una mandíbula especial anomenada bec de
lloro.
• Tenen conquilla interna (calamars i sípies) o
externa (com els nàutils) o alguns no en tenen com
els pops.
• Respiren per brànquies.
• Tots els cefalòpodes són marins.
• Alguns emeten tinta cap a l’exterior del cos un
líquid (tinta) que confon a l’enemic i a les preses.
• Els cefalòpodes tenen el cap bé diferenciat amb
ulls grans. El mantell té forma de sac i l’aigua
que entra en ell pot ser expulsada amb força per
un tub (sifó) originat un corrent que les permet
nedar a reacció.
 sípia

pop
ARTRÒPODES
 ARTRÒPODES-1 ARÀCNIDS

• Són artròpodes en lloc de mandíbules en al

presenten dos apèndixs verinosos acabats en
punta anomenats quelícers.
• Tenen el cos dividit en dues parts
(cefalotòrax i abdomen).
• No tenen antenes i tenen 8 potes en el
prosoma
• Respiren mitjançant tràquees.
• Són carnívors.
Aràcnids
 ARTRÒPODES-2 CRUSTACIS
• La majoria són aquàtics i per tant respiren amb
brànquies.
• Tenen l’exosquelet endurit per carbonat càlcic.
• Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen.
• Presenten dos aparells d’antenes al cefalotòrax.
• La majoria tenen al tòrax cinc parells de potes, el
primer del qual sol estar transformat en pinces.
• L’abdomen, molts crustacis presenten uns apèndix
semblants a potes que tenen funció natatòria.
Crustacis
 ARTRÒPODES-3 MIRIÀPODES

• Són artròpodes terrestres que presenten un cap

amb dues antenes i mandíbules i un tronc
constituït per nombrosos segments (de 10 a 200).
Tenen respiració traqueal. (cent peus o els
milpeus).
 ARTRÒPODES-4 INSECTES
• Cos format per cap, tòrax i abdomen.
• Al cap tenen les antenes sensorials i les
mandíbules maxil·les de funció almentària.
• Respiren per tràquees.
• Reproducció sexual i són ovípars.
• Les cries (larves) pateixen metamorfosi.
• Exemples: Pregadéu (carnívor) i l’escarabat
piloter (carronyer).
 pregadéu

pugons
 EQUINODERMS
• Són invertebrats marins.
• Tenen sota la pell un esquelet calcari constituït
per plaques soldades o articulades. A l’interior
del cos presenten un sistema de conductes
anomenat aparell ambulacral.
• Per on circula l’aigua i del qual també surten uns
peus que serveixen per desplaçar-se.
• Es reprodueixen sexualment (fecundació
externa).
• Exemples: Estrella de mar i eriçons de mar.
Estrella de mar

Eriçó de
mar
 Webs per buscar informació
•http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/
•http://www.insectariumvirtual.com/galeria/
•http://www.flickr.com/
•http://www.fotonatura.org/galerias/galeria.php?id_galeria=371
•http://marenostrum.org/